Esports 08/03/2021

Retorn triomfal de Joan Laporta

En una jornada de gran participació, s’imposa amb el 54,3% dels vots per davant de Víctor Font i Toni Freixa

Toni López Maynou
4 min
Celebració de Joan Laporta

BarcelonaCamí de l’espai on havia d’esperar els resultats de les eleccions, Joan Laporta va voler aturar-se davant l’estàtua de Johan Cruyff. I s’hi va fer una fotografia per recordar aquell moment. “Som una candidatura desacomplexadament cruyffista”, va dir. Laporta ja sabia que era el guanyador de les eleccions amb les quals tornava a la llotja del Camp Nou 11 anys després d’haver-la abandonat el 2010. Amb 30.184 vots, el 54,3%, l’advocat torna triomfal a la presidència després d’imposar-se en unes eleccions en què el 50,42% dels socis van votar, amb un total de 55.611 vots, la segona xifra més alta de la història. Ni la pandèmia, ni la mala gestió de Bartomeu va posar bastons a les rodes a una massa social que va convertir el diumenge en una jornada d’optimisme, i de passada va legitimar l’èxit de Laporta, que millora els resultats del seu primer triomf, el 2003, quan va imposar-se a Lluís Bassat amb 27.138 vots, un 52,57%.

Laporta, eufòric, va fer el primer discurs envoltat de la seva junta, amb mascaretes “de color taronja amb el 14”. De fet, va dedicar el triomf a Johan Cruyff, abans de recordar que “avui fa 20 anys que un noi anomenat Leo Messi va debutar amb l’infantil del Barça”. “Veure com avui, el millor jugador de la història ha vingut a votar amb el seu fill i a participar en aquesta festa és una mostra del que ja hem anat dient: el Leo estima el Barça”, afegia. Si Cruyff ajuda des del passat, el futur passa per Messi, esclar.

En segona posició hi va quedar Víctor Font, que s’estrenava en un procés electoral. El líder de la candidatura Sí al Futur va aconseguir el 30% dels vots (16,679) i va celebrar “que s’hagi demostrat que amb nous mecanismes de vot la participació pot pujar”, en referència a la seva croada per aconseguir el vot electrònic. “No és el resultat que esperàvem, ni el resultat pel qual havíem treballat tant de temps, però estem satisfets de veure com les llavors d’aquest Barça del futur que imaginem han arrelat”, va dir l’empresari granollerí, que va quedar lluny de Laporta, però també molt per sobre d’un Toni Freixa que, per segona vegada consecutiva, queda en última posició en unes eleccions. Aquest cop va aconseguir menys del 10% dels vots amb 4,769 vots (8,6%). A la seu de Freixa, a tocar de l’estadi, més d’un va plorar, decebut, tot i que en aquesta ocasió, a diferència del 2015, sí que va aconseguir més vots que signatures per ser candidat. “Ara cal unitat. Com a soci estaré al costat de la junta directiva, del president i del club”, va demanar Freixa.

A la seu de Laporta, en canvi, corria el cava. La festa ja havia començat abans del final de l’escrutini, ja que el seu equip de campanya havia fet una enquesta a peu d’urna en què els sortia que podrien guanyar amb una xifra superior al 65% dels vots. Al final, va ser amb el 54,3%. Un triomf contundent, clar, fora de qualsevol debat. Un dels primers a arribar a felicitar Laporta va ser el president de la gestora, Carles Tusquets, que li va comunicar que podria viatjar dimarts a París per presenciar dimecres la tornada del partit de Champions contra el PSG. Laporta, eufòric, li va respondre: “A veure si podem remuntar-ho”, en referència a la derrota 1-4 de l’anada. A fora, l’esperaven Font i Freixa per felicitar-lo. El fair play va presidir les primeres hores de Laporta de nou com a president. I, de fet, tots tres es van abraçar en una imatge emotiva després de dies i dies de feina.

Una campanya diferent

“Ha estat mentalitzat des del primer dia, treballant fort, sense cometre errades”, deien dins de l’equip de Laporta. El nou president va entendre què calia fer en tot moment per connectar amb una massa social cansada de decepcions, sense cometre greus errades en una campanya electoral molt llarga en què ja havia arribat en primera posició a la primera etapa, quan toca presentargairebé 10.000 signatures d’aval per ser candidat. Llavors ja doblava en suports Víctor Font i Toni Freixa. I el dia de la veritat, també. Malgrat que l’equip de Font es preguntava si hi havia partit al veure com la participació era tan alta, per a Laporta va ser un bany de masses durant tot el dia.

L’advocat aconsegueix així un triomf que li permetrà ser el quart president a tornar a la llotja uns anys després d’abandonar-la, després de Joan Gamper (1908-09, 1910-13, 1917-18, 1921-23 i 1924-25), Gaspar Rosés (1916-17, 1920-21 i 1930-31) i Joan Coma (1925 i 1931-34). El triomf de Laporta també significa el punt final al mandat provisional de la junta gestora de Carles Tusquets i, per sobre de tot, el final d’una època iniciada aquell 2010 en què Laporta es va acomiadar. Llavors va imposar-se Sandro Rosell, que va iniciar una acció de responsabilitat contra la junta de Laporta que acabaria als jutjats. Un cop Rosell va dimitir, Josep Maria Bartomeu aconseguia una presidència que ratificaria el 2015, quan entre triplets i tridents vivia una època feliç.

Però la caiguda en desgràcia de Bartomeu, acusat als tribunals i foragitat del club per una acció de responsabilitat, no ha sigut res més que el preludi del retorn triomfal d’un Laporta acompanyat de la seva guàrdia pretoriana. Alguns d’ells ja eren amb ell el 2003, quan, més joves, van iniciar una revolució. Ara els tocarà intentar aixecar un club amb deutes. Ja no tenen la mateixa energia, però ara tenen més experiència. El repte és ben exigent, però el triomf, contundent, és la millor manera d’encarar-lo. “Ens toca treballar perquè torni l’alegria al barcelonisme, que aquesta gran família superi aquestes dificultats”, va dir Laporta abans de citar Kennedy: “No et preguntis què pot fer el Barça per a tu, pregunta’t què pots fer tu pel Barça”. Passada la mitjanit, a Laporta ja no li quedava gairebé veu. Li tocarà fer-la servir els pròxims dies, per iniciar una nova època, amb el retorn més esperat a la llotja.

stats