18/05/2021

Entre Cruyff i l'Empordà

2 min
Les jugadores del Barça celebren un dels gols a Göteborg.

BarcelonaQuan algú torni a criticar que el Barça no destini tot el seu pressupost al primer equip de futbol, que li passin el vídeo de la final de Göteborg. Perpetuar el més que un club tan malmès últimament té molt a veure amb el que ha aconseguit l’equip de Lluís Cortés aquesta temporada. No és només què han guanyat, sinó sobretot com ho han aconseguit. La importància del viatge. Perquè si durant el camí gaudeixes i ets fidels a la idea que et va fer créixer, els resultats acabaran arribant. Avui dia el Barça femení és l’equip que més bé representa el model de joc genuí que ha fet gran aquest club durant els últims trenta anys: 4-3-3, amb dues extrems atrevides, una davantera que sap sumar-se a la medul·lar i sobretot dues interiors de qualitat que interpreten el joc com ningú. Ara mateix, el millor exponent que té el Barça de l’escola que van sublimar Xavi i Iniesta és Aitana Bonmatí, una cruyffista acèrrima.

Però la importància de Bonmatí no és només futbolística. Pots tenir un talent immens, però un equip mai arribarà al cim sense convertir-se abans en una pinya. La companya Laia Vicens ho comentava a les xarxes socials. "Típica festa major catalana a les 6 del matí. Aquestes ties ens representen", deia sobre la interpretació –amb algun gall de més del tot comprensible– que Laia Codina i la mateixa Aitana van fer de L’Empordà de Sopa de Cabra. Tenir jugadores de casa, que coneguin el club, la seva història, que cohesionin el grup, que sàpiguen integrar les nouvingudes, és una de les claus de l’èxit. El Barça s’ha d’entestar en seguir trobant el talent de casa, aquell que sempre donarà un plus perquè el porta dins. Com Alexia Putellas.

Per entendre aquest èxit també cal mirar al passat. Sense Cortés el Barça no seria campió d’Europa. Però tampoc sense Markel Zubizarreta, el fill de l’exporter, l’home que treballant discretament a l’ombra ha anat fent pujar aquest equip esglaó rere esglaó. I una part de l’èxit també és de Xavi Llorens, tota una vida dedicada a reivindicar la secció i sostenir-la quan els vents bufaven en contra. I també de Bartomeu. Potser la seva millor aportació, enmig d’una gestió plena de punts foscos, va ser apostar per aquest projecte.

Durant els últims anys el Barça ha fet un pas de gegant per professionalitzar la secció. Per acabar amb aquelles noies que havien de treballar abans d’anar a la Ciutat Esportiva a entrenar-se, que compartien vestidor amb altres equips. Ara el pas següent ha de ser reduir l’abisme feridor entre el futbol masculí i el femení. Moltes nenes –i espero que nens– voldran ser la nova Putellas o comprar-se la samarreta de l’Aitana. No desaprofitem aquesta oportunitat. I, en això, els mitjans hi tenim molt a dir. Quan no soni L’Empordà, no les tornem a posar al calaix de l’oblit.

Periodista i escriptor