Som en plena tardor i els boscos de tot el país ja fa setmanes que mostren les clàssiques i espectaculars tonalitats grogues, vermelles i taronges d'aquesta època de l'any. Però els colors de la tardor arriben cada cop més tard a casa nostra a causa dels efectes de la crisi climàtica, segons un estudi del Meteocat publicat aquest divendres a partir de les dades de la Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat). L'informe conclou que el canvi de color de les fulles dels arbres caducifolis s'està retardant de mitjana 2,1 dies per decenni a Catalunya.

Quan la tardor comença i els dies s'escurcen, iniciem una de les millors èpoques per viatjar. La tardor no és una estació de transició, sinó una destinació en si mateixa. És el moment en què les ciutats europees respiren, es treuen de sobre les multituds i recuperen el seu ritme real i més autèntic. La llum del sol es torna daurada i obliqua, incendiant els parcs i banyant les façanes amb una pàtina gairebé irreal. L'aire es torna fresc, net, i convida a fer dues coses que a l'estiu són impensables: posar-se una jaqueta i gaudir del plaer d’assaborir un bon plat calent.

El fotògraf, alpinista i pedagog Jordi Longàs diu que a Catalunya tenim “una gran sort paisatgística”, ja que després de molts viatges ha pogut comprovar que “pocs llocs tenen el que tenim aquí: una gran varietat d’ecosistemes i paisatges naturals concentrats en pocs quilòmetres”. Longàs acaba de publicar el llibre Els colors de la tardor (Cossetània), on proposa 30 rutes per Catalunya per gaudir d’aquesta estació de l’any en família. El llibre fa suggerències d’excursions per tot el territori, per tal de recollir aquesta diversitat panoràmica del país, i tot i que hi ha algunes rutes molt populars també n’hi ha moltes que segur que seran una descoberta per als lectors, perquè són per zones menys conegudes i suposen una oportunitat per descobrir nous paratges. 

El brusc canvi de temps dels últims dies ha fet caure en picat les temperatures. Hem passat de cop de l’ambient càlid i xafogós de la setmana passada a un ambient més propi de finals d’octubre, amb matins freds per les dates i migdies entre frescos i suaus. De fet, tenim valors al voltant de quatre o cinc graus per sota de la mitjana. La tardor ha arribat per la porta gran. I amb aquesta irrupció d’aire fred d’origen polar també ha baixat amb ganes la cota de neu al Pirineu, on en algunes zones ja hi ha hagut les primeres enfarinades de la temporada.

Després d'un nou estiu sufocant, aquest dilluns 22 de setembre arriba oficialment la tardor astronòmica, tot i que la meteorològica ja va començar l'1 de setembre. Ho farà a les 20:19 hores, segons indica l'Observatori Astronòmic Nacional, i serà en aquell moment quan es produirà l'equinocci. La nova estació durarà gairebé 90 dies, fins al 21 de desembre, quan arribarà l'hivern.

La tardor és sinònim de bolets i, ara que ja arriba oficialment la nova estació –concretament el 22 de setembre–, la pregunta és clara: tindrem una bona temporada? Doncs bé, tot sembla indicar que aquest any pot ser amb diferència la millor temporada dels últims anys. Les pluges que han anat caient des de la primavera a gran part del país i les tempestes de finals d’agost i de setembre han fet que, malgrat la forta calor de l’estiu, el terreny estigui força humit i propens per al creixement de bolets en moltes zones boscoses del país. De fet, a les cotes mitjanes i altes de diversos punts del Pirineu i del Prepirineu ja fa dies que es cullen bolets a cabassos. Ara falta que la tardor continuï portant les clàssiques precipitacions de l’època.

La roda de les estrenes seriòfiles no s'atura mai i l'últim trimestre de l'any sempre arriba carregat de novetats, algunes de les quals aspirants a convertir-se en el nou fenomen televisiu que protagonitzarà les converses d'amics i coneguts. Aquests són, a priori, alguns dels títols més potents de les plataformes per a la temporada de tardor [Aquesta llista no inclou les estrenes de setembre, que podeu trobar aquí].

Quan les fulles cauen i els dies s’escurcen arriba el moment perfecte per escapar-se més enllà de les fronteres properes i deixar-se seduir per destinacions de llarga distància. Viatges Eurovacances, agència que compta amb tres oficines a Barcelona, Granollers i Girona, amb un ampli recorregut en el món de l’organització d’itineraris arreu del món, ofereix diverses propostes interessants que no podeu deixar escapar. Des de les grans capitals asiàtiques, per exemple, on la calor tropical dona pas a un clima suau ideal per passejar, fins a les rutes a l'Amèrica del Sud, que llueixen espectaculars sense les aglomeracions de la temporada alta, i els paisatges dels Estats Units, que es vesteixen de vermell i daurat i es converteixen en postals en viu, cada destinació es transforma en un escenari privilegiat.

Ara ja queden lluny els dies més calorosos de l’estiu, i la tardor, encara lluny del fred més rigorós de l'hivern, pot ser la millor època per sortir a l’exterior i practicar qualsevol mena d’activitat física. Gaudir de la frescor del matí amb el sol acabat de sortir i els carrers i camins encara endormiscats o sortir als vespres mentre es va enfosquint i calmant la jornada són moments molt agradables i que promouen la nostra motivació per practicar, la tan necessària i saludable activitat física.

Ja tenim aquí la tardor, estació que aquest 2024 dona el tret de sortida oficial el diumenge 22 de setembre a les 14.44 h. És just en aquest moment quan es produeix l’equinocci de tardor, però, a diferència del que la majoria de la població creu, no és el dia en què tenim exactament les mateixes hores de dia que de nit.

Encara que la calor continuï rebentant els termòmetres i a les platges no hi càpiga ni una agulla, les editorials ja fa temps que cuinen els llibres d'aquesta tardor. Triem 25 títols destacats de narrativa, assaig, poesia i teatre que arribaran a les llibreries entre setembre i desembre.

Més cabells al raspall, enganxats a la jaqueta, al coixí o al desaigüe de la dutxa. A la tardor solem notar un augment de la caiguda de cabells, un fenomen que es repeteix cada any: “És un procés que té a veure amb la renovació natural i és molt més evident en aquesta etapa de l’any”, assegura Alícia Santamaria Orleans, professora col·laboradora del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC i farmacèutica. Segons Santamaria, es tracta d’un procés que en la majoria de casos és “inevitable i reversible”, ja que al cap de tres o quatre mesos la major part dels cabells que han caigut tornen a sortir. I així ho ratifica l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venerologia (AEDV), que des de fa anys insisteix en la idea que els cabells no cauen, sinó que es renoven: “Forma part de la nostra herència com a animals mamífers. Els cabells tornen a néixer passats uns mesos sense necessitat de recórrer a vitamines ni locions per evitar-ne la caiguda”, asseguren des de l’AEDV. 

Coneixeu la síndrome de Stendhal? Es pot catalogar com una malaltia psicosomàtica que causa un elevat ritme cardíac, palpitacions i una forta emoció quan ens exposem a obres d'art, especialment quan són considerades extremadament belles. Molta gent diu haver-la experimentat quan visita la ciutat de Florència, però el cert és que aquesta sensació d'emmalaltir davant la bellesa es pot viure també davant d’un paisatge natural. Probablement, parlar d’aquesta síndrome és exagerat, però el cert és que plantar-se davant un paisatge quan la paleta de colors l’ha fixada la tardor és tota una experiència sensorial i emocional. Boscos on manen infinits tons ocres i vermellosos que conviden al silenci, l’observació i la reflexió. Tot plegat resultat d’un procés tan natural com és el fet que els arbres de fulla caduca tallin els nutrients a les fulles en un procés que els prepara per a l’hivern i la manca de llum. En aquest camí, les fulles perden vitalitat i formen aquests colors tan característics, just abans de morir i caure a terra, encatifant el bosc de groc i vermell.

Trepitjar les fulles que cauen dels arbres a la tardor és un entreteniment que ens pot resultar irresistible. Al bosc, deambulem estratègicament per aquelles parts del camí més atapeïdes de fulles. A la ciutat, som capaços fins i tot de canviar de vorera per sentir el crec-crec sota els peus. Aquest delit no és exclusiu de la canalla. Els infants acostumen a no tallar-se a l'hora de jugar amb les fulles i molts adults farien el mateix, a menys que es reprimeixin per no embrutar-se –això desitjarien que fessin també les criatures– o per vergonya del què diran si els veuen xalar com quan eren petits. Però com és que ens agrada tant trepitjar fulles? Ens produeix plaer i benestar, de manera que és millor no estar-se de fer-ho.

Vendre castanyes als carrers de Barcelona és una tradició antiga. A finals del segle XVIII s’havien arribat a posar més de dues-centes parades a la ciutat. Tot i que ara no són tan nombroses, la tradició continua i cada tardor els carrers i les places de la ciutat s’impregnen de l’olor càlida de les castanyes fent-se a foc lent (cada vegada amb més vianants en màniga curta). Per fer-vos més fàcil la recerca de castanyes i moniatos us oferim el mapa de les 65 parades d'aquest 2025. El teniu tot seguit:

Comença la tardor a Nova York. Escric des d’una residència al nord de la ciutat envoltada de camps d’herba i boscos que no acaben. Cada matí, un cabirol s’atura davant la finestra de l’habitació on em poso a treballar abans que surti el sol. Nou escriptors més es desperten a poc a poc a mesura que la llum retorna la verdor al dia: el cérvol fuig bosc endins, el perdo entre el fullam, i la llum descobreix el verd fosc dels pins americans, el verd clar de l’herba humida, el verd abissal d’unes pomeres que envolten la casa, el verd elèctric dels matolls que indiquen els límits de la propietat.

La tardor és una d’aquelles estacions que poden semblar amb poca ànima. Després de l’estiu, que és una època esplendorosa, de vida al carrer, de fer plans, de vacances, de disbauxa, de llum, de poca roba..., de sobte, sense ni adonar-nos-en, totes aquestes coses es van esfumant. Cada dia hi ha menys llum, comença a fer fred, passem moltes més hores tancats amb horaris molt marcats i ens anem cobrint de roba. Però... què us semblaria trencar aquesta rutina uns instants?, sigui durant el cap de setmana o en algun moment del dia, i submergir-vos en un bany de colors rogencs, en jornades fresques però encara agradables, en boscos humits, en una costa solitària, en muntanyes que es van tenyint de blanc. La tardor és un dels millors moments de l’any per a la pràctica d’alguns esports que ens mantindran en contacte amb la naturalesa. Segons tots els especialistes, aquests mesos previs a l’hivern són ideals per estar actius i gaudir d’uns paisatges i d’unes llums molt especials.

Sí, trobo que fa un novembre estrany. Massa calor. Però diuen que ens hi hem de començar a acostumar. Aquells estiuets de Sant Martí, dies de plàcid sol solet, que eren una treva de la fred i les boires, ara només existeixen en el record. Tot és sempre igual: hivern i estiu. Vivim en la monotonia i en la mediocritat. L’estiuet de Sant Martí no té cap sentit com a alleujament. Només és una cosa antiga que el canvi climàtic ens fa enyorar. Tot ha canviat. Hem entrat en una nova dimensió de gairebé tot. De la naturalesa, de la vida urbana, de les relacions interpersonals, de la política. Ara, per exemple, hi ha a Catalunya una gran excitació per aquest canvi jurídic que s’anuncia. La supressió de l’anomenat delicte de sedició. Tothom està molt content. Quina gran notícia! El senyor Sánchez i el senyor Aragonès exulten. La faula de diàleg ha donat el primer fruit. No sé si el president gran és un cínic i el president petit un il·lús. Però m’ho temo. No hi haurà cap derogació, serà només allò que els espanyols en diuen “los mismos perros con distintos collares”. Canvi de nom, però molt més ambigu que l’altre; reducció de pena, però pena, al cap i a la fi. I sobretot una adequació als codis europeus que es pensen que facilitarà l’extradició d’aquells que la justícia europea protegeix. El que volen els espanyols és l’empresonament de Puigdemont. Del fugado. Que pagui per l’horror que ha comès, per ser el capdavanter de la nefasta segregación d’un territori de la pàtria. Només de pensar que això és possible ja és un delicte. Encara que desactivés la independència proclamada és reu del crim més gran que es pot cometre a Espanya. S’ha d’empresonar com sigui. Que exultin doncs el cel i la terra, l’empresonament s’acosta. De fet, encara que el PP ho dissimuli, tots estan contents. Però si Sánchez està content, el PP ha de treure foc pels queixals. És el teatre de la política.

Ara que els dies es tornen més curts, foscos i aviat més frescos, m'he començat a preocupar per les meves caminades diàries. ¿Podré continuar fent-les o no? Trobo que passejar, cosa que només tinc temps de fer a la tarda, és crucial per la meva salut física i mental, i no m’agradaria haver d’interrompre l’hàbit perquè arriben els mesos de tardor i hivern. Ara, també és cert que no em ve de gust assumir més riscos dels estrictament necessaris. Per això em sorgeixen dues preguntes: ¿és segur fer exercici quan es fa fosc?, ¿en quin punt fa massa fred per posar-s'hi?

La factura de la castanyada sortirà aquest any, com a mínim, un 10% més cara. El fruit estrella, la castanya, no s'escapa de l'escalada de preus generalitzada i, a l'alça d'algunes matèries primeres essencials per elaborar els panellets, s'hi ha de sumar el cost de l'energia pels núvols.