Cos i Ment
Estils  /  Benestar 16/10/2022

Resiliència, la fórmula per enfrontar-se a la tardor

Mig planeta ha deixat enrere els dies agradables de l’estiu. Però la tardor també ofereix recompenses especials per als que estiguin disposats a desafiar el fred

Erik Vance / The New York Times
4 min
La tardor, època per la resiliència

Nova YorkEns agradi o no, ha arribat la tardor. Aviat farà més fred, les fulles dels arbres cauran i les nits s’allargaran més que els dies. Les piscines a l’aire lliure han tancat i s’acosten les festes de Tots Sants i Nadal. Mor un altre any, així és la vida.

Així és com se sol presentar tot sovint la tardor: com una època d’envelliment i decadència. El poeta i pensador anglès Percy Bysshe Shelley comparava la caiguda de les fulles amb els cadàvers a la tomba. William Shakespeare anomenava aquesta estació de l'any “el segon jo de la mort”. I, últimament, s’ha convertit en una època per reconèixer les nostres pors existencials. 

Per als que lluiten contra la depressió estacional a l'hivern, la tardor és l’inici dels seus símptomes. Hi ha estudis que suggereixen fins i tot que si a la tardor una persona està més “pensativa” o molt preocupada amb els seus pensaments podria córrer més risc de patir una depressió a l’hivern. El canvi d’hora també s’associa a episodis depressius (cosa que no passa amb el canvi d’hora de la primavera). No és estrany que la tardor tingui tantes celebracions per mantenir-nos animats. 

Els psicòlegs afirmen que els sentiments que solen sorgir durant aquesta època de l'any provenen del nostre malestar amb el canvi i de l’ansietat i incertesa sobre el que aquest canvi portarà. La malenconia que sentim és una forma de dol per la llum del sol perduda, per la facilitat de l’estiu i la verdor que abunda en èpoques càlides.

Tot i això, no és dolent. La tardor també porta dies lluminosos i frescos. És possible trobar una sensació de confort observant les fulles que cauen, el foc que crepita i l’aire fred. I totes aquestes coses —l’ansietat, la promesa i fins i tot la reflexió— fan que sigui l’estació ideal per desenvolupar la resiliència i practicar el mindfulness o consciència plena. 

Una temporada de resiliència

A Jelena Kecmanovic, fundadora de l’Institut de Terapia de Conducta a Arlington, la tardor li recorda l’exploració de les muntanyes a prop de casa seva, a Sarajevo, on va passar els primers 20 anys de la seva vida. A la dècada dels 90 es va veure obligada a marxar durant el violent setge que va patir la ciutat. Avui en dia és una experta en resiliència, un concepte enfocat a la capacitat d’adaptar-se a experiències vitals difícils. Kecmanovic descriu la tardor com l’estació per treballar l’acceptació de la incertesa.

Els psicòlegs han descobert que la idea del canvi, el final d’una cosa, l’inici d’una altra i sí, potser de la nostra pròpia mortalitat, amaga molta ansietat. Cada persona té un grau diferent d'"intolerància a la incertesa", com l’anomenen els experts. Aquesta tendència va ser descrita per primera vegada als anys noranta per un equip de psicòlegs canadencs i des de llavors es considera un factor de risc per a la salut mental. 

“Moltes investigacions demostren que la intolerància a l’angoixa, la incomoditat, la no permanència, la incertesa, presagia mals resultats a llarg termini”, diu Kecmanovic. Però la intolerància a la incertesa és part de l’ésser humà. I pot canviar. Una manera de desenvolupar la tolerància és cultivar la incertesa en lloc de fugir-ne. 

“Evitar el patiment provoca patiment”, segons diu Kelly Wilson, professor emèrit de psicologia de la Universitat de Mississipí i desenvolupador d’un enfocament conegut com a teràpia d’acceptació i compromís, que anima les persones a deixar de negar o combatre emocions desagradables i acceptar-les. Un sentiment d’eufòria també pot provenir del fet d’experimentar una cosa nova o incerta, cosa que al seu torn genera resiliència, diu Kecmanovic. 

Sostenir-se en la incertesa vol dir deixar de banda rutines i planificació, el que Kecmanovic anomena “coixins que ens fan sentir que tenim el control”. Explora en bici un barri on no has estat mai. Surt durant una de les llargues nits de tardor a un lloc on puguis observar les estrelles. Ves a caminar un dia que podria ploure. És possible que et perdis, et mullis o no puguis veure cap estrella. Pots sentir-se incòmode o com si estiguessis perdent el temps. Però aquests petits moments d’incertesa, segons Kecmanovic, generaran tolerància i potser fins i tot ens ensenyaran a apreciar els moments en què no sabem què passarà.

Una temporada d’atenció plena

També hi ha formes més tranquil·les d’enfrontar-se al canvi d’estació. Una altra estratègia que suggereixen els experts és fer un pas enrere i simplement analitzar el món que ens envolta. Per exemple, seure tranquil·lament en un banc del parc i veure com cauen les fulles dels arbres.

Kecmanovic assegura que relacionar moments de natura amb moments de meditació ens pot ajudar a calmar la sensació d’ansietat. Segons Jana Long, cofundadora de l'Aliança de Professors de Yoga Negres de Baltimore, la tardor és una època de samyama, un concepte del ioga que es refereix, entre altres coses, a la pràctica meditativa d’observar un objecte i quedar-se absort mirant-lo. A vegades Long mira l’herba després de l’última poda. Altres cops mira les roses del seu jardí. Diu que en aquests moments és important deixar de pensar, analitzar o tenir converses internes sobre la feina o els problemes o fins i tot sobre què estem mirant. 

S’ha demostrat reiterades vegades que aquest tipus d’atenció plena redueix l’estrès i augmenta el benestar. Pot millorar el teu entrenament, ajudar-te a concentrar-te en la feina i enfrontar-te a un món incert. Per a alguns, la pràctica de l’atenció plena pot canviar la manera com veuen la seva vida. Per a la majoria de nosaltres, simplement és una eina útil per trobar una sensació de pau quan la necessitem. 

També és perfectament adequada per a un dia fresc de tardor, quan s'entreveu el final d'any i el món que ens envolta es replega sobre ell mateix. "Per a mi, també es tracta de recollir tot el que ha passat durant l'any", diu Larry Ward, professor de meditació i fundador de l'Institut Lotus de Pataskala, a Ohio. Collir significa fer un balanç de l'any (o els anys) que s'han deixat enrere. I per fer-ho, s'han de recollir els records sense jutjar-los ni menysprear-los.

Potser la tardor sempre brindarà un xiuxiueig de decadència i mortalitat als éssers humans. Però acceptar aquesta tristesa és important. Si sempre evites els sentiments difícils, és probable que t'acabis aïllant també de "l'amor, la riquesa i la dolçor", afirma Wilson. "Així és la vida: dolça i trista, dins un mateix recipient".

Copyright The New York Times

stats