L'exdiputat d'Unió Democràtica de Catalunya Llibert Cuatrecasas (Barcelona, 1934) ha mort als 90 anys. Vinculat a UDC al llarg de tota la seva carrera, l'històric polític català va rebre la Creu de Sant Jordi el 2015 per la seva dedicació al servei públic a favor de Catalunya. A més de diputat al Parlament i al Congrés entre els anys 80 i 90, Cuatrecasas va ocupar càrrecs de rellevància en diversos organismes internacionals. Va formar part del Consell d'Europa –va arribar a presidir-ne la cambra de les regions i va ser membre de la seva assemblea–. També va ser assessor del Govern en afers europeus i exteriors. Al llibre El pas per la vida al meu país, va repassar la seva trajectòria des que es va començar a involucrar en política de jove, encara durant la dictadura franquista, i des que va començar a militar a Unió, el 1953. Economista i advocat de professió, Cuatrecasas va ser un europeista i democristià convençut.

L'última llengua que va aconseguir l'estatus d'oficial a la Unió Europea (UE), a la qual aspiren ara el català, l'euskera i el gallec, ha sigut l'irlandès, i li ha costat déu i ajuda. El camí cap a l'anhelada oficialitat va començar al carrer a principis dels 2000, amb manifestacions populars i una campanya multitudinària per pressionar Dublín perquè la demanés. Finalment, el govern irlandès va fer la petició al Consell de la Unió Europea —on hi ha representats tots els estats membres— i el 2005 va aconseguir el sí unànime dels Vint-i-set, condició indispensable per obtenir el segell d'oficial.

El dia que va néixer Raimon Carrasco i Azemar (Barcelona, 1924) el seu pare era a presó. Manuel Carrasco i Formiguera, represaliat com a director d’una revista satírica en plena dictadura de Primo de Rivera, va conèixer el seu cinquè fill per fotografia. En el seu diari, però, li va deixar un encàrrec: ser un bon català. Catorze anys després, l’històric dirigent democristià era afusellat a Burgos a mans del franquisme. Un episodi que marcaria per sempre Carrasco i Azemar i el portaria a dedicar la seva vida a treballar pel país.

El Tribunal Suprem ha rebaixat aquest dijous la condemna de l'Audiència de Barcelona sobren dos exresponsables de la Fundació Catalunya i Territori (FCT), lligada a Unió Democràtica de Catalunya (UDC), a quatre anys i mig de presó pels delictes de malversació i falsedat documental, enfront dels 12 anys i quatre mesos de presó que els reclamava l'Audiència. Segons la sentència, els condemnats, Joan Albert López Sanz i Miguel Ángel Cortés, haurien creat un entramat d'empreses i factures falses de la qual Unió hauria sigut "partícip a títol lucratiu". En canvi, el TS ha ratificat la indemnització que l'Audiència va interposar tant als dos condemnats (1,7 milions d'euros) com a Unió (178.000 euros), que ja la va pagar en el seu moment.

NADAL. Fa vint anys que vaig haver de canviar el tió pel nieuwjaarsbrief. L’Erasmus ja les té, aquestes coses. L’avió del dia 25 al matí és ple de parelles mixtes.

El PSC ha presentat aquest dilluns els eixos principals del seu programa electoral de cara al 21-D i també l'eslògan que farà servir durant la campanya. L'eslògan diu: 'Solucions. Ara, Iceta', unes paraules que són molt similars a les que va fer servir Unió Democràtica durant la campanya electoral de les eleccions generals de desembre del 2015. En aquell cas, l'eslògan va ser: 'Solucions, ara sí'.

El 23 d’octubre es va liquidar, oficialment, Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Tot i que va ser el 24 de març del 2017 quan el partit va anunciar la fi de la seva vida política a causa de la llosa d’un deute de 22,5 milions, no va ser fins a aquesta tardor quan formalment s’ha finalitzat el procés de liquidació. Del deute, la majoria en mans dels bancs, només en recuperarà alguna cosa el BBVA perquè és qui tenia la hipoteca de la seu central de Barcelona, al carrer Nàpols -segons la informació concursal a què ha tingut accés l’ARA-. El BBVA, que havia prestat tres milions d’euros a Unió, recuperarà el que pugui cobrar de la venda de la seu. La resta d’entitats financeres no en veuran ni un euro. En total, d’acord amb l’informe concursal, pels préstecs a Unió La Caixa haurà perdut nou milions d’euros; el Santander gairebé quatre milions; Ibercaja un milió; el Sabadell 800.000 euros; el Banco Popular 500.000, i Kutxabank 400.000.

L'exlíder d'Unió Ramon Espadaler serà el número 3 de la llista per Barcelona del PSC a les eleccions del 21-D. La incorporació del també exconseller d'Interior a la candidatura dels socialistes s'emmarca en l'acord que el partit de Miquel Iceta ha tancat amb Units per Avançar -formació sorgida de l'extinta UDC- per intentar aglutinar el catalanisme moderat als comicis d'aquest desembre.

L'Audiència de Barcelona ha condemnat Unió Democràtica per haver-se lucrat amb 178.000 euros de la Fundació Catalunya Territori, afí a la formació política. Segons la sentència, la fundació va acabar assumint el cost de diversos treballs que en realitat eren pel partit. Font properes a Unió expliquen que el partit ja va dipositar la fiança que li demanava la justícia per fer front a futures responsabilitats penals i que amb això es retornaran els diners desviats.

"Vostès manen", ha etzibat Antoni Fernàndez Teixidó, principal cara visible de Lliures, un cop finalitzada la votació. El moviment de pensament liberal no-independentista ha aprovat constituir-se com a partit. Així ho han decidit el 100% dels participants a la conferència d'aquesta tarda a l'auditori Vèrtex de l'UPC, que ha aplegat prop de 400 persones. D'aquesta manera, Lliures pretén omplir l'espai de centre-dreta catalanista que reconeixen que ha quedat "orfe", sobretot arran de la dissolució d'Unió fa dues setmanes i l’aposta per la independència de l’antiga Convegència -ara PdeCAT.

Els dos regidors d'Unió de Figueres, Manuel Toro i Núria Galimany, abandonen formalment el govern municipal de CiU i passen a ser no adscrits. En un comunicat, la formació assegura que des que van anunciar que renunciaven a les seves competències es trobaven en una mena de buit "polític-jurídic-administratiu" ja que, tot i que ells es consideraven regidors no adscrits, CDC els mantenia formalment a l'equip de govern tot i que sense dret de vot i paraula.

El president del PDECat a les comarques gironines, Pere Vila, ha assegurat que vol mantenir el govern de Marta Felip a Figueres però no descarta demanar la dimissió a l'alcaldessa, també del PDECat, si no és possible un pacte amb cap dels grups de l'oposició.

Els dos regidors d'Unió a l'Ajuntament de Figueres han anunciat aquest dimarts que deixen l'equip de govern i passen a l'oposició arran de la crisi oberta després que l'alcaldessa convergent, Marta Felip, expulsés els regidors del PSC i es quedés en minoria al consistori.

Unió torna al banc dels acusats. El 25 de gener del 2013 l'Audiència de Barcelona va condemnar la formació per beneficiar-se de diners públics que havien de servir per fer cursos de formació a aturats en l'anomenat cas Pallerols. 4 anys després d'aquesta primera sentència, la formació democristiana afronta el seu segon judici. Aquesta vegada la jutgen juntament amb diversos excàrrecs de la Fundació Catalunya Territori als quals la Fiscalia acusa de desviar diners al partit i perdonar-li despeses.

Membres del PSC i d'Unió i persones sense afiliació política han presentat aquest dilluns en societat el moviment cívic 'Portes obertes del catalanisme', que aspira a defensar un catalanisme pactista i "integrador" amb diàleg amb la resta d'Espanya i allunyat de les posicions sobiranistes.

El present d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) s'allunya del que els seus dirigents haurien desitjat. Sense representació ni al Parlament ni a les Corts espanyoles i en ple concurs de creditors, amb un deute que supera els 22 milions d'euros, afronten necessàriament una revolució dins del partit. Unió mira al futur i es proposa rearmar-se amb la mirada fixada en les pròximes eleccions catalanes.

Després de les eleccions del 26-J, en què Unió no s'ha presentat com a oferta electoral per primera vegada en democràcia, els democristians han volgut valorar aquest dimarts els resultats dels comicis, a pocs dies del 26è congrés per reformar els estatuts que celebraran dissabte. El seu objectiu és presentar-se a les properes eleccions catalanes amb una nova direcció i el partit renovat, tot i que prèviament hauran d'arreglar la seva situació econòmica: a mitjans de juliol s'acaba el termini del preconcurs de creditors que està en marxa per renegociar un deute de 19 milions d'euros.

Unió ajorna un cop més la decisió de si concórrer a a les eleccions al Congrés dels Diputats del proper 26 de juny. Així ho ha decidit el consell nacional del partit aquest dissabte al centre cívic del Besòs per unanimitat. Malgrat que, segons fonts del partit, bona part de les intervencions dels consellers nacionals han estat en contra de presentar-se a les eleccions, el secretari general, Ramon Espadaler, ha pres la paraula per demanar una setmana més de marge per intentar bastir una candidatura de centre per als propers comicis. Una opció que ja va defensar la setmana passada després de reunir-se el comitè de govern del partit.

Unió segueix descomponent-se a marxes forçades. El coordinador de la jornada de participació del 9-N, Joan Cañada, ha entregat aquest matí els papers de la seva baixa com a militant del partit, segons han confirmat a l'ARA fonts coneixedores del moviment. Cañada, dirigent molt proper a l'exvicepresidenta Joana Ortega, va ser citat a declarar a l'octubre pel seu paper al 9-N. La distància entre el ja exmilitant democristià i la direcció fa temps que augmenta: el mes de juliol passat ja va deixar tots els seus càrrecs al partit. Fins avui, però, no ha estripat el carnet.

Quan Unió es va trencar per la meitat el mes de juny passat, ràpidament els renovadors del partit es van erigir en hereus de l'esperit fundacional de l'any 1931. De fet, un cop el consell nacional va aprovar concórrer en solitari a les eleccions plebiscitàries del 27-S, els sobiranistes van atendre els mitjans de comunicació per anunciar que es creava la plataforma Hereus UDC 1931, germen de Demòcrates de Catalunya, un partit que ara té representació a ajuntaments, consells comarcals, diputacions, al Parlament i al Congrés dels Diputats gràcies a les coalicions que ha bastit amb formacions com Convergència –a les eleccions espanyoles– i també amb ERC en el marc de Junts pel Sí, on també hi havia el partit liderat per Artur Mas. Aquest dissabte s'ha celebrat el primer homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat pels franquistes fa 78 anys, i un dels punts forts de la jornada ha estat la pugna entre Demòcrates i Unió pel llegat del dirigent històric democristià.