El conflicte a l'Orient Mitjà no ha passat per alt en l'actualització de les previsions macroeconòmiques del Banc d'Espanya malgrat el poc marge de temps entre l'esclat de la guerra i l'elaboració d'un nou informe. L'ens supervisor reconeix que l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran i les ramificacions a la zona tindran un impacte en el creixement de l'economia espanyola, però sobretot en l'evolució dels preus. De fet, si el conflicte s'enquista la taxa d'inflació mitjana per a aquest 2026 es podria disparar fins al 5,9% per les disrupcions al mercat energètic global. Ara bé, l'organisme que presideix l'exministre socialista José Luis Escrivá estima que el paquet de mesures fiscals del govern espanyol que aquest dijous va convalidar el Congrés ajudarà a "esmorteir" el xoc econòmic d'una guerra que per ara no sembla tenir aturador.

"El conflicte a l'Orient Mitjà posarà a prova la resiliència de l'economia mundial". Ras i curt. El nou informe de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) refà les seves previsions de creixement tenint en compte l'impacte de la guerra iniciada a l'Iran. Segons les dades de l'entitat, l'eurozona serà una de les principals afectades: si bé al desembre es preveia un creixement de l'1,2%, les noves projeccions apunten ara a un de més moderat, del 0,8%, quatre dècimes menys. L'economia espanyola, però, resistiria prou bé l'impacte, que només passaria a elevar-se en un 2,1%, si bé en l'informe del desembre es preveia que ho fes un 2,2% (-0,1). També es redueix la perspectiva a Espanya per a l'any 2027, que disminueix d'un creixement de l'1,8% a un de l'1,7%. Aquestes dades mostren un decreixement respecte al 2025, quan l'economia de l'Estat va créixer un 2,8%.

L'economia catalana va tancar el 2025 amb un creixement anual del 2,7%, una dècima menys que la mitjana espanyola, segons dades publicades aquest divendres per l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat. El creixement econòmic, clarament superior un any més a la mitjana europea, va estar impulsat sobretot per la inversió de les empreses i pel consum de les famílies.

L'arribada de treballadors estrangers no només ha suposat un impuls per a l'economia espanyola i la catalana els últims anys, sinó que ha "facilitat" que les persones no estrangeres s'incorporin a feines més productives i més ben remunerades. Els primers, doncs, ocupen els llocs de treball que els treballadors d'origen no volen. Així ho constata el centre d'estudis i anàlisis Funcas a través de l'informe La immigració a Espanya: reptes, impacte i polítiques publicat aquest dijous, i en el qual xifra en un 47% l'aportació dels treballadors estrangers al creixement de l'economia espanyola des de l'any 2022. És a dir, gairebé la meitat de l'increment del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) dels últims cinc anys s'explica per l'arribada de població migrant.

L'economia espanyola va accelerar el ritme de creixement durant els últims tres mesos del 2025 i gairebé va doblar la taxa de creixement esperada a la zona euro, segons dades avançades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), fet que va situar Espanya com un dels països capdavanters de la Unió Europea en creixement un trimestre més. A banda, el gener el cost de la vida per a les famílies es va moderar després de tres mesos seguits de pujades de preus.

L'economia nord-americana continua creixent a un ritme elevat. El producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) dels Estats Units va experimentar un creixement de l'1,1% el tercer trimestre del 2025 en comparació amb els tres mesos anteriors, segons es desprèn de la segona estimació publicada per l'Oficina d'Anàlisi Econòmica del Departament de Comerç nord-americà. Per la seva banda, Alemanya, la primera economia d'Europa, va confirmar que ha recuperat el creixement i va tancar els últims tres mesos de l'any passat amb un creixement trimestral del 0,2%.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat aquest dilluns les seves previsions de creixement econòmic per al 2026, tant de l'economia mundial com de l'eurozona, els Estats Units, la Xina i també d'Espanya. L'organisme destaca que "els vents en contra [del creixement] derivats de les canviants polítiques comercials es veuen compensats pels vents de cua lligats a l'augment de la inversió relacionada amb la tecnologia, inclosa la intel·ligència artificial (IA); més a l'Amèrica del Nord i l'Àsia que en altres regions", indica al seu informe.

L'economia alemanya, la més gran d'Europa, va deixar enrere la recessió el 2025 i va recuperar el creixement després de dos anys seguits de caigudes de l'activitat econòmica.

Els analistes del Banc d’Espanya se’n van de vacances de Nadal deixant un sabor dolç de boca pel que fa al creixement econòmic de l'Estat. En línia amb la resta d’organismes internacionals, i també del govern espanyol, l’ens supervisor preveu que l’economia espanyola creixi més del previst aquest 2025 (un 2,9%), però també el 2026 i el 2027. I que ho faci amb força. D’aquesta manera, de cara a l’any que ve estima un rebot del producte interior brut (PIB, l’indicador que serveix per mesurar la mida d’una economia) d’un 2,2%, mentre que al 2027 el situa en un 1,9%, tal com es recull en les projeccions macroeconòmiques publicades aquest dimarts. Es tracta d’una revisió a l’alça de quatre i dues dècimes respectivament en comparació amb les projeccions del passat mes de setembre. 

Els analistes del Banc d’Espanya se’n van de vacances de Nadal deixant bona boca pel que fa al creixement econòmic a l'Estat. En línia amb la resta d’organismes internacionals, i també del govern espanyol, l’ens supervisor preveu que l’economia espanyola creixi més del previst aquest 2025 (un 2,9%), però també el 2026 i el 2027. I que creixi amb força. D’aquesta manera, de cara a l’any que ve estima un rebot del producte interior brut (PIB, l’indicador que serveix per mesurar la mida d’una economia) d’un 2,2%, mentre que el 2027 el situa en un 1,9%, tal com es recull en les projeccions macroeconòmiques publicades aquest dimarts. Es tracta d’una revisió a l’alça de quatre i dues dècimes respectivament en comparació amb les projeccions del mes de setembre. 

El creixement de la productivitat dels treballadors catalans va ser molt superior al dels ocupats de la Comunitat de Madrid, i també molt més gran que la mitjana espanyola, segons les dades de comptabilitat regional del 2024 publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, segons aquest organisme, la productivitat dels catalans va millorar un 1,82%, mentre que la dels madrilenys només ho va fer un 0,04%. La mitjana espanyola es va situar en l'1,20%.

Les xifres rodones, com els aniversaris, captiven per la rotunditat que proposen. Els 50 anys de la mort del dictador –Franco– ens posen davant del mirall d’èxits i fracassos. El mirall que entre els economistes genera més unanimitat és el PIB per càpita com a síntesi de prosperitat. Disposem de dades fiables per comparar quin era el PIB per càpita de cada una de les actuals comunitats autònomes espanyoles l’any 1975 (no existien encara, però el seu perímetre estava ben mesurat estadísticament) i en l’actualitat (2024).

L'economia dels Estats Units pràcticament no hauria crescut en la primera meitat del 2025 si no fos per la inversió en centres de dades feta per les grans companyies del sector de la intel·ligència artificial (IA), segons un estudi de Jason Furman, catedràtic d'economia de Harvard. Aquestes dades, corroborades per altres economistes, donen més pes als arguments que la indústria de la IA està afectada per una bombolla que sobredimensiona les seves empreses.

L'economia catalana manté el creixement a un ritme inferior al de l'espanyola, si es compara amb un any enrere, però superior, si es mira respecte al trimestre anterior, segons dades avançades del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) del tercer trimestre de l'any publicades aquest dijous per l'Idescat, l'agència d'estadística de la Generalitat. A més, les xifres d'activitat econòmica de Catalunya superen amb escreix la mitjana de la Unió Europea.

És freqüent fixar objectius de política econòmica com a percentatges mínims sobre el PIB de la despesa corresponent. Exemples: Trump reclama a Europa un 5% en defensa, la UE un 3% d’inversió en R+D, l'OCDE un 1% en despesa mediambiental, les lleis d’universitats espanyoles un 1% en universitats, una ILP un 6% per a educació. També hi ha objectius, menys lligats a polítiques concretes, que són d’exigència de màxims. Exemple: el Pacte d’Estabilitat de la UE fixa un màxim de dèficit fiscal del 3% del PIB.

L'economia espanyola va continuar creixent a l'estiu a un ritme clarament superior al de la majoria de països europeus. La inversió de les empreses i el consum de les famílies van ser els dos principals motors del creixement en un moment en què el sector exterior (exportacions i turisme) va frenar l'activitat.

El Govern preveu que l'economia catalana creixerà aquest any el 2,5%, una dècima menys que l'estimació feta la primavera passada pels efectes de la guerra comercial, i el 2,1% l'exercici pròxim, una dècima més, ja que s'estima que l'impacte de la pugna aranzelària es reduirà. Aquestes estimacions s'inclouen en l'escenari macroeconòmic 2025-2026 de la conselleria d'Economia, el qual "confirma la normalització gradual de l’economia catalana cap a taxes properes al 2%, després d’uns anys de creixements inusualment intensos". Segons el document, durant els exercicis 2025 i 2026 es crearan uns 110.000 llocs de treball, mentre que la taxa d’atur s’anirà estabilitzant al voltant del 8% (8,4% el 2025 i 8,2% el 2026).

Catalunya creix. El PIB avança a un ritme superior al de la majoria de països europeus i l’ocupació s’ha recuperat amb força després dels anys de crisi. Però aquest dinamisme no arriba a tothom: cada any són més les llars catalanes que tenen dificultats per arribar a final de mes –avui en dia ja són una de cada deu–. Els salaris han pujat, sí, però més ho ha fet el cost de la vida. Mentre l’economia s’expandeix, el poder adquisitiu de bona part de la població s’estanca. I aquest desajust explica per què, malgrat créixer, no vivim millor. Aquesta realitat, però, no és igual per a tothom. Mentre una part de la població veu com el seu salari perd capacitat de compra, una altra continua acumulant rendes i beneficis. L’últim informe de la CNMV n’és un bon exemple: els càrrecs directius de les empreses de l’Íbex cobren 55 vegades més que els seus empleats. Aquesta bretxa creixent no només és símptoma de la desigualtat: posa en qüestió com es reparteixen els beneficis del creixement. El veritable repte no és créixer més, sinó créixer amb equitat.

El president Salvador Illa ha dit aquest dimarts al Parlament de Catalunya que "la immigració ens fa un país millor". És així? Abans de donar una resposta des del prejudici ideològic a favor o en contra, cal anar a les dades. Precisament aquest dimarts s'ha presentat l'estudi Transició demogràfica, immigració i envelliment a Catalunya 2024-2050, elaborat pel catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Oliver i presentat al Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Dimarts passat, l’INE va fer públiques les primeres estimacions sobre les xifres macroeconòmiques de les comunitats autònomes corresponents a l’any 2024. L’ARA de l’endemà hi dedicava dues peces: l’editorial (d’on he manllevat el títol d’aquest article) i una altra dins les pàgines d’Economia. Al primer, molt encertadament, es destacava que el creixement del PIB —que mesura la mida de l’economia— no és tan important com el del PIB per càpita —que divideix el PIB entre la població i mesura, per tant, la prosperitat material. En llenguatge planer: el PIB és quant produïm entre tots; el PIB per càpita, a quant toquem. Òbviament, l’important és el segon.