L'exalcalde de Barcelona Xavier Trias no entén per què Junts sondeja l'empresari i president de Femcat, Tatxo Benet, per ser candidat a les eleccions municipals a la capital catalana. Si acceptés l'oferiment, Benet seria precisament el successor de Trias, que va guanyar els darrers comicis locals, tot i que els vots del PSC, dels Comuns i del PP li van barrar el pas a l'alcaldia. En declaracions al Cafè d'Idees del 2Cat ha subratllat que té "afecte personal" per Benet, a qui ha definit com "una persona extraordinària", tot i que no comparteix aquesta via electoral. "No ho entenc", ha etzibat. Tot seguit, Trias, ha especulat sobre la veracitat del sondeig, que confirmen fonts del partit: "No ho veig, algú ha inventat una cosa, algú ha perdut els papers", ha rematat.

Nova fundació contra l'antisemitisme a Catalunya farcida d'apologia proisraeliana i amb protagonistes polítics: l'ex primer ministre francès i exregidor efímer Manuel Valls, reaparegut com a president de la nova plataforma Emet-Verdad; però també l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias i el senador socialista Gabriel Colomé, vocals de l'entitat. Al Saló del Tinell del Palau Reial Major de la capital catalana, on va tenir lloc la disputa de Barcelona del 1263 sobre religió entre savis jueus i cristians, presidida pel rei Jaume I, s'ha presentat aquest dilluns Emet i el primer que ha fet és homenatjar la periodista i escriptora Pilar Rahola, que ha estat definida com la persona que "millor encarna la lluita contra l'antisemitisme". "El meu paper no hauria de ser excepcional", ha respost la comunicadora.

Avui en aquest organisme que es diu Consell de Política Fiscal i Financera (ministra d’Hisenda i consellers d’Economia) quedarà aprovat el model de finançament que presentarà la vicepresidenta Montero i que surt de l’acord amb Esquerra Republicana. Que s’aprovi el model no vol dir que s’apliqui demà mateix, perquè ara haurà de negociar-se al Congrés amb tots els partits i, com saben, ara mateix la proposta no té els vots. El PP i Vox s’oposen al sistema per sistema i Junts troba que fa curt.

Ni un mil·límetre s'ha mogut la direcció de Junts en el seu no rotund a la proposta de nou model de finançament des que es va presentar, divendres passat. Sense concert econòmic, han anat repetint els juntaires, no podran comptar amb ells. Però es pot renunciar a 4.700 milions d'euros més per a Catalunya? El president del consell d'alcaldes de Junts, Xavier Trias, creu que és "gairebé impossible", tot i que siguin insuficients per resoldre el dèficit fiscal estructural que pateix des de fa dècades. En declaracions al Cafè d'Idees de La 2 Cat, Trias ha advertit que l'Estat sempre ha acabat "enredant" la Generalitat –ha explicat haver-ne estat víctima en altres negociacions de finançament– i que el pacte entre ERC i el PSOE és "un mal acord", però ha reconegut que "potser és l'únic possible".

Quan encara ressona el famós "Que us bombin a tots" de Xavier Trias en el moment en què Jaume Collboni va evitar que repetís com a alcalde de Barcelona, gràcies a Comuns i PP, Junts ha volgut premiar l'únic alcalde del seu espai que ha conquerit la capital catalana. En un acte aquest dissabte, Trias ha posat deures a la formació de l'expresident Carles Puigdemont, amb la missió de "generar il·lusió" i alguns apunts que tenen una lectura en el context estatal actual, com ara que cal treballar perquè Catalunya "sigui menys dependent cada dia". Des del terrat de l'Hotel Pulitzer, Trias, que ha estat entronitzat com a president del consell assessor d'exalcaldes acabat de crear, ha fet la següent petició: "Si demanem l'impossible, no ho aconseguirem".

Durant anys els estrategs electorals consideraven que les batalles electorals es guanyaven al centre. És a dir, guanyava el partit que aconseguia convèncer més electors moderats, que són els que decantaven la balança. I per això maldaven per trobar candidats que fossin prou flexibles per agradar als centristes i no crear anticossos a una banda i a l'altra. És el que en diria fórmula Xavier Trias, ja que l'exalcalde de Barcelona representa a la perfecció aquest perfil de polític.

Avui, Oriol Junqueras i Xavier Trias declararan davant la comissió del congrés sobre l’operació Catalunya. Bona sort. Ja saben que l’operació Catalunya és una suma d’activitats fora de la llei organitzades o emparades, tolerades i ignorades pel govern de Mariano Rajoy que inclouen la construcció de proves falses, l’espionatge i l’ús de diners públics, i tot sense que la justícia espanyola hagi mogut un dit per investigar-ho, perquè abans que justícia és espanyola.

L'última vegada que Oriol Junqueras havia acudit a una sessió formal al Congrés va ser el 21 de maig del 2019, gairebé fa sis anys, quan en presó preventiva va poder acudir a l'hemicicle a prendre possessió com a diputat. Va durar poc, perquè es van repetir les eleccions espanyoles aquell any i ell ja havia sigut elegit eurodiputat. Aquest dilluns ha pogut expressar-se àmpliament a la cambra baixa durant la seva compareixença a la comissió d'investigació de l'operació Catalunya, on ha volgut llançar un missatge al PSOE: "Tenen el deure polític i moral de presentar a la Fiscalia les conclusions de les evidències que aquí s’han aportat i de les mentides que s’han pronunciat. Estic convençut que [aquesta comissió] farà una gran feina davant la justícia".

A finals de juliol de l'any passat, l'exalcalde de la capital catalana Xavier Trias va plegar com a líder del grup municipal de Trias per Barcelona al consistori. Ho va fer, després que ja anunciés que si no podia governar se n'aniria "a casa", enduent-se un homenatge de la resta de grups, conscient que deixava la patata calenta de la reestructuració del grup, tot i que el lideratge a l'Ajuntament va passar a Jordi Martí Galbis. Precisament, Martí ha anunciat en una roda de premsa aquest dilluns el canvi de nom que deixa enrere finalment l'era Trias amb "un projecte renovat amb totes les formes": "Deixem de ser Trias per Barcelona com a denominació, com a marca, i passem a ser Junts per Barcelona", ha recalcat.

Passat l'ostracisme per la confessió de la deixa a l'estranger el 2014, a Jordi Pujol ja se li fan homenatges. Aquest divendres se n'ha organitzat un per part de l'Associació d'Amics d'Enric Prat de la Riba a Castellterçol, on pesos pesants del món exconvergent han lloat l'expresident i la seva obra de Govern. El poble natal de Prat de la Riba , un dels seus referents, ha estat l'escenari per reivindicar la seva presidència i doctrina amb l'expresident Artur Mas, l'expresidenta Núria de Gispert, l'exconseller Felip Puig i l'exalcalde Xavier Trias. El president del Parlament, Josep Rull, que ha participat en l'acte a través d'un vídeo, fins i tot l'ha titllat de "pare de la nació catalana moderna". En aquest context, però, Pujol també ha volgut reflexionar sobre l'actualitat i llançar un missatge: "No serem independents".

Fa calor i es necessita una certa traça per passar fulls amb una mà i ventar-se amb l'altra. La majoria dels vanos que veig al saló de plens tenen un disseny amb l'arc de Sant Martí, i com que estan distribuïts entre regidors de partits de dretes i d'esquerres m'imagino que deuen ser un record del dia de l'orgull gai, i que l'orgull en qüestió té un suport polític robust. Xavier Trias no necessita cap accessori per resistir l'ambient; fins i tot quan Jaume Collboni li diu dues vegades que sí a Janet Sanz, que el govern socialista connectarà el tramvia per la Diagonal (a canvi dels pressupostos), l'exalcalde convergent aguanta la compostura. No podia ser tot tan bonic l'últim dia, però segurament a Trias ja no li sàpiga tant de greu, i és possible que hagi suavitzat la seva opinió sobre el Tram en paral·lel amb la majoria de barcelonins.

El maig de l'any passat, Xavier Trias sortia com el clar triomfador de la disputadíssima cursa per l'alcaldia de Barcelona. Ferm defensor del diàleg, però sobretot devot dels resultats electorals, Trias tenia clar que havia de governar: la seva era la candidatura més votada. L'any 2023, amb Junts per Catalunya, podia tornar a l'alcaldia de Barcelona vuit anys després de perdre-la. Però un pacte d'última hora entre el PSC, Barcelona en Comú i el PP li va barrar el pas; un gir de guió que va saldar-se amb Collboni sortint del Saló de Cent amb la vara –tot i que havia promès personalment a Trias no arribar a cap pacte antinatural per arrabassar-li l'alcaldia– i amb un Trias enfadat i decebut exclamant l'ara cèlebre "Si no soc alcalde, que us bombin a tots".

Quan falten tres dies perquè Xavier Trias plegui de l'Ajuntament de Barcelona, l'última edició del baròmetre municipal constata que és el polític més ben valorat pels barcelonins. De fet, el líder de Junts al consistori és l'únic representant que aconsegueix aprovar, amb una nota de 5,1 sobre 10. Ara bé, Trias rep una puntuació inferior respecte al sondeig de l'any passat, quan va obtenir un 5,3. Per contra, l'enquesta que analitza el coneixement que té la població dels polítics de la Ciutat Comtal mostra que en el cas de Trias hi ha un 10,8% dels enquestats que no saben qui és. Entre els que sí que li posen cara, un 54,2% tenen una opinió positiva d'ell, un 31% la tenen de negativa i un 4% s'estimen més no respondre.

Xavier Trias ha posat aquest dilluns data al seu comiat de l'Ajuntament de Barcelona. El líder de Junts per Catalunya al consistori de la capital catalana havia anat ajornant el seu adeu escudant-se en què abans volia aclarir quin era l'escenari de govern a la ciutat. Aquest dilluns, però, Trias ha sigut taxatiu: "Me n'aniré de vacances sense ser regidor", ha etzibat en roda de premsa el dia que es compleix un any que Jaume Collboni va ser elegit alcalde. Aquell dia, els vots del PSC, Barcelona en Comú i el PP van barrar a Trias el pas a l'alcaldia tot i haver guanyat les eleccions.

Trencades les negociacions entre el PSC i Junts per arribar a un pacte a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias ha apujat aquest dilluns el to contra l'alcalde, Jaume Collboni. En una conferència al Centre de Cultura i Memòria del Born, Trias ha enarborat la bandera de cap de l'oposició. Ha carregat contra la falta de lideratge de l'actual govern municipal, ha ratificat que votaran en contra dels pressupostos i fins i tot ha demanat el cap del tinent d'alcalde de seguretat, Albert Batlle. "És imprescindible el relleu del regidor que està al capdavant de l'àrea de seguretat i obrir una nova etapa", ha subratllat.

El PSC continua fent passos de la mà de Junts a Barcelona per anar deixant sense efecte aquells aspectes on en l'anterior mandat va topar amb Ada Colau. Després de la reserva del 30% per a habitatge social i la nova ordenança de terrasses, tots dos grups han arribat a un acord aquest dimarts a la comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament que ha permès prosperar una proposta dels de Xavier Trias per modificar durant aquest mandat el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) amb un doble objectiu: regular les llars compartides i acabar amb la prohibició d'obrir nous hotels al centre de la ciutat.

Acord PSC-Junts a l'Ajuntament de Barcelona per salvar la taxa de terrasses. Una setmana i mitja després que l'oposició deixés el govern municipal sense ordenances fiscals, Jaume Collboni i Xavier Trias han pactat una nova proposta de taxa de terrasses per evitar que els restauradors hagin de pagar a partir de l'1 de gener els preus fixats el 2020 pel govern d'Ada Colau i que fins ara mai s'han arribat a aplicar. La nova proposta, de fet, és encara més generosa amb els restauradors, ja que suposa una rebaixa addicional a la que ja havia pactat Collboni amb el Gremi.

Les pròximes 48 hores s'albiren mogudes a l'Ajuntament de Barcelona. Dimecres a les 16.30 h està prevista la votació en la comissió d'Economia de la tramitació dels projectes de pressupostos i ordenances fiscals, i a hores d'ara el govern municipal no compta amb els suports necessaris per tirar-los endavant. De moment, aquest dilluns ha servit perquè tots els grups fixessin la seva posició i perquè l'alcalde, Jaume Collboni, fes un primer moviment per intentar desbloquejar els comptes: aquest migdia s'ha reunit per espai d'una hora amb el líder de Junts per Catalunya a l'Ajuntament, Xavier Trias, amb l'objectiu de temptejar la seva predisposició a salvar la tramitació dels pressupostos.

Els comuns i ERC, per una banda; Junts, per l’altra. Les tres forces polítiques reclamen a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que triï qui serà el seu soci de govern durant aquest mandat. Després que el socialista hagi assegurat en una entrevista a La Vanguardia que la seva prioritat és pactar amb comuns i republicans, però que tampoc descarta entendre’s amb Junts, els grups municipals interpel·lats exigeixen que l’alcalde es mulli i faci passos en ferm per teixir complicitats.

Noranta dies després d’agafar la vara d’alcalde, el socialista Jaume Collboni continua insistint en l’escenificació d’un canvi de paradigma a l’Ajuntament de Barcelona després de l’etapa d’Ada Colau. Ho feia aquest dilluns recuperant les audiències amb el rei. I hi ha tornat aquest dimarts amb una conferència al Cercle d’Economia, on ha demanat als empresaris deixar enrere la "confrontació" i les "polaritzacions estèrils" per sumar esforços i "reconquerir la Barcelona del 92" fomentant la col·laboració público-privada.