Les arribades irregulars de migrants a Espanya per via marítima i terrestre han disminuït un 40% el 2025, la davallada més important des del 2019, segons dades del ministeri de l'Interior fins al passat 15 de desembre. Per contra, les Balears han trencat la tendència general a la baixa amb un increment del 27% de les entrades. Amb un total de 7.295 persones, aquesta ruta es consolida com una alternativa i suposa una de cada cinc arribades registrades aquest any.

La Generalitat ha decidit instal·lar tres nous radars meteorològics a l'Alt Pirineu per preveure, amb temps suficient, possibles inundacions als càmpings d'aquesta zona. Aquesta és una de les principals mesures que preveu el nou decret llei que el Govern té previst aprovar aquest dimarts i que té com a objectiu avaluar el risc d'inundabilitat de cada càmping i les mesures que aquests han de prendre per garantir la protecció en cas de mal temps o inundacions sobtades.

El govern de coalició de PSOE i Sumar va afrontar una de les seves crisis més grans quan, a l'abril, els de Yolanda Díaz es van plantar davant l'adjudicació d'un contracte milionari a una empresa israeliana perquè subministrés munició a la Guàrdia Civil. Arran de l'inici de l'ofensiva d'Israel a Gaza, Interior havia anunciat que rescindiria la licitació amb IMI Systems LTD, que a Espanya està representada per Guardian Homeland Security, però els mesos van passar i, finalment, no ho va fer. Per calmar els socis, el president espanyol, Pedro Sánchez, va prometre l'abril passat que el contracte es cancel·laria, per més que això suposés haver de pagar una indemnització a l'empresa. Ara bé, segons ha pogut comprovar l'ARA, aquesta adjudicació no és l'única que ha tirat endavant mentre, a Palestina, continua el genocidi. Governs de tots els nivells de l'administració han subscrit contractes amb Guardian Homeland Security, que és el distribuïdor dins de l'estat espanyol dels principals fabricants de material de seguretat i defensa d'Israel.

Els Mossos d'Esquadra van rebre dijous a la tarda un avís peculiar. Una agent dels Mossos d'Esquadra havia estat enxampada pels responsables d'una botiga de Zara del passeig de Gràcia de Barcelona cometent un furt, segons ha avançat el digital El Nacional. Els portaveus del cos confirmen a l'ARA que, a l'arribar, la patrulla destinada va comprovar que es tractava d'una agent del cos. La dona hauria intentat sostreure de la botiga una jaqueta sense pagar.

Una persona que coneix molt bé Joan Delort el defineix com un home "precoç". Ho va ser quan amb només 24 anys va ser cap de la Policia Local de Barberà del Vallès. I quan amb 29 anys va liderar durant una dècada la Policia Municipal de Girona. Era jove –"tots érem joves", diu una responsable política de l'època–, però tenia "cultura i idees" sobre conceptes en aquell moment tan abstractes com el desplegament d'una policia pròpia. Per alguns, que ara es jubili amb 67 anys de director dels Bombers també és precoç. Un altre alt càrrec polític que hi ha treballat diu que l'entén, i que ara podrà navegar i veure més el mar de prop, una de les seves aficions.

Faltaven només unes hores perquè s'esdevingués la catàstrofe. Aquell mateix dimarts 29 d'octubre, pràcticament amb el temporal derivat de la pitjor DANA del segle a sobre, el president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, va decidir cobrir el càrrec de director general d'Interior, que feia tres mesos que estava vacant.

La batussa política per la DANA al País Valencià ha esclatat. En paral·lel a la recerca dels desapareguts i el balanç de danys materials, a mesura que passen les hores es multipliquen les veus que reclamen responsabilitats polítiques per la tragèdia, sobretot pel fet que no s'alertés abans la població per evitar que anés a treballar o, simplement, s'exposés als riscos. La Moncloa, en aquest sentit, ja ha apuntat a la Generalitat Valenciana, governada pel PP. Pedro Sánchez i Carlos Mazón han escenificat unitat i col·laboració en la seva compareixença conjunta aquest dijous al matí, però per darrere es multipliquen els retrets i, entre línies, també es perceben missatges carregats d'intenció.

L'ADN Sindical Seguretat i Serveis de Catalunya, que representa treballadors de seguretat privada, va anunciar el juliol passat un preacord amb Desokupa, la controvertida empresa de desocupacions que ara també fa formacions, per ensenyar als seus afiliats diverses tècniques d'autodefensa. Tot i que fonts del sindicat asseguren que no es va firmar res i que l'acord era verbal, llavors ADN va fer pública la col·laboració i el mateix Dani Esteve, líder de Desokupa, ho va celebrar a les xarxes socials. Ara, però, tot ha quedat en paper mullat: fonts d'ADN confirmen que no han signat ni signaran cap conveni amb Desokupa perquè formi vigilants de seguretat catalans. Però, què ha canviat? Segons les mateixes fonts, que s'han reunit amb el departament d'Interior i els han ofert ells diverses formacions.

"No es pot portar una arma blanca a sobre sense justificació". Aquesta frase de la consellera d'Interior, Núria Parlon, resumeix l'esperit del nou pla dels Mossos d'Esquadra per lluitar contra les navalles: les armes blanques de més d'11 centímetres estan prohibides, però tothom que en porti una, sigui de la mida que sigui, a l'espai públic i no ho pugui justificar serà multat. Les sancions parteixen dels 600 euros, però poden arribar a milers. Els Mossos també compraran més detectors de metalls (ja els han demanat) i intensificaran els controls als carrers, sobretot en punts crítics com són el transport públic, els entorns escolars i les grans aglomeracions. El director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, ha demanat paciència a la gent perquè ara serà més freqüent topar amb un d'aquests controls. Però ho veu un peatge necessari. Ha admès que les armes blanques estan "alarmant la societat" i això també "alarma les autoritats".

Des de l’octubre del 2017, hi ha hagut set relleus al capdavant dels Mossos d’Esquadra. La tornada de Miquel Esquius (Súria, 1963) al càrrec de comissari en cap del cos, diu Interior, ha de deixar pas a una etapa d’estabilitat en la direcció de la policia catalana. Diplomat en ciències religioses, d’aquí li ve el sobrenom de mossèn, que gent que l’ha conegut assegura que és en sentit positiu: "Té un tarannà reflexiu, humanista". El seu caràcter tranquil és el que tothom li valora, i també que és molt difícil veure’l enfadat. Amb tot, no es passa el dia tancat en un despatx, malgrat que fa anys que ha assumit càrrecs de gestió.

Tècnicament, es diu 4/2015, però tothom la coneix com la llei mordassa. Ja fa nou anys que el govern popular de Mariano Rajoy la va impulsar i, tot i les crítiques constants que ha rebut per poder sancionar amb massa discrecionalitat, continua vigent. Hi ha hagut intents de reformar-la, però totes les policies de l'Estat poden continuar fent-la servir. El departament d'Interior de la Generalitat no pot fer res per no aplicar-la, però el juliol del 2022 va impulsar un nou protocol per intentar esquivar els seus efectes. Principalment, volien evitar que la policia multés fàcilment manifestants o activistes que volien frenar desnonaments. En els deu primers mesos de vigència, el nou protocol va aconseguir reduir un 38% les sancions en aquest àmbit. Ara bé, aquest dilluns el sindicat majoritari dels Mossos, Fepol, ha denunciat que el nou protocol també ha tingut efectes adversos per a la policia.

L'escriptori, pràcticament buit. Als fitxers només hi queden alguns pocs documents com a metàfora que ja no queda feina per fer. Almenys a Joan Ignasi Elena, fins aquest dilluns conseller d'Interior. Només queda treure alguns llibres de sobre la calaixera, uns quants bolis d'un pot i redecorar quadres i catifes. Això ja serà decisió de la nova consellera, Núria Parlon. Un, però, l'haurà de canviar obligatòriament: el retrat del president sortint, Pere Aragonès, que encara corona el despatx. Just a sota, com a símbol de la transició, hi ha tres diaris, l'ARA, La Vanguardia i El Periódico, que anuncien en portada el nou govern de Salvador Illa.

Incertesa. És la paraula, repetida per diverses fonts, que defineix millor la situació actual de la nova plaça de major dels Mossos d'Esquadra, el màxim rang de la policia catalana. Aquest dilluns es va fer públic que la titular del jutjat contenciós administratiu número 8 de Barcelona va suspendre el procés de selecció d'un nou major quan el director general de la policia, Pere Ferrer, ja havia escollit el comissari Eduard Sallent, actual cap del cos, per ser-ho. Sallent ha estat escollit, però encara no ha estat nomenat. La suspensió judicial és una conseqüència automàtica del fet que la jutge acceptés les mesures cautelars demanades pel sindicat policial SAP-Fepol. La gran pregunta que s'estan fent els serveis jurídics del departament d'Interior, però, és on comença i on acaba aquesta suspensió.

El Govern ha acceptat indemnitzar amb 69.218 euros una dona que va resultar ferida durant les protestes a Barcelona contra la sentència del Procés, l'octubre del 2019, per l'impacte d'un projectil de foam dels Mossos d'Esquadra. Segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA, el departament d'Interior ha assumit el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, l'òrgan consultiu de la Generalitat, que va concloure que el cos policial va actuar de manera "desproporcionada". L'informe de la comissió assenyalava que molt probablement un dels projectils disparats va impactar al cap de la jove en una zona on no es produïen aldarulls i va descartar que la jove actués amb "imprudència", motiu pel qual es va proposar una indemnització de prop de 70.000 euros.

La Comissió Jurídica Assessora, òrgan consultiu de la Generalitat, ha conclòs que els Mossos d'Esquadra van actuar de manera "desproporcionada" el 18 d'octubre del 2019, durant les protestes postsentència, quan un dels seus agents d'ordre públic suposadament va disparar un projectil de foam que va colpejar el cap de l'Olga. Tal com va avançar l'ARA, la jove va quedar greument ferida: va patir un traumatisme cranioencefàlic i la van ingressar a l'UCI. L'endemà va ser operada d'urgència. Va estar ingressada tretze dies, però les seqüeles han anat molt més enllà. El 2020 li van acreditar una pèrdua d’audició del 85,8% a l'orella esquerra i també va patir una crisi epilèptica greu per lesions cerebrals. També li ha quedat un forat al crani d'1,8 cm i una cicatriu de 23 cm.

"En arribar a casa, la meva família m'esperava emocionada per saber com havia anat el primer dia al parc de bombers. M'hauria agradat poder explicar una altra cosa, però el que va passar em va fer perdre totalment la il·lusió que tenia". La Cristina (nom fictici) necessitava deixar per escrit tot el que havia viscut. El seu és un diari d'assetjaments i vexacions que van començar el dia que va entrar a treballar al parc de bombers de Sant Celoni (Vallès Oriental), el 26 de maig del 2020. Gairebé quatre anys després, continua de baixa i la conselleria d'Interior ha obert un expedient a sis bombers –dos dels quals caporals– pels fets que relata. La justícia també investiga quatre bombers per un delicte d'assetjament laboral.

El nombre de ciutadans que s'han sentit víctimes d'un delicte s'ha doblat en els últims 20 anys. Un 32,4% dels catalans afirma que durant el 2022 va patir un fet delictiu segons la darrera entrega de l'Enquesta de Seguretat Pública. Es tracta d'una xifra rècord, un 5% superior a l'última entrega de l'informe (que es va fer el 2020) i un 16% més que fa una dècada. Durant la presentació de l'enquesta del 2022 (és biennal) el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha admès que hi ha un augment dels fets delictius, però ha apuntat que bona part de la pujada es pot explicar per "un augment notable de les estafes". De fet, si traiem aquest delicte de l'equació el percentatge de catalans que asseguren haver patit un delicte passa a ser d'un 25,8%, un 3% més que el 2020. "No hem detectat un augment de la victimització més enllà de les estafes", ha dit, en aquest sentit, la cap del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals del departament, Alba Alfageme.

La direcció general de la Policia ha obert una informació reservada per investigar la manifestació d'alguns sindicats dels Mossos d'Esquadra el 7 de novembre a les portes del Parlament de Catalunya. Segons ha pogut saber l'ARA, el director general de la Policia, Pere Ferrer, va signar l'obertura de l'expedient aquest dimarts i la qüestió ja està en mans de la Comissaria General d’Investigació i Afers Disciplinaris, l'antiga Divisió d'Afers Interns, i de la Comissaria General d'Informació, que està analitzant tots els vídeos de la concentració. Segons les fonts consultades per aquesta redacció, la informació reservada busca, sobretot, analitzar l'actitud d'alguns manifestants i també revisar si el dispositiu policial que els Mossos van implementar aquell dia al Parc de la Ciutadella va ser adequat.

Els xiulets aguts que sortien simultàniament dels telèfons intel·ligents a la ciutat de Barcelona han confirmat aquest matí, a les 11 hores, que el simulacre del sistema d'emergències de Protecció Civil havia començat. La reacció de la població en diversos punts de la ciutat, on molts ja s'esperaven el so de les alarmes, ha estat de poca sorpresa. No poden dir el mateix, per contra, molts turistes que, desconcertats, caminaven pels carrers del centre quan els ha arribat –en anglès– el missatge del Govern a les pantalles: "PROVA D'ALERTA DE PROTECCIÓ CIVIL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. ÉS UN SIMULACRE. No truquis al 112. En una emergència real rebries instruccions per protegir-te".

L'avaria que des de fa setmanes afecta el corredor ferroviari del sud de Catalunya arran de la incidència a la línia R2 Sud de Rodalies obliga els passatgers a buscar alternatives de mobilitat. Des de l'1 de maig només poden circular tres trens per hora i sentit a les vies (un Regional i dos de Rodalies) i tot i que tant Renfe com la Generalitat han habilitat serveis alternatius d'autobusos des d'algunes de les estacions de Rodalies, cada cop són més els usuaris que han optat pel vehicle privat. Així es desprèn de les dades recopilades pel Servei Català de Trànsit, que ha detectat un augment de fins a un 20% de les retencions de trànsit a la carretera C-31 Sud, sobretot entre les poblacions del Garraf i l'entrada a Barcelona en l'hora punta del matí. En total, des que es va produir l'avaria, s’han sumat gairebé 6.000 vehicles al flux de trànsit habitual d'aquesta carretera.