Ordre públic

Un 38% menys de sancions per la 'llei mordassa' amb el nou protocol d'Interior sobre manifestacions

Cauen les multes vinculades a les protestes o els desnonaments des del juliol del 2022

3 min
Agents antiavalots dels Mossos amb manifestants asseguts per evitar un desnonament en una imatge d'arxiu.

BarcelonaJa fa vuit anys que va entrar en vigor la polèmica llei de seguretat ciutadana, més coneguda com a llei mordassa, una norma promoguda pel PP i criticada per alguns sectors perquè consideren que permet a la policia sancionar amb massa discrecionalitat. Han passat els anys (i els colors polítics dels governs), però la llei continua en vigor malgrat els intents fallits de reformar-la. Ara fa dos mesos va caure la nova norma proposada per la Moncloa pel desacord amb ERC, EH Bildu i Junts. Amb tot, la llei no ha deixat d'aixecar polseguera i ha permès, per exemple, que activistes a favor del dret a l'habitatge fossin multats per asseure's en un portal enmig d'un desnonament o fotoperiodistes que cobrien una manifestació. A Catalunya, fonts del departament d'Interior apunten que els últims anys havien augmentat les actes que els Mossos d'Esquadra aixecaven emparant-se en la norma. De fet, Catalunya és la quarta comunitat amb més sancions imposades. Davant d'aquesta situació incòmoda, el departament encapçalat per Joan Ignasi Elena va intentar esquivar els efectes de la llei mordassa amb un nou protocol intern. Va entrar en vigor el juliol de l'any passat i deu mesos després s'observa que, fins ara, ha aconseguit reduir l'abast de la norma espanyola.

Principalment, l'objectiu del Govern era esquivar els punts més polèmics de la llei, sobretot els relacionats amb les manifestacions o els desnonaments. Els canvis van venir de dos flancs diferents. Un d'organització interna: des del juliol del 2022, és la mateixa conselleria i no els Mossos la que tramita la instrucció dels expedients sancionadors (un canvi que no va acabar d'agradar al cos). El segon canvi va ser més d'interpretació: un expedient no podrà acabar en sanció si són conductes emparades per drets fonamentals, com la llibertat d'expressió o de manifestació. Per argumentar-ho, el departament cita doctrina del Tribunal Constitucional o el Tribunal Europeu de Drets Humans, que determina que prevalen aquests drets sempre que siguin aplicats de manera pacífica. A l'hora de la veritat, això vol dir posar obstacles als articles més polèmics de la llei, com el 36.4 (obstrucció a l'autoritat), el 36.6 (desobediència a l'autoritat) i el 37.4 (faltes de respecte a l'autoritat). Si abans impedir pacíficament a la comitiva judicial executar un desnonament era obstrucció a l'autoritat, ara s'hauria d'arxivar.

En aquests tres articles, la rebaixa de les sancions des del nou protocol d'Interior és significativa: si els deu mesos anteriors al juny del 2022 hi va haver 9.710 sancions, del juliol de l'any passat a l'abril del 2023 n'hi ha hagut 5.996. És a dir, s'han reduït un 38%. Les que més baixes són les de l'article 36.6 (desobediència o resistència a l'autoritat), amb una davallada del 47%. A més, si només mirem la fotografia del 2023, les multes dels tres articles han caigut un 42,8%. S'ha de tenir en compte, amb tot, que abans de la mesura ja era molt baix el percentatge d'actes aixecades que acabaven en sancions: tal com va explicar l'ARA, només acabaven en multa menys d'un terç dels expedients. Sigui com sigui, les sancions s'han reduït gairebé a la meitat.

Manifestants i Mossos, al carrer Mallorca

Un dels articles de la llei mordassa que preocupava més al Govern és el 36.4, vinculat sobretot als desnonaments i al fet d'impedir l'entrada als Mossos o a la comitiva judicial. Amb la mesura s'ha aconseguit que es posin un 34% menys de multes per aquest motiu i, de fet, encara no se n'ha posat cap durant el 2023. Que la instrucció dels expedients passi a dependre directament del departament també ha permès que s'arxivin més actes. Motivades per aquest article, per exemple, pràcticament s'han doblat els casos d'arxivament. En total, dels tres supòsits que es van modificar, han acabat en no res un 27% més d'expedients que no pas abans. Alhora, tot i que encara depèn dels Mossos, el nou protocol també ha permès reduir en 2.500 el nombre d'actes iniciades: de 10.000 a 7.500.

Més efectes

Els sindicats dels Mossos no han rebut amb gaire bons ulls el canvi de criteri perquè consideren que en certa manera desprotegeix els agents. El balanç de l'aplicació de la llei mordassa a Catalunya des del 2015 es tradueix en més de 130.000 sancions, una mitjana de 18.000 multes a l'any. És el mateix nombre de sancions que hi ha hagut per faltar al respecte als agents, una conducta regulada per l'article 37.4 de la llei, en vuit anys. Ara la normativa interna d'Interior ha permès que s'hagin reduït un 29%. Ara bé, que quedin en no res no vol dir que els agents no continuïn aixecant actes. Per exemple, el nou protocol només ha comportat que els Mossos denunciïn un 13% menys de faltes de respecte.

stats