Seguretat
Societat 14/02/2022

Interior esquivarà la 'llei mordassa' en els casos més polèmics

Les multes que encara s'estan tramitant per desobediència a l'autoritat es podrien arribar a arxivar

3 min
Agents antiavalots dels Mossos en una protesta contra un desnonament, en una imatge d'arxiu

BarcelonaDesprés de la polseguera que han aixecat les últimes multes a fotoperiodistes o a activistes pel dret a l'habitatge en desnonaments basant-se en la llei de seguretat ciutadana, també anomenada llei mordassa, el departament d'Interior ha anunciat que canviarà els criteris que fins ara s'utilitzaven per imposar aquestes sancions. La Generalitat no pot defugir la llei, que és estatal i que el govern espanyol recentment ha decidit mantenir, tot i que suavitzar-la en alguns aspectes. Però el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha explicat que el seu departament deixarà de multar les persones que es manifestin pacíficament o els fotoperiodistes, emparant-se en la jurisprudència europea i del Tribunal Constitucional.

El primer canvi és que a partir d'ara serà la conselleria d'Interior –i no els Mossos d'Esquadra– els que tramitaran la instrucció dels atestats i dels expedients sancionadors que se'n derivin. Els agents continuaran aixecant acta de les infraccions, però seran els funcionaris de la direcció general d'Administració de la Seguretat els qui decidiran si es tramita la sanció. I aquí és on es produirà el segon canvi. Segons el departament, aquesta decisió es prendrà ponderant si les conductes que es revisen estan emparades per la llibertat d'expressió o el dret de manifestació.

A la pràctica no es deixarà de multar en tots els supòsits que preveu la llei de seguretat ciutadana, sinó en aquells en què aquesta normativa topa amb l'exercici de drets fonamentals. Per exemple, en els supòsits d'obstrucció i desobediència a l'autoritat, un dels aspectes més polèmics de la llei mordassa. Només pel primer supòsit, entre gener i abril de l'any passat es van tramitar una trentena d'expedients sancionadors, i pel segon, un miler, segons dades de la conselleria d'Interior, que encara no té tancat el balanç complet de l'any. Fonts del departament precisen que les multes ja cobrades no es podran retornar, però obren la porta a poder revisar i acabar arxivant determinats expedients sancionadors si es recorren. Aquest podria ser el cas de l'expedient que afecta la fotoperiodista Mireia Comas , multada amb 601 euros per negar-se a esborrar una fotografia, com li demanava un agent dels Mossos d'Esquadra.

Una llei controvertida on hi cap tot

La llei de seguretat ciutadana és una de les normes més controvertides dels governs de Mariano Rajoy (PP) al capdavant de l'Estat. La llei ha estat al centre del debat polític des de la seva aprovació l'any 2015, però ha aconseguit salvar fins ara la majoria d'intents de tombar-la o modificar-la. De fet, el 2020 el Tribunal Constitucional va avalar la majoria del text legal i, malgrat que Podem plantejava derogar-la, finalment va consensuar amb el seu soci de govern a l'Estat, el PSOE, suavitzar-la pel que fa a les devolucions en calent d'immigrants i les manifestacions no comunicades .

I és que la llei és un gran calaix de sastre on hi cap tot, des de la gestió de les persones sense papers fins a les sancions per exercir la prostitució o per desobeir la policia, passant per les sancions a les protestes no comunicades o les que alterin el funcionament de les institucions. El capítol de desobediència als agents policials és el que més sancions ha provocat i també el que més polseguera ha aixecat, per la seva aplicació en molts casos de manifestacions no convocades o de caràcter pacífic i també en el de fotoperiodistes. També és l'apartat que ha justificat la majoria de les multes que s'han imposat durant les restriccions per la pandèmia.

Elena ha reconegut en una entrevista a Catalunya Ràdio que fins ara la llei s'aplicava de manera "mimètica". L'objectiu és que, a partir d'ara, s'apliqui de manera "restrictiva", només per multar els comportaments més flagrants: "No té cap sentit que si un es mobilitza pacíficament tingui com a conseqüència una sanció”, ha argumentat el conseller. El departament d'Interior es basa en les últimes sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans, que "diuen que l'exercici de drets fonamentals no es pot considerar delicte". Malgrat tot, el conseller ha subratllat que la interpretació restrictiva de la llei de seguretat ciutadana es farà únicament en els casos de manifestacions o comportaments "pacífics", que deixaran d'estar sancionats.

L'entitat per la defensa dels drets humans Irídia ha celebrat que el departament comenci a fer "una interpretació [de la llei] en què prevalgui l'exercici de drets fonamentals". L'entitat ha recordat que en els últims mesos s'han obert nombrosos procediments sancionadors a activistes per protestar davant d'immobles on s'estaven fent desnonaments i ha assegurat que vetllarà per comprovar que en aquests supòsits s'analitza si realment s'està deixant d'aplicar la llei. "És important que els Mossos deixin d'intimidar qui protesta amenaçant amb imposar sancions", han apuntat en un fil a Twitter.

Canvis en la identificació dels periodistes

D’altra banda, el departament d'Interior i els Mossos d'Esquadra tenen previst actualitzar amb el Col·legi de Periodistes el protocol que regula els elements visuals que han de portar els professionals per identificar-se. Elena ha explicat que la setmana passada ja es van reunir amb el Col·legi i amb el Sindicat de la Imatge (UPIFC). A la trobada, a més del secretari general d'Interior, Oriol Amorós, també hi van ser el comissari en cap dels Mossos, Josep Maria Estela, i la intendenta Rosa Bosch.

stats