17.800 sancions per faltar al respecte als Mossos: les dades de la ‘llei mordassa’ a Catalunya

BarcelonaSe la coneix com la llei mordassa perquè quan es va aprovar, el 2015, amb els vots del PP en solitari, els que s’hi oposaven consideraven que amenaçava amb conculcar drets fonamentals. L’oposició en bloc va criticar la nova llei de seguretat ciutadana, que atorgava més capacitat a la policia per poder imposar sancions administratives i no prohibia ni les devolucions en calent ni l’ús de pilotes de goma. "La derogarem tan bon punt entrem al govern", va proclamar llavors el president espanyol, Pedro Sánchez. Però cinc anys després, amb una majoria d’esquerres, la norma continua vigent per manca d’acord al Congrés. A Catalunya l'aplicació ha comportat més de 132.000 sancions fins al 2022. La major part (74.425) per consum o tinença de drogues en espais públics, però també se n’han posat milers de relacionades amb infraccions com les "faltes de respecte o consideració" als agents de l’autoritat, més de 17.800, o la "desobediència o resistència a l’autoritat" i la "negativa a identificar-se": 15.459.

Així es desprèn d’un informe del departament d’Interior al qual ha tingut accés l’ARA, que comptabilitza 128.730 sancions a conseqüència d’una denúncia dels Mossos. S’hi sumen les dades públiques del ministeri de l’Interior, que se circumscriuen a cossos policials d’àmbit estatal, encara que aquest recull –d’unes 3.561 sancions– no inclou les del 2022. La xifra és alta, segons els experts consultats, però és difícil de comparar amb la llei de seguretat ciutadana anterior, del 1992, perquè incloïa menys infraccions, amb diferents nivells de gravetat, i d’altres es regulaven a partir d’altres normes o al mateix Codi Penal. Ho explica Joaquín Urías, professor de dret constitucional a la Universitat de Sevilla, que defensa que el més problemàtic de la llei no és tant la "quantitat" de les multes com la manera com es posen. "Es faculta la policia per imposar sancions", argumenta: "En el sistema antic, era un jutge qui ho decidia, però ara un policia et denuncia i és un altre membre del cos qui fa d’instructor i decideix sobre la sanció". A Catalunya això va canviar el 2021 i des de llavors és un treballador del departament d’Interior qui fa la instrucció, encara que continua vehiculant-se com un procediment administratiu. Aquest fet, considera Urías, pot comportar discrecionalitat: "Abans les sancions eren poques i ara en són milions". I avisa que la "possibilitat" que un policia pugui multar de manera discrecional "desincentiva el ciutadà de fer valdre els seus drets".

"El problema de la llei mordassa és que incorpora dins de les infraccions administratives i, per tant, del poder punitiu de l’administració a través de multes, una llista enorme d’activitats", coincideix el professor de dret constitucional de la Universitat de Girona, Marco Aparicio. "Moltes tenen a veure amb el dret a la protesta i a més estan descrites en termes molt ambigus", afegeix: "Això, el que fa, és desincentivar". Tant els experts com fonts del departament d’Interior puntualitzen que del còmput global s’ha de tenir en compte que moltes de les sancions imposades entre 2020 i 2021, anys de la pandèmia, van quedar anul·lades pel Tribunal Constitucional. En aquells anys es van imposar 25.598 sancions. Tot i que finalment la major part van ser anul·lades, van tenir un efecte dissuasiu.

Milers de sancions a l'Estat

Com exposa Aparicio, la llei de seguretat ciutadana "s’enfoca a activitats en l’espai públic que són exercici del dret a la protesta", motiu pel qual la considera una "eina molt efectiva de persecució per part de l’administració". "No s’aprova casualment el 2015", comenta: "Després de les retallades en drets socials es fa una retallada de drets civils i polítics". Catalunya és el quart territori de l’Estat on s’han imposat més sancions des de la pandèmia, encara que al ministeri no hi ha dades encara del 2022. Les tres comunitats on s’han posat més sancions han estat Andalusia amb 542.309, el País Valencià amb 196.197 i les Canàries amb 159.121. A Madrid, per la seva banda, se n’han registrat 97.768 fins al 2021. Pel que fa al País Basc, que també compta amb un cos policial propi, el govern no ha facilitat les dades de sancions: sí que ha especificat que s’han obert 70.801 expedients amb relació a la llei mordassa des del 2017.

Pel que fa a alguns dels articles més vinculats al dret de protesta, de manifestació i d’informació, al conjunt de l’Estat –a falta de les dades del País Basc– s’han interposat 34.802 sancions per desordres a les vies, espais o establiments públics ocasionant una alteració greu de la seguretat ciutadana (449 a Catalunya), 339.559 per desobediència o resistència a l’autoritat quan no sigui constitutiva de delicte (15.495 a Catalunya), o bé la negativa a identificar-se (article 36.6); 5.547 per la manca dels registres o comunicació d’activitats amb transcendència per a la seguretat ciutadana (2.494 a Catalunya) i 169.588 per faltes de respecte o consideració a la policia (17.748 al territori català). En canvi, en altres infraccions que al moment d’aprovació de la llei van aixecar polseguera, com per exemple l’article 36.23 sobre l’ús no autoritzat d’imatges o dades d’autoritats que puguin posar en risc la seva seguretat o la d’una operació policial, o bé l’article 36.2 referit a la pertorbació de la seguretat en reunions o manifestacions davant el Congrés, el Senat i els Parlaments autonòmics, les sancions han estat 295 i 15, respectivament.

Per què va fracassar la reforma de la llei mordassa al Congrés? Els punts més conflictius són els que justament no apareixen a la llei actual: es refereixen a l’ús del material antidisturbis i les pilotes de goma, que a Catalunya ja s’ha prohibit que facin servir els Mossos. ERC, Bildu i Junts les volen eliminar, mentre que el PSOE i el PNB eren contraris a prohibir-les per llei i Unides Podem va cedir a la demanda del PSOE en favor de l’acord. A més, ERC, EH Bildu i Junts reclamaven que s’acabés amb les devolucions en calent –que el govern espanyol volia abordar en una futura llei d’estrangeria– i rebaixar la gravetat de les infraccions per faltes de respecte a l’autoritat.