1. Mentre aquí ens mengem la mona, a Madrid treballen. El tercer trimestre del curs comença amb una d’aquelles notícies que portaran cua. Aquest dilluns arrenca a l’Audiència Nacional el judici per l’operació Kitchen. El cas tornarà a situar el Partit Popular a l’epicentre del fangar. I és que aquest no és, només, un cas de corrupció. És molt més que això. S’investiga si el partit que manava va utilitzar l’Estat per tapar la seva pròpia corrupció. Els indicis semblen clars, però la justícia, a Espanya, sempre pot sortir amb un ciri trencat.

Forestalia és una gran empresa aragonesa d'energies renovables que al Camp de Tarragona coneixen bastant bé: pretenia impulsar una línia d'alta tensió de 287 quilòmetres, 181 dels quals en territori català, per fer arribar l'electricitat des de l'Aragó fins a Catalunya. Un projecte, polèmic al seu dia, que avui ja és història. Els maldecaps per a la companyia, però, no s'han acabat i ara la polseguera la genera un presumpte cas de corrupció ambiental que, de moment, s'ha saldat amb sis detencions.

El president de la Cambra de Comerç d'Alacant, Carlos Baño, ha estat detingut aquest divendres al matí per la Policia Nacional, segons ha pogut saber l'ARA de fonts de la investigació. Segons ha detallat l'agència Efe, la detenció s'hauria produït per un suposat delicte de corrupció en relació amb la gestió de bons de consum en una vintena de municipis de la província durant els anys 2022 i 2023.

El jutge del cas Montoro fa un pas més en la investigació. El titular de la plaça número 2 del tribunal d'instància de Tarragona, que instrueix la presumpta trama de favors fiscals a empreses des del ministeri d'Hisenda a canvi de beneficis econòmics, ha reclamat tot un seguit de documentació a l'exministre del PP i a les empreses sota la lupa. En una interlocutòria amb la qual també prorroga la instrucció sis mesos més, el jutge Rubén Rus accedeix a la petició de la Fiscalia Anticorrupció i requereix a la policia judicial tot un seguit d'informació, entre la qual hi ha les escriptures de constitució i dissolució del règim econòmic matrimonial d'una sèrie d'investigats, com el mateix Montoro.

Cinc detencions en 24 hores al voltant del PSOE per presumptes casos corrupció i casos de presumpte assetjament sexual: després del cas Salazar, i el del president de la Diputació de Lugo, ahir va dimitir Javier Izquierdo, senador i membre de l’executiva del partit. I, ahir, el PSOE no va aconseguir aprovar l’objectiu de dèficit, pas previ a la tramitació dels pressupostos.

Demà l’ARA farà 15 anys i avui pot ser un bon dia per explicar-los alguna cosa d’aquesta anàlisi. És molt senzill: quan a primera hora del matí et poses davant l’actualitat amb l’encàrrec d'analitzar-la has d’agafar diverses òptiques: el microscopi, per veure detalls que poden passar inadvertits però que són i seran fonamentals; el gran angular, per veure-ho tot en la seva globalitat; i el telescopi, per veure-hi més lluny i tenir perspectiva. I aleshores, comptat i debatut tot, cal fer una tria i jerarquitzar els fets. Doncs bé, avui, quan m’he mirat del dret i del revés el més important de l’actualitat, he arribat a la conclusió que només els puc dir que això és un femer que fa molta pudor.

Tot i el context econòmic mundial marcat per la incertesa i el creixement modest de gran part de les economies dels països rics, Espanya mantindrà el pols aquest 2025 i serà una de les economies que més creixeran. Des que va sortir de la pandèmia de la covid-19, l'Estat ha registrat un creixement "robust" en gairebé totes les activitats i sectors pel consum privat de les famílies –continua sent el motor de l'economia espanyola–, la bona marxa del mercat laboral, la recuperació del sector turístic, l'arribada dels fons europeus i l'increment de la despesa pública. Així ho reconeix l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en un nou Estudi econòmic d'Espanya publicat aquest dimecres en què revisa a l'alça el creixement del PIB aquest 2025, fins al 2,9%, i també el 2026 (un 2,2%).

Un dia després de la sortida de presó de Santos Cerdán, el PSOE eixampla les distàncies amb qui va el seu número tres amb l'objectiu de blindar-se davant la presumpta trama de corrupció. Així ho ha evidenciat aquest dijous el ministre Félix Bolaños, que ha afirmat que l'últim informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil aporta "indicis sòlids" contra l'exsecretari d'organització socialista. "Hi ha moltes qüestions que són clares –ha afegit el també ministre Ángel Víctor Torres–. Si [Cerdán] afirma que hi ha proves que són mentida, ho haurà de demostrar", ha afegit a Catalunya Ràdio. L'exnúmero tres socialista tindrà una oportunitat d'explicar-se al desembre a la comissió d'investigació del cas al Senat. El PP ha aprofitat la seva sortida de la presó per anunciar que el citarà. "Com ara està en llibertat i té temps", ha ironitzat la portaveu popular a la cambra alta, Alícia García.

En els últims anys, i no ens en sortim, els ciutadans assistim perplexos a una acumulació de casos de corrupció que, tot i ser d’una gravetat extrema, es dilueixen en un clima d’habituació generalitzada. D’una banda, el cas de Santos Cerdán (amb imputacions per comissions il·legals, presumptes tripijocs en obres públiques i una trama que involucra polítics i empreses) ha tornat a sacsejar la poca confiança que ja teníem en les institucions i ha posat novament de manifest la corrupció sistèmica que vivim.

La corrupció continua amenaçant el govern de Pedro Sánchez. La Guàrdia Civil ha elaborat un informe en què Santos Cerdán, exsecretari d’organització del PSOE, apareix com l’enllaç entre el govern espanyol (concretament del ministre Ábalos, que era el de Transports) i l’empresa constructora Acciona. 

Les sessions de control del govern espanyol al Senat serveixen perquè el PP continuï el seu setge particular per assenyalar la presumpta corrupció de l'executiu espanyol des d'una cambra en què els populars compten amb majoria absoluta. Però el que no és habitual és que l'executiu de Pedro Sánchez avisi que queden anys de corrupció de la coalició d'esquerres. "Queda govern de corrupció per estona. De corrupció per estona. Segueixin així i no governaran mai", ha assegurat aquest dimarts a la cambra alta la vicepresidenta segona espanyola i ministra de Treball, Yolanda Díaz. El lapsus de la ministra de Sumar ha deixat l'hemicicle bocabadat i ha provocat un aplaudiment massiu de tota la bancada del PP, en una sortida irònica entre rialles estupefactes i l'assimilació sobtada del que acabava de dir la dirigent gallega.

Les acusacions constants entre els principals partits de l'Estat relacionades amb la corrupció ocupen la major part del debat públic sobre aquesta xacra. En els últims mesos, PP i PSOE no han acostat posicions per parlar de com evitar que es repeteixin casos que els han afectat, com són el de Montoro o el de Cerdán, sinó que s'han allunyat encara més les opcions de treballar conjuntament per posar fre a aquestes pràctiques. "Hauríem de seure tots a treballar i deixar d'assenyalar-nos amb el dit els uns als altres", defensa el director executiu de Transparència Internacional a Espanya, David Martínez, en una entrevista amb l'ARA. L'organització ha elaborat un informe amb cent recomanacions per lluitar contra la corrupció en el qual analitza el pla estatal que va presentar Pedro Sánchez el 9 de juliol després que esclatés l'escàndol de qui, fins aquell moment, era el seu número tres al partit. "El primer que necessitem és unitat [política]", conclou Martínez, que assenyala que "utilitzar la corrupció com a arma llancívola demostra un nivell insuficient de maduresa democràtica".

El toro d'Osborne, la figureta d’una sevillana, el Naranjito, i els sobres farcits de bitllets per la corrupció. La iconografia espanyola typical hauria ja d’incorporar aquesta estampa, perquè uns i altres estan agermanats per la pràctica coneguda popularment com fer l’egipci. El Mundo i l’Abc inclouen a les portades d’avui fotografies grans dels sobres que l'UCO atribueix a pagaments del PSOE a Ábalos i Koldo. És el típic cas en què la imatge val més que mil paraules. Durant mesos, els diaris de la dreta (i la ultradreta) han estat cridant titulars amb detalls del cas només comprensibles per als estudiosos, acadèmics i hermeneutes de la cosa: formulacions que incloïen relacions concupiscents entre l’assessor de tal, el cosí de qual o l’amant de Pasqual. Això és diferent. La fotografia del sobre de bitllets pretén ser el cop de maça que sentenciï el PSOE davant l’opinió pública. La quantitat de diners que s'hi veu no és res de l’altre món –poc més de 3.000 euros– i fins i tot s’hi aprecia alguna moneda, però el plec fa prou gruix, gràcies a la decisió de la UE del 2009 de deixar de fabricar bitllets de 500 (precisament perquè acabaven servint per a activitats il·lícites). La mesura –oh, sorpresa!– no ha posat fi a la corrupció però almenys ara els polítics embrutats han d’ajuntar i moure molt més paper. 

El president de l'Argentina, Javier Milei, va haver de ser evacuat durant una caravana electoral a la localitat de Lomas de Zamora, bastió de l'oposició peronista, quan els manifestants van començar a llançar objectes i pedres contra la comitiva presidencial. Milei no ha resultat ferit i, un cop a la seva residència oficial, ha respost a través d'un missatge a X responsabilitzant dels atacs els seguidors de l'expresidenta Cristina Fernández, inhabilitada i en arrest domiciliari: "Civilització o barbàrie. Kirchnerisme mai més", ha escrit el mandatari, que ha acompanyat el text amb una fotografia d'una de les pedres llançades al seu pas, que va impactar contra la carrosseria del seu vehicle blindat.

La revolució de la intel·ligència artificial (IA) ha arribat a l'administració. Ja fa uns anys que el sector públic va començar a incorporar eines de processament massiu de dades, però l'acceleració d'aquestes tecnologies obre ara nous horitzons: per exemple, per enxampar corruptes, detectar frau fiscal, ajudar els contribuents a fer la declaració de la renda o multar qui no dugui l'etiqueta ambiental al cotxe escanejant-ne la matrícula. Alguns d'aquests mecanismes ja formen part del dia a dia de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària, la Seguretat Social o d'alguns ajuntaments. Altres tot just comencen a agafar velocitat. És un tema que guanya pes en l'actualitat política, arran d'escàndols com el cas Cerdán o Montoro, però també els incompliments de l'estat espanyol en els compromisos anticorrupció que li reclama el Consell d'Europa.

Any 2012-2013. Els ciutadans retiraven els seus medicaments a la farmàcia, però molts ho feien amb l’angoixa de pensar què passaria si aquestes deixàvem de poder comprar-los. Ara sabem que tot allò podia haver estat evitable.

Toc d'atenció del Consell d'Europa. L'últim informe del Grup d'Estats contra la Corrupció (Greco) constata que Espanya continua incomplint —totalment o parcialment— les 19 recomanacions per lluitar contra la corrupció que li va plantejar el 2019. Ara bé, l'òrgan anticorrupció reconeix algun avenç, tot i que lamenta que no s'hagin acabat de materialitzar. En concret, s'estableix un incompliment parcial en 16 de les 19 recomanacions i total en les tres restants. L'any 2023, les mesures que encara no havien estat encarades pel govern espanyol eren sis.

Francesco Piccolo va escriure fa quinze anys un llibre lleuger i agradabilíssim en el qual relatava "moments d’inadvertida felicitat". L’olor del pa quan surt del forn, el moment en què s’apaguen les cafeteres, la troballa d’una pedra especial en una passejada per la sorra, les mans plenes d’oli quan no pots deixar de menjar cacauets durant l’aperitiu, el bis d’un concert extraordinari, quan tomba la cantonada la persona que esperes, el ruixat breu que ha regat el carrer... Foteses de les quals voldria omplir una vida despreocupada d’unes setmanes estiuenques.

El cas Montoro ha sacsejat el PP, li ha capgirat els plans i l'ha instal·lat en el desconcert en un moment que era dolç perquè tenia el govern espanyol assetjat pel cas Cerdán. "Ves a saber què més pot sortir; això portarà molta cua", sosté un dirigent popular, que apunta que aquest cas pot perjudicar notablement el partit. És una por i una inquietud que corre internament. Si bé n'hi ha que, malgrat reconèixer-ho, hi volen treure ferro, totes les veus consultades per l'ARA apunten que el cas ha estroncat la dinàmica política d'acorralament a l'executiu estatal, i li ha donat oxigen a Pedro Sánchez, almenys de moment. Però també ha fet aflorar un altre factor: les velles guerres del partit, si bé algunes fonts volen restar-hi importància. Emergeixen les venjances contra el mateix exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro i també contra la seva família política, el sorayisme, vinculat a l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, del qual ell era un fidel destacat, també en la pugna pel lideratge amb Pablo Casado. Mentrestant, la direcció de la formació intenta seguir apuntant al PSOE pels casos que l'afecten i blindar el seu líder, Alberto Núñez Feijóo.

Cristóbal Montoro ha estat un home poderós en el marc de l’Estat. Dos cops ministre d’Hisenda, en els governs d’Aznar i Rajoy, en alguns moments acumulant més funcions rellevants, com per exemple les de Funció Pública o la de Relacions amb les Administracions Territorials, és a dir, tot allò relacionat amb treballadors públics, autonomies i corporacions locals. Ara descobrim, o més ben dit confirmem, que a banda de ser un home poderós ha estat també un personatge tenebrós.