L'economia dels EUA ja fa un temps que nota els efectes de la guerra a l'Orient Mitjà i l'escalada del preu del petroli. L'índex de preus de consum (IPC) al març així ho constata i revela com està arribant l'impacte del conflicte i el tancament de l'estret d'Ormuz a la butxaca dels estatunidencs, ja que es va disparar fins al 3,3%, el nivell més alt des del maig de 2024. Aquesta pujada coincideix amb les previsions del mercat, que ja esperaven una escalada considerable respecte del 2,4% del febrer a conseqüència dels elevats preus de la gasolina.

El món mira a Islamabad i conté la respiració. En un conflicte marcat per la desconfiança generalitzada, el Pakistan ha aconseguit situar-se en un lloc singular i privilegiat: el d'interlocutor acceptat per tothom i peça clau per evitar el pitjor escenari. La prova més visible de la cimera imminent entre Washington i Teheran, prevista per a aquest dissabte llevat que descarrili abans de començar, és doble. D'una banda, el fràgil alto el foc en vigor des de dimecres a la matinada. De l'altra, la fortificació sense precedents de la capital del país, Islamabad, i Rawalpindi, ciutat annexa, que funcionen de facto com un únic entramat urbà.

En una compareixença inusual des de la Casa Blanca, Melania Trump ha dit aquest dijous que no ha tingut mai cap relació amb el pederasta Jeffrey Epstein i ha assegurat que les acusacions al respecte són difamatòries. "Les mentides que em vinculen amb el desprestigiat Jeffrey Epstein han d’acabar avui mateix. Les persones que menteixen sobre mi no tenen cap estàndard ètic, ni humilitat ni respecte. No m’oposo a la seva ignorància, sinó que rebutjo els seus intents mesquins de difamar la meva reputació", ha defensat tot llegint la declaració des del faristol.

L'abast de les conseqüències de la guerra a l'Iran són encara imprevisibles. L'atac conjunt d'Israel i els Estats Units contra la República Islàmica del 28 de febrer, i la reactivació de l'ofensiva de Tel-Aviv al Líban, han deixat milers de víctimes mortals, han incendiat l'Orient Mitjà i han provocat un terratrèmol en l'economia mundial. Però com hem arribat fins aquí? Per què els EUA s'han embrancat en un conflicte que fa gairebé sis setmanes que dura? I sobretot: en quin moment Trump va decidir que era una bona idea?

Finalment, la destrucció de l'Iran promesa per Donald Trump no ha estat executada ni pel president estatunidenc ni patida pel país persa. Washington i Teheran branden en l'aire una fràgil treva com a trofeu de guerra, amb les bombes israelianes sobre el Líban com a teló de fons. Els aiatol·làs clamen l'inici de "l'era de l'Iran", després d'haver sobreviscut un dia més a l'ofensiva del "gran Satan". Trump pregona l'adveniment de "l'època daurada de l'Orient Mitjà" i ja parla de pau, malgrat que Tel-Aviv fa perillar l'incipient alto el foc. Benjamin Netanyahu ha continuat atacant el sud del Líban en contra de les exigències dels iranians en el pacte mediat pel Pakistan. L'Iran, que mai ha tingut pressa per acabar el conflicte, aquest dimecres ja ha posat a prova l'acord i ha dit que mantenia tancat l'estret d'Ormuz.

El món respira alleujat. Trump s’ha acabat desdient de la seva amenaça apocalíptica de “matar en una nit” la civilització persa si Teheran no reobria l’estret d’Ormuz i ha acceptat una treva de 15 dies per negociar amb l’Iran. Aquesta negociació es farà amb dues premisses: l’Iran continua controlant l’estret i es discutirà sobre la base del pla de 10 punts presentat per Teheran. En les properes dues setmanes sabrem si avui la Casa Blanca ha trobat la pista que necessitava imperiosament per sortir d’una guerra en què no havia calculat la capacitat de l’Iran de resistir i d’escanyar l’economia mundial. 

El dia del judici final anunciat per Donald Trump tampoc ha arribat aquesta matinada a l'Iran. Poc abans que el rellotge a Washington marqués les vuit de la tarda i expirés el seu darrer ultimàtum, el president estatunidenc ha tornat a recular. El republicà ha anunciat a la seva xarxa social que deixa en suspens durant dues setmanes "l'infern" amb què havia promès anorrear la civilització persa, a canvi que l'Iran reobri l'estret d'Ormuz. Però la treva, mediada pel Pakistan, accentua l'asimetria que s'ha constatat durant el mes de conflicte. En la seva confirmació de l'acord, el ministre d'Exteriors iranià, Abbas Aragchi, ha subratllat que es podrà "circular de manera segura" pel pas marítim "mitjançant la coordinació de les forces armades de l'Iran".

L'ultimàtum de Donald Trump de desfermar "l'infern" a l'Iran ha entrat en temps de descompte. Tot i que ja fa dies que els Estats Units bombardegen ponts i plantes elèctriques, el president ha redoblat les seves amenaces de cometre crims de guerra amb un atac massiu a objectius civils. "Tota una civilització morirà aquesta nit, sense que es pugui recuperar. No vull que passi, però probablement passarà", ha escrit aquest dimarts en un missatge a Truth Social, en què ha assegurat que "47 anys d'extorsió, corrupció i mort finalment s'acabaran". Això ho diu el president d'un país que fa només 250 anys que existeix, davant dels més de 2.000 anys d'història persa.

Donald Trump s'ha recreat en relatar la seva pròpia versió de Salvar al soldat Ryan per intentar convèncer els estatunidencs que la promesa de l'America First no s'ha ofegat en el fangar de l'Iran. El president estatunidenc ha comparegut aquest dilluns per explicar com va ser el rescat del pilot que es va estavellar al sud del país persa divendres passat. Trump s'ha aferrat a l'èpica hollywoodiana per tapar el greix de la gasolina que cada dia ofega més la butxaca dels ciutadans. "A l'exèrcit dels EUA no deixem cap soldat enrere", ha afirmat. La premissa no aplica per als més vulnerables que depenen dels programes socials que el magnat vol retallar (uns 73.000 milions de dòlars) amb l'objectiu d'augmentar un 40% el pressupost del Pentàgon per a l'any fiscal del 2027.

Donald Trump ha acostumat el món a estar pendent de la seva xarxa social. Ha estat amb una publicació a Truth Social, diumenge a la matinada, en què ha anunciat que les forces dels Estats Units havien pogut rescatar amb vida el pilot desaparegut a l'Iran divendres, després que el seu avió fos abatut. Cap comunicat oficial, ni roda de premsa, ni imatges, ni proves del rescat. Només un missatge amb la retòrica exagerada habitual per glorificar les forces armades estatunidenques. "L'hem recuperat!”, ha dit el president, que ha afegit: “Durant les darreres hores, el nostre exèrcit ha dut a terme una de les operacions de cerca i captura més audaces de la història dels Estats Units per un dels nostres increïbles membres, que és un coronel molt respectat, i estic encantat de fer-vos saber que ara està sa i estalvi!".

Quan divendres va arribar a Langley, Virgínia, la notícia que l’Iran havia abatut un avió militar nord-americà i que dos oficials de les forces aèries s’havien ejectat en territori enemic, els màxims responsables d’intel·ligència dels Estats Units van entrar en acció immediatament. Mentre que el pilot de l'F-15E Strike Eagle va ser rescatat relativament de pressa, l’exèrcit nord-americà no va poder localitzar un segon membre de la tripulació, un oficial de sistemes d’armes, i es va iniciar una cursa urgent per trobar-lo abans que les forces iranianes ho fessin.

Aïllades geogràficament i amb un clima inclement (plou 300 dies a l’any i el vent arriba a ràfegues huracanades), les illes Fèroe són una altra peça del Regne de Dinamarca que ha adquirit un pes creixent en el taulell geopolític. Aquest arxipèlag format per divuit illes es troba en una posició privilegiada per vigilar l’Atlàntic Nord, on les potències mundials competeixen per tenir el control de les portes de l’Àrtic. Per les seves aigües hi conflueixen les flotes pesqueres europees, i els vaixells de guerra nord-americans. A la vegada, les illes Fèroe mantenen un polèmic acord comercial amb Rússia sobre pesca, el cor d’una economia que no depèn de les donacions de Copenhaguen (com sí que passa amb Groenlàndia). Les illes Fèroe formen part de l’OTAN a través de Dinamarca, però no són part de la Unió Europea, ja que al govern autonòmic no li interessa entrar en la normativa pesquera comunitària.

Donald Trump ha deixat clar aquest dissabte que manté l'ultimàtum que va imposar la setmana passada a l'Iran i ha recordat que dilluns és la data límit per arribar a un acord que posi fi a la guerra o perquè Teheran deixi de bloquejar l'estret d'Ormuz. "¿Recordeu quan vaig donar 10 dies a l'Iran per tancar un acord o reobrir l'estret d'Ormuz? El temps s'acaba: falten 48 hores abans que es desfermi l'infern sobre ells. Glòria a Déu!", ha escrit el president estatunidenc a Truth Social.

L'escriptura d'un diari en temps de guerra respon sovint a la necessitat de preservar la humanitat davant de la barbàrie i de posar ordre al caos. Des del d'Anna Frank fins al de Victor Klemperer, són documents per a la posteritat i un retrat de la quotidianitat entre les bombes. Amb la irrupció d'internet aquests escrits arriben al món en temps real. Ara alguns ciutadans iranians comparteixen les seves reflexions diàriament amb els internautes enmig de la guerra. Però si es tracta del fill del president de l'Iran, el seu testimoni té un significat especial.

Si el 12 d’abril Viktor Orbán perd les eleccions, com prediuen les enquestes, Hongria se sumarà als països europeus on la ultradreta ha tocat sostre, com Marine Le Pen a les municipals de França, o com a Itàlia, on Giorgia Meloni ha fracassat en una convocatòria clau en el referèndum sobre la justícia. La possible derrota d’Orbán i el triomf de la dreta liberal de Péter Magyar s'afegiria al setge d’indicis i sospites que plana sobre el primer ministre hongarès, acusat d’haver filtrat a Vladímir Putin informació confidencial de la Unió Europea, a més de posar tota mena d’obstacles al suport europeu a Ucraïna. 

L'inici de la guerra de Gaza i l'escalada d'Israel en el genocidi contra els palestins van obrir una esquerda entre les bases demòcrates als Estats Units. A les eleccions presidencials del 2024, Kamala Harris es va veure atrapada entre les donacions milionàries dels grups de pressió proisraelians i una militància cada cop més crítica amb la massacre a la Franja. La seva incapacitat per posicionar-se amb contundència sobre el conflicte li va passar factura a les urnes, amb una sagnia important de vots protesta. Ara, la guerra de l'Iran, a la qual Donald Trump s'ha deixat arrossegar per Benjamin Netanyahu, ha intensificat aquest distanciament. La ruptura és tal que molts candidats demòcrates a les legislatives d'aquest any estan mirant de desvincular-se de l'AIPAC, un dels grans lobis pro-Israel.

Jordi Muntañola (Barcelona, 1978) fa un any que és conseller delegat dels laboratoris Salvat. Aquest biòleg molecular procedent d'Esteve, que també va ocupar càrrecs de responsabilitat al grup Werfen, ha situat Salvat al club dels 100 milions de facturació 12 mesos després d’iniciar una gran transformació per potenciar els valors i les característiques d’una farmacèutica de capital familiar amb més de 70 anys; cartera de productes propis, amb marques com l'antisèptic Cristalmina, i una fundació a la qual destina una part dels seus beneficis. I, a més, amb grans perspectives, amb l'acceleració del negoci de producció per a tercers i el llançament durant la primera meitat d'aquest any d'un nou producte als EUA, amb la perspectiva de comercialitzar-ne un altre l'any que ve i un altre a la Xina. Sempre acompanyada d'un soci local, la fórmula que utilitza per a la internacionalització, que l'ha portat a ser present en més de 60 països. I sense descartar possibles compres, un camí que la companyia potser incorporarà al pla estratègic 2027-2030, que espera tenir a punt aquest estiu.

Els Estats Units han patit un cop significatiu aquest divendres en la seva guerra contra l'Iran, quan un avió de combat ha estat abatut al sud-oest del país. La televisió estatal iraniana n'ha informat primer, i més tard diversos mitjans nord-americans ho han confirmat, citant fonts del govern. El president, Donald Trump, ha reaccionat dient que això no afectarà les negociacions per posar fi a la guerra. "No, en absolut; és la guerra. Estem en guerra", ha declarat en una trucada amb la cadena NBC.

Després d'adreçar-se a la nació per demanar més temps i paciència per acabar la guerra contra l'Iran, Donald Trump mira ara al Congrés per demanar més diners. La Casa Blanca ha presentat aquest divendres un pressupost per gastar 1,5 bilions de dòlars en defensa el 2027. Si s'aprova, es tractaria de la partida més alta de la història moderna, amb un augment del 40% respecte als comptes d'aquest any. Tot i que el paquet no està directament vinculat amb el conflicte a l'Orient Mitjà, coincideix amb el primer mes de guerra. Es calcula que només les primeres 100 hores de campanya –que va començar el 28 de febrer– Washington havia gastat un mínim de 3.700 milions de dòlars, és a dir, uns 888 milions de dòlars cada dia.

El president Donald Trump ha cessat Pam Bondi com a fiscal general dels Estats Units, segons ha anunciat en una publicació a Truth Social aquest dijous. "Tots estimem la Pam, i ara ella anirà a fer una feina molt més important, on se la necessita molt més, al sector privat", ha escrit el republicà. Segons el president, a partir d'ara assumirà el càrrec de manera interina el fiscal general adjunt, Todd Blanche.