Un agent judicial austríac ha entrat en un avió de l'aerolínia de baix cost Ryanair per l'impagament d'una indemnització a una passatgera, segons ha confirmat a Efe l'aeroport on va tenir lloc l'incident el passat 9 de març. La companyia aèria s'havia negat a pagar 890 euros a una viatgera en concepte de despeses legals i una compensació per un vol direcció a Mallorca que havia patit un retard fa dos anys.

Els pols entre Ryanair i Aena es manté, després que el gestor aeroportuari hagi tirat endavant amb la seva intenció d'apujar les taxes aeroportuàries. L'aerolínia de baix cost, una de les més combatives contra aquesta mesura, ha anunciat que retallarà l'oferta la temporada d'estiu vinent a l'aeroport de Girona, on programarà un 11% menys de seients. Serà el primer descens que registrarà l'aeroport català des de l'esclat de la pandèmia, on, a més, la companyia aèria dirigida per Michael O'Leary és la que mou més passatgers.

El conseller delegat de Tesla i president de X Corp, titular de l'antiga xarxa social Twitter, Elon Musk, ha iniciat una veritable guerra amb el conseller delegat de Ryanair, Michael O'Leary. A l'home més ric de món no se li ha posat gens bé que O'Leary descartés instal·lar als avions la connexió de wifi de la seva xarxa d'internet ràpid per satèl·lit Starlink.

Després d'un estiu de rècord, l'aeroport del Prat es prepara per continuar la ratxa aquest hivern. Les aerolínies mantenen la seva aposta per Barcelona amb més seients de cara als pròxims mesos, i confirmen la previsió de superar de nou el límit teòric de capacitat de la infraestructura. Més passatgers que mai que encara no limiten l'operativa de les companyies aèries ni provoquen queixes entre els usuaris.

En la seva batalla contra Aena, Ryanair també reduirà l'oferta a Barcelona durant la temporada d'hivern, trencant amb les previsions de creixement que tenen la resta de companyies. La retallada al Prat és una conseqüència de l'eliminació de vols en aeroports regionals espanyols i de les Canàries que ha anunciat l'aerolínia irlandesa després de conèixer la intenció del gestor aeroportuari d'apujar les taxes de cara al 2026.

Es repeteix mes a mes. L'aeroport de Barcelona continua creixent i marca nous rècords. Ho fa després d'haver superat el seu límit teòric de capacitat l'any passat, quan va registrar per primer cop més de 55 milions de passatgers, un dels principals arguments per posar en marxa el projecte d'ampliació del Prat, tot i el rebuig social que desperta allargar la tercera pista per les afectacions mediambientals. Malgrat això, cap aerolínia s'ha queixat fins ara perquè tinguin problemes per operar amb normalitat o perquè estiguin acumulant endarreriments de manera exagerada, ni tampoc ho noten els usuaris, amb punts calents com els filtres de seguretat funcionant millor que anys anteriors.

L’anunci de Ryanair que reduirà dràsticament operacions en diversos aeroports espanyols torna a posar el focus en com funciona realment el model de les companyies de baix cost. La notícia no sorprèn: cada vegada que pugen les taxes aeroportuàries, la companyia amenaça amb retirar rutes. I aquesta vegada, amb un augment a l’horitzó, sembla que va de debò.

L'anunci de Ryanair de retallar oferta i activitat com a protesta per les tarifes aeroportuàries d'Aena ha provocat aquest dijous nombroses reaccions. La principal, la del ministre de Transports, Óscar Puente, que durant una compareixença al Congrés ha acusat l'aerolínia de baix cost de practicar el "xantatge" i l'"extorsió" i d'utilitzar "fal·làcies" per justificar-se. Segons Puente, la companyia el que farà és traslladar-se a altres aeroports més rendibles, però sense abandonar el país. De fet, el titular de Transports ha assegurat que a Ryanair li va molt bé a Espanya, tant, ha afegit, que el seu conseller delegat cobrarà una prima de 100 milions.

L'enèsima pugna entre Ryanair i el gestor aeroportuari espanyol Aena ja té conseqüències en les rutes que ofereix la companyia a l'Estat. L'aerolínia de baix cost irlandesa tancarà la seva base de Santiago i cancel·larà tots els vols a Vigo i Tenerife Nord, alhora que mantindrà tancades les bases de Valladolid i Jerez, i reduirà la seva capacitat a Astúries, Santander, Saragossa, Vitòria i les Illes Canàries aquest hivern.

Els treballadors de Menzies, empresa que dona servei a terra a una desena d'aerolínies al Prat, han suspès les jornades de vaga previstes aquest cap de setmana. El comitè de vaga, liderat per la UGT, ha arribat a un preacord amb la direcció, en qüestions com abonar jornades pendents i garantir horaris que no superin els màxims establerts per conveni. També s'han aconseguit millores com un repartiment més equitatiu dels torns i els descansos, la planificació de les vacances sense imposicions i la publicació mensual dels torns.

La segona jornada de vaga del personal de 'handling' als aeroports espanyols s'ha desenvolupat amb poca afectació. La primera, que va començar aquest divendres només per part del personal de 'handling' de Ryanair, Azul Handling, va tenir una afectació ínfima, i aquest dissabte, que es preveia més caòtic pel fet que, a Ryanair, s'hi sumava la vaga de personal de terra de la companyia Menzies, només ha provocat alguns retards i la cancel·lació de dos vols amb destinació Londres de British Airways –una de les més de deu aerolínies que opera amb Menzies– al Prat, i alguns retards als aeroports de Girona i Reus.

L'aeroport del Prat es prepara per a un intens cap de setmana de pont amb 4.200 vols programats i vagues en els serveis de terra d'algunes aerolínies. La primera és la dels empleats d'Azul, la filial de handling (serveis d'equipatge i càrrega) de Ryanair, que comença aquest divendres 15 d'agost. A més, dissabte i diumenge s'hi sumen les plantilles d'una altra companyia, Menzies, que presta els mateixos serveis a Emirates, British Airways, American Airlines, EasyJet, Turkish Airlines, Norwegian o Wizz Air. Vueling, el principal operador al Prat, compta amb una empresa pròpia del grup IAG i no està afectada per aquests conflictes laborals que, en tot cas, poden alterar l'operativa de bona part dels aeroports espanyols. Les vagues posaran a prova el de Barcelona, que justament al juliol va batre el rècord històric de passatgers en un mes, amb 5,5 milions. Fonts sindicals calculen que les aturades poden afectar el 40% dels vols programats en aquesta instal·lació.

El sector turístic va batre rècords l'any 2024 i va camí de repetir-ho enguany, tot i que les xifres estiguin creixent amb menys força en aquests primers sis mesos. Amb un aeroport del Prat que va superar el seu límit teòric de capacitat, amb més de 55 milions de passatgers, una de les seves rutes es va convertir en la més transitada de tot Europa. El vol curt entre Barcelona i Palma va rebre la xifra més alta de viatgers el 2024, segons les dades recollides entre 240 aerolínies per l'Associació Internacional del Transport Aeri (IATA, per les seves sigles en anglès).

Amb la intensa onada inversora prevista per als pròxims anys, Aena ha aprovat la pujada més alta en els últims deu anys de les taxes aeroportuàries, un dels elements que configuren els preus dels bitllets d'avió. Per al 2026, el gestor aeroportuari vol cobrar 68 cèntims més per passatger, un 6,5% més, fins a un màxim d'11,03 euros per viatger.

Un jutjat de Barcelona ha obligat l'aerolínia Ryanair a retractar-se de les afirmacions públiques contra l'agència de viatges eDreams, a la qual va acusar de cometre "actes de pirateria" i d'estafar la gent, a l'entendre que amb aquesta campanya va dur a terme "un acte de competència deslleial per denigració".

Després de nou hores i mitja de vol des de Bombai, la capital econòmica de l'Índia, un Boeing 787-9 Dreamliner d'IndiGo (noliejat a Norse Atlantic Airways) va aterrar a l'aeroport de Manchester a les 09.28 h, hora local, l'1 de juliol. Amb aquest vol, la principal aerolínia de l’Índia debutava als cels europeus. L'endemà, 2 de juliol, s’obria la segona ruta amb el Vell Continent, en aquest cas entre Bombai i Amsterdam, també amb tres freqüències setmanals, com la de Manchester. Abans que s'acabi l'any, IndiGo preveu estrenar connexions directes amb Atenes, Copenhaguen i Londres.

Després que els estats membres de la Unió Europea acordessin fa unes setmanes permetre a les aerolínies cobrar per l'equipatge de mà, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) s'ha posicionat també en aquesta direcció. El TSJM ha suspès cautelarment les sancions imposades pel ministeri de Consum a les aerolínies Ryanair i Norwegian, que podran mantenir la seva política d'equipatge actual fins que hi hagi una sentència ferma. Aprovades a finals de l'any passat, les multes per pràctiques abusives van ser de 107 milions d'euros per a Ryanair, la més alta, i d'1,6 milions per a Norwegian. Altres companyies low cost com Vueling, EasyJet i Volotea també van ser sancionades.

Almenys nou persones han resultat ferides quan un avió s'ha vist obligat a fer un aterratge d'emergència al sud d'Alemanya a causa de fortes turbulències provocades per una tempesta aquesta nit, segons Reuters. Es tracta d'un vol de Ryanair que volava amb destinació a Milà.

"Ryanair té 20 vegades més viatgers que els 3 milions que van votar el senyor Bustinduy i el seu partit Sumar en les eleccions espanyoles. 20 vegades més d'espanyols donen suport a Ryanair abans que al ministre boig Bustinduy i les seves multes il·legals per l'equipatge de mà". La frase és del conseller delegat de Ryanair, Michael O'Leary, que l'aerolínia recull en una nota de premsa d'aquest 5 de febrer i que se suma a la croada que l'empresari irlandès ha iniciat contra el ministre de Drets Socials i Consum, Pablo Bustinduy. La campanya no s'ha quedat aquí. Fa pocs dies, el directiu va qualificar Bustinduy de "ministre boig i comunista" i aquesta setmana ha presentat una campanya amb ofertes de vols econòmics amb una fotografia del titular de Consum amb perruca de pallasso, al qual ha titllat de "ministre estúpid".

L'associació professional de controladors aeris ha denunciat pressions de Ryanair per permetre que els seus vols aterrin a Palma, malgrat la situació generada per la DANA. "Són uns pirates inconscients", han assegurat els controladors a les xarxes socials sobre el fet de forçar els aterratges "amb una tempesta elèctrica a les Balears".