Tres mesos després de les eleccions a Extremadura, sembla que el PP i Vox veuen la llum al final del túnel. Les dues formacions s'han reunit aquest dimecres a Mèrida per ultimar l'acord que possibiliti la investidura de María Guardiola i la seva reelecció com a presidenta autonòmica. En declaracions a la sortida, les dues formacions han assegurat que "hi ha sintonia" i s'han mostrat "optimistes", si bé han avisat que encara queden "qüestions per concretar" abans de donar per tancat el pacte.

De res ha servit de moment que la direcció del PP s'hagi implicat en les negociacions a Extremadura. Tal com s'esperava, Vox ha votat 'no' a la investidura de María Guardiola en la segona votació, celebrada aquest divendres a la tarda. La negativa implica que Guardiola torna a perdre l'intent de sortir investida de l'Assemblea d'Extremadura, tal com ja va passar fa dos dies en la primera votació. El partit d'extrema dreta ha complert amb el que havia traslladat als populars aquest dijous al matí: un no rotund que fonts del PP van atribuir a "factors externs" a la negociació. Ara bé, malgrat el nou revés, la baronessa popular ha evitat el xoc amb els de Santiago Abascal, ha descartat fer un pas al costat i ha assegurat que no llença la tovallola.

Vox ha fet descarrilar el primer intent d'investidura de María Guardiola a Extremadura. Més de dos mesos després de les eleccions, el PP i l'extrema dreta han sigut incapaços de posar-se d'acord i continuen bloquejats. Durant la seva intervenció al ple, el líder autonòmic del partit d'extrema dreta, Óscar Fernández, ha tornat a exigir "certeses i garanties" que els populars compliran el que acordin. "Queda molt per concretar", ha advertit. Després que Guardiola implorés a Vox el seu suport –"No som incompatibles, no hi ha un mur entre nosaltres", va dir ahir durant el seu discurs–, Fernández li ha demanat "menys paraules boniques i més garanties". "Va donar una puntada de pilota endavant, es va quedar en les formes sense entrar al quid de la qüestió", li ha retret. El diputat de Vox ha deixat clar que el seu deure és "evitar" que la candidata popular "enganyi i incompleixi la seva paraula", i ha llençat un dard enverinat cap a la direcció estatal del PP: "Els enemics els té a casa. Si avui no s'ha arribat a un acord, és fonamentalment perquè algú a Génova encara no vol". Amb la votació, que s'ha saldat amb 29 vots a favor de Guardiola –del PP– i 36 en contra –del PSOE, Vox i Unides per Extremadura–, s'activa el compte enrere cap a la repetició electoral. Aquesta setmana hi haurà un segon intent divendres a la tarda i, si la investidura tampoc té èxit, el PP i Vox tindran temps per entendre's fins al 4 de maig. Si no ho aconsegueixen, Extremadura repetirà les eleccions el 28 de juny.

El PP i Vox tenien aquest dimarts una doble cita per posar a prova la seva complicitat a les comunitats autònomes. I s'ha posat de manifest que l'entesa no serà fàcil. Al matí, els dos partits no han aconseguit arribar a un acord per a l'elecció de la presidència de les Corts d'Aragó, que ha aconseguit el PP en solitari. "No podem regalar càrrecs sense cap garantia per part de Vox", justifiquen des de Génova –malgrat que a Extremadura van cedir-los un lloc a la mesa "a canvi de res"–. És una escenificació que evidencia que Jorge Azcón encara té lluny un pacte amb el partit de Santiago Abascal per continuar com a president aragonès. A la tarda, María Guardiola ha donat el tret de sortida al debat d'investidura de l'Assemblea d'Extremadura sense haver obtingut encara l'aval de Vox i apel·lant a la "responsabilitat" de l'extrema dreta per "no frenar" la conformació d'un nou executiu. "No som incompatibles, no hi ha un mur entre nosaltres", ha proclamat.

Vox té un pla a curt, mitjà i llarg termini per situar Santiago Abascal a la Moncloa. I la primera pedra d'aquesta estratègia s'està posant aquests dies en les negociacions amb el PP per als governs d'Extremadura i l'Aragó, que s'encadenaran amb els comicis a Castella i Lleó i Andalusia. Sempre amb la vista posada en les generals del 2027. Segons ha pogut saber l'ARA, el pla de l'extrema dreta pivota sobre una exigència inicial: entrar al govern d'Extremadura. L'excusa és que no es refien de la presidenta, María Guardiola, però la realitat va més enllà; Vox pretén acorralar la líder extremenya mentre dona més facilitats a altres barons populars, per exemple a Jorge Azcón a l'Aragó.

María Guardiola ja no és el que era: si el 2023 va distingir-se per marcar un dels perfils més moderats del PP i allunyat de l’extrema dreta –malgrat que hi va acabar pactant–, i encara fins fa unes setmanes es resistia a cedir davant les exigències de Vox, ara s’entrega als de Santiago Abascal per aconseguir la investidura. “El feminisme que defenso és el feminisme que defensa Vox”, ha dit aquest matí en una entrevista a Ok Diario, unes paraules que no han agradat al PP a escala estatal i que després la mateixa Guardiola s'ha vist obligada a matisar. Des de la direcció del PP a Madrid l'han desautoritzat: “Sobra soroll i falta treball seriós”, ha dit la vicesecretària dels populars Carmen Fúnez en ser preguntada per les paraules de la presidenta extremenya.

Per molt que ara arrufi el nas quan se li pregunta per una possible reedició del pacte amb Vox, Alfonso Fernández Mañueco va ser el primer baró popular a abraçar-se a l'extrema dreta. Era l'any 2022, Alberto Núñez Feijóo acabava d'arribar a la presidència del PP, i els populars encara feien esforços per presentar Vox com un partit al qual no es podien confiar tasques de govern. Feijóo va pressionar internament contra el pacte a Castella i Lleó pensant que li interessava mantenir-se deslligat de l'extrema dreta quan arribessin les eleccions generals. Aviat, la dependència absoluta de Vox el va obligar a modificar l'estratègia.

El PP extremeny ho fia ara tot a Vox. Després de les anades i vingudes d'aquest dimecres amb la idea que estarien més còmodes amb una abstenció del PSOE o de Vox abans que amb un govern de coalició amb l'extrema dreta, ara María Guardiola (PP), que aspira a reeditar la presidència a la Junta d'Extremadura, veu com a únic camí possible per assolir-ho un acord amb els de Santiago Abascal. "La meva única intenció és arribar a un acord [amb Vox]", ha afirmat Guardiola en una atenció als mitjans de comunicació aquest dijous al matí. La popular, que ha demanat discreció, ha assegurat ara que "hi ha més coses" que els "uneixen" que no que els "separen" amb Vox, tot i que va ser el desacord amb l'extrema dreta per als pressupostos autonòmics el que va abocar a les eleccions anticipades del desembre passat.

El Partit Popular continua fent mans i mànigues per mantenir la presidència de la Junta d'Extremadura. Un mes i mig després de les eleccions, en les quals María Guardiola va tornar-se a imposar i Vox va duplicar diputats, les negociacions estan més enquistades que mai. Després que el partit de Santiago Abascal anunciés ahir un no rotund a María Guardiola i que la candidata extremenya demanés "responsabilitat" al PSOE per desbloquejar la situació, la direcció estatal del PP s'ha fet seu el full de ruta de la baronessa territorial i admet que prefereix un govern en solitari a través d'una abstenció del PSOE o de Vox que una coalició amb l'extrema dreta. I és que, malgrat que fa més d'un mes que negocien un govern plegats amb els de Santiago Abascal, l'enquistament de les converses ha abocat el PP a mirar cap al PSOE. Fonts pròximes a Alberto Núñez Feijóo responsabilitzen els socialistes de la seva entesa amb l'extrema dreta i justifiquen que si els socialistes es van presentar en campanya com un "dic per aturar la ultradreta", ara és "conseqüent" que s'abstinguin per evitar l'entrada de Vox al govern autonòmic.

Dos dies després de les eleccions aragoneses, amb Vox disparat amb el doble de diputats i un PP a la baixa, l'extrema dreta ha deixat clar que els barons populars que hi vulguin pactar hauran de pagar un preu elevat. Aquest dimarts el focus ha estat a Extremadura, on l'avançament electoral tampoc va aconseguir l'objectiu dels populars de guanyar marge de maniobra. La presidenta en funcions del govern autonòmic, María Guardiola, ha estat proposada com a candidata i ha fet una apel·lació a la "responsabilitat", amb dures paraules per al partit de Santiago Abascal: "No pot ser que el PP, que va guanyar les eleccions amb el suport del 43,2% dels electors, hagi de transvestir-se de Vox", ha etzibat en una atenció als mitjans. Però poc després ja ha constatat que la dreta radical ha tancat la porta a donar-hi suport i ha afirmat que depèn d'ella repetir els comicis o no. El secretari general de Vox, Ignacio Garriga, ha anunciat el "no rotund" a investir-la perquè "no ha entès el mandat de les urnes".

Manuel Naharro Gata és la segona persona amb més poder institucional a Extremadura des que ha estat elegit aquesta setmana com a president del parlament autonòmic. Nascut el 1986, és alcalde de Valencia de Mombuey des del 2007, poble de 700 habitants, quan amb prou feines tenia 21 anys. Ha compaginat aquest càrrec amb un ascens al PP, on és president provincial de Badajoz des del 2021, i persona de confiança de la presidenta extremenya, María Guardiola, que l'ha defensat amb dents i ungles de l'acusació de cometre un delicte contra la llibertat sexual (que va quedar arxivada judicialment).

La unitat a l'esquerra del PSOE que va aconseguir Irene de Miguel a Extremadura va pel camí de convertir-se en un miratge. Unides per Extremadura és la coalició que va sumar Podem, Esquerra Unida i Aliança Verda sota el mateix paraigua –Sumar no es va presentar i hi va donar suport–. I és també la suma que va permetre injectar optimisme a un espai que no passa pel seu millor moment arran de la trencadissa entre Sumar i Podem, i en un moment en què la demoscòpia li pronostica una davallada a escala estatal. Per això, els resultats d'Extremadura, en què Irene de Miguel va fer créixer tres escons la coalició unitària, són un petit oasi que, ara per ara, es fa difícil de replicar en altres territoris que tenen eleccions autonòmiques a la vista, com ara Andalusia, però també a tot l'Estat, on la unitat que Yolanda Díaz va teixir per les eleccions del 2023 està debilitada: Podem va trencar amb Sumar, i Esquerra Unida s'allunya cada vegada més de Díaz.

Un dels titulars que van deixar les eleccions de diumenge passat a Extremadura va ser la contundent millora de Vox: la formació de Santiago Abascal va duplicar els escons i el percentatge de vot, va aconseguir 40.000 paperetes més que fa dos anys i mig i va ser la segona força a la ciutat de Càceres. “Té una pujada notable que respectem”, apuntaven dilluns fonts de Gènova. Aquesta contundent progressió de l’extrema dreta ha fet descarrilar un dels objectius que s’havia marcat María Guardiola, que aspirava a dependre’n menys després que Vox fes embarrancar la legislatura amb la negativa a aprovar-li els pressupostos. I no només això, sinó que la fortalesa de Vox pot tenir ressonàncies en els comicis autonòmics previstos pel primer trimestre del 2026 a l’Aragó, a Castella i Lleó i a Andalusia.

A Extremadura s'han recollit els resultats d'una campanya mediocre protagonitzada per candidatures mediocres amb programes encara més mediocres (per no dir sense programes de cap tipus: Extremadura era a penes una excusa; es tractava només de fer-la servir com a termòmetre del que pugui passar a Madrid). Fins i tot la participació en va ser, de mediocre. Amb tanta mediocritat, el que ha sortit era previsible: una garrotada per als dos partits grans del sistema polític espanyol en favor d'una extrema dreta, de la qual el PP depèn, una vegada més, per governar aquesta comunitat. També Podem n'ha tret rèdit i ha experimentat una certa pujada, tot i que irrellevant.

La desfeta electoral del PSOE a Extremadura s'ha cobrat la primera víctima. Menys de 24 hores després de signar els pitjors resultats de la història a la regió –que els socialistes han governat 36 dels últims 42 anys–, Miguel Ángel Gallardo ha dimitit com a líder territorial de la formació. Defensa que és una "decisió lògica i madurada" –diumenge la va comunicar a Pedro Sánchez– per "assumir la responsabilitat política" de la patacada i confia que doni un "nou impuls" al PSOE. Marxa amb el "cap alt", i defensa que ha treballat amb "honestedat i sinceritat", però amb la mínima autocrítica: "Demano disculpes als ciutadans si en algun moment no he estat a l'altura", s'ha limitat a dir. Abans de conèixer-se el seu pas al costat, fins i tot veus de les mateixes files socialistes, com el president de la Diputació de Càceres, havien reclamat el seu cap. Gallardo ha tingut un lideratge efímer després de dos dirigents històrics: els gairebé dos anys que haurà sigut secretari general del PSOE d'Extremadura –des del març del 2024– contrasten amb el mandat de Guillermo Fernández Vara –setze anys– i de Juan Carlos Rodríguez Ibarra –vint anys–.

La cantarella d’aquest matí del sorteig de la rifa del gordo ens ha avisat que Nadal, ara sí, ja és aquí.

El mapa de les autonomies va quedar tenyit pràcticament de blau a les eleccions autonòmiques del 2023. Extremadura va ser una excepció pels pèls –el PSOE encara va mantenir la primera posició–, però Guillermo Fernández Vara va quedar desbancat pel pacte del PP i Vox. Tot i que María Guardiola havia promès que no s'aliaria amb l'extrema dreta, Génova no va voler desaprofitar l'oportunitat de conquerir el poder d'aquesta comunitat només per segon cop des de l'inici de la democràcia. Aquest diumenge, Extremadura, tradicional feu socialista, ha consolidat el seu gir a la dreta. Un fenomen que ja es va produir a Andalusia amb l’arribada de Juanma Moreno al poder –ell, a diferència de Guardiola, sí que té majoria absoluta–.

La presidenta extremenya, María Guardiola, va decidir avançar les eleccions autonòmiques davant del bloqueig al qual es trobava sotmesa per part de Vox. Era una jugada arriscada, a cara o creu, i ha sortit creu. El PP només ha pogut sumar un diputat més als 28 que ja tenia, molt lluny dels cinc que necessitava per sumar majoria absoluta. I això en un context d'enfonsament total del PSOE, que en perd 10 i passa de 28 a 18. En canvi, qui surt més reforçada d'aquests comicis és l'extrema dreta, que guanya 6 diputats i passa de 5 a 11. Per la seva banda, la confluència unitària de l'esquerra Unides per Extremadura ha gairebé doblat els seus resultats i ha crescut de 4 a 7 escons.

El primer assalt del nou cicle electoral deixa un Alberto Núñez Feijóo encara lligat a Vox, un Pedro Sánchez debilitat i un Santiago Abascal catapultat. Els extremenys han anat a les urnes després de divuit mesos sense eleccions a l’Estat i envien un missatge que pot tenir eco en la política espanyola i ressonàncies a les pròximes cites amb les urnes –en els pròxims mesos hi haurà eleccions a l’Aragó, Castella i Lleó i Andalusia–. Tot i que eren autonòmiques, el PSOE se la jugava després dels últims casos de presumpta corrupció i la cascada de denúncies d’assetjament sexual. Ho fiava tot a Miguel Ángel Gallardo, un candidat que anirà a judici al costat del germà del president espanyol, i la patacada ha sigut sonora. Una desfeta "sense pal·liatius" i uns resultats "molt adversos", segons ell mateix ha reconegut. Tot i això, la victòria del PP –el seu segon triomf en unes eleccions extremenyes en 43 anys– és agredolça: María Guardiola s’acosta a la majoria absoluta, però guanya només un escó després de l’avançament electoral provocat pel rebuig de Vox als pressupostos i continua depenent de l’extrema dreta, que duplica els resultats. Des de Génova, malgrat això, presenten la victòria com una "pallissa per a la història".

Són quatre els partits amb opcions d'obtenir representació parlamentària a l'Assemblea d'Extremadura. En ordre de major a menor, segons les enquestes, serien PP, PSOE, Vox i Unides per Extremadura. Repassem qui són els seus candidats a presidir la regió.