La política espanyola és l'escenari d'un enfrontament total entre el govern i els seus detractors, però la història demostra que les promeses de ruptura total per part de l'oposició acaben diluint-se sovint quan entra al Palau de la Moncloa. El Partit Popular d'Alberto Núñez Feijóo té tota una sèrie de lleis que ha promès derogar quan governi, com abans havia fet per exemple Mariano Rajoy. Quin va ser el resultat després de convertir-se en president?

L'escenari que el trencament del Govern ha obert en la legislatura catalana destaca no només per la incertesa sinó també –i sobretot– pels equilibris. I els del PSC són especialment significatius. Salvador Illa, que ha vist en la sortida de Junts de l'executiu una oportunitat per acabar de desarmar la majoria independentista, s'ofereix per aprovar els pressupostos d'ERC amb l'aspiració d'inaugurar un nou joc d'aliances al Parlament i reforçar el relat de l'oposició responsable davant la crisi. Però els socialistes són conscients que en aquesta missió, que de retruc laminaria la posició republicana a Madrid, corren el risc d'aparèixer com a crossa de l'executiu i –encara pitjor per als seus interessos electorals– d'un partit independentista. La seva estratègia, en un moment de màxima competència en el paper d'oposició, es basa en donar-ne una de freda i una de calenta al Govern, combinant la mà estesa amb un reforç del marcatge al president i als consellers per intentar no diluir-se com a alternativa a la Generalitat.

Laura Borràs no ha estat mai en un partit a l’oposició –va entrar a la primera línia política el 2017 i abans havia estat al Govern com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes–. I l'últim cop que Jordi Turull s’hi va trobar va ser l’any 2003, quan Artur Mas, després de guanyar les eleccions amb 46 diputats, va quedar fora de la Generalitat per l’acord del PSC amb Esquerra i ICV-EUiA. Per tant, en un moment en què Convergència era el primer partit del Parlament, havia guanyat les eleccions i el seu líder –Mas– era el cap de files al Parlament. Ara, gairebé vint anys després i amb Junts per Catalunya –que no és CDC però hi ha una part del partit que sí que procedeix d’aquí– la situació és ben diferent. Ha sigut Junts qui ha decidit sortir del Govern, va quedar tercer a les eleccions i els seus dos màxims càrrecs orgànics no tenen visibilitat institucional (Turull està inhabilitat per l’1-O i Laura Borràs està suspesa com a presidenta del Parlament).

L'objectiu de Salvador Illa no és cap altre que substituir Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat. I en aquest objectiu combina dues estratègies: la crítica i la mà estesa, clau per projectar-se com a oposició responsable i desarmar la majoria independentista a la qual es contraposa el PSC. Amb aquestes dues premisses ha vestit la seva intervenció al debat de política general, que ha arrencat amb una crítica a l'"autocomplaença" i "queixa" d'Aragonès i amb un dur balanç de l'executiu: "Obra de govern escassa, actitud equivocada i manca de projecte". Illa, que ha furgat en les diferències i l'"embolic constant" entre ERC i JxCat, ha titllat el Govern de "joguina trencada". I en un tram d'intervenció en castellà ha denunciat que els socis a la Generalitat generen ara mateix "més incerteses que certeses": "Estan jugant amb els temps dels catalans", ha dit.

Les Illes Balears ja tenen la seva primera llei educativa, gairebé 25 anys després d'assumir les competències en educació. El Parlament illenc ha aprovat la normativa aquest dimarts en un ple en què la polèmica al voltant del model lingüístic ha monopolitzat bona part del debat i ha acabat decantant les votacions de la dreta. El Partit Popular, Ciutadans i Vox hi han votat en contra, mentre que El Pi, Més per Menorca i Gent per Formentera han donat suport a la llei junt amb els partits del Pacte (PSOE, Més per Mallorca i Podem).

Ofensiva de l’oposició contra el Govern arran de la remodelació de la cúpula dels Mossos. La destitució fa tres setmanes del major Josep Lluís Trapero, que arrossegava mesos de tensió amb l’executiu, ja havia generat crítiques entre els partits que hi veien motivacions polítiques. Però la trentena de relleus als comandaments anunciats dilluns i, sobretot, les informacions de suposades pressions en investigacions de presumpta corrupció han acabat d’afegir llenya al foc. “Tot plegat sembla una purga [...] i apunta a una politització i interferència política a la direcció del cos dels Mossos d’Esquadra”, ha afirmat aquest dimarts el líder del PSC, Salvador Illa, a La 2 i Ràdio 4. “I per aquí no es pot passar”, ha avisat. La seva denúncia, amb els mateixos termes o molt semblants, és la que posteriorment han formulat portaveus dels comuns, Ciutadans, el PP i Vox, que han exigit explicacions al Govern i ja treballen en diverses iniciatives al Parlament per fiscalitzar els canvis impulsats per Interior. L’executiu, mentrestant, tanca files amb les decisions del conseller del ram, Joan Ignasi Elena, que compareixerà al Parlament, i manté que l’única voluntat és iniciar una “nova etapa” i feminitzar la policia catalana.

La fotògrafa i activista Alisa Bàvrina va viatjar fa tres anys des de la seva Sibèria natal a Barcelona. Ha participat en les protestes contra el règim de Vladímir Putin organitzades per la diàspora europea. Cada estiu torna a Rússia per passar les vacances amb la família. La seva obra es pot veure a la galeria Valid Foto, dins el certamen Barcelona Gallery Weekend. Comenta a l'ARA les seves impressions sobre les eleccions legislatives d'aquest cap de setmana a Rússia, que han confirmat la victòria del partit del president Vladímir Putin, després de participar en un acte organitzat per l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.

"Ens estem reorganitzant per poder informar del que està passant, però les autoritats han tallat l'accés a internet i és molt complicat saber què passa al conjunt del país i difondre'n les notícies", explica a l'ARA en una conversa telefònica el periodista Maikel González Viveros. Està en arrest domiciliari després d'haver passat 48 hores en una presó de l'Havana on el van portar quan el van detenir en les multitudinàries protestes de diumenge. "Els que tenim un perfil públic hem estat alliberats amb condicions, però estic molt amoïnat per la gent anònima que va sortir a manifestar-se i continua entre reixes", lamenta el director de Tremenda Nota, una revista digital dedicada a la situació del col·lectiu LGTBIQ+ o de les comunitats afrodescendents a Cuba. Uniformats i civils afins al règim van prendre ahir el control dels carrers de l'Havana.

El periodista bielorús Roman Protássevitx, que va ser detingut en un avió bloquejat pel govern a Minsk, fet que va donar lloc a un conflicte diplomàtic entre Bielorússia i la Unió Europea, ha aparegut a la televisió del país aquest dijous a la nit en una emotiva entrevista en què confessa haver organitzat protestes contra el govern. I d'equiparar el president bielorús amb Hitler a les xarxes socials ha passat a lloar en directe a la cadena estatal les, literalment, “pilotes d’acer d’Aleksandr Grigorievitx Lukaixenko”. Un detall no menor de tanta hipèrbole ha sigut els termes en què s'hi ha dirigit. Perquè Protássevitx ha fet servir el patronímic del president, Grigorievitx, que quan s'utilitza a les cultures eslaves indica respecte per algú.

Compromís per la Seu, el principal grup de l'oposició a l'ajuntament urgellenc, votarà a favor del pressupost municipal de l'any 2021. Així ho ha donat a conèixer aquest divendres, després d'haver arribat a un acord amb els grups del govern, Junts per la Seu i Esquerra. Entre els elements que han fet decantar Compromís cap al sí hi ha l'increment de la partida per a la nova residència o l'adquisició d'un edifici inacabat per a habitatge de lloguer social. El grup ha detallat que la majoria de propostes que ha fet han estat acceptades per l'equip de govern i, per aquest motiu, han optat pel sí als comptes.

El líder opositor rus Aleksei Navalni ha sigut detingut aquest diumenge al vespre, minuts després d’haver aterrat a l’aeroport de Xeremétievo, a Moscou. Navalni ha arribat a Rússia procedent de Berlín, on era des de l'agost recuperant-se de l'intent d'enverinament de què va ser víctima i que va estar a punt de costar-li la vida. Estava previst que l’avió en què viatjava aterrés a un altre aeroport moscovita, el de Vnúkovo, però a l’últim moment les autoritats han desviat el vol a Xeremétievo, uns 50 quilòmetres més al nord, oficialment per motius tècnics.

Una marea humana amb banderes vermelles i blanques, símbol de l'oposició bielorussa, ha tornat a prendre els carrers de Minsk aquest diumenge per quart cap de setmana consecutiu per reclamar la renúncia del president del país, Aleksandr Lukaixenko. Més de 100.000 persones han participat en la protesta a la capital, segons els mitjans locals, però també hi ha hagut manifestacions en altres localitats, com Grodno, Brest, Gomel i Moguiliov. A Minsk, la policia ha detingut almenys 130 persones.

L’opositor rus Aleksei Navalni està en estat estable en un hospital de Berlín, al qual ha sigut traslladat en un avió medicalitzat des de la ciutat d’Omsk, a Sibèria. “La lluita per la vida i la salut de l’Aleksei tot just comença ara, i encara hi ha molt de camí per recórrer, però s’ha fet el primer pas”, va dir a Twitter la seva portaveu, Kira Iarmish. L’avió que el va traslladar, finançat per la fundació Cinema per la Pau, va aterrar a primera hora a l’aeroport de Tegel, en una zona normalment reservada a l’exèrcit i a alts càrrecs del govern. L’opositor, de 44 anys, va ser traslladat amb escorta policial a l’hospital Charité, un dels més importants d’Europa en l’àmbit de la recerca. Els responsables del centre advertien ahir que no faran comunicats fins que no hagin pogut confirmar un diagnòstic.

La reunió d'aquesta tarda entre el govern d'Ada Colau i Jaume Collboni i els grups de l'oposició per intentar que el ple d'aquest dimarts aprovi tots els punts de la nova organització municipal ha acabat sense acord. El conflicte es manté obert en aspectes com les presidències de les comissions i el repartiment dels assessors. ERC, Junts per Catalunya, Cs i el PP acusen el govern de no haver-se mogut de l'oferta inicial que, consideren, "ofega" l'oposició i la deixa sense recursos per fer la seva feina de fiscalització. Qui no s'ha sumat al bloc és el grup que encapçala l'ex primer ministre francès Manuel Valls. I això fa que el vot del cap de files de Junts per Catalunya, Joaquim Forn, a qui el Suprem ha denegat poder assistir al ple, pugui ser decisiu. Però el govern deixa clar que la seva absència no condicionarà el resultat de les votacions i que, per tant, com han demanat ERC i Junts per Catalunya, retirarà un regidor en el moment de les votacions. Comuns i socialistes sumen 18 vots i els quatre grups units de l'oposició, si no hi ha Forn, en sumen 20. En el cas que la formació de Valls donés suport al govern -i si no es compensés amb la sortida d'un regidor de govern-, el que decidiria seria el vot de qualitat de l'alcaldessa.

Encara no s'ha celebrat el ple per donar forma al nou govern municipal de Barcelona i els grups de l'oposició ja han demanat dos plens extraordinaris. El primer sobre seguretat i el segon sobre la necessitat de regular el preu del lloguers. Les dues sessions compten amb els suports necessaris per forçar el govern municipal a ser convocades en el marge de dues setmanes. Demà està prevista la sessió sobre el cartipàs municipal que, a l'espera d'una última reunió aquesta tarda, continua sense acord pel que fa a les presidències de les comissions, que l'oposició demana ostentar, i el repartiment d'assessors. Tot i que aquest últim punt no s'ha de votar, sí que afecta el conjunt del debat, ja que quatre grups –ERC, Junts per Catalunya, Cs i PP– s'han unit per demanar tenir més representació i amenacen amb bloquejar la votació. El ple donarà compte demà de l'acord de govern entre comuns i socialistes, i votarà congelar els sous dels regidors i la representació dels diferents partits a les empreses municipals.

"En no posar-se la medalla del president, [Quim Torra] vol simbolitzar que està esperant el president Puigdemont. Encara més menyspreu cap a les institucions". Amb aquestes paraules ha criticat la portaveu del grup parlamentari PSC-Units, Eva Granados, la presa de possessió d'aquest dijous al matí del president Torra. Un acte "pobre i trist", en paraules de Granados, que s'ha celebrat al Saló Verge de Montserrat del Palau i que tan sols ha durat 1 minut i 45 segons.

L'oposició no independentista ha carregat aquest dimarts contra la decisió de Roger Torrent de portar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) les mesures del Tribunal Constitucional (TC) per vetar la investidura de Puigdemont. Mentre que els partits constitucionalistes -Cs, PP i PSC- han lamentat que el president de la cambra actuï en defensa del candidat de JxCat, els comuns han criticat que el debat al país pengi en aquests moments d'una sola persona.

Les autoritats kenianes han deportat un reconegut líder de l'oposició keniana per afeblir la coalició que s'oposa al president del país. El líder deportat es diu Miguna Miguna, és advocat i va participar en la cerimònia simbòlica d'autoinvestidura del líder polític Raila Odinga. Va ser arrestat a casa seva, a Nairobi, i hores més tard va ser embarcat en un vol en direcció al Canadà.

L'Assemblea Nacional Constituent de Veneçuela ha anunciat aquest dimarts la convocatòria d'eleccions presidencials, que se celebraran el 30 d'abril. Aquest òrgan, creat i controlat pels chavistes, ha aprovat un decret amb el qual s'avancen els comicis, previstos per a finals d'any, encara que la data exacta haurà de fixar-la el Consell Nacional Electoral (CNE).