La mort de Benet XVI no només posa fi a l'històric període dins de l'Església catòlica que va suposar la convivència forçada de dos papes dins del Vaticà, també deixa orfes una part de la jerarquia eclesiàstica, la més afí als postulats que va impulsar el papa emèrit durant el seu pontificat, que mai no va dissimular la seva perplexitat davant les reformes posades en marxa pel papa Francesc. Tot i això, en aquesta batalla fratricida entre conservadors i progressistes ha aparegut un protagonista inesperat: l'històric secretari personal de Benet XVI, Georg Gänswein.

El 28 de febrer del 2013, Benet XVI va pronunciar les seves últimes paraules com a Papa: “Ja no soc el pontífex de l'Església catòlica. Soc simplement un pelegrí que comença l'última etapa en aquesta terra”, va dir, abocat a la finestra del palau apostòlic de Castel Gandolfo. Només una hora abans s'havia acomiadat de la que havia sigut casa seva durant gairebé vuit anys i havia sobrevolat per última vegada el cel de Roma per traslladar-se amb helicòpter fins a la històrica residència d'estiu dels papes, a uns 20 quilòmetres del Vaticà. Des d'aleshores fins a l'últim dia va portar una vida gairebé de clausura, dividida entre la pregària i la lectura. Una existència en aparença silenciosa i discreta, a l'ombra del papa Francesc, que els últims anys es va convertir en una presència incòmoda.

El funeral de Benet XVI es va convertir en un fenomen insòlit perquè un papa mai havia enterrat un altre papa. Malgrat això, les retransmissions televisives a Espanya no van fer un seguiment continuat de l’acte, sinó que van anar interrompent l’emissió per atendre altres qüestions informatives. Els Reis d’Orient van contraprogramar la cerimònia religiosa en els informatius matinals. Els canals de notícies de 24 hores, com el de TVE i el 3/24, van seguir de forma intermitent el funeral, relegant-lo, en múltiples ocasions, a un petit requadre a la pantalla. En comparació amb l’atenció mediàtica que va rebre el comiat de Joan Pau II, Benet XVI va punxar a nivell televisiu.

Les despulles de Benet XVI ja descansen sota la basílica de Sant Pere, a les grutes vaticanes, on ha sigut enterrat aquest dijous a la tomba que va ocupar, fins a la seva beatificació el 2005, Joan Pau II. En companyia de 130 cardenals, 400 bisbes i uns 4.000 sacerdots, el papa Francesc ha presidit aquest matí les exèquies de Joseph Ratzinger, mort el 31 de desembre als 95 anys. Un funeral solemne però sobri, per exprés desig del papa emèrit que, des de la seva insòlita renúncia el 2013, ha viscut retirat al monestir Mater Ecclesiae, a l'interior dels jardins vaticans.

Des de les 9 del matí d'aquest dilluns milers de persones donen l'últim adeu al papa Benet XVI, que va liderar l'Església catòlica entre 2005 i 2013. El papa emèrit va morir dissabte a les 9.35 del matí als 95 anys, i serà enterrat el dijous, després d'un funeral presidit, per primera vegada a la història, per un papa en actiu, el seu successor Francesc. Entre avui i dijous, el cos de Benet XVI està sent exposat a la Basília de Sant Pere perquè els fidels hi puguin presentar els seus respectes. El Vaticà ha anunciat aquest diumenge que el funeral serà solemne, però senzill i sobri, com era desig del difunt pontífex, i per això no es convidaran tots els caps d'estat del món, com s'acostuma a fer en els funerals papals. S'ha convidat només oficialment els caps d'estat d'Itàlia i d'Alemanya, país d'origen del papa emèrit, i la resta de líders polítics hi poden assistir si volen a títol personal.

Com aquelles pel·lícules que, amb un gir de guió inesperat en l’última escena, transformen el sentit de tot l’argument, el pontificat de Benet XVI ha quedat eclipsat pel seu final sorprenent.

Líders polítics i religiosos d'arreu del món han volgut expressar les seves condolences per la mort del papa emèrit Benet XVI, que ha traspassat aquest dissabte a l'edat de 95 anys. Des del president rus, Vladímir Putin, fins al francès, Emmanuel Macron, i el president espanyol, Pedro Sánchez, tots han destacat especialment el paper rellevant que va tenir com a teòleg de l'Església catòlica. Aquest mateix dissabte, en una homilia de final d'any, el papa Francesc ha fet els seus primers comentaris públics després de la mort del seu predecessor i s'ha mostrat molt commogut pel seu traspàs. "És amb molta emoció que recordem aquesta persona, tan noble, tan amable. Sentim en el nostre cor tota la gratitud, la gratitud a Déu per haver donat algú així a l'Església i al món", ha dit Francesc des de la basílica de Sant Pere.

Quan el cardenal Joseph Ratzinger va ser escollit el 2004 es va parlar de panzerpapa o d’un pastor alemany. Tot apuntava a una pura continuïtat ortodoxa amb Joan Pau II. No en va havia estat el seu executor doctrinal des de la Congregació de la Doctrina de la Fe durant més de vint anys. Però no va ser així. Va ser el Papa que va fer pensar.

Benet XVI ha mort avui al convent Mater Ecclesiae, al Vaticà, on vivia apartat des de la seva renúncia. Tenia 95 anys i feia temps que estava molt feble. Gairebé no caminava i parlava amb un fil de veu. A partir de dilluns al matí, 2 de gener, el cos del papa emèrit serà exposat a la Basílica de Sant Pere perquè els fidels puguin dir-li adeu. El papa Francesc presidirà el funeral el pròxim dijous 5 de gener a les 9.30 horas del matí, segons ha informat hores més tard el Vaticà.

La mort del papa emèrit, Benet XVI, aquest dissabte situa el Vaticà en una situació delicada per la falta de precedents i, per tant, la manca d'un protocol concret per celebrar les exèquies d'un pontífex que no estava en actiu. Joseph Ratzinger va fer 95 anys a l'abril i des de fa mesos la seva salut era extremadament delicada. L'empitjorament del seu estat en les últimes hores havia disparat ja totes les alarmes al Vaticà i havia obert tota mena d'especulacions sobre la litúrgia que havia d'envoltar el seu funeral.

Els misteris del Vaticà són inescrutables. La Santa Seu és una institució poc transparent a l’hora d'explicar què passa dins de les seves quatre parets. El dramaturg i guionista neozelandès d’origen irlandès Anthony McCarten va voler posar llum sobre la renúncia en vida de Benet XVI i l’elecció de Francesc I en una obra de teatre, El Papa (2017), que donaria origen a la coneguda pel·lícula del brasiler Fernando Meirelles, Els dos Papes (2019), i que ens deparava dues superbes interpretacions de Jonathan Pryce i Anthony Hopkins.

El papa emèrit Benet XVI ha demanat perdó pels abusos sexuals comesos durant dècades per membres de l'Església catòlica a Alemanya, però ha insistit en negar que hagi encobert mai els abusadors quan era arquebisbe de la diòcesi de Munic. "Només puc expressar a totes les víctimes d'abusos sexuals la meva vergonya profunda, el meu gran dolor i la meva sincera petició de perdó", afirma en una carta difosa per l'oficina de premsa del Vaticà aquest dimarts, després de la divulgació, fa tres setmanes, d'un informe sobre abusos sexuals a menors per part del clergat alemany, en què s'afirmava que Ratzinger va estar al corrent d'almenys quatre casos de capellans pederastes i no va actuar.

“Una fallida moral col·lectiva de l’Església catòlica”. “Un fracàs del sistema”. “Històrica sacsejada a l’Església”. “Xoc al Vaticà”. “Un antic Papa, un informe, una mentida”. Amb titulars com aquests, apareguts els últims dies en la premsa alemanya, les crítiques s’havien fet duríssimes i la pressió, enorme, per al papa emèrit Benet XVI des que a finals de la setmana passada un informe pericial l’acusava d’haver fet els ulls grossos en quatre casos d’abusos sexuals que van tenir lloc a la diòcesi de Munic i Freising quan el llavors cardenal Joseph Ratzinger va dirigir aquell arquebisbat, concretament entre el 1977 i el 1982.

¿Va arribar Joseph Ratzinger a ser Papa el 2005 tot i saber que havia fet els ulls grossos davant casos d’abusos sexuals a menors en l’arquebisbat de Munic i Freising que va dirigir entre 1977 i 1982? Aquesta pregunta pesa com una llosa en la consciència de milions de religiosos i creients, com a mínim des que ha sortit el nou estudi sobre violència sexual a l’Església catòlica que ha presentat aquest dijous un gabinet d’advocats a la capital de Baviera. L'informe conclou que Ratzinger, que més tard es convertiria en el papa Benet XVI, va tenir un “comportament incorrecte” a l’hora de tractar quatre casos d’abusos sexuals dels quals havia de tenir coneixement.

El papa emèrit Benet XVI, que va anunciar la seva renúncia el febrer del 2013, va ajudar a encobrir un capellà condemnat per abusos sexuals a la dècada dels 80, quan era cardenal i arquebisbe de Munic, segons un document eclesiàstic que citen avui diversos mitjans alemanys. El llavors cardenal Joseph Ratzinger, en la seva condició d'arquebisbe de Munic-Freising, tenia coneixement que el capellà Peter H. havia abusat de diversos menors, i va aprovar el seu trasllat, l'any 1980, del bisbat d'Essen al de Munic-Freising. Després del trasllat aprovat per Ratzinger, el sacerdot va continuar amb els abusos, pels quals va ser condemnat el 1986 a 18 mesos de presó, fet que va portar els responsables eclesiàstics a traslladar-lo de nou, aquest cop a Garching, al sud d'Alemanya.

El jutjat d'instrucció número 5 de València ha ordenat l’arxivament provisional de la causa oberta contra l'expresident de la Generalitat Francisco Camps i altres càrrecs, entre ells l'exvicepresident del Consell Víctor Campos i el bisbe auxiliar de València Esteban Escudero, per presumptes irregularitats en les contractacions per celebrar la cinquena Trobada Mundial de les Famílies i la visita del papa Benet XVI a València l’any 2006.

L'Audiència Nacional ha condemnat a penes de fins a 15 anys de presó els principals responsables de la trama Gürtel per la visita del papa Benet XVI a València el 2006. La pena més alta és per a l'exdirigent del PP gallec i mà dreta de Francisco Correa, Pablo Crespo, a qui el tribunal condemna a 15 anys i 5 mesos de presó. Al líder de la trama Gürtel, Francisco Correa, el tribunal li imposa 13 anys i 7 mesos de presó, i a Álvaro Pérez, conegut com el Bigotes, el condemna a 6 anys i 9 mesos de presó. Tots tres ja estaven condemnats per altres peces del cas Gürtel.