El funeral del papa Benet XVI punxa
El funeral de Benet XVI es va convertir en un fenomen insòlit perquè un papa mai havia enterrat un altre papa. Malgrat això, les retransmissions televisives a Espanya no van fer un seguiment continuat de l’acte, sinó que van anar interrompent l’emissió per atendre altres qüestions informatives. Els Reis d’Orient van contraprogramar la cerimònia religiosa en els informatius matinals. Els canals de notícies de 24 hores, com el de TVE i el 3/24, van seguir de forma intermitent el funeral, relegant-lo, en múltiples ocasions, a un petit requadre a la pantalla. En comparació amb l’atenció mediàtica que va rebre el comiat de Joan Pau II, Benet XVI va punxar a nivell televisiu.
Una vegada més ens vam trobar amb una realització que s’esforçava per mostrar imatges des d’un pla zenital. Ja ho vam veure fa uns mesos en la cerimònia de la reina d’Anglaterra. És una imatge que connecta amb la mirada de Déu i que evoca una espiritualitat molt convenient en aquests casos. Amb tot, en el cas de Benet XVI, l’escena estava menys aconseguida perquè no s’aconseguia la perspectiva perfectament perpendicular, sinó que hi havia un notable grau d’inclinació, segurament perquè la càmera estava situada a la part superior de la façana de la basílica de Sant Pere. Per tant, el punt de vista era més el de l’estàtua de Sant Joan Baptista que hi ha al centre de l’edifici que no pas el d'una mirada celestial.
Els plans generals de la plaça intentaven reforçar la idea de l’exèrcit religiós mostrant les fileres uniformades. Però el cert és que el papa Benet XVI també va fer fallida en nombre d’assistents. Tal com es van encarregar d’explicar i demostrar al Telediario de La 1, tant el nombre de fidels com de religiosos estava per sota de l’esperat. Connectaven amb l’accés a la plaça de Sant Pere, on la redactora mostrava zones que havien quedat buides i sense gaire afluència durant la celebració del funeral. A Antena 3, en canvi, celebraven les xifres tant d’assistents com de la seguretat requerida per a l’acte. Antonio Pelayo, el corresponsal d’Antena 3 a Itàlia i al Vaticà, destacava que “otros muchos millones lo han seguido por radio y televisión para estar presentes de alguna manera”, com si intentés compensar-ho. La cadena privada també subratllava les aportacions autòctones a la cerimònia, destacant que l’organista era espanyol. També van entrevistar dues noies de la Corunya: “Sus caras reflejan la emoción del momento”, deia la locució en un atreviment d’imaginació per induir l’espectador a veure-ho.
A Telecinco, l’enviat especial era víctima d’un lapsus molt còmic però previsible tenint en compte la simultaneïtat dels dos papes: “Uno de los grandes momentos de la ceremonia, de los más emotivos, ha sido cuando Benedicto XVI se ha levantado y, caminando, ayudándose por un bastón, ha colocado su mano derecha sobre el féretro”. El relat d’una resurrecció en directe que, sens dubte, farà les delícies dels companys de l’APM? d’aquesta setmana.
