Internacional  /  Europa 07/01/2023

La mort de Benet XVI obre la porta a la dimissió del papa Francesc

La desaparició de Ratzinger atia la possibilitat d'un xoc a l'Església entre conservadors i progressistes

4 min
El papa Francesc, amb el papa emèrit Benet XVI a l’agost.

RomaEl 28 de febrer del 2013, Benet XVI va pronunciar les seves últimes paraules com a Papa: “Ja no soc el pontífex de l'Església catòlica. Soc simplement un pelegrí que comença l'última etapa en aquesta terra”, va dir, abocat a la finestra del palau apostòlic de Castel Gandolfo. Només una hora abans s'havia acomiadat de la que havia sigut casa seva durant gairebé vuit anys i havia sobrevolat per última vegada el cel de Roma per traslladar-se amb helicòpter fins a la històrica residència d'estiu dels papes, a uns 20 quilòmetres del Vaticà. Des d'aleshores fins a l'últim dia va portar una vida gairebé de clausura, dividida entre la pregària i la lectura. Una existència en aparença silenciosa i discreta, a l'ombra del papa Francesc, que els últims anys es va convertir en una presència incòmoda.

Joseph Ratzinger va ser el primer pontífex en 600 anys que va renunciar al tron de Sant Pere i, de fet, va arribar a sumar més anys com a Papa emèrit que com a cap de l'Església catòlica. Una decisió que Francesc sempre ha considerat valenta. Als seus 86 anys, Jorge Mario Bergoglio no ha exclòs mai la possibilitat de seguir els passos del seu predecessor si, arribat el moment, no se sent capaç d'exercir el seu ministeri. “La porta és oberta i no seria una catàstrofe”, va dir als periodistes durant un viatge apostòlic. “Benet XVI no és un cas únic [sinó] algú que va obrir una porta”.

Tot i això, dos papes emèrits i un de regnant hauria sigut un desafiament massa gran per al petit estat Vaticà, per la qual cosa difícilment Francesc hauria cedit a la temptació de dimitir amb Benet encara en vida. Així, la mort del Papa emèrit no només posa fi a gairebé una dècada de convivència forçada entre Francesc i el seu predecessor, sinó que també adoba el camí a una renúncia al pontificat de l'argentí.

El papa Francesc davant el fèretre de Benet XVI.

En una entrevista recent al diari Abc, el pontífex va revelar que va firmar la seva pròpia renúncia en cas d'impediment mèdic quan va ser elegit Papa. El 13 de març es complirà una dècada des d'aquella fumata blanca a la plaça de Sant Pere. Des d'aleshores, la seva salut ha empitjorat a causa d'alguns problemes en un genoll, que l'obliguen a desplaçar-se amb cadira de rodes.

A la tardor, el papa Francesc ha convocat un sínode de bisbes clau i, segons alguns analistes, seria a partir d'aquesta data quan podria començar a considerar la possibilitat de jubilar-se. Altres experts, no obstant això, defensen que els rumors sobre la renúncia són infundats.

Cisma a l'Església

Després del conclave que va triar el cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio, Joseph Ratzinger va tornar al Vaticà i es va instal·lar al monestir Mater Ecclesiae, un edifici situat als jardins vaticans construït el 1992 per ordre de Joan Pau II. En aquest monestir de quatre pisos va transcórrer els seus últims anys amb la seva família pontifícia: el seu secretari personal, Georg Gänswein, prefecte de la Casa Pontifícia, i les quatre dones italianes laiques consagrades pertanyents a la comunitat Memores Domini que el van cuidar fins als últims dies. La seva desaparició deixa una part de l'Església òrfena i obre la porta a un cisma entre conservadors i progressistes.

Per bé que al principi Ratzinger va intentar evitar ser una pedra a la sabata de Francesc, l'ala més ultra de l'Església mai va arribar a acceptar-ne la renúncia i va considerar Bergoglio el mal absolut per les seves reformes a la cúria i les finances vaticanes, així com la seva aparent obertura sobre algunes qüestions fins aleshores tabú. Per exemple, quant als homosexuals. Francesc va arribar a dir: “Qui soc jo per jutjar-los”, una sentència potser no rupturista, però tampoc no gaire ortodoxa. Tot plegat ha covat una guerra fratricida i soterrada, i ara la desaparició de Benet XVI pot desencadenar una ruptura encara més profunda.

La pròxima publicació de la biografia del secretari personal de Benet XVI, l'arquebisbe Georg Gänswein, obertament crític amb Francesc, seria només un tastet del que ha de venir. Al llibre, el conegut fins fa uns anys com el George Clooney del Vaticà, carrega contra el pontífex argentí per haver-lo apartat de les seves funcions com a prefecte de la Casa Pontifícia després de la polèmica publicació d'un altre volum escrit pel cardenal Robert Sarah, amb la col·laboració de Ratzinger, en què criticava la possible obertura de Francesc a l'ordenació sacerdotal dels homes casats. “Em vaig quedar sorprès i sense paraules”, escriu l'arquebisbe alemany, de 66 anys.

En una entrevista concedida a un diari alemany aquesta setmana, Gaenswein ha tornat a carregar contra Francesc. Concretament, ha revelat que Ratzinger ho va passar malament després que el papa Francesc limités amb un motu propio la celebració de les misses en llatí, que Benet XVI havia recuperat el 2007. “Se li va trencar el cor”, va dir. Unes declaracions concedides amb el cos encara calent del Papa emèrit i que reobren velles ferides al Vaticà que podrien marcar l'inici d'una nova fase en el pontificat de Francesc. Una intensificació de la pugna també podria portar el Papa argentí a plantejar-se més seriosament la renúncia.

stats