Si finalment ERC avala el projecte, Catalunya tindrà pressupostos per al 2026 per primera vegada en els darrers tres anys. El 2024, el 2025 i fins al dia d'avui els ha hagut de prorrogar per manca de suports. Són al voltant de 50.000 milions, un llindar que se supera per primera vegada en la història, i que suma 9.100 milions més de despesa que els darrers aprovats fa tres anys i que, en aquella ocasió, suposaven superar per primera vegada els 40.000 milions.

És freqüent fixar objectius de política econòmica com a percentatges mínims sobre el PIB de la despesa corresponent. Exemples: Trump reclama a Europa un 5% en defensa, la UE un 3% d’inversió en R+D, l'OCDE un 1% en despesa mediambiental, les lleis d’universitats espanyoles un 1% en universitats, una ILP un 6% per a educació. També hi ha objectius, menys lligats a polítiques concretes, que són d’exigència de màxims. Exemple: el Pacte d’Estabilitat de la UE fixa un màxim de dèficit fiscal del 3% del PIB.

Vivim a 1984. El llenguatge orwellià s’imposa sense pudor ni aturador i els dirigents europeus ens prenen, com ja és costum, per idiotes. Pagueu i calleu o vindrà la guerra. No pregunteu d’on sortiran els diners. Pedro Sánchez assegura que l’augment en despesa militar no portarà retallades en sanitat, educació, serveis socials o infraestructures. Màgia! Naixeran bitllets dels arbres i sense haver-los de cultivar. Mentrestant continuarà la guerra dels qui no poden arribar mai a la feina per culpa dels trens de Rodalies, la dels que s’han de cuidar sols dels éssers estimats, que es moren esperant les ajudes a la dependència, la dels que no poden viure a la seva ciutat si no és compartint pis amb desconeguts, la dels que no poden tenir fills encara que en vulguin, la dels que han estudiat tres carreres i cobren un sou miserable. Tota aquesta violència sembla secundària davant de l’amenaça de l’enemic exterior, que sempre serveix per cohesionar els propis i fomentar l’adhesió acrítica i submisa. Fet i fet, quan ens arribi la factura del rearmament el president del govern ja haurà volat a un altre destí i ningú podrà demanar-li comptes. És el que té la democràcia: els qui governen avui prenen decisions que tenen efectes a llarg termini, quan ells ja se’n poden rentar les mans. Ben mirat tota la nostra existència d’avui i el malestar quotidià té orígens concrets en despatxos concrets on es van prendre decisions concretes. No és el destí ni cap força sobrenatural, el que condiciona les nostres vides. Si avui les condicions laborals són pitjors que fa unes dècades no és perquè el món hagi girat de cop i volta i s’hagi estroncat el flux del progrés, és perquè M. Rajoy va aprovar una reforma laboral que va provocar una erosió considerable dels drets dels treballadors. Una reforma votada també per CiU que no ha estat derogada per l’actual executiu. Però no patim perquè si tenim dues hores i mitja menys de feina a la setmana tot s’haurà solucionat. 

El consum de les llars continuarà sent el motor principal de l’economia espanyola en l’horitzó del mitjà i llarg termini. De fet, ja ho ha estat en molts cicles econòmics –és un dels pilars fonamentals per a un creixement robust i sostenible–. Tot i la seva recuperació des que es va sortir de la pandèmia de la covid-19, el comportament del consum mitjà per llar és més "modest" del que es preveia, sobretot durant la primera meitat de l'any, tenint en compte l'evolució d'altres variables macroeconòmiques, com són els nivells d'ocupació o la renda de la qual disposen les famílies.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) insisteix que caldran mesures per compensar la despesa pública del govern espanyol. En concret, l'organisme que presideix Cristina Herrero veu en el "dinamisme" de la despesa pública un "risc d'incompliment" tant de la regla de despesa que regeix les diferents administracions públiques i que recull la llei d'estabilitat pressupostària, com de la recomanació o taxa de referència que la Comissió Europea ha fet per a Espanya pel que fa al límit de la despesa computable total del conjunt de les administracions. Davant d'aquest escenari, l'Airef ha demanat "mesures correctives" i recomana que el ministeri d'Hisenda comparegui al Congrés dels Diputats per explicar com "reconduirà" la situació.

La intensitat informativa associada a la invasió russa d’Ucraïna i a l’espionatge a desenes d’independentistes és tan gran que ha fet passar inadvertides les correccions de les previsions de creixement del PIB el 2022, anunciades la setmana passada. El 29 d’abril, la vicepresidenta Calviño rebaixava la previsió de creixement del PIB espanyol al 4,3% (el pressupost estatal s’elaborà amb una previsió del 7%). El mateix dia el conseller Giró rebaixava la previsió de creixement del PIB català al 4,8% (el pressupost català per al 2022 s’elaborà amb una previsió del 6,4%).

La invasió russa d'Ucraïna ha fet "despertar" Europa en molt sentits. Un d'ells, com ha dit el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, aquest dilluns, és la necessitat de tenir veu pròpia en l'àmbit de defensa i militar per garantir així la seguretat de la seva ciutadania, "envoltada de perills des de Gibraltar fins a Ucraïna", en paraules de l'exministre espanyol, que ha anunciat amb orgull l'aprovació de l'anomenada brúixola estratègica, un full de ruta sobre la defensa i la seguretat europees que no podia ser més oportú. "Ara ja és obvi que Europa està en perill", ha dit per reclamar que cal invertir "més i millor" en defensa.

El sostre de despesa de l’Administració General de l’Estat (AGE) és un dels tecnicismes inventats a la llei d’estabilitat pressupostària del 2012, i defineix el màxim de despesa abans de començar l’elaboració dels nous pressupostos. Contra el que s’ha dit, només condiciona la mateixa AGE i aquelles despeses que són transferències a les altres administracions públiques –Seguretat Social, comunitats autònomes i ens locals– que tenen els seus propis sostres de despesa.

El 2020 va deixar a Espanya l'ensorrament econòmic més important des de la Guerra Civil i aquest forat en el PIB es va repetir també en la despesa en consum de les llars durant el primer any de pandèmia. Aquest indicador va registrar una caiguda de l'11,2% al tancament de l'any passat, la segona més elevada de la UE, segons les dades recollides i comparades aquest dilluns per l'Eurostat. La mitjana es va situar en un retrocés del 7% a la UE i del 7,5% a l'eurozona, en comparació amb els increments del 2% que s'havien registrat en anys anteriors.

El 70% de les famílies espanyoles gastaran menys que altres anys en aquesta campanya de Nadal, segons el baròmetre de consum d'Aecoc, la patronal espanyola de grans empreses de consum. El sector preveu un final d'any marcat pels descomptes i una major planificació de les compres.

Mai a la història endeutar-se havia resultat tan barat per a l’estat espanyol. I, malgrat això i que es troba enmig de la pitjor recessió des de la Guerra Civil, el govern espanyol és el que menys gasta de les grans economies de la zona euro.

Tot just s'ha acabat la darrera campanya de l’IRPF. La declaració anual de l’IRPF va donar, fins a l’any 2018, una taula de resum de la despesa de totes les administracions públiques. Corresponia a l’exercici tancat del 2016. Tenia la gràcia de consolidar despesa de les diverses administracions. Dissortadament es va deixar de difondre a partir de la campanya de renda de l’any passat. Agafant aquestes dades que corresponen a un any (2016) en què el dèficit públic estava per sobre del 4 per cent del PIB, podem radiografiar els grans trets de les despeses que es proveeixen amb els impostos que paguem i amb l’endeutament nou que contractem per cobrir aquelles altres despeses no cobertes pels ingressos ordinaris.

El consum a Espanya ha recuperat nivells similars al d'abans de la crisi, segons dades de pagaments amb targeta de crèdit recollides pel BBVA. Segons un estudi de l'entitat, la setmana del 22 al 28 de juny la despesa setmanal es va recuperar a totes les províncies de l'Estat, i en 27 demarcacions es va registrar un augment de les compres superior al 10% respecte a la mateixa setmana del 2019. No obstant, aquest any el consum amb targeta en el període entre abril i juny va ser un 18% inferior al del primer trimestre, fruit dels confinaments.

Catalunya és la comunitat líder a Espanya tant en recepció de turistes estrangers com en la despesa que fan durant la seva estada. Segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), gairebé un de cada quatre euros que gasten els turistes de fora els rep Catalunya.

El Govern ha aprovat aquest dimarts la segona part del pla de contingència pressupostària per a aquest 2019, que cobreix les necessitats de despesa de la Generalitat que no estan relacionades amb el personal, segons ha informat en roda de premsa de la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Meritxell Budó.

El fet que la Generalitat, per segon any consecutiu, no hagi estat capaç d’aprovar uns pressupostos al Parlament té una conseqüència immediata: la sempre delicada negociació entre el departament d’Economia i la resta es complica encara més. Segons ha pogut saber l’ARA, ja fa dues setmanes que Economia es va reunir amb la resta de conselleries per comunicar-los dues coses: la primera, que algunes partides s’hauran de retallar; la segona, que a l’hora de triar què es gasta i què no, es prioritzarà la despesa social. Aquests dies està havent-hi una intensa negociació entre els diferents membres del Govern per veure què se salva i què no. El resultat final es donarà a conèixer la setmana vinent en forma de pla de contingència.

La Seguretat Social ha destinat, aquest mes d'abril, 8.965 milions d'euros al pagament de les pensions contributives. Es tracta d'una xifra rècord que representa un 2,9% més que el mateix mes del 2017, segons dades publicades aquest dilluns pel ministeri d'Ocupació i Seguretat Social espanyol.