L'exministre de Cultura Miquel Iceta serà designat ambaixador d'Espanya davant la Unesco i substituirà, així, el també exministre de Cultura José Manuel Rodríguez Uribes, que va ser nomenat per al càrrec l'octubre del 2021. Segons Europa Press, el consell de ministres n'aprovarà el nomenament aquest dimarts. El president espanyol, Pedro Sánchez, va prescindir d'Iceta per al seu nou executiu i Ernest Urtasun en va agafar el relleu al capdavant del ministeri de Cultura fa poques setmanes. El socialista haurà de deixar l'acta de diputat al Congrés perquè és incompatible amb el nou càrrec.

Després de moltes especulacions i rumors, el nou govern de Pedro Sánchez ja és una realitat. Finalment, acostumats als cops d'efecte, el nou executiu s'assembla bastant a l'anterior, tot i que amb matisos. Sánchez s'ha fet un govern a mida reforçant-ne el nucli dur, confiant en el seu equip de confiança màxima (Calviño, Ribera, Montero, Bolaños) i mantenint al seu lloc els anomenats ministres d'estat (Interior, Defensa, Exteriors). Els retocs s'han fet bàsicament per reforçar el perfil polític de carteres que ara no en tenien, com ara Transports (Óscar Puente) o Política Territorial (Ángel Víctor Torres), o fent portaveu Pilar Alegría.

Acostumat a fer triples salts mortals, Pedro Sánchez ha arriscat el mínim amb el seu nou govern. Més aviat ha fet un exercici de cirurgia de precisió. A grans trets ha reforçat el seu nucli dur (Calviño, Ribera, Montero i Bolaños), i ha canviat algunes peces que no li acabaven de funcionar per dotar el nou executiu de més perfil polític, per exemple posant Pilar Alegría com a portaveu, i incorporant figures com la d'Óscar Puente o l'expresident canari Ángel Víctor Torres. Com a tercera clau, és remarcable que no hagi recompensat amb carteres el PSC després del seu espectacular resultat el 23-J. De fet, dels noms que surten el més sorprenent és el de Miquel Iceta, un pes pesant del PSC que sempre va estar al costat de Sánchez, fins i tot quan la resta de barons li van girar l'esquena. Però anem a pams.

El ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, recomana llegir La libertad democrática (Galaxia Gutenberg), del catedràtic de filosofia social i política Daniel Innerarity. "És un llibre molt escaient per comprendre el moment actual. Perquè analitza l’estreta relació entre llibertat i salut democràtica, propugna la responsabilitat ciutadana per contribuir al bé comú, alerta de la necessitat de fugir de l’immobilisme per avançar. Ens parla, en definitiva, del present i el futur de la democràcia", afirma el polític.

L’equip de campanya de Pedro Sánchez reconeix que improvisa part de la segona meitat de la campanya i organitza el seu discurs i la seva agenda en funció del lloc on ballin escons o calgui consolidar el vot, o bé del missatge que convingui destacar. L'assistència del president espanyol aquest divendres in extremis en un acte del món cultural en contra de la censura que PP i Vox han començat a aplicar al sector des que han accedit a governs municipals arran de les eleccions del 28-M n'ha sigut una mostra. Conscient que bona part de les seves opcions passen per desgastar Alberto Núñez Feijóo pels acords amb l'extrema dreta, Sánchez vol utilitzar la censura com un ariet contra el seu adversari. “No permetrem que es faci un pas enrere en la lliure creació dels nostres artistes i la millor eina és el vot”, ha subratllat en una declaració als mitjans que el PSOE va convocar dijous gairebé a les onze de la nit. En agenda, el president espanyol només hi tenia una reunió amb el president xilè, Gabriel Boric, a la Moncloa, i la Junta Electoral ja l’ha advertit que no pot emetre missatges de campanya des de seus institucionals.

Ja és sabut que al Congrés no es pot fiscalitzar la monarquia espanyola i, per això, els intents de constituir comissions d'investigació sobre la corrupció de Joan Carles I han estat sempre frustrats. El mateix argument s'utilitza per negar als grups la possibilitat de fer preguntes orals al govern espanyol en les sessions de control que tinguin aquesta mateixa orientació. Però hi ha maneres d'esquivar el veto de la mesa i la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que aquest dimecres ha deixat que el diputat de la CUP Albert Botran qüestionés el rei emèrit aprofitant la seva visita a Sanxenxo d'aquest cap de setmana. De la mateixa manera que el representant anticapitalista ha pogut criticar Joan Carles I, el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, ha defugit respondre-hi.

"Hem intentat preparar la celebració sense amagar res i aprofundint en tot", ha assegurat avui dissabte, el ministre de Cultura, Miquel Iceta, durant la visita que ha fet al Museu Picasso de Barcelona en el 50è aniversari de la mort del pintor. El museu barceloní és una de les institucions que participa en la Celebració Picasso 1973-2023. Ho farà amb l'exposició Miró-Picasso que s'inaugurarà l'octubre del 2023 i es podrà veure fins al febrer del 2024. "Serà una gran exposició amb una gran repercussió internacional, ja que tindrem préstecs de museus d'arreu del món i de col·leccions privades", ha assegurat el director del museu, Emmanuel Guigon. L'exposició, que es fa amb la col·laboració de la Fundació Joan Miró, vol mostrar la relació entre els dos artistes, que van ser amics i l'obra dels quals s'entrellaça sovint.

“Vam dir que faríem una travessa pel desert. L’hem fet i hem tornat”. El 27 de maig del 2019, un dia després de les últimes eleccions municipals, Miquel Iceta proclamava el retorn del PSC a la centralitat política i donava per acabada una dècada de caiguda a les urnes. Els socialistes, impulsats per l’efecte Pedro Sánchez, augmentaven el seu percentatge de vot als municipis per primer cop des del 1999 i recuperaven múscul al seu històric espai d’influència. Quatre anys després, i ja amb Salvador Illa al capdavant, el PSC ha acumulat quotes de poder municipal, autonòmic i estatal impensables des dels anys previs al Procés. La victòria de les catalanes el 14-F, ara fa dos anys, no va suposar el retorn a la Generalitat, però l’acord amb ERC per als pressupostos del 2023 ha dinamitat la política de blocs, i les cessions dels republicans a macroprojectes reivindicats pel PSC evidencien la posició de força d’un partit unit al voltant d’Illa i totalment alineat amb el PSOE. “Ara mateix som fonamentals per a l’estabilitat institucional arreu”, reivindiquen des de la direcció. Fins on arriben, però, els tentacles dels socialistes catalans?

Encara que sigui difícil de creure, durant un temps una fotografia de Carles Puigdemont va estar present al despatx d'un diplomàtic d'Espanya. Era el despatx del fins a aquesta setmana ambaixador a Andorra, Àngel Ros (Lleida, 1952), que per recordar la seva etapa com a alcalde socialista de la seva ciutat (2004-2018) li va semblar bona idea col·locar una antiga imatge on sortien ell, l'alcalde de Girona (Puigdemont), el de Barcelona (Xavier Trias) i el de Tarragona (Josep Fèlix Ballesteros). L'anècdota resumeix la història d'un polític sempre difícil d'encasellar, cosa que per a alguns ha estat una virtut i per a altres un defecte. "És una ànima lliure", resumeix una persona que el va tractar molts anys. Llicenciat en ciències físiques i doctor en informàtica, com a paer en cap ja donava molt joc als mitjans, com quan va convertir Lleida en la primera ciutat de l'Estat que va intentar prohibir el burca en espais municipals.

Per trobar l'últim pacte de pressupostos entre ERC i PSC cal mirar enrere fins al 17 de desembre del 2009. No es pot dir que fos ni una sorpresa ni una negociació complicada, ja que governaven junts la Generalitat en el segon tripartit. Des de llavors fins ara, els dos partits han seguit negociant i pactant sobretot en l'àmbit local, però mai més un acord de transcendència que impactés de manera directa en la governabilitat de Catalunya com són uns comptes públics. Han sigut 12 anys de distanciament, que es poden dividir en tres etapes.

Divendres, 29 de setembre del 2017. Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet, truca al llavors president espanyol, Mariano Rajoy. Falten dos dies per al referèndum de l'1-O i, davant el desplegament policial a Catalunya, la també presidenta del PSC vol saber quines intencions té el govern del PP quan la gent vagi a votar. La resposta no és la que esperava. Rajoy li garanteix que no hi haurà votació. "Tranquil·la", li diu. Marín penja el telèfon desconcertada. Els socialistes s'havien oposat frontalment al referèndum i acabarien donant suport al 155, però aquell dia no s'esperaven el que passaria 48 hores després: ni la reacció de l'Estat ni que, per primer cop, es trobarien censurant la repressió al Procés. La violència policial de l'1-O va agafar el PSC amb el peu canviat. I les seves crides al diàleg, en fora de joc.

El Partit dels Socialistes és un partit seriós. I saben que tenen atractiu. Ahir hi havia fato gros a la seu del carrer Pallars del Poblenou. El motiu de celebració era la presentació del nou llibre de Raimon Obiols, que porta per títol El temps esquerp (Arcàdia) i que porta per subtítol Dotze apunts contra la decepció política. I és justament això. Fullejant ràpid el volum que presenta qui ho ha estat tot al PSC es detecta ràpidament una defensa de la política com a servei públic, posant la prudència com a valor i la imaginació per sobre la fantasia. Molt ben travat.

"Si analitzem la representació del PSC als òrgans de direcció i al govern d'Espanya, això ho diu tot". La valoració que feia Salvador Illa després de l'últim congrés del PSOE, celebrat a València l'octubre passat, pren encara més sentit després dels últims canvis impulsats per Pedro Sánchez a Ferraz. Si els socialistes catalans sortien del conclave de fa nous mesos amb quatre representants a l'executiva federal –fins llavors en tenien tres–, amb el nou organigrama que es ratificarà aquest dissabte ampliaran la quota fins als cinc, una xifra sense precedents. I ho faran amb una incorporació gens menor: la del ministre i president del PSC, Miquel Iceta. Tant ell, que s'ocuparà de la cartera de memòria democràtica, com l'actual portaveu del PSOE al Senat, Eva Granados, entraran a formar part del comitè de direcció de Sánchez, un nucli dur format per nou persones del partit i del govern que marcaran el rumb de la formació. A l'executiva com a tal es mantindran la diputada al Congrés Montse Mínguez (sercretària de Treball, Economia Social), el sindicalista Manuel García Salgado (vocal) i el waterpolista Víctor Gutiérrez (LGTBI).

Miquel Iceta va deixar caure que, arribat el moment, l'indult podia ser una sortida als líders del Procés que havien de ser jutjats al Tribunal Suprem. Era el 13 de desembre del 2017, durant la campanya electoral a Catalunya, i faltava encara més d’un any per al judici i gairebé dos per a la condemna per sedició. Ara és una incògnita si l’expresident Carles Puigdemont tornarà o no a Espanya, però el ministre de Cultura i Esports i dirigent del PSC ja s’ha manifestat favorablement a concedir-li la mesura de gràcia si opta per seguir el mateix camí que els seus excompanys de Govern. Ho ha fet aquest matí en una entrevista a RAC1, com l’altra vegada: “Jo crec que hauria de decidir tornar i sotmetre's a la justícia. Després, entre tots ser capaços de trobar solucions felices, com l’hem trobat amb l’indult als ja condemnats pel Suprem”.

"El que es pretenia amb la candidatura conjunta era que l'independentisme català tornés a la pleta constitucional. Implicar-los en un projecte d'estat d'igual a igual amb una comunitat veïna pensant que, si resultava, estàvem fent un pas important cap a la normalització política del país". El president de l'Aragó, Javier Lambán, feia al maig aquesta explicació sobre el rerefons dels Jocs d'Hivern del 2030. Amb la viabilitat del projecte més que qüestionada per les seves pegues amb el lideratge de la Generalitat, el baró socialista es referia als Jocs com una "operació" de l'Estat per apaivagar el conflicte polític. "I el meu govern s'hi prestava encantat", va afegir a la Cope. El seu relat potser buscava la provocació, però contenia part de realitat i evidenciava els intents de l'Estat de practicar la diplomàcia de l'esport amb Catalunya.

El Parlament va vulnerar el dret de representació política de Miquel Iceta. Així ho va dictaminar ahir el Tribunal Constitucional (TC) gairebé tres anys després que l’independentisme frustrés l’operació de Pedro Sánchez perquè l’ara ministre socialista es convertís en president del Senat. En una sentència que compta amb un vot particular, el del magistrat Ramón Sáez, l’alt tribunal estima el recurs d’empara que el PSC va presentar el maig del 2019 després que JxCat, ERC i la CUP vetessin la designació d’Iceta com a senador autonòmic. El TC es fa seus els arguments esgrimits pels socialistes i assenyala que la mesa hauria d’haver triat un sistema de votació que impedís una “majoria de bloqueig” com la que, efectivament, va aturar el nomenament d’Iceta.

Encara sense una nova data per a la tercera reunió de la taula de diàleg, que s'està retardant més del que voldria la Generalitat, el ministre de Cultura, Miquel Iceta, ha donat aquest divendres alguna pista sobre quin tipus de fruits podria donar la pròxima trobada. En una entrevista a TV3 ha confirmat que el català forma part dels acords que es treballen en el marc de la negociació política entre governs, tal com va avançar fa uns dies Nació Digital.

El ministre de Cultura, Miquel Iceta, ha anunciat la creació d'un nou model contractual que s'adequa a la intermitència del sector artístic: el contracte laboral artístic de duració determinada. "És un model contractual que dona resposta a l'especificitat del sector perquè la intermitència és una de les seves característiques fonamentals", ha dit el ministre, que ha presentat la mesura en una roda de premsa recollida per l'ACN. Es preveu que el nou contracte entri en vigor l'1 d'abril.

La veu de Marvin Gaye cantant que “no hi ha cap muntanya prou alta” obria aquest dissabte al congrés del PSC el comiat de Miquel Iceta de la primera secretaria. Una tria que no podia ser més oportuna. La configuració de la nova direcció sorgida del conclave socialista, encapçalada per Salvador Illa, garanteix que ningú farà ombra al nou líder del partit. Illa consolida el seu poder absolut al PSC amb una executiva molt coral que situa els seus homes de confiança en posicions clau per mantenir el control orgànic i polític del partit. Unitat d’acció per afrontar el principal repte de futur després d’haver guanyat les eleccions del 14-F: governar a Catalunya.