50 anys sense Pablo Picasso, el creador que va revolucionar l'art

BarcelonaUn dels retrats més entranyables de Pablo Picasso (Màlaga, 1881 - Mougins, 1973), de qui aquest dissabte es compleix el cinquantè aniversari de la mort, el va fer la seva última dona, Jacqueline Roque, al seu domicili de la Californie, a Canes, el 3 de juny del 1960. L'artista malagueny hi surt aguantant un sol de palma que l'editor Gustau Gili i la seva dona, Anna Maria Torra, li havien comprat a la Fira del Ram a la rambla de Catalunya de Barcelona.

L'astre rei és una bona imatge per a Picasso, un dels artistes fundacionals de l'art del segle XX i una de les icones del compromís polític arran de la Guerra Civil Espanyola i del Guernica, la pintura que s'ha convertit en un clam contra totes les guerres. Però el sol també té una cara oculta, i el llegat de Picasso té un aspecte polèmic per la seva relació amb les dones. Coincidint amb l'aniversari de la seva mort i els actes commemoratius de la celebració Picasso 1973-2023, analitzem el seu llegat des de tres aspectes cabdals: l'artístic, el social i el comercial.

Un llegat que corre el perill de convertir-se en una marca

Sovint el debat sobre quina és l'obra d'art fundacional de l'art modern s'ha reduït a dues opcions: el mític urinari de Marcel Duchamp titulat Font, o Les senyoretes d'Avinyó, de Pablo Picasso. És a dir, el debat entre el que és més conceptual respecte al que és més plàstic. Un altre debat ha consistit a analitzar la vigència de Picasso respecte a la de Salvador Dalí. Com que l'artista empordanès va ser un pioner en fer servir els mitjans de masses com la televisió i va fer accions de tarannà teatral, se l'ha considerat com un precursor de la perfomance, i per això s'ha dit que la seva obra és més actual. Sigui com sigui, el llegat de Picasso és ben vigent. Per al director del Museu Picasso de Barcelona, Emmanuel Guigon, continua sent "un gran artista" que va revolucionar la pintura i l'escultura.

"Pablo Picasso és el pintor més important del segle XX. La història de la pintura no seria la mateixa sense el cubisme, el collage i les experimentacions amb materials diferents que va fer", afirma Victòria Combalia, crítica, comissària d'art i biògrafa d'una de les parelles de Picasso, la fotògrafa Dora Maar.

Els artistes d'ara han respost al llegat de Picasso de les maneres més diverses, com l'escultura hiperrealista del cadàver de l'artista que Eugenio Merino va presentar a l'estand de la galeria ADN a la passada edició de la fira Arco, per criticar que se l'hagi convertit gairebé en un "souvenir", en una marca comercial, en la línia del que ja havia advertit Rogelio López Cuenca. Des del feminisme, la francesa Orlan té en cartell una exposició a la galeria barcelonina Rocío Santa Cruz on es pot veure com ha capgirat els retrats de Dora Maar plorant del 1937 per empoderar-los amb el títol de Les dones que ploren estan enfadades.

Un dels artistes joves que han revisat l'obra de Picasso és Julio Anaya (Màlaga, 1987): n'ha recreat obra amb efectes de trompe-l'oeil i materials de rebuig en llocs abandonats. "Com artista establert a Màlaga, tots estem sota l'obra de Picasso. Aquests treballs mostren el contrasentit de presentar obres d'un valor incalculable en materials de rebuig", afirma Amaya. Amb el gest de "maquillar" amb les obres d'art materials llençats a les escombraries, l'artista vol criticar una societat de les aparences que està saturada d'imatges. En el cas de la pintora pratenca establerta a Nova York Cristina BanBan, el Museu Picasso va ser un dels primers que va visitar, així que el malagueny va ser una de les seves "primeres influències". "El que més em fascina és la genialitat amb la qual es reinventava obra rere obra durant dècades sense perdre qualitat; pocs artistes ho han aconseguit", diu Cristina BanBan. Pel que fa als seus treballs favorits, BanBan assenyala les litografies de la Suite Vollard i els treballs últims amb mosqueters.

Un gran artista, un home violent

Pablo Picasso és un artista reconegut pel compromís polític amb els valors democràtics i al mateix temps controvertit per la seva relació amb les dones. En els últims anys les acusacions de ser un maltractador han posat damunt la taula la qüestió de com assimilar el seu llegat en aquestes condicions i quines noves lectures se'n poden fer. "Els museus han de participar en els debats contemporanis, no són una fortalesa ni tampoc una plataforma ideològica", explica Emmanuel Guigon, que defensa actuar amb "rigor".

El Museu Picasso va endegar el 2021 dins el Doctorat Picasso el simposi Lectures ginocèntriques de l’obra de Picasso. Narracions contemporànies i aplicacions institucionals, dirigit per la filòsofa i professora de la UAB Jèssica Jacques. "El ginocentrisme és el lloc on reinterpretar Picasso des de l'agència de les dones –diu Jacques–. Totes les manifestacions que hi ha hagut darrerament són per fer-se sentir, però tenen un punt de victimisme respecte a les companyes de Picasso que jo volia reinterpretar d'una altra manera i donar-los la força creativa que tenen, perquè són dones molt intel·ligents i amb molta creativitat". En aquest simposi, la directora de l'àrea de col·leccions del Museu Reina Sofia, Rosario Peiró, advertia el perill del pes de la biografia i de les exposicions en què les dones de Picasso apareixen com a víctimes i el comissari les intenta salvar. "Sembla que la gent va a veure una exposició de Picasso com qui llegeix el Lecturas a la perruqueria", afirmava Peiró.

Per a Victòria Combalia, s'ha de separar la vida de l'obra i no caure en la "cultura de la cancel·lació", que també afectaria molts altres creadors que no són "un exemple". "El comportament de Picasso va ser el d'un maltractador psicològic i ara sabem que a vegades també físic, i hi ha moltes maneres d'explicar-ho: amb publicacions, documentals... La gent ja ho sap", subratlla.

Un valor del mercat de l'art a prova de totes les polèmiques

Picasso és un dels artistes moderns considerat un blue chip, és a dir, un valor segur del mercat de l'art, a prova de qualsevol polèmica. Segons la consultora Artprice, Picasso va ser el tercer artista més cotitzat el 2022. I com recull l'informe anual de la fira Art Basel fet públic fa pocs dies, va ser l'artista modern que va assolir els millors resultats a les subhastes per cinquè any consecutiu, amb unes vendes de 465 milions d'euros. Així mateix, són seves sis de les vint obres més cares que es van subhastar l'any passat, totes amb preus de més de 9,1 milions d'euros, com Dona nua ajaguda, que va assolir 62 milions d'euros a Sotheby's, i l'escultura Cap de dona (Fernande), que va arribar als 44,5 milions d'euros a Christie's.

El camp de l'obra de Picasso més cotitzat és el de la pintura, i entre els períodes més valorats destaquen el blau i el rosa perquè són considerats els més genuïns de la seva trajectòria. Així que quan surten obres excepcionals a subhasta, els col·leccionistes responen: la pintura provinent de la col·lecció de Peggy i David Rockefeller Noia amb una cistella de flors (1905) va ser adjudicada per 96,6 milions d'euros a Christie's de Nova York el maig del 2018. "Picasso és un artista sempre central en el mercat de l'art", afirma el galerista Jordi Mayoral. "Les obres de l'època blava pràcticament ja no són al mercat, només n'apareixen puntualment. Ara els col·leccionistes poden trobar sobretot obres dels anys seixanta, i les pintures dels mosqueters estan rebent força atenció darrerament. Picasso és un univers que s'expandeix, i sempre hi ha obres per descobrir al mercat", conclou Mayoral.