El teus vídeos domèstics també són cinema

BarcelonaLes primeres passes d'una filla, l'emoció del dia de Reis, el viatge de noces a les Canàries, una visita familiar a Montserrat o, fins i tot, un part salvatge. Des de fa un segle, la febre per enregistrar moments memorables de la vida quotidiana ha crescut exponencialment. L'evolució de la tecnologia, des de les primeres càmeres portàtils amb pel·lícula de 16 mil·límetres del 1923 —era la càmera que feia servir Mandronita Andreu, la filla del doctor Andreu— fins a l'expansió dels telèfons intel·ligents amb càmera a finals dels 2000, passant per formats icònics com el Super8 i el VHS, ha facilitat l'accessibilitat del mitjà i ha expandit les possibilitats del cinema domèstic. Una exposició al CaixaForum de Barcelona reivindica tot aquest llegat audiovisual no professional, que durant anys s'ha menyspreat, com un patrimoni amb un valor sociològic, històric i estètic incalculable. Encara més, fins i tot conviden els visitants a conservar el seu material domèstic i a portar-lo als arxius i museus més propers, com a material valuós no només per a la família sinó per a la societat. La història actual s'està escrivint amb les càmeres dels nostres mòbils.

El recorregut per [Rec]ord, que es pot visitar fins al 7 de juny, excitarà la nostàlgia del públic perquè és fàcil sentir-se reconegut en les imatges domèstiques de qualsevol altra família. "Ningú ens ha ensenyat a gravar però tots filmem els mateixos temes i de la mateixa manera", afirma Núria F. Rius. Al darrere hi ha una cultura audiovisual, unes pràctiques i una indústria que ens ha modelat la mirada fins i tot sense ser-ne conscients. El cinema domèstic es defineix perquè aquell que filma, el que és filmat i el públic coincideixen, perquè solen ser família o amics. És un cinema que té una estètica pròpia, perquè tècnicament és imperfecte i ple d'errors, i habitualment els protagonistes interactuen amb la càmera. La mostra vol posar en valor aquest llegat que fins ara tenia només un sentit afectiu. "És la història escrita des de baix, del comú de la societat, dels particulars", diuen els comissaris.

Betes i films

[Rec]ords parteix d'un estudi acadèmic sobre El cinema domèstic a Espanya, liderat per Efrén Cuevas, catedràtic de la Universitat de Navarra, que, juntament amb la investigadora Núria F. Rius són els curadors de la mostra. A més d'exposar els aparells més populars de les últimes dècades, el visitant pot observar en gran format imatges habituals del cinema domèstic, temàtiques com els viatges, les celebracions, les vacances i la ciutat, en tres salts temporals al llarg de l'últim segle, de manera que es pot detectar l'evolució dels costums, els paisatges i les estètiques. També hi ha una aproximació als usos que la televisió ha fet del cinema domèstic, sigui en forma de documentals (Material sensible, a TV3) o d'entreteniment, com el mític Betes i films (La Trinca, 1990) o Vídeos de primera (TVE), un format que ha evolucionat en l'APM?

El cinema experimental també ha aprofitat els vídeos domèstics, sigui per fer narracions autobiogràfiques, sigui per trobar noves maneres d'explicar la història a través de la microhistòria. El cas paradigmàtic és The Maelstrom, de Péter Forgács, que fa una crònica de l'Holocaust a través de les cintes domèstiques i alegres d'una família benestant jueva holandesa, que van gravar la vida als anys 30 i com els anaven marginant fins a arribar a rodar dins el gueto. Fins i tot van documentar el dia que se'ls enduien al que creien que seria un camp de treball i en realitat era Auschwitz. A la mostra es poden veure alguns curtmetratges i fragments, i a la plataforma CaixaForum+ hi ha un cicle dedicat a aquest cinema.

Produïda per la Fundació la Caixa, i vista ja a Saragossa i València, la mostra es va adaptant a cada ciutat amb metratge nou de cada lloc, provinent de filmoteques i arxius personals. L'últim tram de l'exposició planteja si encara avui existeix el cinema domèstic, si és el que fem amb el mòbil. "La resposta és intermèdia, ni és radicalment nou ni és permanent i estable com enteníem el cinema domèstic", diu la comissària. Seguim gravant els mateixos temes i els nostres vídeos continuen tenint un valor testimonial, però l'ús individual i connectat a les xarxes ha canviat la perspectiva: "Hem passat del memento al moment. De la preservació del record a l'ús sincrònic de compartir un moment present", diu Núria F. Rius. La hibridació del llenguatge audiovisual i el límit difús entre el que és públic i el que és privat estan canviant les regles del joc.