A la dreta espanyola, es dona per fet que el govern espanyol està intentant "colonitzar" totes les institucions de l'Estat i això inclou la casa reial. Hi ha una teoria que circula amb força, sobretot adoptada per l'extrema dreta, que és la del segrest del monarca per part de l'executiu espanyol de Pedro Sánchez, que deu dictar tot el que fa. I una altra variant, sostinguda pel PP, que apunta que la Moncloa intenta condicionar totes les àrees d'actuació de Felip VI, però que no se n'hauria sortit per la suposada resistència de la Zarzuela. Els populars continuen defensant a capa i espasa el monarca –malgrat algunes contradiccions–, però Vox ha posat distància amb el rei i només defensa la Corona com a institució, segons diverses fonts consultades per l'ARA.

Segrest a ple carrer de Madrid. Aquest divendres al vespre, tres vehicles van xocar intencionadament contra un quart cotxe al barri de Carabanchel. Després d'un tiroteig, van treure el conductor del cotxe envestit i se'l van emportar per la força, segons informa Efe. Eren les 20.45 hores i nombrosos testimonis van avisar la policia alertats pel xoc i les detonacions.

"Em van començar a tractar bé quan la meva família els va dir que aconseguiria els diners". La víctima d'un segrest explicava aquest dilluns al tribunal els dos dies que va passar segrestat entre el 9 i l'11 de juliol del 2022. Durant aquest temps el van agredir a cops, electrocutant-lo als mugrons i percudint-li la pell amb la broca d'un trepant. Onze dels dotze acusats han confessat que van participar en el segrest o van ser-ne còmplices, i a l'inici del judici van acceptar un pacte amb la Fiscalia que els suposa penes que varien segons la seva participació, però que en cap cas superen els sis anys. Abans de l'acord, les penes més altes que demanava el fiscal superaven els 30 anys.

Era un dijous d'octubre a la zona alta de Barcelona. Faltaven pocs minuts per a les dotze de la nit quan, de sobte, els veïns del carrer de Raset van sentir uns forts crits. Alguns d'ells van treure el cap per la finestra i van veure com tres encaputxats assaltaven un home i el posaven per la força a dins d'un Range Rover negre. Ningú va saber res més d'aquell home fins a l'endemà: a mil quilòmetres de Sarrià, la Guàrdia Civil va sospitar d'uns homes que, de nit, carregaven alguna cosa en una llanxa al riu Guadalquivir. S'hi van acostar i van descobrir que la mercaderia era un home: Hichem Aboud, un periodista algerià, conegut sobretot per la seva tasca d'oposició al règim d'aquest país.

Hichem Aboud (Algèria, 1955) porta tota una vida denunciant des dels seus llibres i articles el règim algerià. Això fa que visqui vigilant, i admeti que "pot rebre un tret en qualsevol moment". Explica que l'han intentat segrestar quatre vegades, i l'última va ser a Barcelona l'octubre passat. Uns encaputxats el van posar a dins d'un cotxe i el van conduir fins a Andalusia. Just quan l'anaven a introduir a una barca al Guadalquivir per portar-lo presumptament a la costa africana, la Guàrdia Civil va intervenir. L'ARA ha avançat aquest dimarts que els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil han detingut cinc persones com a presumptes autors materials del seu segrest. La investigació, però, encara no ha arribat al cervell de l'operació.

Tot va començar amb una denúncia a Kosovo. A finals de maig d'aquest 2024 el pare i la dona d'un home van denunciar que havia estat segrestat a Barcelona. Els autors dels fets els demanaven un rescat de 240.000 euros per alliberar-lo i adjuntaven un fotografia com a prova de vida.

Poques vegades s'uneixen en un sol operatiu el Grup Especial d'Intervenció (GEI) dels Mossos d'Esquadra i el seu homòleg de la Policia Nacional, el Grup Especial d'Operacions (GEO). Aquest dimarts ha passat. Tot per un cas que inclou un segrest, un assassinat i, també, tràfic de drogues, sobretot de substàncies sintètiques. Aquesta història va començar aquest estiu a Itàlia, quan una dona denuncia que han segrestat el seu marit a Catalunya i que li estan demanant un rescat per alliberar-lo. Tot i que la investigació inicial era de la Policia Nacional, els Mossos van entrar en joc quan, aquell mateix estiu, troben el cadàver d'un home amb signes de violència a la zona de Tarragona, segons fonts consultades per l'ARA. Un cop identificada la víctima, es van confirmar les sospites: era l'home pel qual algú estava demanant un rescat a Itàlia. Quatre mesos després, els Mossos i la Policia Nacional han explotat el cas aquest dimarts, amb 14 detinguts, la majoria a la zona de Barcelona i el Maresme.

L'autobús B25 actualment uneix el centre de Barcelona amb el barri badaloní de Pomar. La línia té una quarantena de parades i permet anar d'una ciutat a l'altre en un trajecte d'aproximadament una hora. Fins aquí són detalls que qualsevol usuari freqüent d'aquesta línia podria assenyalar. El que potser no saben, però, és que darrere del B25 s'hi amaga una intensa lluita veïnal, protagonitzada sobretot per dones, en què es van arribar a segrestar 14 autobusos.

El 24 de setembre del 2023, el diari ARA va publicar, en exclusiva, una entrevista a Sebastià Comas, el segrestador de Maria Àngels Feliu, feta per la subdirectora del diari la periodista Carla Turró. Una conversa que es va desenvolupar a casa d’ell. L’entrevista es va oferir als lectors en vídeo i també transcrita en l’edició de paper. 

Aquest dijous, el canal equatorià TC Televisión recuperava les emissions després del segrest que van patir dimarts per part d’un grup armat, enmig de l’esclat de violència al país provocat per bandes criminals vinculades amb el narcotràfic. La periodista Saskia Bermeo donava la benvinguda als espectadors –“El Noticiero está de vuelta en el mismo espacio donde quisieron silenciarnos”– i llençava un missatge de profund agraïment a les forces militars i policials que els van rescatar poc després que ocupessin els estudis en directe. Amb la veu trencada per l’emoció, Bermeo posava en valor els cossos de seguretat del país. Els atribuïa el rol d’herois enmig del clima de por i confusió que està causant aquesta violència. De fet, els retornava l’autoritat. També va fer una crida a la unitat “para poder recuperar a nuestro país” i insistia que “apoyamos todas las iniciativas positivas que nos puedan regresar el Ecuador que merecemos”.

Aquest agost, un home de 82 anys caminava desorientat per una carretera secundària de Collbató quan un veí del poble el va trobar. Només parlava portuguès i presentava contusions, lesions superficials i hematomes, cosa que va alertar la policia local. Després de ser atès a l'hospital i un cop superada la barrera de l'idioma, va explicar als agents una història que en un primer moment semblava "inversemblant". Però era del tot certa. L'home va identificar-se com un empresari portuguès i va relatar que tres persones l'havien assaltat a la zona d'Almancil, al sud del país. Segrestat, l'home va recórrer els 1.200 km que separen el municipi portuguès de Barcelona amb el seu vehicle mentre els homes el colpejaven i l'amenaçaven a punta de pistola per obtenir les seves claus bancàries. El trajecte de terror que va viure l'ancià va durar aproximadament 20 hores i es va saldar amb ell abandonat en una zona boscosa de Collbató. El van deixar emmordassat i lligat a un arbre.

Fa sis anys, l'octubre del 2017, el nen Alex Batty, que aleshores tenia 11 anys, va desaparèixer mentre passava unes vacances a Marbella amb la seva mare, Melanie Batty, i el seu avi, David Batty. Ja aleshores, la policia no va tractar l'afer com un potencial segrest a canvi d'un rescat, sinó com un cas una mica més peculiar. La mare ja no era la tutora legal. Ho era l'àvia, Susan Caruana. Amb tot, l'Alex va viatjar cap a la zona de Benahavís, un poblet situat entre Marbella, Estepona i Ronda, a la província de Màlaga, el 30 de setembre. Havia de tornar a casa de l'àvia, a Oldham, al comtat de Lancashire, al nord d'Anglaterra, el 8 d'octubre. Però mai no ho va fer. Fins a aquest dijous al migdia, quan l'Alex ha reaparegut a França, estava en parador ignorat.

Sebastià Comas (Torelló, 1959) no es defineix com a delinqüent, sinó com l’home a qui van entabanar per participar en un dels segrestos més famosos de la història d’Espanya. Va ser l’encarregat de custodiar el zulo diminut on avui fa 30 anys estava retinguda Maria Àngels Feliu, farmacèutica d'Olot. “El menys dolent dels dolents”, afirma l’advocat de la víctima, Carles Monguilod, sense oblidar que és qui la va veure durant 492 dies en un espai on no podia estar ni del tot dreta ni del tot estirada. La va alliberar un mes de març de l’any 1994, i va acabar passant a presó 8 dels 17 anys als quals va ser condemnat. Feia temps que parlàvem amb ell. Fa poc ens va trucar per dir que havia mort la seva mare, i que se sentia alliberat per parlar obertament d’alguns detalls del cas.  

Una dona gran va entrar molt alterada a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Sant Cugat del Vallès el 20 de març. Va explicar que poques hores abans havia rebut uns missatges preocupants: venien d'un telèfon anònim i deien que tenien el seu fill, un home de 52 anys, segrestat. Al mateix xat, els presumptes segrestadors avisaven que si no pagava 2.500 euros li farien mal. Amenaçaven amb lesionar-lo fins que no pagués.

Feia gairebé dos mesos que una dona de 45 anys i el seu fill de dos estaven retinguts en un hotel a la localitat valenciana d'Alcossebre (Baix Maestrat), per la parella d'ella. La Guàrdia Civil ha informat aquest matí que ha alliberat les dues víctimes i que l'home, de 36 anys, tenia antecedents per violència masclista i ha quedat detingut. Va ser una altra filla de la víctima, resident a França, qui dijous passat va denunciar que la seva mare estava retinguda il·legalment per una altra persona per una qüestió de drogues i que estava en un hotel d'aquest municipi.

Fa 50 dies que el jugador de rugbi anglès Levi Davis va desaparèixer a Barcelona i, de moment, ni la policia ni els detectius privats contractats per la seva família han aconseguit reconstruir els seus passos. Va ser vist per últim cop per una càmera del Hard Rock Cafè de plaça Catalunya i el seu mòbil va deixar de donar senyal a l'estació de Sants unes hores després, tot i que cap càmera el va localitzar allà. Un mes després, tal com va avançar l'ARA, els Mossos d'Esquadra van localitzar el seu passaport a la zona portuària de Barcelona, en una zona de càrrega i descàrrega de contenidors. Poc després de la troballa, el detectiu privat Gavin Burrows, un dels més populars del Regne Unit, va oferir la seva ajuda a la família. Amb el pas de les setmanes, no tenen cap pista clara d'on podria ser Davis, però sí una hipòtesi del que li podria haver passat: creuen que la seva desaparició no va ser voluntària, sinó que el van segrestar a Barcelona un grup de gàngsters britànics.

Netflix ha estrenat una minisèrie documental que alimenta una de les grans llegendes nord-americanes: la misteriosa història de D.B. Cooper. Aquí el nom no ens diu res, però als Estats Units és una incògnita que fa cinquanta anys que s’arrossega.

Després d’una nit moguda a l’Hotel Acta Actrium Palace de Barcelona, on a partir de les nou del vespre els turistes que s’hi allotjaven van trobar-se per sorpresa que mossos d’esquadra armats entraven a les seves habitacions, el cas encara no està tancat. Tot i que abans de la mitjanit l’establiment va tornar a la normalitat, els Mossos busquen més implicats en el segrest de l’home que estava retingut en una de les estances i que van alliberar després d’haver-lo localitzat emmordassat i lligat de mans. A l’habitació també hi havia un dels presumptes segrestadors, un home de 32 anys armat, que van detenir les dues primeres patrulles que van arribar a l’hotel.

La imatge del seu alliberament el 2020 després de quatre anys segrestada a Mali per un grup jihadista va fer la volta al món. Sophie Pétronin, aleshores amb 75 anys i amb un mocador blanc que li cobria parcialment el cap, tornava a França i s’abraçava a la seva família davant del president del país, Emmanuel Macron, que havia anat a rebre-la a l’aeroport. Pétronin, una cooperant de nacionalitat francosuïssa que havia fundat a Mali una ONG d’ajuda infantil, era l’última ostatge francesa i el govern es felicitava perquè tornava a casa sana i estàlvia. 

La policia australiana ha detingut aquest dijous un home de 36 anys acusat de segrestar una menor durant 18 dies. La nena, de 4 anys, ha estat trobada en bon estat, sense danys físics, en una habitació de la casa del detingut. Encara no s'han esclarit els fets, ni els motius que van portar Terence Darrell Kelly a segrestar la petita Cleo Smith, que estava de càmping amb la seva família quan va desaparèixer. A casa de l'acusat hi van trobar una habitació plena de nines Bratz, Barbies i Nancys, entre d'altres, i moltes encara amb l'embalatge original.