Per als cristians, el Dissabte Sant és un dia de silenci i espera, previ a la commemoració de la resurrecció de Jesucrist, després de la seva passió i mort. Per als periquitos, devots i patidors com pocs, ahir era més o menys el mateix. Confiaven que després de 12 jornades sense conèixer la victòria es retrobarien amb el triomf a Sevilla, on aquests dies sagrats es viuen a flor de pell. Era un acte de fe. No ho van aconseguir, però com a mínim van endur-se un punt de mèrit enfront d’un Betis que lluita per la Champions (0-0). A més a més, sense encaixar cap gol; des de mitjans de desembre que no ho aconseguien, i aquesta era una de les principals obsessions del seu entrenador. Això sí, els registres fan por: aquest any els blanc-i-blaus encara no han guanyat i acumulen cinc punts de 39 el 2026. I dissabte que ve visiten el Camp Nou.

Amb 17 anys, Jaume Sabaté (Badalona, 1947) es va veure obligat a deixar els estudis d’enginyeria electrònica per culpa de la pilota. A casa seva tenien un negoci de lampisteria, però com que jugava de defensa amb el Badalona a Segona Divisió i es feia un fart de viatjar amunt i avall, no tenia temps per als llibres. Corrien els anys 60.

Ferran Martorell Oliveras de la Riva (Barcelona, 1941-2026), que va ser vint-i-dosè president de la història de l’Espanyol, ha mort aquest dilluns amb 84 anys. Martorell va exercir com a màxim dirigent de l'entitat blanc-i-blava entre el juliol i el desembre del 1989 i va ser directiu de l'Espanyol durant 17 anys. Publicista de professió, és una figura molt estimada per l'afició periquita.

“No hi ha prou entrenadores. Cal redoblar els esforços per potenciar un canvi, ampliar les oportunitats i incrementar la visibilitat de les dones a les banquetes”. D’aquesta manera argumentava la directora general de futbol de la FIFA, Jill Ellis, la nova reglamentació aprovada fa uns dies per l’òrgan rector del futbol mundial: tots els clubs i seleccions femenines juvenils i absolutes que participin en una competició FIFA hauran de tenir una dona com a entrenadora principal i/o almenys una altra d’assistent.

No hi ha manera que l’Espanyol guanyi l’any 2026. Quan no és una errada individual, és una equivocació de l'àrbitre; avui ha estat una mica de tot. Després d’un bon primer temps, amb dos gols anul·lats per fora de joc i una revisió del VAR per un possible penal a favor, els blanc-i-blaus han marxat al descans amb un 0-2 enfront del Getafe, el pitjor rival en un escenari com aquest.

L’Espanyol no coneix la victòria des de fa gairebé tres mesos. El seu últim triomf data del 22 de desembre de 2025, al camp de l’Athletic Club, en l’últim partit de l’any passat. Des de llavors, només ha sumat quatre empats; és a dir, 4 punts de 33 possibles. Una ratxa calamitosa, el pitjor inici d’any de la història dels periquitos, que a priori no amenaça la permanència dels blanc-i-blaus –tenen 11 punts de marge sobre el descens quan falten deu jornades–, però que l’equip de Manolo González vol trencar aquest dissabte a casa contra el Getafe (16.15 h, DAZN) per tal d’allunyar fantasmes abans que el calendari faci pujada.

A pocs metres de les ruïnes del barri del Born destruït el 1714, un jaciment arqueològic de gran simbolisme, tres directius de futbol de primer nivell la fan petar. Elena Fort, la representant del Barça, fa cara de felicitat després de la llarga nit electoral en què Joan Laporta va ser escollit. "Ens assegurarem de seguir cuidant el català", comenta xerrant amb Xavi Andreu, director de relacions institucionals de l'Espanyol, i Nacho Mas-Bagà, del Girona. Andreu, que segueix enfadat amb la decisió arbitral soferta per l'Espanyol a Mallorca, recorda com les seves declaracions institucionals "les vam fer en català". Tots tres acaben de fer una xerrada dins del Simposi Internacional sobre Llengües Minoritzades i Futbol Sgôr, organitzat per Plataforma per la Llengua.

Ni Dmitrovic, que ha fet una de les seves millors actuacions com a blanc-i-blau, ha pogut aconseguir que l’Espanyol guanyés el seu primer partit de l’any. Tot i que fa setmanes que s'ho mereixen, els periquitos no vencen des de fa 83 dies, onze jornades. Avui han tornat a perdre (2-1), en bona mesura perquè al començament de la segona part s’han quedat amb un menys a causa de l’expulsió de Pickel, autor del 0-1, arran d’una duríssima i innecessària entrada al mig del camp. I perquè De Burgos Bengoetxea ha donat per bo un gol de Pablo Torre clarament il·legal, precedit per una falta sobre Urko González. A les acaballes, Samu Costa ha signat la remuntada. Segon any consecutiu amb polèmica arbitral a Son Moix per als periquitos, a qui els està anant tot en contra des que va començar l'any.

“Fa una mica de respecte sortir al carrer amb els colors de l’Espanyol. Pots rebre mirades inapropiades o sentir algun comentari fora de lloc; crec que la majoria dels periquitos ho hem pensat algun cop. Fins i tot hi ha qui, en dia de partit, no es posa la bufanda o la samarreta fins que arriba a Cornellà, quan sent que està en un entorn segur”, diu l’Isma Ramos, que fa un mes va córrer de blanc-i-blau la Mitja Marató de Barcelona. “Em plantejava si fer-ho, no volia sentir-me incòmode. Però tot al contrari, va ser una experiència brutal. La gent em cridava «Som-hi, perico!» o «Visca l’Espanyol!». Va ser molt emocionant sentir que tot de desconeguts m’animaven perquè compartien amb mi l’amor pel club”, afegeix amb un somriure.

L'última vegada que l'Oviedo va visitar Cornellà-El Prat va ser el dia de la revetlla de Sant Joan del 2024, la nit més curta de l'any. Més d'un aficionat blanc-i-blau va tornar a casa amb el sol després d'allargar-se celebrant l'ascens a la Lliga de l'Espanyol, segellat amb dos gols de Javi Puado, ahir absent a causa d'una lesió de llarga duració. Sí que hi era Manolo González, que té un record inesborrable d'aquell diumenge festiu. Des de llavors, les coses han canviat molt per als periquitos, que s'han assentat a Primera Divisió i venen d'un final del 2025 històric. Però enguany no veuen la llum. Ni a casa contra el cuer, un Oviedo pràcticament descendit, els de Manolo González van poder aconseguir el primer triomf del 2026. El gol de Kike García només va servir per empatar (1-1); són 4 punts de 30 per a un Espanyol en crisi de resultats al qual se li farà molt llarga la Lliga si no guanya aviat.

Emilio Montiagut encara recorda la calor sufocant que va passar la primavera del 2010 a Ouagadougou. Llavors, era vistaire de l’Espanyol i el club el va enviar a Burkina Faso per cercar joves talents en “una mena d’Operación Triunfo futbolístic” amb jugadors vinguts de diferents parts del continent africà. “N’hi havia més de cent i cada dia mirava sis o set partits”, diu el buscapromeses periquito, que va anotar a la seva llibreta el nom d’Eric Bertrand Bailly, de la Costa d'Ivori: “Va fer de lateral, pivot i central; era un portent físic, un espectacle de futbolista”. Tenia quinze anys i era propietat d’una filial regional de Promoesport, l’agència de representació que va organitzar aquelles jornades al cor de l’Àfrica Occidental.

No hi ha manera. Jugui bé o malament, l'Espanyol no troba la manera de tornar a guanyar, cosa que no passa des de finals de l’any passat. I ja ha començat el mes març. Contra l’Elx, el segon pitjor equip del 2026 després dels blanc-i-blaus, tampoc ho ha aconseguit tot i fer un gran partit (2-2). Després d’avançar-se dues vegades amb un golàs de Kike García i un altre de Carlos Romero, un mal rebuig de Pol Lozano i una mà desafortunada de Carlos Romero a les acaballes l'han condemnat. Si no guanya aviat, se li pot fer llarga, la Lliga, a l'Espanyol.

Una de les primeres decisions que va prendre Fran Garagarza quan va aterrar a la direcció esportiva blanc-i-blava va ser aturar el fitxatge de Ferran Costa per l’Espanyol B i signar Manolo González. Volia un perfil més veterà, un tècnic que hagués bregat durant anys al fang de Segona RFEF. Havent rebutjat ofertes més altes i de categoria superior, com la de l’Hèrcules, el 3 de juliol de 2023 el gallec es va convertir en l’entrenador del filial periquito.

No hi ha manera que l’Espanyol aixequi el vol. Tot i la bona posada en escena al camp d’un equip Champions, amb un gol ben matiner, els blanc-i-blaus van tornar a caure derrotats (4-2) i acumulen dos punts de 24 en aquest any 2026. Una versió low cost de l’Atlètic de Madrid que va golejar el Barça, en un segon temps brillant i amb Sorloth com a protagonista, va ser suficient per enfonsar el cap dels periquitos, que confiaven que el punt contra el Celta els alliberaria.

El divendres 17 d'octubre de 2025, l'Espanyol va guanyar l'Oviedo al Tartiere i va ubicar-se entre els sis primers, en zona de classificació continental. Des de llavors, mai ha abandonat les posicions de privilegi de la Lliga, tot i que ahir va estar a punt de fer-ho per culpa de Ferran Jutglà, excapità del filial blanc-i-blau que l'estiu de 2021 va marxar del club perquè la direcció esportiva que encapçalava Rufete va entendre que no tenia projecció de primer equip, i Borja Iglesias, qui va abandonar l'entitat l'any 2019, després de l'última classificació europea de l'Espanyol, i que va ser xiulat en el seu retorn a Barcelona.

L’Espanyol va tocar fons a l’Estadi de la Ceràmica. La golejada infligida pel Vila-real, que va marcar quatre gols en 20 minuts, va posar els de Manolo González davant del mirall. El funest episodi viscut dilluns passat a la Plana Baixa és la síntesi d’un 2026 tràgic per als periquitos, que des de les campanades de Cap d'Any només han sumat un punt de 18 i acumulen quatre derrotes consecutives.

L'Espanyol va trobar molt a faltar Carlos Romero a la Ceràmica. El lateral esquerre és propietat dels groguets i anit no va jugar per la clàusula de la por fixada en la cessió al club blanc-i-blau. En el seu lloc va jugar José Salinas, protagonista involuntari dels dos primers gols dels groguets, els que van desfer com un terròs de sucre els blanc-i-blaus, que van rebre una golejada sagnant (4-1) en la pitjor nit d'una temporada que podria ser històrica i que aquest 2026 s'està convertint en un martiri: tot i mantenir-se en posició europea, l'Espanyol suma només un punt dels últims divuit.

El 2026 ha començat amb mal peu per a l’Espanyol, que després d’un final d’any brillant, amb cinc victòries consecutives, ara encadena cinc partits sense guanyar, tot i que es manté en posicions europees. Sense Javi Puado, lesionat de llarga durada; Luka Koleosho, que ha marxat al Paris FC, i el jove Javi Hernández, a préstec al Mirandès, l’única cara nova al conjunt blanc-i-blau és la de Cyril Ngonge (Uccle, 2000), un atacant belga cedit pel Nàpols, vigent campió de la lliga italiana. “Soc intuïtiu, tècnic i imprevisible. També tinc gol”, va dir en la seva presentació Ngonge, a qui li agrada jugar com a segon davanter o d’extrem dret i per qui el conjunt partenopeu va pagar 20 milions d’euros a l’Hellas Verona ara fa dos anys. Si a final de temporada l’Espanyol se’l vol quedar en propietat haurà de desemborsar-ne 16.

L’Alabès va promocionar el seu partit contra l’Espanyol amb Txoria Txori, un poema basc convertit en cançó protesta gràcies a Mikel Laboa, que el 1968 feia una crida a la llibertat, la qual il·lustrava amb un ocell –txoria– a qui si li tallaven les ales deixaria de ser un ocell... i de ser lliure. Va ser un preludi, perquè anit els vitorians van tallar les ales dels periquitos, identificats amb l’animal en el cartell, que van desplomar-se enfront del pitjor visitant de la Lliga (1-2). El seu 2026 és penós: amb la derrota, enguany sumen dos punts de 15; així i tot, es mantenen en zona europea.

A Mestalla, el 28 de maig del 2023, l'Espanyol va viure un dels capítols més dolorosos de la seva història recent. Allà es va consumar el darrer descens del club, amb un gol encaixat al 94' i la inestimable col·laboració de l'àrbitre Jesús Gil Manzano i el VAR. Han passat gairebé mil dies, però cada vegada que els blanc-i-blaus trepitgen l'estadi del València se'n recorden de les llàgrimes de Sergi Darder, la imatge d'aquell cruel desenllaç que podria haver hipotecat el futur d'un equip renascut, que ahir va visitar l'escenari dels fets instal·lat en posicions europees.