Un grapat de vots pot condicionar una investidura, pot assegurar una majoria absoluta, pot constatar l’extinció d'un partit o pot significar causar sensació la nit electoral. És per aquest motiu que les calculadores de les formacions treuen fum per endevinar quantes paperetes necessiten a cada circumscripció per complir els seus objectius. Ara bé, no a tot arreu hi posen la mateixa atenció, perquè no a tot arreu se’n necessiten les mateixes.

La llei electoral espanyola fixa un únic model per a totes les províncies en disputa a les eleccions generals. El repartiment dels escons es fa seguint la llei D'Hondt i la barrera mínima que han de superar els partits és del 3% dels vots. Però aconseguir un escó a Sòria, a Osca o a Guadalajara és tan diferent a aconseguir-lo a Barcelona o Madrid que semblen models oposats. La mida de la circumscripció és clau per entendre les possibilitats dels partits mitjans o petits, que queden gairebé automàticament expulsats en molts dels casos. Per això, amb una lluita aferrissada per la tercera posició entre Sumar i Vox segons les enquestes, tant el bloc d'esquerres com el de dretes estan molt pendents del que acabi passant a l'Espanya més despoblada.

La Junta Electoral Central (JEC) va obrir un termini de deu dies hàbils –que s'acaba el 28 d'abril– perquè la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, li comuniqués en quina situació estava Laura Borràs i quines accions prendria davant de la condemna per prevaricació i falsedat documental pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes. I Vergés ha mogut fitxa aquest dimarts: ha proposat a la mesa presentar al·legacions i defensar l'acta parlamentària de la líder de Junts davant l'ens electoral. Fonts parlamentàries expliquen que la línia argumental serà la mateixa que en el cas de l'expresident Quim Torra i l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, en què la cambra va al·legar que el reglament només preveu la retirada de l'escó en cas de sentència ferma. En el cas de la líder de Junts, la cambra catalana hi afegirà que ara mateix ja no està exercint de parlamentària perquè el mes de juliol passat va ser suspesa com a diputada per l'obertura de judici oral per delictes vinculats a la corrupció.

"Ho he viscut de forma molt intensa. No surto ni rebotat ni trist". Així s'ha expressat aquest dimarts el que va ser cap de llista de la CUP a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre, Antonio Baños, que ha confirmat que la formació de l'esquerra independentista anticapitalista no li ha demanat que mantingui l'acta, malgrat el canvi d'escenari amb l'acord d'última hora. Baños va anunciar la renúncia a l'escó per "coherència personal" després que el consell polític de la CUP votés en contra de l'acord d'investidura d'Artur Mas el cap de setmana anterior que es precipités la retirada de Mas per deixar pas a la investidura de Carles Puigdemont per ressuscitar la legislatura. "Vist com han acabat de fantàstiques les coses, era lògic que fes compliment efectiu de la renúncia a l'acta de diputat, a més, amb molta alegria per la situació en què queda el Parlament, la legislatura i el grup parlamentari de la CUP", ha argumentat.

Des que es van conèixer els resultats definitius que atorguen a les dues candidatures independentistes 72 diputats –62 per a Junts pel Sí i 10 per a la CUP–, ha planat la incògnita d'un diputat que ballaria a la demarcació de Girona en funció del vot exterior que hagués pogut arribar a donar l'escó 63 a Junts pel Sí i fer perdre el de Catalunya Sí que es Pot. No seria un afer menor, si tenim en compte que amb 63 diputats Junts pel Sí es podria garantir la investidura d'Artur Mas a la presidència només amb l'abstenció dels 10 diputats de la CUP. Amb 62, en canvi, Junts pel Sí encara necessitaria dos vots afirmatius més per a Mas, que la CUP, de moment, ja ha deixat clar que no cedirà.

L'expresident de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves, l'exconseller de Presidència andalús Gaspar Zarrías i l'exconseller d'Ocupació de la Junta José Antonio Viera han comunicat aquest dijous la seva decisió de renunciar als seus respectius escons al Congrés després de conèixer que el Tribunal Suprem els ha imputat en el cas dels ERO fraudulents de l'administració andalusa.

L'exconsellera i exmilitant del PSC Marina Geli ha pres, finalment, una determinació. Després de fundar un nou partit –MES– de la mà de Moviment Catalunya i NeCat, ha decidit no renunciar al seu escó i mantenir-lo però, això sí, fora del grup socialista. Geli ha anunciat aquest dijous que a partir del proper ple serà diputada no adscrita, deixant així al PSC amb 19 diputats, els mateixos que té el PP al Parlament. L'exconsellera ha explicat que ha decidit no retornar l'acta de diputada per poder representar "el socialisme sobiranista" i no deixar "orfe" aquest sector que, segons ella, està molt present al territori i a molts ajuntaments de Catalunya.

Un cop Moviment d'Esquerres (MES), el nou partit dels socialistes sobiranistes, ha estat oficialment constituït, les diputades Marina Geli i Núria Ventura haurien de quedar, per lògica, fora del grup socialista al Parlament. L'operació, però, és de risc per a la formació que lidera Miquel Iceta: si les dues dirigents no renuncien a l'escó i es queden com a diputades no adscrites, el PSC es quedaria amb 18 representants i passaria a ser la quarta força del Parlament.

La Mesa del Parlament ha acceptat aquest dimarts al matí la renúncia presentada per Daniel Fernández (PSC) a l'escó de diputat. El substituirà David Pérez, que ocupava el número 21 a la llista del PSC per Barcelona, després que Maria Soler i Caterina Mieras, als números 19 i 20, hagin renunciat a ser diputades. Fernández abandona així la cambra catalana després que en el passat ple no fos acceptada per un sol vot la seva petició per seguir sent diputat però amb les funcions i el sou suspesos. Aquesta era l'opció que havia escollit després de ser imputat i haver-se fixat data per al judici per una causa separada del cas Mercuri. El rebuig a la suspensió va forçar que decidís deixar l'escó.

El diputat Daniel Fernàndez, que va ser número 2 del PSC de Pere Navarro, ha notificat en un comunicat que demanarà la suspensió com a diputat del Parlament després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi obert judici oral pel suposat cas de delicte de tràfic d’influències. La suspensió com a diputat ha de ser aprovada per una majoria absoluta de la cambra i implicaria que, tot i no cobrar ni participar de l'activitat parlamentària –ni en el ple, ni a les comissions–, Fernàndez seguiria mantenint l'escó i seguiria sent aforat –i seguiria sent jutjat pel TSJC. Aquesta és una opció recollida en l'article 18 del reglament del Parlament per a casos de processament o judici oral de diputats, tot i que no s'ha aplicat mai.

El líder d'Avancem, Joan Ignasi Elena, ha assegurat que en els propers dies acabarà de decidir si finalment no renuncia a l'escó i es queda al Parlament com a diputat no adscrit tal i com li estan demanant els membres de l'associació a l'assemblea que celebren aquest dissabte a Sant Feliu de Codines. Amb tot, l'aspirant a liderar el PSC Miquel Iceta li ha demanat en declaracions a Catalunya Ràdio que renunciï a l'acta de diputat. Elena, però, ha replicat amb un dard enverinat: "Realment Iceta creu que al primer diputat a qui ha de demanar l'acta és a mi?".

L'eurodiputat d'ERC-NECat Ernest Maragall ha revelat aquest dilluns en roda de premsa que no retindrà l'escó tota la legislatura i que el cedirà d'aquí a dos anys i mig al número tres de la llista i alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Solé, que també és el secretari general de l'Aliança Lliure Europea i responsable de relacions internacionals dels republicans. “En principi hi seré fins a la meitat del mandat i estaré encantat que es comprovi fins a quin punt Jordi Solé serà un fantàstic eurodiputat”, ha afirmat el líder de NECat.

El diputat i exsecretari d'organització del PSC Daniel Fernández ha anunciat aquest divendres en un comunicat que si s'obre judici oral contra ell renunciarà al seu sou de diputat i demanarà ser "suspès" en els seus drets i deures parlamentaris mentre duri el procés judicial. Amb tot, no renunciaria a l'escó. De fet, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha conclòs aquest divendres que Fernández ha d'anar a judici per tràfic d'influències en una peça derivada del cas Mercuri.