Els dos sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, han exhibit unitat amb propostes concretes sobre l'acomiadament, l'habitatge, el contracte a temps parcial i el diàleg social i la negociació col·lectiva. Aquest dimarts, les dues organitzacions han presentat un pla conjunt al voltant d'aquestes quatre matèries que suposi un revulsiu per a l'acció sindical, sobretot a les portes del Primer de Maig, però que també serveixi com a "corretja de transmissió" d'aquelles preocupacions que afecten els treballadors i que, a parer de les organitzacions, l'agenda política marcada per la crispació no està recollint. "Estem davant una iniciativa [sindical] que té pocs precedents", ha indicat el secretari d'Acció Sindical de CCOO, Javier Pacheco, en roda de premsa.

La Generalitat de Catalunya necessita uns pressupostos per funcionar bé. Ara com ara, la Generalitat encara es gestiona amb la pròrroga dels comptes del 2023, cosa que limita bastant el marge de maniobra de l'administració, a més de deixar-la sense uns 1.500 milions d'euros, que no s'utilitzen perquè no es poden incloure despeses o projectes nous pel fet de no tenir pressupostos. Es tracta d'una quantitat equivalent o similar a la dotació anual de departaments com el d'Empresa i Treball o el d'Universitats i Recerca. El fet és que els ciutadans mereixen que l'administració treballi amb uns comptes que s'adaptin a les necessitats del país avui, no amb xifres que responien a la realitat de fa tres anys. A més, tenir uns pressupostos permetria aprofitar al màxim els recursos obtinguts amb uns nivells de recaptació de rècord gràcies al creixement econòmic, tant pel que fa als tributs en els quals Catalunya participa, com ara l'IRPF, com amb els propis i cedits (successions o transmissions patrimonials) amb el sistema de finançament actual.

L'últim cop que Pedro Sánchez va ratificar un increment del salari mínim interprofessional (SMI) va ser l'any 2020, des de la Moncloa, després d'un acord amb els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i les patronals espanyoles CEOE i Cepyme. Sis anys després, Sánchez ha tornat a presidir una nova pujada del sou mínim. Aquest cop ho ha fet des del ministeri de Treball, de bracet de la titular de la cartera, Yolanda Díaz (Sumar), i dels dos líders sindicals, Unai Sordo (CCOO) i Pepe Álvarez (UGT), però sense els empresaris, amb qui Sánchez no ha dubtat a marcar distàncies.

La bretxa salarial de gènere és una de les evidències més clares de la desigualtat entre homes i dones en el mercat de treball. A Catalunya, aquest greuge va provocar que les dones cobressin un 16,75% menys que els homes el 2023: el guany mitjà anual masculí va ser de 32.721,58 euros, mentre que el femení va ser de 27.240,93 euros. Amb aquestes xifres, la diferència mensual és de 456,72 euros menys per a elles. Aquestes són les últimes dades disponibles que expliquen aquest fenomen estructural i que ha presentat en un informe aquest divendres la UGT de Catalunya. La distància salarial entre homes i dones és més gran a Catalunya que al conjunt d'Espanya, on la bretxa es va situar en un 15,74%.

L'any passat 109 treballadors van morir en accidents relacionats amb la feina a Catalunya, un increment d'un 22,5% respecte a l'exercici anterior. Les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu posen llum sobre l'evolució de la sinistralitat laboral el 2025, any en què el nombre de víctimes es va enfilar fins al nivell més alt en els últims 14 anys. Cal retrocedir fins al 2011, quan van morir 113 persones, per trobar una xifra més elevada.

El Ministeri de Treball i els sindicats UGT i CCOO, però no les patronals, han acordat aquest dijous apujar el salari mínim interprofessional (SMI) a 1.221 euros bruts en 14 pagues, un 3,1% més que el 2025. És una alça de 37 euros mensuals, segons ha anunciat el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey. Així, el Consell de Ministres aprovarà pròximament l'increment del salarial, que tindrà efectes retroactius des de l'1 de gener d'aquest any.

El secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, ha avisat aquest dijous al govern espanyol que "no signaran més acords" si no compleix els compromisos adquirits per modificar el registre horari i per impedir l'absorció i compensació de plusos als perceptors del salari mínim (SMI).

El ministeri de Treball ha plantejat als agents socials una pujada del 3,1% del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2026, i mantenir aquest sou de referència exempt de tributació, cosa que suposaria elevar-lo de 1.184 a 1.221 euros bruts mensuals en 14 pagues (37 euros més). La patronal espanyola i els sindicats majoritaris CCOO i UGT s'han compromès a estudiar la proposta, segons ha explicat en roda de premsa aquest dimecres el secretari d'Estat d'Ocupació, Joaquín Pérez Rey, després de la reunió entre els agents socials per intentar arribar a un acord.

Els pressupostos del 2026 són imprescindibles i s'han d'acordar tant sí com no. Els líders catalans de CCOO i la UGT, Belén López i Camil Ros, han exigit aquest dimecres uns nous comptes per a la Generalitat de cara a l'any vinent, a través d'una bateria de propostes que suposen un increment de la despesa d'uns 3.600 milions d'euros. Totes dues organitzacions han fet una crida a les forces polítiques d'esquerres a entendre's i donar llum verda a uns pressupostos que tinguin en compte les butxaques dels treballadors. Cal recordar que els comptes estan prorrogats des del 2023, encara que el Govern ha fet alguns equilibris per la via dels suplements de crèdit.

Els sindicats del metall de Barcelona, CCOO i UGT, han tancat aquest divendres a la matinada un preacord amb la patronal UPM per al nou conveni del sector. D'aquesta manera, els treballadors han desconvocat les dues jornades de vaga que tenien previstes per als dies 3 i 10 de desembre. En un comunicat, CCOO ha explicat que el pacte té una vigència de tres anys, "incorpora gran part de les principals reivindicacions" de la proposta sindical i es votarà la setmana vinent entre els delegats per ratificar-lo.

El ministeri de Funció Pública i els sindicats UGT i CSIF –CCOO està pendent de validar-lo amb els seus òrgans interns– han tancat aquest dimecres a la nit un acord pluriennal per apujar els salaris dels més de tres milions de funcionaris un 11% en el període del 2025 al 2028. Aquest increment es distribuirà en una alça del 2,5% per a aquest any; de l'1,5% per al 2026, amb una variable addicional del 0,5% vinculada a l'evolució de l'IPC; del 4,5% per al 2027, i del 2% per al 2028, segons han informat fonts sindicals.

Els dos sindicats majoritaris mouen fitxa de cara a una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) el 2026. CCOO i la UGT han posat negre sobre blanc la seva proposta de cara a una negociació amb el govern espanyol i la patronal: apujar un 7,5% l'SMI, fins als 1.273 euros bruts al mes, i incloure per primer cop la tributació per l'IRPF. L'increment suposa apujar 89 euros el salari mínim actual, situat en 1.184 euros bruts al mes en catorze pagues, tal com han detallat el secretari d'acció sindical de CCOO, Javier Pacheco, i el secretari general de política sindical de la UGT, Fernando Luján, en roda de premsa aquest dimarts. Els dos representants sindicals han defensat que la pujada de l'SMI per al 2026 ha de ser "contundent i important".

Nou tancament a la indústria catalana. El sindicat UGT ha denunciat aquest divendres que la companyia japonesa Hi-Lex ha anunciat el tancament de la seva planta a Granollers i ha presentat un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per acomiadar els seus 67 treballadors. Com a resposta, la plantilla ha iniciat una vaga indefinida per mostrar el seu "rebuig frontal" a la decisió de la multinacional.

Després de dos anys i mig guardat en un calaix, l'Estatut del Becari arribarà finalment al consell de ministres aquest dimarts com a avantprojecte de llei, segons ha avançat El País i ha pogut confirmar l'ARA. El ministeri de Treball de Sumar va anunciar el juny del 2023 un acord amb els sindicats UGT i CCOO per tirar endavant aquest nou marc legal per als estudiants en pràctiques, però la mesura va quedar aturada per l'avançament electoral i ha continuat encallada pel desacord amb empresaris i rectors universitaris. També es va complicar pels recels del ministeri d'Economia (PSOE), que veia el text "molt verd".

"O seu a negociar o tindrà vaga general". Aquest és el missatge que han llançat els sindicats majoritaris entre els funcionaris –CCOO, la UGT i CSIF– al ministre del ram, Óscar López, després de concentrar-se aquest dijous al matí davant de la seu del ministeri a Madrid. Els treballadors públics s'han manifestat arreu d'Espanya per reclamar "uns serveis públics de qualitat, increments salarials, més ocupació pública i millora de les condicions laborals" per a 3,5 milions d'empleats públics.

Els treballadors del sector del metall de la demarcació de Barcelona han tornat a tallar aquest matí algunes vies en protesta contra el trencament de les negociacions amb la patronal per al nou conveni. La C-25 entre Sant Fruitós de Bages i Sallent està tallada per una manifestació en tots dos sentits de la marxa, fet que provoca un quilòmetre de cues, segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT). També s'han registrat talls per mobilitzacions a les sortides de Cornellà i l'Hospitalet de Llobregat de la C-32, en tots dos sentits, i a la sortida 18B de la ronda Litoral a Marcabarna en sentit Besòs.

Quan sindicats i empreses negocien pujades salarials dins d’un conveni col·lectiu, mai hi ha una fórmula única i automàtica. Aquest estira-i-arronsa combina diferents criteris i hi pot contribuir, per exemple, el fet que la companyia en qüestió hagi incrementat els seus beneficis, que el seu sector estigui en un moment de creixement o que la plantilla faci pressió a través de protestes i vagues.

Quanta estona tardes cada dia a anar i tornar de la feina? El temps que destinem a la mobilitat laboral pot variar moltíssim en funció de les nostres circumstàncies i de factors com l'estat del transport públic o l'accés a un vehicle privat. Un estudi de la UGT de Catalunya publicat aquest dimarts hi ha posat xifres: de mitjana els catalans destinem 4,3 hores setmanals en els viatges cap a i des del lloc de feina, unes 200 hores a l'any. Així i tot, en alguns extrems aquest càlcul pot arribar més enllà de les 13 hores setmanals, quan es tracta de treballadors que han d'agafar Rodalies per sortir de la seva comarca.

Els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, s'han mobilitzat aquest dimecres en l'últim intent per evitar que el Partit Popular (PP), Vox i Junts tombin amb les seves esmenes a la totalitat la tramitació al Congrés del projecte de reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. Ho han fet amb una sèrie de convocatòries arreu de l'Estat aquest matí i una protesta a la tarda a la plaça de les Corts de Madrid, al costat de la cambra baixa espanyola. Si no hi ha cap canvi d'última hora, els vots en contra d'aquestes tres formacions bloquejaran la mesura. Així i tot, les organitzacions sindicals han deixat clar que això no els farà claudicar i que la proposta estrella de la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, s'acabarà aprovant aquesta legislatura.

L'aeroport del Prat es prepara per a un intens cap de setmana de pont amb 4.200 vols programats i vagues en els serveis de terra d'algunes aerolínies. La primera és la dels empleats d'Azul, la filial de handling (serveis d'equipatge i càrrega) de Ryanair, que comença aquest divendres 15 d'agost. A més, dissabte i diumenge s'hi sumen les plantilles d'una altra companyia, Menzies, que presta els mateixos serveis a Emirates, British Airways, American Airlines, EasyJet, Turkish Airlines, Norwegian o Wizz Air. Vueling, el principal operador al Prat, compta amb una empresa pròpia del grup IAG i no està afectada per aquests conflictes laborals que, en tot cas, poden alterar l'operativa de bona part dels aeroports espanyols. Les vagues posaran a prova el de Barcelona, que justament al juliol va batre el rècord històric de passatgers en un mes, amb 5,5 milions. Fonts sindicals calculen que les aturades poden afectar el 40% dels vols programats en aquesta instal·lació.