José María Torres manté el pols a la patronal espanyola Conpymes després de proclamar-se la setmana passada de nou president en una tensa assemblea en la qual moltes de les organitzacions membres es van mostrar en contra de la seva manera de fer i actuar. Torres, en Dijous Sant, que és festiu a Madrid, i després de la reunió polèmica del 26 de març, ha comunicat la composició de la seva junta directiva. Inclou quatre vicepresidències amb Pompili Roiger, d'Ancoporc (comerciants de porcí); Pedro Mulero, de Foesc –que agrupa empreses d'oci–; María Francisca Serón, de Pymes Melilla; i Juan Ignacio Guerrero, de l'associació de metges Unipromel.

La patronal espanyola Conpymes viu un moment d'alta tensió després que José María Torres s'hagi proclamat de nou president durant una assemblea a Madrid amb la majoria de les organitzacions que en formen part, entre elles la catalana Pimec, una de les fundadores, en contra. El deteriorament de les relacions s'ha disparat de tal manera que la majoria de les patronals que hi estan vinculades promouen la ruptura amb aquesta entitat o bé aconseguir un canvi a la presidència, segons fonts properes. Torres, que encapçalava l'única candidatura a la presidència i renovació de la junta en el procés electoral que es va obrir l'octubre passat, ha optat per proclamar-se de nou guanyador durant l'assemblea de l'organització celebrada aquest dijous a Madrid, amb el gruix d'organitzacions vinculades en contra.

El govern espanyol treballa en un paquet de mesures per afrontar les conseqüències econòmiques de la guerra a l'Orient Mitjà, sobretot l'escalada dels preus energètics. Mentrestant, patronals, sindicats i diferents sectors de l'economia ja li estan posant damunt la taula diferents demandes, algunes de les quals tenen com a denominador comú una rebaixa fiscal. De fet, després de la ronda de contactes polítics entre el ministeri de la Presidència i els partits al Congrés, aquest dijous al matí és el torn dels sindicats majoritaris i les patronals: CCOO, la UGT, CEOE i Cepyme es reuniran amb les carteres econòmiques del govern espanyol al ministeri d'Economia.

Al PP li falta una pota a la taula de solucions per a Catalunya: la del finançament. Tot i saber que sense aquesta comunitat se li complica arribar a la Moncloa, acostuma a jugar amb l'anticatalanisme, que li dona rèdits a fora. Que la del finançament autonòmic és una qüestió poc còmoda per a la força que lidera Alberto Núñez Feijóo va quedar clar aquesta setmana durant la intervenció del vicesecretari d'economia dels populars, Alberto Nadal, en un esmorzar organitzat per Pimec.

La darrera crisi ferroviària ha posat el focus en els trens de mercaderies, que també van quedar paralitzats arran de l'accident de Rodalies de Gelida, en què va morir un maquinista. Un transport que encara té molt poc pes per al teixit productiu català, amb la immensa majoria de les mercaderies movent-se per carretera. Ara per ara, la quota del tren només representa el 4% a Catalunya, molt lluny de la mitjana europea, que se situa en el 17%, tot i que hi hagi veus que ja parlin de saturació a les vies. El bloqueig que s'ha viscut recentment ha evidenciat la precarietat d'aquesta xarxa i és aquí on Pimec reclama fer-la més resilient.

La primera mesura que prendrà el PP si governa a Espanya serà una "primera reforma fiscal" centrada en retornar la pujada de l'IRPF per la inflació d'aquests últims anys. És el que ha afirmat el vicesecretari d'economia del PP, Alberto Nadal, en un esmorzar organitzat per Pimec a Barcelona. L'altra iniciativa immediata seria "derogar les mesures legals que entorpeixen el mercat del lloguer, determinades normes mediambientals i laborals".

L'acord entre el Govern, les patronals (Foment del Treball i Pimec) i els sindicats (UGT i CCOO) per tirar endavant els pressupostos inclou dos punts relatius a la concessió de baixes laborals, un dels temes més polèmics de les últimes setmanes. Alhora que el pacte subratlla la necessitat de "continuar reforçant l'atenció primària" –el principal gestor de les incapacitats temporals (IT)– amb una inversió de fins a 3.878 milions d’euros, també s'inclou l'objectiu de "millorar tot el procés d'atenció" al voltant d'aquests tràmits, "automatitzant les tasques i permetent una reducció de la burocràcia". Entre aquestes accions, l'acord indica que es preveu un increment de les situacions en les quals és possible la prescripció de la IT des de l'hospital.

La Generalitat de Catalunya necessita uns pressupostos per funcionar bé. Ara com ara, la Generalitat encara es gestiona amb la pròrroga dels comptes del 2023, cosa que limita bastant el marge de maniobra de l'administració, a més de deixar-la sense uns 1.500 milions d'euros, que no s'utilitzen perquè no es poden incloure despeses o projectes nous pel fet de no tenir pressupostos. Es tracta d'una quantitat equivalent o similar a la dotació anual de departaments com el d'Empresa i Treball o el d'Universitats i Recerca. El fet és que els ciutadans mereixen que l'administració treballi amb uns comptes que s'adaptin a les necessitats del país avui, no amb xifres que responien a la realitat de fa tres anys. A més, tenir uns pressupostos permetria aprofitar al màxim els recursos obtinguts amb uns nivells de recaptació de rècord gràcies al creixement econòmic, tant pel que fa als tributs en els quals Catalunya participa, com ara l'IRPF, com amb els propis i cedits (successions o transmissions patrimonials) amb el sistema de finançament actual.

El català es manté com la llengua principal de les empreses catalanes. Aquesta és la principal conclusió positiva d'una enquesta de la patronal Pimec entre els seus associats. Però l'estudi també llança algunes alertes. La primera és que, tot i ser el primer idioma, perd pes. En concret, la percepció de les companyies enquestades és que el seu ús ha caigut 10,9 punts percentuals respecte a l'any 2012. La segona conclusió preocupant és que, en funció de l'interlocutor, a les empreses cada cop es canvia més de llengua.

Davant l'increment de fenòmens meteorològics extrems, Pimec ha alçat la veu per exigir una revisió urgent del permís climàtic. Aquesta mesura, integrada recentment a l'Estatut dels Treballadors, permet als empleats absentar-se fins a quatre dies retribuïts si el desplaçament al lloc de treball suposa un risc. Malgrat que la patronal comparteix la prioritat de protegir la seguretat de les persones, considera "injust" que el cost econòmic recaigui exclusivament en l'empresa.

La patronal Pimec xifra en 162.564 milions d'euros anuals el cost que tenen per a l'economia espanyola les baixes laborals, xifra que equival al 10,2% del PIB. Aquestes dades s'extreuen de l'informe Evolució de les baixes per incapacitat laboral a Espanya 2013-2025, presentat aquest dimecres a Madrid per part de la patronal de les petites i mitjanes empreses.

El caos ferroviari de les últimes setmanes no només ha afectat els usuaris de Rodalies. També ha tingut un impacte en el teixit productiu català, amb el tall durant dies de les vies per on circulen els trens que mouen les mercaderies. Amb la previsió que aquesta afectació s'allargui per les obres de millora que s'han d'executar, Pimec reclama que l'impuls d'un pacte nacional ferroviari vagi "més enllà de Rodalies" i abordi de manera integral el conjunt de la xarxa, incloent-hi també els trens regionals, els de mercaderies i les connexions estratègiques.

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha demanat aquest dijous polítiques innovadores, de ciència o d'infraestructures en el sector agroalimentari, tant públiques com privades, perquè la producció d'aliments, que de vegades "s'ha subordinat a la resta de paradigmes", sigui el projecte estrella de Catalunya en els pròxims anys.

La presidenta d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, participarà dissabte que ve en una trobada organitzada per Emilio Cuatrecasas, president d'honor del reputat bufet d'advocats, a l'Hotel Terraverda del petit municipi de Gualta, amb un grup de socis del col·lectiu Petit comitè Empordà. Les bones perspectives electorals que auguren totes les enquestes a la formació –l'últim CEO l'hi donava fins a 20 diputats en unes futures eleccions al Parlament– han despertat l'interès del món econòmic i empresarial. Conscient que la irrupció de l'extrema dreta independentista a les institucions no és un fenomen passatger, l'establishment vol conèixer de primera mà quines són les seves intencions.

La tragèdia ferroviària de Gelida d'aquest dimarts al vespre –en què va morir un maquinista en pràctiques–, sumada a la desgràcia del xoc de trens a Còrdova del cap de setmana –que ha deixat desenes de víctimes mortals–, eclipsa l'actualitat, també l'econòmica. Des de Pimec, el president Antoni Cañete ha lamentat els accidents i, davant la interrupció de tot el servei de Rodalies a Catalunya, ha considerat que "s'han pres les mesures de seguretat que s'havien de prendre, però òbviament això té unes conseqüències econòmiques per la dificultat d'accedir als llocs de feina".

Del 2013 al 2025 les baixes mèdiques que agafen els treballadors catalans s'han més que duplicat i, d'aquestes, les que eren per motius de salut mental gairebé s'han triplicat, en aquest cas entre el 2015 i el 2024. Les dades s'extreuen d'un informe presentat per la patronal Pimec per il·lustrar l'absentisme laboral, una de les grans preocupacions actuals de l'empresariat. Mentre que fa tretze anys a Catalunya es tancaven un total de 773.000 baixes, el 2024 aquesta xifra es va disparar fins als 2.093.000. L'estudi exposa que el Principat ha passat de tenir una mitjana de 3,8 hores de baixa laboral per incapacitat temporal (IT) per mes i treballador –aquest indicador exclou les vacances i altres permisos, com el de maternitat o per motius personals– a les 8 hores registrades el tercer trimestre de l'any passat, un increment del 110%.

Les copes de Nadal de les patronals són un dels moments més divertits per als periodistes que segueixen la informació de les institucions empresarials. No es fan –generalment– per donar cap notícia, sinó que és més aviat un moment de distensió. Un permís per abaixar la guàrdia. Un "d'això ja en parlarem al gener". I, efectivament, en parlarem segur, al gener. Perquè les copes –esmorzars, còctels, pica-pica, dinars– de Nadal serveixen també per fer balanç de l'any, enumerar fites assolides i desglossar els reptes de cara l'any següent.

Les tradicionals trobades de Nadal de Pimec i de la Cambra de Comerç de Barcelona celebrades aquest dijous –ja fa uns anys que coincideixen de dia– han servit de camp de batalla per a la polèmica al voltant de la llei de cambres de comerç. Com ja va explicar l'ARA, el mes passat les patronals Pimec i Foment del Treball, juntament amb els sindicats CCOO i UGT, van enviar una carta als grups parlamentaris en què mostraven la seva disconformitat amb el projecte de llei presentat al Parlament de Catalunya, cosa que va caure com una galleda d'aigua freda sobre la Cambra de Barcelona i el Consell de Cambres de Catalunya, donat que el text "havia estat acordat amb els agents socials prèviament". Segons Pimec, però, el text que finalment ha entrat a tràmit parlamentari no és "exactament" el text pactat, motiu pel qual els agents socials han presentat un seguit d'esmenes.

Antoni Cañete, el president de Pimec, ha estat reelegit vicepresident de les pimes europees a l'assemblea de SME United, on el candidat italià Davide Galli, ha estat elegit president pel període 2026-2027 en substitució del finlandès Petri Salminen.

Pimec Autònoms ha celebrat aquest dilluns la tercera edició de la Nit dels Autònoms, una vetllada en què la presidenta de la sectorial, Elisabet Bach, ha defensat "unes regles de joc més justes i adaptades a la realitat actual" i la reforma del RETA i de l’IRPF per adaptar-lo a les característiques de l’activitat autònoma, així com la simplificació administrativa i la limitació de la responsabilitat dels professionals del col·lectiu. A l'esdeveniment hi han assistit més de 250 persones i també ha comptat amb les intervencions de la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero i del president de Pimec, Antoni Cañete.