Després de la sortida del Govern, Junts per Catalunya va acordar fer un consell nacional extraordinari per concretar la seva estratègia un cop a l'oposició. La idea de la direcció era agafar la ponència política aprovada al congrés de l'estiu, quan encara formaven part de la coalició amb Esquerra a la Generalitat, i adaptar-la al nou context. D'això n'ha sortit una proposta de l'executiva, que s'ha remès als consellers nacionals del partit, i que es debatrà en la reunió d'aquest dissabte. "Davant d’un escenari d’extrema debilitat del govern d’ERC, que compta amb només 33 diputats, Junts tenim al davant l’oportunitat de tornar a ser la força política central de l’independentisme", estableix el document, al qual els quadres del partit podran fer aportacions per modificar-lo.

La sortida del Govern ha sigut un terratrèmol intern per a Junts per Catalunya. No només perquè el partit ho ha decidit en una consulta a la militància inèdita –amb el resultat d'un 42% a favor de quedar-se i un 56% partidari de sortir–, sinó perquè ara ha de decidir com es perfila en aquest nou temps: en l'etapa de Junts a l'oposició. Això és el que ha abordat aquest dissabte el consell nacional a Vic, on una cinquantena de veus han aixecat el dit per dir-hi la seva: més de crítiques que de complaents amb la sortida del Govern i amb com s'han fet les coses. "Ara toca ser nosaltres mateixos", els ha transmès el secretari general del partit, Jordi Turull, que ha defensat la consulta a la militància i el fet d'abandonar la Generalitat davant l'actitud d'Esquerra.

Aquesta setmana és clau en el debat intern del PDECat. Mentre que hi ha un sector que ja assumeix l'escissió davant de la creació del partit de l'expresident Carles Puigdemont, altres volen que siguin les bases les que prenguin la decisió. Des de la comarca del Vallès Occidental i la vegueria de Barcelona promouen una consulta a la militància sobre l'encaix amb JxCat abans del 15 de setembre. "Requerim a la direcció nacional del PDECat la celebració d'una consulta vinculant entre tota la militància que reculli les diferents propostes que s'han plantejat al llarg de les últimes setmanes [en al·lusió a la dels presos polítics], juntament amb una contraproposta de la direcció, i permeti a la militància aprovar-ne una per majoria simple", afirma la resolució, a la qual ha tingut accés l'ARA.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha qualificat aquest divendres de "profundament erroni i irresponsable generar falses expectatives sobre una eventual sol·licitud d’amnistia" dels presos polítics perquè, ha dit, "no es correspon amb la realitat política i legal del nostre país". Així s'ha expressat en una intervenció davant del consell nacional del PSC, després que fa uns dies afirmés que "no es donen les condicions" per a l'amnistia, que han defensat aquest dijous al Parlament JxCat, ERC i la CUP.

El PDECat s'ha reunit aquest dissabte en el primer consell nacional després de l'anunci de la celebració d'una assemblea el cap de setmana del 20 de juliol. Tot i que en un primer moment estava previst que es convoqués formalment el conclave aquest dissabte, finalment s'ha optat per fer-ho el divendres 1 de juny en un consell extraordinari en què s'haurà d'aprovar el reglament que determinarà l'abast del congrés. Aquesta qüestió ha estat motiu de controvèrsia interna en els darrers dies però, ara, tan crítics -aglutinats al voltant de l'alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals- com la direcció intenten apaivagar els ànims. Hi ha contactes, segons fonts dels dos sectors, per no repetir una guerra de famílies com en el congrés de refundació de CDC. Just ara fa dos anys, quan va néixer el Partit Demòcrata. I més en un moment com l'actual, en què hi ha presos i exiliats i unes eleccions municipals a l'horitzó.

"No té ni rastre d'ideologia, senzillament és instrumental". Amb aquestes paraules el conseller de Cultura i candidat a presidir el consell nacional del Partit Demòcrata de Catalunya (PDC), Santi Vila, ha volgut treure ferro en declaracions a RAC1 a l'enrenou generat per la votació de dimarts al Congrés dels Diputats i la possibilitat que vots del PDC facilitessin l'acord entre PP i Ciutadans (C's).

Una setmana després de les eleccions del 26-J, el PSC fa balanç dels resultats obtinguts. La candidata dels socialistes catalans, Meritxell Batet, ha estat l'encarregada de fer un discurs farcit d'autocrítica –ha recordat la pèrdua històrica de la representació a Lleida– però també ha assenyalat Podem com a principal responsable d'un nou escenari en el qual Mariano Rajoy està en millors condicions per governar. "La perspectiva que Podem fos l'alternativa al PP assegura la victòria de la dreta", ha lamentat la cap de llista davant del consell nacional del partit, el màxim òrgan entre congressos.

Marta Ribas, David Cid i Ernest Urtasun: aquest és l'equip que optarà a liderar ICV en el procés de primàries del partit que començarà aquest dilluns i culminarà a l'assemblea nacional del 8 i 9 d'abril. Ribas, actual diputada de Catalunya Sí que es Pot al Parlament, i Cid, coordinador d'ICV de Barcelona, optaran a ser coordinadors nacionals de la formació ecosocialista, ocupant els càrrecs que ara ostenten Dolors Camats i Joan Herrera. L'eurodiputat Ernest Urtasun es presentarà en la mateixa candidatura per ser el portaveu del partit.

El president de Convergència, Artur Mas, ha assegurat aquest dissabte davant del consell nacional del partit que impulsarà una plataforma d'independents per eixamplar l'espai polític de la formació nacionalista. "Hem de ser capaços d'impulsar un nou moviment a Catalunya en el qual convido que hi hagi CDC i altres sectors de la societat", ha apuntat. "Convido la gent del partit que comenceu el procés de repensar un gran moviment, i convido la societat catalana a aportar idees, reflexió i talent", ha indicat. Es tracta d'un moviment similar al de la Casa Gran del Catalanisme, impulsat en els anys d'oposició al tripartit.

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha justificat aquest diumenge davant dels quadres de CDC la seva decisió de fer un pas al costat per desbloquejar la legislatura. "Qui no creu en els miracles no és realista", ha indicat Mas, que ha apuntat que, amb aquesta decisió, "el mandat rebut el 27-S és viable, tira endavant i té força, té camí". "Ens hem de conjurar perquè porti el triomf i l'èxit", ha apuntat. Pel que fa a les contrapartides de la seva retirada, ha indicat que si la CUP no compleix el seu compromís de donar "estabilitat" al Govern, "hi serem tots, jo mateix, per denunciar-ho".

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha assegurat aquest dissabte davant del consell nacional de Convergència que el 27-S ha servit per "enterrar les majories silencioses". El líder de CDC ha acusat l'Estat d'actuar amb "prepotència xulesca" i ha apuntat que un país amb "solvència democràtica" hauria d'haver retirat ja les querelles pel 9-N. Mas ha reivindicat l'aportació de Convergència a la majoria sobiranista actual i ha indicat, sobre les negociacions amb la CUP, que "ens en sortirem". "Sempre ens n'hem sortit", ha apuntat.

El consell nacional de CDC ha ratificat aquest diumenge al matí per aclamació l'acord amb ERC, Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) per concórrer junts a les eleccions plebiscitàries del 27-S. Aquesta decisió arriba després que dimarts la direcció de Convergència donés llum verda a l'entesa cuinada en dues cimeres al Palau de la Generalitat a principis de setmana. Crits a favor de la independència han servit per tancar el consell nacional previ a la convenció que CDC celebra aquest diumenge al Palau de Congressos de Barcelona.

El consell nacional d'ERC ha aprovat per "aclamació" la candidatura conjunta amb CDC i les entitats sobiranistes, segons han informat els republicans en un comunicat. El partit ha mantingut aquest dimarts a la nit un intens debat intern sobre l'acord de coalició amb CDC per a les eleccions del 27-S, amb diversos consellers que han expressat el seu rebuig, segons fonts republicanes. La coalició amb CDC, que ha estat explicada al principi de la reunió del consell nacional pel líder d'aquest partit, Oriol Junqueras, no compta amb l'aprovació de tot el partit, en vista de les intervencions que s'han anat produint.

Després de més de set hores de debat, ja hi ha veredicte. La conclusió del consell nacional, per àmplia majoria, és que Unió es presentarà a les eleccions del 27-S amb les línies vermelles sobre el procés aprovades la setmana passada en la consulta del partit com a full de ruta. Espadaler, segons les fonts consultades, ha fet una intervenció que ha inclòs la proclama: "CiU ha mort! Visca Unió!". La intenció de la cúpula, explicada pel secretari general, és presentar-se en solitari a les eleccions del 27-S abanderant un discurs de "rigor i moderació" en clau catalanista, segons ha avançat l'ARA aquest divendres. En les primeres de les més de setanta intervencions previstes, hi ha hagut consellers nacionals que han demanat la dimissió dels setze membres de la direcció afins a Josep A. Duran i Lleida, les intervencions del qual han estat "xiulades", segons dirigents consultats.

Josep A. Duran i Lleida, líder d'Unió, ha assegurat aquest dissabte davant del consell nacional del partit que Construïm, la plataforma de debat que va inspirar ell mateix, s'ha registrat com a partit per "retenir" la marca, segons assenyalen a l'ARA fonts presents a la trobada. Duran ha indicat que no té "res a veure", però, amb la iniciativa.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest dissabte davant del consell nacional de CDC que el partit nacionalista és l'únic que està "preparat" per aprofitar la recuperació econòmica i per "garantir" el futur del procés sobiranista. "N'hi haurà molts que es presentaran com a garantia sobiranista, com els creïbles. Però no oblideu una cosa: quan hagueu d'explicar de què va tot això de la sobirania de cara al 27-S, davant de tots els que aixecaran la bandera més alta, ni un de sol haurà tingut querelles per la via criminal", ha indicat referint-se a ell mateix.

El coordinador general de CDC, Josep Rull, ha assegurat aquest dissabte durant el consell nacional del partit que "el govern espanyol vol convertir Catalunya en residual i no se'n sortirà". "Catalunya és una nació i se'n sortirà aquí i arreu. El nostre Govern exercirà com el govern d'una nació", ha insistit Rull, que també ha carregat contra la retirada de competències que propugna el Tribunal Constitucional (TC) contra el Síndic de Greuges.

Convergència ha vist com el calendari electoral complicava la celebració del congrés extraordinari de refundació obligat arran de la confessió de la fortuna oculta de Jordi Pujol. Sectors del partit defensaven celebrar-lo en el primer trimestre de l'any, però la incertesa de quan serien les eleccions catalanes –motivada per l'enfrontament entre Artur Mas i Oriol Junqueras– i la proximitat de les eleccions municipals van descartar-ho. La idea que té més adeptes a la direcció és que aquest conclave, clau per al futur de la formació, se celebri després de les plebiscitàries del 27-S. "Si tot es complica, ens en podríem anar al gener del 2016", matisen algunes veus de la cúpula. La idea de la direcció, però, és arribar amb un partit "renovat" a les eleccions catalanes per oferir un programa clar: independència, benestar social i "corrupció zero".