El primer ministre, Keir Starmer, s'ha despertat aquest divendres al matí amb un nou maldecap. Un altre, que posarà més pressió sobre un lideratge ja prou afeblit. Superat pel Partit Verd, el laborisme ha obtingut un resultat catastròfic en l'elecció parcial celebrada aquest dijous al districte de Gorton and Denton, un tradicional feu laborista al sud de Manchester. Fa dos anys, a les eleccions del juliol del 2024, el Labour hi va aconseguir el 50,8% dels vots. Ahir, es va desplomar just a la meitat: el 25,4%, quedant relegat a la tercera posició, per darrere fins i tot del Partit Reformista de Nigel Farage.

La bomba Epstein ha esclatat amb tota la seva virulència a la cara del govern laborista de Keir Starmer. La publicació, divendres passat, de més de tres milions de documents del pedòfil per part del Departament de Justícia dels Estats Units ha posat al descobert que Peter Mandelson, membre de la Cambra dels Lords i fins al setembre passat ambaixador britànic a Washington, va compartir informació confidencial del govern amb el pederasta confés l'any 2009. Va ser durant el període en què era ministre de Negocis de Gordon Brown i, de facto, viceprimer ministre del Regne Unit. L'escàndol polític al Regne Unit és majúscul i el desgast per al premier arriba en uns moments de gran feblesa política.

La primera ministra de Gal·les, Eluned Morgan (Cardiff, 1967), atén l’ARA durant la seva visita aquesta setmana a Catalunya per segellar-hi un acord de col·laboració. Membre del Partit Laborista, és la primera dona a ser escollida primera ministra d’aquesta nació històrica i afronta eleccions al maig.

El 7 de setembre, de retorn d'una visita llampec a Edimburg, aquest corresponsal va fer una parada d’avituallament a Darlington, una market town –categoria històrica que designa poblacions amb dret a celebrar mercat setmanal, però a les quals no se les pot anomenar ciutat, tot i els seus 110.000 habitants actuals– del comtat de Durham, al nord d'Anglaterra, a 56 km al sud de Newcastle. Londres queda molt lluny, però tot i així s'hi nota l'efecte de la renúncia de la vice primera ministra del govern per no pagar els impostos que hauria d'haver satisfet.

Humiliació sense pal·liatius per al primer ministre britànic, Keir Starmer. La setmana que havia de ser de la celebració del primer aniversari del retorn del laborisme a Downing Street –es compleix aquest divendres–, ha suposat la setmana en què el poder del premier ha quedat poc menys que reduït a cendres i en què ha sigut acusat de practicar "retallades dickensianes" a les ajudes socials per als més desvalguts. En un cop prou dur per a la seva autoritat moral i per a la legitimitat de la direcció del partit, Starmer ha vist aquest dimarts al vespre com la tramitació de la llei de reforma de les contribucions individuals als discapacitats (coneguda com a welfare bill) ha quedat pràcticament escapçada en el seu nucli fonamental per una revolta interna de proporcions fins ara mai vistes, que ha obligat el govern a plegar-se a la força dels rebels amb concessions de darrera hora minuts abans de la votació. Victòria formal en nombre (335 a 260), però derrota política i moral. Prèviament a la votació de la llei, una esmena per eliminar-la completament ha comptat amb 44 laboristes que s'hi han pronunciat en contra.

Pràcticament un any després de la victòria del laborisme a les eleccions generals al Regne Unit, la popularitat del primer ministre, Keir Starmer, està per terra. I la del populista i xenòfob Nigel Farage, líder del Partit Reformista –el mateix polític que no va descansar fins a provocar el divorci amb la Unió Europea ara fa nou anys– està pels núvols. Tant és així que, en els darrers dies, diferents enquestes li donen moltes possibilitats d'esdevenir premier. O, almenys, de guanyar els comicis si se celebressin demà mateix i no l'estiu del 2029, quan està prevista la convocatòria.

Hores abans de viatjar a Nova York per participar en la reunió de l'Assemblea General de les Nacions Unides, el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha promès poc menys que la lluna i, de retruc, aixecar un nou país, una "renovació nacional", que pertany als ciutadans, no només a uns pocs. Potser massa ambició per a un sol discurs, el primer en el congrés anual del laborisme, ara al poder després de catorze anys d'espera. Es va allargar poc més d’una hora i va acabar amb una ovació i un entusiasme entre la parròquia reunida a Liverpool del mateix calibre que desperta Taylor Swift dalt de l’escenari entre els seus seguidors.

Hi ha sacrificis que el primer ministre britànic, Keir Starmer, no està disposat a fer. Encara que sigui a costa de la seva imatge pública d'home honest i seguidor de la llei, com a bon ex fiscal general de la Corona que és. Per exemple, renunciar a assistir en directe a un partit de l'Arsenal, el seu equip. Des de les eleccions del 2019 ha acceptat més d'una vintena de passis VIP per veure els Gunners, tant a l'Emirates Stadium com en alguns desplaçaments, per un valor de 19.340 lliures (22.880 euros). En total, el valor dels regals que ha rebut en els darrers quatre anys i mig ascendeix a 100.000 lliures (118.000 euros). S'hi inclou de tot: concerts, roba, ulleres, allotjaments. És el líder laborista que més prebendes ha acceptat mai.

El divendres, 5 de juliol, a les vuit del matí, quan va obrir la Borsa de Londres, els mercats van saludar positivament l'aclaparadora victòria laborista a les eleccions generals del dia abans. El FTSE 100 –l'índex dels valors de les cent empreses més importants del London Stock Exchange, LSE– va obrir amb un lleuger creixement del 0,4% i la lliura també va experimentar un petit augment del valor en relació amb el dòlar (0,1%) i l'euro (0,01%). L'índex FTSE 350 d'articles per a la llar i de construcció d'habitatges va augmentar al voltant de l'1%. I el cost dels bons de l'estat també va baixar lleugerament, un senyal positiu.

Sense temps per perdre. El relleu de poder al Regne Unit és immediat. A les cinc de la matinada d'aquest divendres el Partit Laborista aconseguia superar el llindar de la majoria absoluta (326 escons; n'ha obtingut 412, a falta de conèixer el resultat de dos districtes), i set hores i mitja després, Keir Starmer, acompanyat de la seva dona, Victoria, entrava a Downing Street després d'haver rebut l'encàrrec del rei Carles III de formar nou executiu, i d'haver-se convertit així en el premier número 58 de la història del país.

Keir Starmer, de 61 anys, premier britànic electe arran de l'aclaparadora victòria laborista en les eleccions generals celebrades aquest dijous al Regne Unit, està boig per l'Arsenal. És un gunner de tota la vida i un amant del futbol, esport que practica setmanalment. Almenys, fins ara. Però el primer míting de campanya després de la convocatòria avançada dels comicis, el 23 de maig, no el va fer a l'Emirates Stadium, ocupant la banqueta de Mikel Arteta, sinó sobre la gespa del camp del Gillingham Football Club, un modest equip del comtat de Kent, al sud-est del país, que juga a la quarta categoria anglesa. Ni que fos d'esquitllada, Starmer no volia un inici de cursa que el vinculés amb l'elit dels grans clubs de la Premier.

Canvi de cicle polític al Regne Unit després de catorze anys de governs conservadors. El Partit Laborista de Keir Starmer ha aconseguit una victòria rotunda en les eleccions generals d'aquest dijous. Quan encara falta saber els resultats de dos districtes, el laborisme obté 412 escons, que superen àmpliament el llindar de la majoria absoluta, que se situa en 326. El partit que des de la primavera del 2020 comanda Starmer ha donat així un tomb espectacular a les xifres de les últimes eleccions, celebrades el 2019 (202 diputats), en el pic de popularitat de Boris Johnson.

Quan falten poc menys de quaranta-vuit hores perquè els col·legis electorals s'obrin al Regne Unit, hi ha una incògnita que sembla resolta, si es té en compte la tendència de les enquestes, que és coherent amb els resultats de les eleccions municipals del 2 de maig: el laborisme que encapçala Keir Starmer guanyarà els comicis. Superada aquesta primera casella, l'interrogant de la segona és conèixer la magnitud del triomf, que serà proporcional a la de la catàstrofe que prediuen els sondejos per als conservadors. Sunak ha insistit aquest dimarts que no ha tirat la tovallola. Però tant la seva estratègia –fer campanya bàsicament en districtes on s'apunta una majoria tory per endur-se l'escó– com les seves paraules –diu que cal "evitar una supermajoria" laborista– suggereixen tot el contrari.

Ningú no ha perdut el temps. La campanya electoral del Regne Unit ja estava en marxa aquest dijous, hores després que Rishi Sunak anunciés dimecres a la tarda l'avançament dels comicis. El premier acusava el líder laborista, Keir Starmer, de no tenir un pla de futur per al país mentre assegurava, en canvi, que ell sí que en té. Starmer, al seu torn, deia que ha arribat l'hora del "canvi" i d'acabar amb el "caos" de catorze anys de desgovern.

Després d'un matí ple d'especulacions i tota mena de rumors bullint a les xarxes socials i als passadissos del Palau de Westminster, amb cancel·lacions de viatges a l'estranger d'almenys dos ministres, i un cop celebrada la preceptiva reunió del govern a primera hora d'aquesta tarda de dimecres, el primer ministre del Regne Unit, Rishi Sunak, ha comunicat als britànics l'avançament de les eleccions generals per al dijous 4 de juliol. La notícia ha agafat per sorpresa no només tota l'oposició sinó molts diputats conservadors, i aquest vespre un nombre considerable està mostrant el seu desacord amb la data triada. En qualsevol cas, ja és massa tard per a lamentacions. El Parlament es dissoldrà el 30 de maig.

Els conservadors britànics continuen en caiguda lliure en el seu camí de sortida de Downing Street després de 14 anys de govern. Aquest divendres a la tarda ha començat a emergir una uniforme tendència a la baixa amb els resultats, encara provisionals, de les eleccions celebrades dijous a Anglaterra, tant per als consells municipals com en algunes alcaldies simbòlicament claus: entre altres, Londres, Manchester, Liverpool o Birmingham-West Midlands.

Divendres passat, quan els pubs de tot el Regne Unit estaven plens de gent que acabava la jornada laboral i que ja només pensava en les pintes de cervesa que tenia al davant, el primer ministre britànic, Rishi Sunak, va irrompre a les pantalles de televisió amb una compareixença tan extraordinària com alarmista. Amb to i posat d'estadista que en uns mesos s'enfrontarà a una dificilíssima campanya electoral, ja que té totes les enquestes en contra, Sunak va advertir sobre la radicalització de la vida política britànica, "que ha fet de la mateixa democràcia un objectiu", d'acord amb les seves paraules.

Setmana molt difícil per al primer ministre britànic. Rishi Sunak ha entomat aquest divendres al matí una doble molt mala notícia, que s'ha d'afegir a les dues també dolentes que va collir entre dimecres i dijous, quan va saber, respectivament, que la inflació continuava estancada en el 4% i que el país havia entrat en recessió en els darrers sis mesos de l'any passat.

El laborisme és una mica més a prop de Downing Street. Així ho creuen els estrategs del partit, després que aquesta matinada s'ha confirmat un canvi de proporcions històriques en el mapa polític escocès. L'elecció parcial a la Cambra dels Comuns de la circumscripció de Rutherglen i l'oest de Hamilton, un districte relativament proper a la ciutat de Glasgow, que s'ha celebrat aquest dijous després de la destitució de la diputada Margaret Ferrier, del Partit Nacional Escocès (SNP) per haver-se saltat les normes anticovid, ha confirmat una victòria aclaparadora per al partit de Keir Starmer i d'Anas Sarwar, el líder laborista al nord de la frontera.

El primer ministre britànic, Rishi Sunak, ha despertat aquest divendres amb més maldecaps dels que tenia fa només unes hores, i fins ara no eren pocs. El Partit Conservador ha sigut apallissat en dues de les tres circumscripcions on aquest dijous s'han celebrat eleccions parcials, una de les quals era per cobrir la vacant que a principis de juny va deixar Boris Johnson, després que renunciés a l'escó arran de les crítiques del comitè de privilegis parlamentaris en relació amb l'escàndol del Partygate. Ha sigut precisament aquest districte, Uxbridge i South Ruislip, al nord-oest del gran Londres, l'únic dels tres que han mantingut els tories. Amb tot, l'avantatge dels conservadors en les eleccions del 2019, quan Johnson va aconseguir una majoria absoluta de 80 diputats, i que va ser de 7.210 sufragis, ha quedat reduït a només 495. Els conservadors han atribuït aquesta molt ajustada victòria a la política de l'alcalde de Londres, Sadiq Khan, d'estendre la zona de baixes emissions més enllà dels districtes del centre de Londres.