Des que va arribar a la Generalitat, el Govern de Salvador Illa ha fet pivotar la seva política comunicativa al voltant de la gestió i el funcionament de l'economia. I un dels elements clau en aquesta estratègia ha estat el pla Catalunya Lidera: un paquet de 200 mesures per injectar a l'economia catalana 18.500 milions en cinc anys i aconseguir que Catalunya avanci Madrid en generació de riquesa. En l'afany de difondre les virtuts d'aquest pla, el Govern ha desplegat una campanya de publicitat institucional en diversos flancs, també a la ràdio i a la televisió. Tanmateix, ara ha topat amb l'oposició del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, que ha ordenat a TV3, Catalunya Ràdio i RAC1 que deixin d'emetre-la. Per què? Segons l'organisme, infringeix les regles sobre publicitat institucional.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya va rebre fa una setmana una comunicació del secretari de Mitjans del Govern, Carles Escolà, en què instava l’organisme a actuar contra l’humorista Joel Díaz. El focus de la polèmica era un comentari que havia fet al pòdcast La sotana, mentre comentaven la sonoritat del nom dels fills de la diputada ultradretana Sílvia Orriols. Parlant de Violant, Díaz va sobtar-se de l’homofonia amb el gerundi de violar i –creient equivocadament que era un patronímic masculí– va dir “estan violant el Violant”. Segons ha pogut saber l’ARA en exclusiva, el CAC ha respost a Escolà que no hi veu “cap vulneració de la normativa audiovisual”.

Els anuncis amb el lema Tenim clara la nostra destinació han arribat irònicament a una via morta. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha instat al cessament immediat o la modificació d’aquesta campanya institucional del Govern, en considerar que no s’adequava a les lleis vigents, ja que els espots es basaven a destacar l’obra de l’executiu de Pere Aragonès.

El 2021 haurà estat un compàs d’espera per a l’audiovisual català. La facturació estimada va ser de 6.703 milions d’euros, que calca pràcticament la dada de l’any anterior, situada en 6.702 milions. La dada forma part de l’informe sobre el sector presentat aquest dilluns pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i inclou la suma de tres branques: l’entreteniment, la publicitat i els mitjans de comunicació. El treball és l’intent més transversal d’apamar una activitat considerada estratègica però difícil de quantificar, ja que es desplega en molts àmbits diferents.

Després d'un final de mandat agònic, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) s'ha pogut renovar en virtut d'un pacte entre els tres principals partits al Parlament. Xevi Xirgo, director d'El Punt Avui durant els últims dotze anys, és el nou president d'un organisme que té sobre la taula múltiples expedients concrets però, sobretot, una qüestió general: ¿com adaptem l'espai comunicacional català al nou paradigma digital i globalitzat?

Els anys i anys d'interinatge als òrgans parlamentaris s'han liquidat en tres hores i mitja. És el temps que ha durat el ple del Parlament, que ha aprovat les renovacions del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), la Sindicatura de Comptes i l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Totes fruit de l'acord entre el PSC, ERC i Junts, que d'aquí poc també permetrà que es renovi el Síndic de Greuges, el Consell de Garanties Estatutàries i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). "Demanem disculpes per no haver-ho fet abans", ha dit el socialista Òscar Ordeig. Però l'oposició –avui el PSC es defensava al costat del Govern i els comuns i la CUP protagonitzaven els arguments en contra– no els ha criticat per anar tard –que també– sinó, sobretot, per fer "un repartiment de cadires entre partits", en paraules de Dolors Sabater (CUP), i fer-ho només entre els tres, "excloent-ne una part de la cambra", en boca de Joan Carles Gallego (comuns).

El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) començarà a caminar la setmana vinent amb una nova configuració, després que el Parlament hagi votat aquesta tarda la renovació dels seus integrants. Ho farà després d'un final de mandat agònic –amb només tres dels sis consellers inicials– en què el president Roger Loppacher (a proposta de Junts) va veure com perdia alguna votació per la pinça que li aplicaven Daniel Sirera (PP) i Carme Figueras (PSC). Ara serà el periodista Xevi Xirgo qui, arribat des de la direcció d'El Punt Avui i amb una candidatura impulsada també des de Junts, haurà de marcar el to per als pròxims sis anys d'un organisme que –tot i funcionar formalment de manera col·legiada amb la resta de membres– ha estat fins ara reflex de les inquietuds i intencions del seu president. Aquests són alguns dels grans temes que haurà d'abordar.

“L’objectiu és tenir-ho tot renovat abans de Nadal”, afirma una veu del PSC. Faltarien, doncs, 96 dies perquè els partits es posin d’acord per renovar un centenar de càrrecs amb el mandat caducat. Baten el rècord alguns membres de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb 2.363 dies d’interinatge. Però només és la punta de l’iceberg: el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Consell de l’Audiovisual i el Consell de Garanties Estatutàries en són alguns exemples més. El bloqueig està instaurat des de fa anys per la polarització de l’hemicicle: ERC, Junts i Cs s’havien de posar d’acord en els càrrecs clau la legislatura passada, i ara els republicans, els de Puigdemont i el PSC són els que formen les majories per desencallar-ho. Els contactes s’han activat amb reunions aquesta setmana passada i la vinent, però les posicions continuen allunyades.

El ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha aprovat aquesta setmana un acord que assegura que TV3 no compleix la seva funció pública en els documentals que ha emès sobre la situació política a Catalunya perquè són continguts que tenen un biaix independentista. L’acord ha dividit el ple de l’organisme, ja que el seu president, Roger Loppacher (nomenat a proposta de Junts), va emetre un vot particular en contra de la seva aprovació. Actualment, el ple del CAC té tres membres: a més de Loppacher, en formen part Daniel Sirera, del PP, i Carme Figueras, del PSC, que van votar a favor de l’acord.

Fa unes setmanes alertàvem sobre els desafiaments que l’avantprojecte de llei general de la comunicació audiovisual representa per al sector audiovisual català, i més concretament per a l’oferta audiovisual en llengua catalana, la producció audiovisual en català i les competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).

L'efecte Illa es va fabricar, també, des de les televisions privades espanyoles. Ho evidencia un informe de pluralitat del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), que ha analitzat el tractament dels diferents canals i ràdios pel que fa a la campanya del 14 de febrer. Tot i que la llei obliga a informar dels actes electorals mantenint una proporcionalitat entre el temps de cada partit i la representació que tenen a la cambra, tant Telecinco com Antena 3 i La Sexta van sobrerepresentar el PSC en els seus minutatges. De fet, a les tres cadenes –d'abast estatal– va ser el partit que va rebre més atenció, tot i que al Parlament es tractava de la quarta força.

Ni l'hàbit fa el monjo ni la bata fa el metge. El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) ha presentat un informe en què denuncia una quarantena de vídeos a les xarxes socials per mantenir un discurs contrari a la vacunació contra el covid-19. En la majoria de casos, els vídeos són protagonitzats per persones que asseguren ser metges o personal sanitari, tot i que no queda clar. En concret, en el 70% dels vídeos apareixen persones que es presenten com a expertes en l’àmbit de la ciència o de la medicina per atorgar credibilitat al contingut, tot i que el que hi afirmen està radicalment discutit pel consens científic.

Les lleis audiovisuals espanyoles han comportat perjudicis a l'espai català de comunicació. L'avantprojecte que tramita el govern de Sánchez per transposar la directiva europea no és una excepció. Per això, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha presentat una bateria d'al·legacions. El president de l'ens, Roger Loppacher, les exposa en aquesta entrevista.

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya treballarà amb Google per detectar aquells continguts de YouTube que puguin ser considerats perjudicials per als usuaris de la plataforma de vídeos. D'aquesta manera, el CAC serà membre del programa Trusted Flaggers, una iniciativa posada en marxa per la plataforma, propietat de Google, que permet a diferents organismes assenyalar aquells continguts que puguin contravenir les normatives del servei. L'objectiu del programa és, depenent dels continguts, agilitzar-ne la retirada o l'establiment d'un accés condicionat.

Les fake news i el paper dels mitjans de comunicació seran temes que entraran als instituts. Perquè els joves "desenvolupin un esperit crític", la Fundació La Caixa i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) llancen BeCritical, un nou programa educatiu al qual podran accedir els alumnes d'ESO, batxillerat i cicles formatius de tot Espanya.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha denunciat a la xarxa social TikTok que diversos vídeos penjats en aquesta plataforma inclouen publicitat encoberta, i insta la companyia a adoptar les mesures necessàries perquè “s’identifiqui de manera clara l’existència de publicitat” en els vídeos que incloguin missatges comercials, tal com preveu la directiva europea de serveis de comunicació audiovisual.

L’aparició d’un nou informe del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre la pluralitat als informatius a la televisió catalana ha reobert el debat a l’entorn dels programes considerats infoxous –com ara el FAQS, el Planta baixa o el Tot es mou–, ja que no es mesuren de la mateixa manera en els recomptes que fa l’organisme. La consellera Carme Figueras, a proposta del PSC, ha emès un vot particular discrepant, la qual cosa ha obligat a aprovar aquest informe per primer cop amb el vot de qualitat del president.

L’audiovisual europeu encara té molt recorregut a Netflix, si la plataforma vol complir amb l’exigència de la Unió Europea. Així ho ha determinat el CAC, en el primer dels seus informes que dedica a una plataforma en streaming. Segons l'informe, i fent servir el càlcul més favorable al gegant d’internet –fent que cada sèrie compti com una obra–, Netflix té un 22,2% de continguts europeus. Si es considera que cada capítol és una obra, el percentatge baixa al 17,3% (perquè les produccions americanes, de mitjana, tenen més episodis per sèrie). La UE obliga, en la directiva de serveis de comunicació audiovisual, que s’arribi al 30% de presència.

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) considera que TV3 no va respectar la intimitat ni el dret a l'anonimat d'una dona gran que havia sigut víctima de maltractaments a la residència on vivia. En un acord adoptat per unanimitat, l'organisme critica els Telenotícies per no haver ocultat la identitat de la víctima i, a més, haver utilitzat "elements d'espectacularització" en el tractament de la notícia, emesa el 16 de març tant en l'edició el migdia com en la del vespre.

Els Telenotícies de TV3 repeteixen al primer lloc del rànquing de pluralisme. Ho assenyala el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) en el nou informe sobre pluralisme que ha fet públic aquest dimarts, i que fa referència al període comprès entre el maig i el desembre de l'any passat. Durant aquests mesos, els informatius de la televisió pública catalana van donar veu a 52 agrupacions polítiques diferents, mentre que als de Catalunya Ràdio n'hi van aparèixer 48, als de RAC1 42 i als de TVE Catalunya 36 (tot i que, com destaca l'organisme, aquesta cadena dedica menys temps que les altres als informatius diaris). El CAC no ha analitzat l'actuació de la resta de televisions i ràdios que operen a Catalunya perquè, al ser d'àmbit estatal, queden fora de la seva competència.