A mig camí entre Logronyo, Vitòria, Sant Sebastià i Bilbao hi ha Miranda de Ebro, un municipi de poc més de 35.000 habitants reconegut per ser un pol industrial -ara en declivi- i un nus de comunicacions, sobretot ferroviàries. “Forma part de la província de Burgos, però ni se t’acudeixi dir-los que són burgalesos. Tampoc se senten bascos. Ells són de Miranda. Els nens van a l’escola amb la samarreta de l’equip del poble, el Mirandés, no pas amb la del Barça o la del Madrid. És com la Gàl·lia d’Astèrix i Obèlix”, sentencia Pablo Alfaro, exjugador del Sevilla i el FC Barcelona, entre altres equips, i entrenador del Mirandés entre 2017 i 2018.

L’Espanyol sempre troba el camí cap a casa, que no és altre lloc que la Primera Divisió. Sigui per la via directa o a través d’un play-off. Amb una classificació folgada o patint fins a l’últim segon. Amb José Antonio Camacho o amb Manolo González. Amb Albesa decidint una agònica tanda de penals a Màlaga o amb Puado disfressat d’heroi firmant un doblet lluint el braçal de capità. 

L’Stage Front Stadium acull aquest diumenge (18.30 h, LaLiga TV Hypermotion) el partit més important de la seva història i un dels més importants dels 123 anys de vida del club. Els blanc-i-blaus necessiten igualar l’1-0 del Carlos Tartiere per tornar a Primera: en tenen prou amb fer un gol i no encaixar-ne cap. L’1-0 els serviria per certificar l'ascens al final d’una hipotètica pròrroga. 

L’Espanyol va caure per la mínima (1-0) en el primer assalt de la final d’un play-off que, afortunadament per als blanc-i-blaus, arribarà obert a l’Stage Front Stadium. En part gràcies a l'aparició del VAR en el tram final. Si volen tornar a Primera, els de Manolo González hauran de remuntar contra un Oviedo força superior que va celebrar la victòria però que podria acabar lamentant no haver ampliat l’avantatge contra l'Espanyol, que està a un gol de pujar. Els espanyolistes van veure trencada la seva ratxa d’imbatibilitat, que es va tancar amb 18 partits, però si més no van sortir vius d’un estadi on ho van passar francament malament. Un resultat dolent però que els deixa amb vida per a la tornada.

L’Espanyol es juga el seu destí en els pròxims set dies. El balanç de la temporada serà positiu, o bé nefast, en funció del que passi a l’eliminatòria final del play-off d’ascens que arrenca aquest diumenge (18.30 h, LaLiga TV Hypermotion) i que es resoldrà d'aquí a una setmana a l’Stage Front Stadium. Contra l’Oviedo, els blanc-i-blaus disposaran d’un petit, però no per això menys significatiu, avantatge: el factor posició. En el supòsit que l’eliminatòria acabi amb empat en una hipotètica pròrroga, el bitllet per a Primera que queda vacant serà per a l’Espanyol, que va acabar la Lliga regular quart, per sobre dels asturians, sisens.

L’Espanyol pateix, però jugarà la final dels play-off davant l’Oviedo. El conjunt blanc-i-blau va resistir de valent en la tornada de la semifinal contra l’Sporting (0-0), en què va fer bo el gol marcat al Molinón. No va ser una nit dolça fins al xiulet final, quan van esvair-se tots els temors que un gol dels asturians forcés una pròrroga indesitjada. Els blanc-i-blaus allarguen una imbatibilitat que ja s’estén a 18 partits en el moment més important de la temporada. Queden dues finals, ara sí, per certificar l’anhelat retorn a Primera.

L’afició de l’Espanyol és una rara avis de la Lliga: s’engresca més quan ha de rescatar el seu equip que no pas quan li van bé les coses. El sold out que presentarà l’Stage Front Stadium per rebre l’Sporting aquest dijous (21 h) en el partit de tornada de les semifinals del play-off d’ascens, tot i ser en un horari poc amable, confirma una tendència recurrent al llarg de la història del club blanc-i-blau. S’han retirat més d’11.000 entrades per a un partit on l’Espanyol intentarà defensar i ampliar el 0-1 obtingut al Molinón diumenge passat. El premi, una plaça per a l’eliminatòria final, que arrencarà aquest diumenge contra l'Oviedo, que s'ha desfet de l'Eibar (0-2). 

L'Espanyol va posar la primera pedra per tornar a Primera Divisió als play-off. Els blanc-i-blaus van silenciar un Molinón convertit en un infern (0-1) en un partit en què van merèixer guanyar, per ocasions i domini. L'equip de Manolo González va saber controlar el partit, resistir en els moments de més empenta local i marcar poc abans del final un gol que li donarà un petit avantatge de cara a la tornada.

Després d’una dècada voltant per sis clubs de tres categories diferents, Pere Milla (Alcarràs, 1992) va tornar a Catalunya quan l’Espanyol va convertir-lo en el fitxatge més car de l’estiu passat. El polivalent atacant afronta, amb 31 anys, els sisens play-off d’ascens de la seva carrera. Un bagatge que el converteix en el membre de la plantilla blanc-i-blava amb més experiència en aquesta mena d'eliminatòries. L’Espanyol afronta aquest diumenge al Molinón (21 h, LaLiga TV Hypermotion) l’anada d’una semifinal que es resoldrà dijous a l’Stage Front Stadium (21 h). 

L’Espanyol recupera sensacions abans d’afrontar els play-offs d’ascens. Els blanc-i-blaus van tancar la Lliga regular encomanant-se als seus homes gol per firmar una victòria plàcida (3-0), davant d’un Cartagena sense res en joc. El conjunt català, que va tancar la jornada igual que l’havia començat, quart classificat, s’enfrontarà a l’Sporting de Gijón a les semifinals de la promoció després que els asturians s’imposessin a l’Eldenc i aprofitessin els entrebancs del Racing de Santander, que va quedar fora de la lluita per pujar al perdre davant del Vila-real B, i de l’Oviedo, que va caure a Eibar, a qui tornarà a enfrontar-se als play-offs. Se’ls estalviarà el Leganés, que torna a Primera després de guanyar l’Elx.

Catalunya encara celebra les generoses pluges de les últimes setmanes, però arrossega una altra sequera que s’accentuarà a partir del setembre i que afecta el futbol. La comunitat autònoma amb més jugadors federats i la segona amb més clubs de futbol a Espanya el 2023 només tindrà un 6,1% dels clubs a les tres principals categories masculines: Primera, Segona i Primera Federació. És el percentatge més baix del segle XXI. L'eufòria que ha viscut enguany Montilivi ha estat l'excepció del futbol català. Contrasta amb les decepcions viscudes a la Nova Creu Alta, el Nou Sardenya o el Narcís Sala, entre altres camps. 

Dinamarca fa un gran favor a l’Espanyol. El seleccionador danès, Kasper Hjulmand, no ha citat Martin Braithwaite per disputar l’Eurocopa, de forma que l’home gol blanc-i-blau podrà disputar el play-off d’ascens a Primera. La seva absència hauria estat una dolorosa bufetada per a l’entitat espanyolista, ja que els 26 jugadors citats s’hauran de concentrar a Brøndby a partir de dilluns, l’endemà del partit contra el Cartagena (18.30 h, LaLiga TV Hypermotion) on es decidirà la posició final de l’Espanyol a la classificació. 

Els pericos som pocs i mal avinguts. Fa uns anys vaig escriure que l’únic que ens unia era el minut 21. La resta, baralles i desavinences. Ara, però, hi ha plena coincidència en dues coses molt importants: tots volem que Chen vengui el club (i a qui el vengui ha passat a un segon pla perquè és gairebé impossible fer-ho pitjor) i tots volem l’ascens. Dos grans desitjos que són variables independents. En cap cas l’ascens canviarà la necessitat de tenir un altre propietari. En cap cas la venda serà un consol si seguim a Segona. Necessitem pujar. Necessitem vendre. I cap de les dues coses depèn de nosaltres ("nosaltres" som els socis i aficionats, els qui de veritat patim, als qui diumenge ens va costar agafar el son).

L’Espanyol tornarà a jugar-se l’ascens en un play-off 34 anys després. Els blanc-i-blaus no han fet els deures davant l’Amorebieta (0-0), un entrebanc que els deixa sense opcions matemàtiques de lluitar per una de les dues places d’ascens directe. Un fracàs si es té en compte que el Leganés i l’Eibar també van empatar. Només va fer la feina el Valladolid, que es va adjudicar un bitllet cap a Primera després de guanyar el Vila-real B (3-2) gràcies a un gol de penal de l’exespanyolista Sylla al temps afegit. Bascos i madrilenys es disputaran la segona posició en una última jornada en què l’Espanyol podrà aspirar a ser tercer. Els resultats no acompanyen, les sensacions tampoc. 

La temporada de l’Espanyol pot explicar-se a partir del número 14. Aquesta xifra és la diferència entre els gols que ha encaixat de més (40) i els que ha marcat de menys (54) respecte a l’anterior temporada a Segona, la 2020-21. D’altra banda, també és el dorsal que llueix aquest curs un dels jugadors a qui més enyora, un Joselu Mato que va aprofitar una escletxa del seu contracte per marxar de l’Espanyol i viure la que està sent la temporada més prolífica de la seva carrera: 17 gols –els mateixos que el curs passat–, una Supercopa d’Espanya, la Lliga i, possiblement, també una Champions. Negoci rodó per al punta, però ruïnós per a l’Espanyol. 

L’Espanyol vol esgotar les poques opcions que té de pujar de forma directa. Els blanc-i-blaus, que ja tenen pràcticament assegurat un bitllet per al play-off, van remuntar davant d’un rival directe com l’Oviedo (2-1) en un partit en què van comptar amb un aliat inesperat, el VAR. Els de Manolo González necessiten ara guanyar els dos últims partits que els queden i esperar una carambola per poder optar a una de les dues primeres places. Un escenari remot, però encara matemàticament possible. 

La deriva de l’Espanyol s’explica per un cúmul d’errades esportives, però també per una concatenació de greuges arbitrals. Els blanc-i-blaus, que no han estat encertats ni als despatxos ni a la gespa, han patit en l’últim any més d'una desena d’injustícies arbitrals que han tingut una incidència directa en vuit partits. Són polèmiques que amenacen el futur d’una entitat que viu aquest curs una important caiguda d’ingressos, i que haurà d’aplicar una retallada encara més severa la temporada vinent si no aconsegueix tornar a Primera. “No vull tocar el tema arbitratge perquè ja sabem el que passa després”, ha lamentat en alguna ocasió Manolo González. “Hem fet consultes discretes sobre el VAR, hem anat a Madrid, però no podem fer més, no serveix de res”, afegeixen fonts de l’Espanyol. 

L’Espanyol allarga l’agonia i s’allunya una mica més de l’ascens directe després d’empatar (0-0) en un partit que ben podria haver guionitzat Quentin Tarantino. Menys gols, hi va haver de tot: quatre grans polèmiques arbitrals, onze grogues i una expulsió, dues lesions matineres i un exercici de resistència numantina i d’errades clamoroses de cara a porteria. Cinquè empat consecutiu –i setè en les últimes vuit jornades– d’un Espanyol que cada cop té més clar que haurà de resignar-se a assegurar una plaça de play-off. L’ascens directe encara no és matemàticament impossible, però sí una quimera. Tan cert és que futbolísticament l’equip no ho ha merescut com que l’estament arbitral fa mesos que maltracta l’Espanyol. A Valladolid, tres de les quatre grans decisions van anar en contra dels blanc-i-blaus.

L’Espanyol segueix encallat i diu pràcticament adeu a qualsevol opció d’acabar la temporada en posicions d’ascens directe. Els blanc-i-blaus han sumat un nou empat (0-0) –el sisè en vuit jornades amb Manolo González– que el situa a sis punts de la segona plaça després del triomf del Leganés contra l’Eldenc. A més, queda a tres de quedar fora de les posicions de play-off. Tot per decidir en unes últimes quatre jornades que l’Espanyol afrontarà amb més dubtes que certeses. Tot el contrari que rivals directes com el Valladolid, proper rival dels blanc-i-blaus, o l’Eibar, que estan demostrant en aquest tram final que volen marxar de Segona per la via ràpida. 

Només aquells que han trepitjat la Segona Divisió espanyola entenen bé per què és un infern. Dues dades ajuden a entendre la dificultat d’una categoria de la qual l’Espanyol intenta fugir per sisena vegada. La primera: en l’última jornada només va guanyar un dels primers 11 classificats i només va perdre un dels 11 últims. La segona: és l’única de les principals categories de plata del futbol europeu on encara no hi ha res decidit: ni l’ascens a Primera ni la promoció d’ascens ni el descens. Està tot obert a cinc jornades per al final.