Sandro Rosell només ha declarat durant 15 minuts davant de la jutgessa, però ha estat prou temps per deixar el titular de la jornada judicial. "Amb Messi i Piqué al Barça no havíem de pagar a Negreira", ha sentenciat l'expresident blaugrana, segons Efe, en seu judicial. Ha estat un matí intens a la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet de Llobregat, per on també ha passat un altre expresident del Barça, Josep Maria Bartomeu, i Javier Enríquez Romero, el fill de José María Enríquez Negreira, l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA). Entre pare i fill, el Barça va pagar un total de 7,3 milions d'euros entre el 2001 i el 2018.

Malgrat que a aquestes alçades ja sabem que la política és com el futbol, és a dir, un joc d’errors, hi ha errors que no deixen de desconcertar-nos.

"Vaig tenir la mala sort de tenir davant una jutgessa que era corrupta o inútil, Carmen Lamela, que ens va mantenir dos anys a la presó en el que és el rècord de presó preventiva a Espanya per causes econòmiques privades". Sense embuts, sense mossegar-se la llengua, l'expresident del Barça Sandro Rosell ha iniciat la seva compareixença a la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya al Congrés carregant contra la jutge instructora, de qui ha dit que és "una poma podrida que cal treure del sistema". Lamela va ser qui el va portar dos anys a la presó, juntament amb el seu soci, Joan Besolí, a partir d'informes de l'excomissari José Manuel Villarejo, per un suposat cas de blanqueig de capital i organització criminal.

Sandro Rosell, president del Barça entre el 2010 i el 2014, ha enviat una carta en què desmenteix categòricament que hagués fet servir diners del club per pagar el manteniment de l’aval. Assegura que durant el seu mandat es van pagar de manera "mancomunada i solidària" davant la Lliga (aleshores, LFP) un total de 60 milions d’euros.

La titular del jutjat penal número 20 de Barcelona ha declarat Robert Cama i Joan Carles Raventós culpables d'espiar el correu electrònic de Jaume Roures i sis directius més de Mediapro entre juliol del 2009 i juliol del 2011. Durant dos anys, Cama va accedir a la bústia de correu corporatiu de Roures, llavors soci gestor de Mediapro, copiant milers d'emails i reenviant-los a diversos comptes de Bonus Sport Marketing, empresa que llavors era propietat de Sandro Rosell, que presidia el Barça. En aquell moment, Robert Cama era el responsable del departament d'informàtica de Mediapro. Joan Carles Raventós, per la seva banda, era director de les seccions esportives del club blaugrana.

Passaven uns minuts de les dotze del migdia quan el programa Què t'hi jugues feia pública una d'aquelles informacions destinades a donar la volta al món. Era el cas Negreira, els pagaments presumptament il·lícits per part del Barça a José María Enríquez Negreira, un dels vicepresidents del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA), i el seu fill, Javier Enríquez Romero, mitjançant les societats Dasnil 95 SL, Nilsad SCP i Soccercam SL. Un total de 7,9 milions d'euros entre el 2001 i el 2018. Aleshores el cas estava en mans de la fiscalia, que posteriorment ho derivaria al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Un any després, estan imputats, a més de Negreira i el fill, els tres últims presidents del Barça: Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell i Joan Laporta.

Un dels objectius de la guerra bruta contra l'independentisme va ser l'expresident del Barça Sandro Rosell, amb el qual van posar en pràctica un modus operandi que va afectar moltes altres persones, la majoria empresaris amb connexions amb CiU, alguns d'ells assenyalats per polítics del PP com Alicia Sánchez-Camacho. Bàsicament, el mètode consistia en reclutar informants de l'entorn de la víctima perquè passessin informació confidencial amb la qual poder fer xantatge. En el cas de Rosell, però, un cop iniciada la investigació, el mateix José Manuel Villarejo reconeix en diferents notes informatives que tot el que els arribava de Rosell era fals i que a més aquest no tenia cap rol important en el procés independentista.

S'havia obert un bri d'esperança, però la possibilitat que els tribunals jutgin l'operació Catalunya s'esvaeix. Una a una, diverses querelles que s'havien presentat en jutjats de Madrid contra alguns dels responsables de fer la guerra bruta contra el sobiranisme, s'han anat arxivant. L'última, la que havia arribat més lluny: la de l'expresident del Barça Sandro Rosell contra l'excomissari José Manuel Villarejo i tres persones més, que van arribar a declarar. Si bé el sobreseïment d'aquesta és provisional i la defensa de Rosell ja ha anunciat que recorrerà, els tribunals també han arxivat de manera definitiva les que van presentar l'exconseller Jaume Giró i l'excap de la Policia Nacional a Catalunya Narciso Ortega. Encara queda viva la de la família Sumarroca.

Des del començament de segle, gairebé tots els candidats que han optat a la presidència del Barça han tingut un punt en comú en els seus programes electorals: recuperar la unitat del barcelonisme. Una promesa de la qual es parla molt en campanya, però que a la pràctica mai s'ha acabat produint. Són els famosos ismes, la guerra de bàndols que sempre ha acompanyat el club. Dels suaristes i kubalistes dels anys 60 als cruyffistes i nunyistes dels anys 90, fins als laportistes i rosellistes de l'actualitat.

Sandro Rosell va quedar fora del cas d'espionatge industrial a Jaume Roures per falta de proves. Però a ulls del soci fundador de Mediapro, "és evidentíssim que hi està al darrere". Aquest dimecres, Roures ha respost a l'expresident del Barça a Catalunya Ràdio, després que Rosell contraataqués i l'acusés d'haver-li fet xantatge.

L'excomissari José Manuel Villarejo ha vinculat el Reial Madrid i el seu president, Florentino Pérez, en una trama de compra d'àrbitres per adulterar els resultats. "El Madrid havia subornat àrbitres abans que el Barça", ha dit en una entrevista a RAC1.

L'excomissari José Manuel Villarejo no només ha assenyalat qui va ordenar les càrregues de l'1-O -l'exministre Juan Ignacio Zoido- o ha confirmat l'existència de l'Operació Catalunya, sinó que també apuntat qui eren els informadors, segons ell, del CNI durant el Procés. I ha citat dues persones: el president del Barça, Joan Laporta, com a informador sobre Sandro Rosell i l'exconseller Felip Puig, com a font del CNI propera a la família Pujol. "Hi ha tres classes d'enemic en la política: el furibund, el sanguinari i el company de partit", ha dit Villarejo a Rac 1, on ha mantingut una conversa cara a cara també amb l'expresident Artur Mas.

Cada matí que la seva intensa agenda permet a Joan Laporta ser a Barcelona esmorza a l'Europa Cafè acompanyat de la seva guàrdia pretoriana. A l'hivern acostumen a entaular-se al gran sofà de pell marró que hi ha a dins, sota la vigilància del quadre d'un xef, però durant l'estiu i ara, que la tardor ha arribat amb ganes d'eternitzar el bon temps, es posen a la taula de fusta més visible de la terrassa que hi ha al xamfrà entre l'avinguda Diagonal i el carrer Villarroel. "Els esmorzars de l'Europa Cafè s'han convertit en reunions de poder i un lloc on fer la pilota al president", sentència a l'ARA una font propera a Laporta que coneix de primera mà les dinàmiques d'aquests esmorzars.

Des que al mes de març la Fiscalia va interposar la querella pel cas Negreira, s'havien estat investigant tres delictes: el de corrupció esportiva, el de falsedat documental i el d'administració deslleial. Però el jutge instructor que porta el cas, Joaquín Aguirre, té la sospita que el de corrupció esportiva no el conduirà enlloc. No ha trobat cap prova que ho acrediti i, en l'intent de saber cap a on van anar a parar els 7,5 milions que durant 18 anys va estar pagant el Barça a les societats de José María Enríquez Negreira i al seu fill, Javi Enríquez, ha obert una nova línia d'investigació enfocada en el suborn.

Sandro Rosell ha estat acusat cinc vegades d'un delicte penal. I les cinc vegades ha estat absolt; malgrat que en una d'elles, en la qual se l'investigava per corrupció amb la compravenda dels drets de la selecció del Brasil, es va passar dos anys tancat en presó provisional a l'espera de quedar en llibertat. L'última, aquest dimarts, quan l'Audiència de Barcelona ha confirmat l'absolució de l'empresari per frau fiscal. Un cas, aquest últim, pel qual la Fiscalia demanava gairebé tres anys de presó.

Aquest dimarts al matí ha començat el judici pel cas d'espionatge que va denunciar Jaume Roures, soci fundador de Mediapro, a qui van espiar més d'11.000 e-mails entre el 2009 i el 2011. Un cas que inicialment implicava Sandro Rosell, fins que l'Audiència Provincial de Barcelona el va deixar fora del cas per falta de proves. Els acusats són Robert Cama, informàtic que treballava a Mediapro, i Joan Carles Raventós, mà dreta de Rosell a l'empresa Bonus Sports Marketing (BSM), per a qui la Fiscalia demana quatre anys de presó per un delicte continuat de revelació de secrets d'empresa.

El jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona ja té en el seu poder un informe de la Guàrdia Civil en què el cos policial espanyol conclou que els serveis que José María Enríquez Negreira hauria prestat al Barça "no estan emparats per cap suport documental més enllà de les factures" que feien les empreses de Negreira, segons ha avançat el diari El Mundo. A més, diu que el club blaugrana "no ha aportat la identitat dels professionals que haurien desenvolupat els serveis" d'assessorament per part de les empreses de Negreira i que tampoc ha entregat "còpia de vídeos, documents o informes en els quals es concretin els treballs d'assessorament específic".

José Manuel Villarejo ha assegurat en seu judicial que l'operació Catalunya va existir. Aquest divendres l'excomissari de la Policia Nacional ha comparegut com a investigat davant del jutge Hermenegildo Barrera a la plaça Castilla de Madrid, i ha confirmat que Sandro Rosell va ser un "objectiu" de la policia patriòtica i que se'l va investigar. En declaracions als mitjans, però, Villarejo ha puntualitzat que de seguida va descartar que l'expresident del Barça tingués cap vincle amb l'independentisme i que així ho va reflectir en les seves "notes d'intel·ligència", segons ell interceptades per la justícia espanyola i a les quals diu que no té accés. També han declarat l'excomissari Antonio Giménez Raso, un dels informadors de Villarejo a Barcelona, i l'inspector de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) Alberto Estévez, que només han respost a les preguntes dels seus lletrats.

Gràcies, Pep. Gràcies per una nova nit de futbol que perdurarà en el temps. El llegat és immens. Inabastable. Et fa sentir orgullós. Estàs a un pas d’aconseguir 12 títols de lliga des que vas asseure’t a la banqueta del Mini per primera vegada l’any 2007. Ens has representat amb la teva aposta futbolística. Amb el com que tants altres, també aquí, han menyspreat tantes vegades. El viatge és el més important. Gaudir el mentrestant. Amb el cinturó cordat, per descomptat, com ens van advertir el primer dia. Vindrien revolts, ens vas avisar, i tant que n’han vingut!

“L’operació Catalunya es dissenya des de les entranyes de la presidència del govern espanyol. La tira endavant la vicepresidenta que controlava el CNI [Soraya Sáenz de Santamaría]. Nosaltres, juntament, amb la Guàrdia Civil i el CNI, ho estructurem i cadascú tenia la seva funció”. Amb aquestes paraules ha dibuixat l’excomissari de la Policia Nacional, José Manuel Villarejo, l'arquitectura de la trama de l’Estat contra el sobiranisme iniciada la primavera del 2012. “Era una operació de calat. Va molt més enllà d’un grup parapolicial”, ha advertit durant la seva compareixença a la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya al Congrés. Es tractava d’impedir que “una part ben organitzada i estructurada d’Espanya, que era Catalunya, mantingués les possibilitats d’independitzar-se”, ha assegurat.