La capital catalana és un cas d'estudi demogràfic a part. "És epicentre i pol d'atracció, però en lloc de créixer molt s'ha mantingut més o menys estable durant l'última dècada", avança la doctora en geografia humana de la UB Arlinda Garcia Coll, experta en migracions internes, internacionals i en mobilitat residencial. "Barcelona està plana pel component de substitució", explica la demògrafa. En resum: no creix tant perquè les persones que arriben acaben substituint –o expulsant– les que ja hi vivien.

El passat mes de novembre Catalunya va superar la barrera dels 8 milions d'habitants i les projeccions indiquen que anem a més. On s’han ubicat aquestes prop de 700.000 persones més que han arribat aquests últims deu anys? Com ha afectat els serveis públics, la mobilitat, els habitatges dels municipis no només l’arribada d’immigració sinó també la migració interna que hi ha hagut? Al llarg de més de dos mesos hem estat desgranant les dades demogràfiques municipi a municipi per interpretar-les i analitzar-les amb l’ajut d’experts. També han fet una selecció de trenta municipis significatius i han parlat amb els alcaldes o tècnics per entendre com ho han gestionat. El resultat és el dossier d’aquest diumenge, una aproximació valenta al que ha suposat el que ja s'ha qualificat de segon boom demogràfic del segle XXI.

Sis partits de sanció. Així, Antonio Rüdiger no podrà jugar cap més partit de Lliga aquesta temporada després de llançar un objecte a l'àrbitre durant la final de la Copa del Rei del dissabte passat. De totes maneres, Rüdiger ja estava descartat perquè precisament aquest dilluns ha estat operat d'un trencament parcial en el menisc extern de la cama esquerra.

La batussa interna del PP a Figueres té tots els ingredients d'un conflicte total: batalla amb la direcció després de tornar al consistori, una denúncia a la justícia per corrupció que no va ser admesa i, recentment, una sanció contundent a la dirigent rebel i única regidora, la fins ara popular Àngela Domènech, que havia declarat la guerra al líder provincial gironí, Jaume Veray, després dels comicis municipals del 2023. Segons ha pogut saber l'ARA, el comitè de garanties estatal del partit l'ha suspès a cinc anys i mig de militància i l'ha inhabilitada "per exercir càrrecs en el si del partit o en representació d'aquest" en el mateix espai de temps. En una resolució del 8 d'abril, l'òrgan de la seu del carrer Génova de Madrid ha optat per "confirmar en tots els seus termes la resolució del comitè autonòmic de drets i garanties de Catalunya", que el 3 de març va emetre aquesta mateixa sanció, però que va ser recorreguda per Domènech.

Com recollia l'ARA, Jordi Turull ha dit a Catalunya Ràdio que a través d'una llei orgànica –via traspàs de competències del 150.2 de la Constitució– el Principat ha de poder decidir sobre els fluxos migratoris i permisos laborals, però també sobre si s'ha d'“expulsar immigrants en situació irregular reincidents”. Exactament ha dit: “Hem de mirar en quines condicions se'ls pot fer fora”. I també: “Catalunya és un sol poble, però és un país de drets i de deures: tothom que fa l'opció que aquest sigui el seu país i el dels seus fills ha de tenir els mateixos drets i els mateixos deures”.

Un jutjat d'Arenys de Mar investiga l'expulsió de 496 agents de la Policia Nacional de dos hotels de Pineda de Mar, després de les càrregues policials de l'1 d'octubre. La jutge ha admès a tràmit la querella de la Fiscalia de Delictes d'Odi que acusa tres tinents d'alcalde del PSC, una regidora d'ERC (a l'oposició) i el cap de la policia local de Pineda de coaccionar els responsables dels dos establiments perquè en fessin fora els agents.

El director del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca (CIE) ha deixat en llibertat l'intern que havia al·legat problemes mentals, segons ha confirmat fonts policials a l'ARA. El jutge havia ordenat commutar la seva condemna de 2 anys de presó per l'expulsió, però els agents han aturat la deportació després que l'home intentés autolesionar-se.

La creixent tensió entre les patronals Foment del Treball i una de les seves divisions, la vallesana Cecot, ha derivat en un enfrontament obert que pot acabar en escissió. El comitè executiu de Foment va decidir ahir iniciar un procés per analitzar si “les actuacions de la Cecot entren en conflicte amb els estatuts de Foment”. Una combinació entre política i tensions per la implantació territorial de les patronals pot acabar provocant l’expulsió de la més petita, la Cecot. De totes maneres, la Cecot és probablement la més poderosa de les 22 divisions territorials que té Foment.

La batalla interna a l'assemblea de la CUP d'Arenys de Munt ha acabat amb l'expulsió de l'exalcalde d'Arenys de Munt i actual portaveu del grup municipal del partit independentista. Segons ha informat en un comunicat l'assemblea local de la CUP, els òrgans territorials del partit han avalat l'expulsió via una resolució aprovada a principis d'aquest mes en què consideren que Ximenis –que ha tornat a encapçalar la llista de la CUP a les últimes municipals– "no és representant ni militant de la CUP d'Arenys de Munt a l'Ajuntament ni en cap altra institució". Per això li exigeixen que dimiteixi i torni l'acta de regidor al partit.

La cúpula d'Unió ha obert un expedient disciplinari a vuit dirigents díscols del partit. Ho ha explicat aquest dilluns el secretari general del comitè de govern d'Unió, Ramon Espadaler, que ha concretat que es retiren "els drets com a afiliats a partir d'avui" a Núria de Gispert, Antoni Castellà, Assumpció Laïlla, Josep Martorell, Marta Vidal, Mercè Jou, Elena Ribera i Joan Recasens per haver "manifestat públicament una posició contrària a l'expressada en el consell nacional de concórrer a les eleccions com a Unió i amb el full de ruta validat per la militància". "La raó no és que defensin el sí-sí", ha assegurat Espadaler, sinó que si algú "és en un partit, no pot defensar el programa ni el vot d'altres partits", amb referència al suport dels crítics a la candidatura que prepara Artur Mas.

La presència de personatges amb vinculacions xenòfobes a les llistes municipals causen polèmica. Ahir CiU de Tàrrega va haver de fer fora de la llista Josep Maria Gili per les seves vinculacions amb partits racistes i xenòfobs com Plataforma per Catalunya (PxC) i el Moviment Social Republicà (MSR). La federació nacionalista va comparèixer en roda de premsa d'urgència per anunciar l'expulsió de Gili, ja que en paraules de l'alcaldessa i candidata de CiU, Rosa Maria Perelló, la seva relació amb el MSR és una qüestió "reprobable" i "absolutament incompatible amb els valors de tolerància, democràcia, igualtat i llibertat".

La setmana passada el ple del Consell General del Poder Judicial va decidir suspendre de sou i feina durant tres anys al jutge Santi Vidal per haver promogut la redacció d'una constitució catalana. Se l'acusa d'una falta molt greu per la “ignorància inexcusable” dels seus deures com a jutge, en concret, per vulnerar el deure bàsic de fidelitat a la Constitució i a l'ordenament jurídic.

La divisió del Consell General del Poder Judicial s'ha girat en part a favor del jutge Santiago Vidal. El ple de l'òrgan de govern dels jutges ha evitat l'expulsió definitiva de Vidal de la carrera judicial, i l'ha suspès per tres anys. El promotor de l'acció disciplinària, Antonio Fonseca-Herrero, ha plantejat finalment una suspensió de sou i feina per tres anys del magistrat després que la majoria dels membres del CGPJ -12 contra 9- hagin descartat una de les dues faltes greus que se li imputaven per la seva participació en la proposta de Constitució catalana. Els vocals que han quedat en minoria i que volien expulsar definitivament Vidal han anunciat vot particular.

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha assegurat aquest dijous que troba "tan horrorosa" la probable expulsió del jutge Santi Vidal de la carrera judical que no s'ho vol creure. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es reuneix aquest matí a Madrid per decidir si expulsa el magistrat de l'Audiència de Barcelona per haver redactat una proposta de constitució catalana en el seu temps lliure.

No és la primera vegada que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) expulsa un jutge de la carrera judicial per una sanció disciplinària. Però sí que serà la primera que ho faci per un motiu tan allunyat d'un delicte com el que pot ser escriure una Constitució catalana. I en el seu temps lliure. Si no es produeix un miracle, el jutge Santi Vidal serà expulsat avui dels jutjats.

El ple del CGPJ es reuneix aquest dijous per decidir, entre altres punts de l'ordre del dia, si expulsa el jutge de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal de la carrera judicial per haver participat en les tasques de redacció d'una Constitució catalana. Els magistrats tenen sobre la taula la proposta del promotor de l'acció disciplinària, Antonio Fosenca, que –amb el suport de la Fiscalia– aposta per l'expulsió perquè li atribueix dues faltes molt greus previstes a la llei orgànica del poder judicial: "l'exercici d'activitats incompatibles" amb el càrrec de jutge o magistrat i la "ignorància inexcusable" del compliment dels deures judicials.

L'associació progressista Jutges per la Democràcia ha considerat que hi ha un "inquietant estil autoritari" en la "desproporcionada" maniobra per expulsar de la carrera judicial del jutge de Barcelona Santiago Vidal per la seva participació en la redacció d'una proposta de constitució catalana formulada pel promotor de l'Acció Disciplinària del poder judicial, Antonio Fonseca-Herrero.

1. "No hi pot haver un encàrrec més interessant que imaginar i traduir en un paper com ha de ser el pal de paller, la Constitució del meu país".