Nova sortida de to del president dels Estats Units, Donald Trump. Aquest cop no ha estat en declaracions o comentaris davant la premsa, sinó per escrit i contra els seus predecessors al càrrec. La Casa Blanca ha instal·lat diverses plaques amb comentaris crítics i acusatoris sota les fotos dels expresidents penjades a una paret de la residència presidencial, un edifici fins ara considerat com a símbol de la unitat nacional tant pels demòcrates com pels republicans.

Les oficines de la Primera Dama de la Casa Blanca, destruïdes; el cinema privat dels presidents estatunidencs, arrasat; el jardí dedicat a Jacqueline Kennedy, reduït a runa; l’entrada de l’ala est, on les sufragistes van reclamar el dret de vot de les dones entre el gener del 1917 i el juny del 1919, aniquilada; o el saló on Pau Casals va tocar per a John F. Kennedy, convertit ara en pols i escombraries: així ha desaparegut allò que Betty Ford, esposa de Gerald Ford –el vicepresident que va succeir Nixon després del Watergate–, va anomenar el “cor” de la Casa Blanca.

Benjamin Netanyahu va pactar dilluns el futur de Gaza amb Donald Trump. De la trobada entre el primer ministre israelià i el president dels EUA, a la Casa Blanca, en va sortir el ja famós pla de 20 punts per posar fi al genocidi a la Franja. Però en la reunió al Despatx Oval hi van passar altres coses. Entre elles, la trucada que Trump va obligar Netanyahu a fer al govern de Qatar perquè es disculpés per l'atac a Doha de principis de setembre, en el qual Israel va matar cinc membres de Hamàs.

Llegim a l’ARA que el roserar de la Casa Blanca “ja no és aquell espai verd que Jackie Kennedy va projectar als anys seixanta”, perquè “Donald Trump ha completat una renovació polèmica que ha convertit la gespa en un pati de pedra blanca, amb para-sols ratllats en groc i blanc”.

El Rose Garden de la Casa Blanca ja no és aquell espai verd que Jackie Kennedy va projectar als anys seixanta. Després de mesos d’obres, el president Donald Trump ha completat una renovació polèmica que ha convertit la gespa en un pati de pedra blanca, amb para-sols ratllats en groc i blanc que recorden els de Mar-a-Lago, la seva propietat de Florida.

Es fa difícil imaginar com se'n podrà beneficiar un metge de Ohio o el treballador d'una gasolinera d'Arkansas, però Donald Trump té clar que ho està fent per a tota la nació nord-americana. És part del llegat que els deixa: una sala de ball de més de 180 milions d'euros. "Durant 150 anys, presidents, administracions i personal de la Casa Blanca han reivindicat un espai més ampli dins de la Casa Blanca que permeti acollir molts més convidats dels que són possibles actualment. El president Donald J. Trump ha expressat el seu compromís de posar fi a aquesta limitació històrica, amb la voluntat de deixar un llegat útil per a futures administracions i per al poble nord-americà", així ho expressa la Casa Blanca a la seva pàgina web per justificar la despesa que implicarà construir una enorme i sumptuosa sala de ball.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat aquest dimecres (ja dijous a Europa) que el seu govern pot tancar un nou acord comercial amb la Unió Europea, tot i afegir que no li importa si finalment s'arriba a un pacte o no per evitar la imposició mútua d'aranzels entre les dues potències. "Podríem arribar a un acord amb Europa", ha declarat en una entrevista, per indicar amb indiferència que no li importava gaire el resultat de la negociació: "Ja ho saps, és que tant me fa".

Quan Elon Musk es va convertir en un dels aliats més pròxims de Donald Trump l'any passat, liderava mítings estridents i donava uns 275 milions de dòlars per ajudar-lo a guanyar la presidència, també consumia drogues amb molta més intensitat del que es coneixia fins aleshores, segons persones familiaritzades amb les seves activitats.

Quan Hillary Clinton era primera dama, va esclatar un escàndol per les informacions sobre una inversió de 1.000 dòlars en bestiar amb la qual havia guanyat 100.000 dòlars. Encara que havia passat dotze anys abans que el seu marit arribés a la presidència, l'enrenou es va allargar durant setmanes i va obligar la Casa Blanca a iniciar una revisió.

Els Estats Units no són, ni de bon tros, un dels principals socis comercials de Catalunya. Però l'aterratge a la Casa Blanca de Donald Trump, amb l'anunci que ha fet de tornar a les polítiques proteccionistes i imposar aranzels per frenar l'entrada de productes estrangers, ja ha disparat algunes alarmes. Sense anar més lluny, l'agència per la competitivitat de la Generalitat, Acció, ha creat un servei per fer front a aquesta nova realitat del comerç internacional. Però no només això; també ha elaborat un parell de documents que aborden el tema: un estudi extens sobre els riscos per a l'empresa catalana aquest 2025 i un altre, no tan ampli, centrat només en els riscos que s'obren amb el nou mandat de Trump.

Res en queda del nom original de Melania Trump, nascuda fa 54 anys sota el règim comunista a Sevnica, un petit poble eslovè de 5.000 habitants que aleshores formava part de la República Federativa Socialista de Iugoslàvia. Al llarg de la seva atzarosa trajectòria vital, la dona que dilluns ocuparà per segona vegada el càrrec de primera dama dels Estats Units de la mà de Donald Trump ha tingut tants noms com vides. Tants noms com papers ha hagut d'exercir per poder escalar socialment. Tants noms com ha fet falta per poder deixar al més enrere possible el discret pis on es va criar, amb vistes a les fàbriques de Sevnica. Conèixer-ne tots els noms, però, no significa conèixer-ne totes les vivències, ja que hi ha importants llacunes en el relat vital de Melania que mai han estat aclarides del tot. Sobretot, perquè ella no ha perdut mai ni un moment en donar-ne gaires explicacions a pesar de l'enorme atenció mediàtica que ha rebut des que el seu marit es va postular per primer cop per presidir els EUA, el juny del 2015.

Explicar-se a si mateixa. Aquesta ha estat una de les dificultats més grans amb què s'ha trobat Kamala Harris durant la seva vicepresidència. Projectada sobre la seva imatge, una altra imatge: la que volien veure els que l'observaven. Un joc de màscares i nines russes. O, potser, un altre cop, un cos de dona com a recipient de somnis i pors alienes.

El governador de Florida, Ron DeSantis, ha anunciat per sorpresa aquest diumenge que retira la seva candidatura a la nominació republicana per a les eleccions presidencials del 5 de novembre. En un vídeo de cinc minuts, el candidat que anava segon tot just en l'inici de la cursa cap a la Casa Blanca diu que renuncia a seguir i anuncia que donarà suport a Donald Trump.

Una nova preocupació plana sobre el Partit Demòcrata: si les eleccions presidencials fossin avui, no seria cap sorpresa que les guanyés Donald Trump. Les enquestes fa un temps que avisen de la seva creixent popularitat, i ja es troba dos punts per sobre de Joe Biden (46% a 44%), segons l'última enquesta de The New York Times. Les dades, quan falta menys d'un any per als comicis, s'expliquen tant per la tendència a l'alça de Trump, que està aprofitant les seves quatre històriques imputacions per rellançar la seva campanya, com per la caiguda de Biden, cada vegada més qüestionat dins i fora del seu partit.

Onze han estat les oportunitats que se li han donat al Commander. Aquest dilluns el pastor alemany del president dels Estats Units va tornar a mossegar un agent del Servei Secret de la Casa Blanca. Amb només dos anys, el jove cànid, anomenat Commander, ja ha emplenat pàgines de diaris per successos similars; concretament han estat onze les mossegades que ha fet al personal que treballa per a Joe Biden. Per bé que al mes de juliol ja es va anunciar que s'estava plantejant portar el gos a sessions d'entrenament per controlar la situació, no es té constància que el Commander hagi participat en cap.

"Les nostres relacions són excel·lents: som aliats i amics estables", ha dit Pedro Sánchez a Joe Biden aquest divendres al Despatx Oval, minuts després de la reunió de treball d'una hora que han mantingut tots dos mandataris. Per a Sánchez ha estat la seva primera visita oficial a la Casa Blanca des que va arribar a la presidència, una cita que portava dos anys i mig buscant i que finalment ha arribat en un moment idoni: la data escollida per Washington coincideix amb l'inici de la campanya electoral per a les municipals i autonòmiques a l'estat espanyol. També és la seva segona trobada bilateral amb Joe Biden, després de la que van tenir el juny passat a Madrid, coincidint amb la cimera de l'OTAN.

El president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, ha visitat aquest divendres el despatx presidencial del seu homòleg nord-americà, Joe Biden, amb qui han simbolitzat el restabliment de les relacions entre tots dos països i, en última instància, el retorn del Brasil a l'escena internacional. "Vinc a reposicionar el Brasil en una nova geopolítica mundial, després de quatre anys d'aïllament", ha dit Lula a l'arribar al Despatx Oval, en una visita oficial amb moltes lectures en un moment geopolític convuls. El president brasiler ha trencat amb el confinament del seu predecessor, Jair Bolsonaro, que va mantenir una relació propera amb Trump, però ni tan sols va telefonar Biden durant els seus anys de mandat. Des que va començar la seva nova etapa presidencial, és la tercera visita de Lula a un país estranger, després de l'Argentina i l'Uruguai, i el seu primer viatge a Washington.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha defugit aquest dijous les preguntes de la premsa sobre els documents de l'època en què va ser vicepresident que han trobat els seus advocats en dues localitzacions i que han entregat al departament de Justícia. S'ha limitat a respondre només una pregunta, insistint que "la gent sap que em prenc els documents classificats molt seriosament. Veurem com es desenvolupa tot això, però tinc confiança".

El departament de Justícia dels Estats units investiga la troballa d'uns deu documents confidencials en una antiga oficina privada del president Joe Biden. Els arxius daten de l'època en què Biden va ser vicepresident de l'administració Obama, entre el 2009 i el 2017. Estaven tancats en un armari a l'edifici de Washington DC Penn Biden Center, un think tank afiliat a la Universitat de Pennsilvània que porta el cognom de l'actual president. Els arxius els va trobar l'equip d'advocats del president nord-americà, que els va entregar a les autoritats dels EUA després de notificar-ho a la Casa Blanca. La troballa va tenir lloc al novembre, just abans de les eleccions de mig mandat, d'acord amb el comunicat emès per l'advocat especial del president, Richard Sauber.

Per primera vegada des que Joe Biden ocupa la presidència dels Estats Units, s'ha pogut sentir aquest dijous a la Casa Blanca la tradicional salutació presidencial de 21 bales de canó, una litúrgia establerta el 1842, utilitzada en senyal de respecte a les visites oficials de caps d'estat. L'homenatjat ha sigut Emmanuel Macron, l'actual president de "l'aliat més antic" dels EUA i un "soci indestructible en la causa de la llibertat", segons s'hi ha referit Biden, fent palès el paper clau que va tenir França en la guerra d'independència contra el Regne Unit. Es tracta de la segona visita d'estat del president Macron al país, després d'assistir a la invitació de Donald Trump l'any 2018. És, de fet, el primer mandatari a rebre aquest honor en dues ocasions des de la fundació de la cinquena república francesa l'any 1958.