Una de les cançons de l'etapa final dels Beatles va ser The long and winding road (El llarg i sinuós camí), al disc Let it be, l'últim publicat, tot i que es va gravar abans d'Abbey Road. Segur que a la conselleria d'Economia d'Alícia Romero els venen al cap el títol i parts de la lletra: "Em vas deixar aquí plantat. Fa molt, molt de temps. No em deixis esperant. Guia'm cap a la teva porta". No només per les dificultats que té per aprovar els primers pressupostos de la legislatura de Salvador Illa, que també, sinó per les traves per aconseguir un altre objectiu perseguit pels diferents governs catalans, que és fer de l'Institut Català de Finances (ICF) un veritable banc públic per cobrir espais als quals les entitats financeres privades no arriben, o amb prou feines.

L'Institut Català de Finances (ICF) ha destinat 8 milions d'euros a la nova planta del grup de calderes industrials Attsu, a Riudellots de la Selva. L'empresa està especialitzada en el disseny, fabricació i comercialització de calderes de vapor, oli tèrmic i altres recipients de pressió.

L'Institut Català de Finances (ICF), la banca pública de la Generalitat, ha concedit fins al dia d'avui 846 préstecs a joves de 18 a 35 anys per obtenir l'entrada per a un pis. La mitjana atorgada és de 36.332 euros i un preu mitjà de l'habitatge de 189.908 euros amb una mitjana d'edat dels beneficiaris de 29,4 anys, segons les dades presentades pel secretari general d'Economia i president de la junta de govern de l'ICF, Juli Fernández i la consellera delegada de l'entitat Vanessa Servera.

El Banc Europeu d'Inversions (BEI) i l'Institut Català de Finances (ICF) han subscrit aquest divendres un préstec de 50 milions d'euros que permetrà crear unes 7.500 places assistencials per a gent gran i amb discapacitat a Catalunya. El préstec del BEI, que canalitzarà la banca pública de promoció de la Generalitat, servirà, en concret, per finançar la construcció, compra i rehabilitació de residències, centres de dia i habitatges assistits per als col·lectius més vulnerables.

Nova estratègia. L’Institut Català de Finances (ICF) incrementarà fins als 645 milions d’euros els recursos destinats a inversions en capital risc per donar suport a "projectes empresarials transformadors i que contribueixin al lideratge econòmic de Catalunya".

Fa més d'una dècada que la Generalitat intenta que l'Institut Català de Finances (ICF) es converteixi en la banca pública de Catalunya. La gran patacada va arribar el 2022 quan el Banc d'Espanya —aleshores governat per Pablo Hernández de Cos— va tombar la fitxa bancària sol·licitada per l'ens per motius tècnics i per falta d'un informe favorable de la Comissió Europea. Al maig, Esquerra va rescatar aquesta proposta del calaix i la va posar sobre la taula del Govern de Salvador Illa per aprovar el tercer suplement de crèdit, l'eina que permet al Govern injectar nous recursos a l'economia a falta de pressupostos. Els socialistes van acceptar i aquest dimarts han portat al consell executiu un primer pas per donar-hi compliment.

El Banc Europeu d'Inversions (BEI) i l'Institut Català de Finances (ICF) —les banques públiques de la Unió Europea i la Generalitat, respectivament— han signat un primer préstec de 100 milions d'euros destinat a promoure les inversions en sostenibilitat i adaptació al canvi climàtic de petites i mitjanes empreses catalanes. Aquest crèdit és un primer tram d'un programa de 200 milions, segons han informat en un comunicat conjunt les dues institucions financeres.

L'Institut Català de Finances (ICF), banca pública de la Generalitat, augmentarà la seva plantilla en 29 persones per fer front al seu pla de destinar 600 milions anuals a finançar habitatges socials. La novetat és que l'entitat podrà per primer cop atendre particulars. En concret, a joves de fins a trenta-cinc anys que demanin el 20% de l'entrada del seu primer habitatge, en el marc de l'anomenat fons d'emancipació, dotat amb 100 milions anuals. En l'actualitat, l'ICF compta amb 108 professionals.

L'entrada a la primavera arriba plàcida pel que fa als nous fitxatges. Des del ministeri d'Economia ja es comencen a plantejar noms per succeir el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, el mandat del qual acaba el juny d'aquest any, però el procés va amb calma. "Tenim encara tres mesos i no hi ha gens de pressa per nominar el successor o successora de l'actual governador", assenyalava el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en una entrevista al programa Al rojo vivo fa uns dies. Cuerpo assegurava que té "diversos" candidats al cap, "incloses dones". Mentrestant, a l'ICF comptaran amb l'economista Carme Hortalà com a nova vocal independent, la EPFL tindrà una nova rectora catalana i Nextil fitxa a Ezentis el seu conseller delegat.

L'Institut Català de Finances (ICF), el banc de promoció empresarial de la Generalitat, va incrementar el 2023 el total de diners prestats i, sobretot, el nombre de companyies a les quals va deixar fons, en bona part gràcies a l'impuls d'una nova línia d'ajuda per al sector agrícola.

El Grup Boix, líder a Catalunya en transformació de la fusta, ha rebut el millor dels avals de la Generalitat: l'Institut Català de Finances (ICF), l'entitat financera pública de Catalunya, ha decidit entrar a l'accionariat d'aquest grup empresarial a través d'una ampliació de capital de cinc milions d'euros. L'objectiu és impulsar la construcció d'una nova fàbrica.

El Govern està enllestint la creació d'un fons inversor per entrar en el capital d'empreses considerades estratègiques i influir perquè mantinguin el seu arrelament a Catalunya. Així ho han explicat a l'ARA fonts coneixedores d'aquesta iniciativa, que s'hauria d'aprovar pel consell executiu durant aquesta tardor. En el disseny d'aquest vehicle inversor hi estan treballant la conselleria d'Economia i l'Institut Català de Finances (ICF).

"L'ICF no necessita obtenir la fitxa bancària". El nou conseller delegat de l'Institut Català de Finances, Jordi Òliva, ha assegurat que aquesta entitat no tornarà a intentar obtenir la llicència que permetria a Catalunya tenir un banc públic. Aquest canvi es produeix després que l'any passat l'ICF intentés aconseguir-la presentant la sol·licitud corresponent al Banc Central Europeu i el Banc d'Espanya.

El Govern ha decidit aquest dimarts que sigui el departament d'Economia el que assumeixi la gestió dels avals que la Generalitat va presentar al Tribunal de Comptes per fer front a les fiances de 5,4 milions d'euros per la causa d'Exteriors. D'aquesta manera, se'n deixa al marge l'Institut Català de Finances (ICF) –tot i que aquest ens continua sent qui atorga els avals– i es responsabilitza la conselleria i el titular, Jaume Giró, del Fons Complementari de Riscos. Segons ha explicat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, després de la reunió del Govern d'aquest dimarts, així "es preserva" l'ICF i també es genera un "estalvi" a les arques de la Generalitat, perquè no s'ha de fer l'encàrrec de gestió a cap altra entitat i, per tant, no s'ha de pagar cap comissió. Una comissió que fonts d'Economia xifren en un 0,5% com a mínim i en uns 50.000 euros l'any.

El Tribunal de Comptes ha fet públics aquest divendres els arguments que el van portar a acceptar els avals de l'Institut Català de Finances (ICF) de la Generalitat per fer front a la fiança de la causa d'Exteriors, que s'enfilava fins als 5,4 milions d'euros. En una resolució de 31 pàgines, explicita que l'acció del Govern –presentar els avals en nom de la trentena d'ex alts càrrecs encausats– està emparada legalment, malgrat que va ser rebutjada d'entrada per part de la delegada instructora del Tribunal de Comptes. Una decisió que va ser objecte de recurs per part de la Generalitat i que ara avala la sala de justícia del Tribunal de Comptes.

El nou Tribunal de Comptes reprèn aquest dilluns la seva activitat i formalitza la renovació amb la celebració del primer ple ordinari. En una institució acostumada a l’enclaustrament, les càmeres hi podran entrar per gravar i fotografiar la trobada dels dotze consellers escollits fa unes setmanes pel Congrés i el Senat. Els nous membres assumiran les seves noves carteres després que ja s’oficialitzés qui integra la comissió de govern: Enriqueta Chicano, com a presidenta de la institució; María Dolores Genaro, presidenta de la secció de fiscalització, i Rebeca Laliga, presidenta de la d’enjudiciament. Aquesta secció, que exerceix les funcions jurisdiccionals, té sobre la taula una qüestió que ha de resoldre amb una certa celeritat: acceptar o no els avals de l’Institut Català de Finances (ICF) per a la causa d’Exteriors. La delegada instructora els va rebutjar, però les defenses han presentat recurs.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha denegat l'admissió a tràmit de la querella de Vox i les denúncies de Convivencia Cívica Catalana i del líder de Cs Carlos Carrizosa contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els consellers Jaume Giró i Laura Vilagrà, a més de la resta del Govern, per l'aprovació del decret llei dels avals de l'Institut Català de Finances (ICF) als encausats per l'acció exterior de la Generalitat al Tribunal de Comptes. Segons recull l'ACN, el TSJC conclou que no suposa cap delicte de prevaricació ni malversació de fons públics, com pretenien les acusacions. La Fiscalia també es va oposar a l'admissió a tràmit del cas.

Després de només nou mesos al càrrec, el conseller delegat de l'Institut Català de Finances (ICF), Víctor Guardiola, serà rellevat per Jordi Òliva, fins ara director de negoci institucional de CaixaBank, segons ha pogut saber l'ARA. El Govern aprovarà aquest mateix dimarts el nomenament d'Òliva.

Avalar els encausats pel Tribunal de Comptes per l'activitat exterior de la Generalitat va ser la primera decisió crítica del nou Govern. La determinació de fer-ho a través de l'Institut Català de Finances (ICF) va estar envoltada de dimissions i por a les possibles conseqüències judicials. El temor a la judicialització constant no era infundat. Malgrat l'aval del Consell de Garanties Estatutàries a la decisió de la Generalitat, la Fiscalia ha posat en marxa la investigació contra l'ICF i, segons ha pogut saber l'ARA, ha citat a declarar els membres independents de la junta de govern que van participar en la reunió per concedir els avals.

L'Institut Català de Finances (ICF) i el Govern han posat en marxa una nova línia de préstecs dirigits a la indústria. En total, es destinaran 100 milions d'euros a reactivar aquest sector d'activitat. L'objectiu, explica en un comunicat, és "impulsar projectes que contribueixin a la recuperació i l'impuls de l'activitat industrial de pimes i grans empreses". Aquesta empenta, en línia amb el que demana la Unió Europea, se centrarà sobretot en projectes de transformació ecològica i digital.