Política 29/07/2021

El Consell de Garanties avala per unanimitat el decret del Govern per fer front a les fiances d'Exteriors

L'òrgan recomana, però, que l'ús de l'ICF sigui "excepcional" i "limitat en el temps"

4 min
El conseller de Economia de la Generalitat, Jaume Giró

BarcelonaPrimer pronunciament favorable a la constitucionalitat del decret del Govern per fer front a les fiances d'Exteriors. El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha avalat la norma per unanimitat aquest dijous i considera que encaixa amb la Constitució i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. En un dictamen de més de setanta pàgines, no només defensa la legalitat de la decisió de la Generalitat a l'hora de donar suport econòmic al seu personal fins que hi hagi una sentència ferma, sinó que creu que amb aquesta mesura també "defensa els interessos propis" del Govern quan considera que ha exercit les seves competències "de manera convenient i ajustada al marc estatutari i a l'ordenament jurídic". En aquest sentit, després que diversos partits com Ciutadans i Vox hagin interposat querelles, també descarta que la creació del fons complementari de riscos pugui ser un malbaratament de recursos: "No comporta ni de bon tros un supòsit, per acció ni per omissió, de sostracció de diners públics".

Segons el Consell de Garanties, la creació del fons, dotat amb 10 milions d'euros, és un "dret" que es dona als treballadors públics a ser "coberts" durant l'exercici de les seves funcions que complementa altres assegurances ja contractades per part de la Generalitat. Remarca que hi ha uns condicionants per accedir-hi: haver sigut treballador de la Generalitat, no tenir cap procediment obert en contra per part del Govern i que no hi hagi un pronunciament ferm dels tribunals. Un mecanisme que el Consell de Garanties considera que encaixa amb l'exercici de les competències de la Generalitat i que obliga a retornar els diners de forma íntegra si hi ha una condemna en contra del beneficiari.

D'aquesta manera, el CGE nega, com apuntava Ciutadans en la seva sol·licitud de dictamen, que el decret tingui per objecte afectar directament les funcions del Tribunal de Comptes, ja que remarca que només pot servir per ajudar els treballadors públics a fer front a una fiança provisional. "No té la vocació d'afectar el conjunt de facultats del Tribunal de Comptes en la seva condició d'òrgan jurisdiccional", afirma el dictamen, que afegeix que el fet que hi hagi aquesta cobertura inicial de la Generalitat no suposa "cap interferència" en el transcurs del procediment ni en la fiscalització que exerceix el Tribunal de Comptes.

"El decret és una manifestació de la competència de la Generalitat i la capacitat que té de protegir els seus servidors públics [...] amb la finalitat d'atorgar-los prou cobertura jurídica i econòmica per fer front als requeriments administratius i judicials provisionals, prèvia existència d'una resolució ferma", conclou el Consell de Garanties, amb la qual cosa posa de manifest que es tracta d'una cobertura provisional en tot moment.

També descarta que amb el decret sigui la Generalitat qui assumeixi la responsabilitat comptable en substitució dels encausats. El dictamen assenyala que, si es confirma la sentència ferma, els investigats hauran de retornar els diners a la Generalitat juntament amb els interessos i les despeses generades. "No constatem cap exempció ni disminució de la responsabilitat personal dels afectats, ja que si es confirma la responsabilitat compatible a ells els correspondrà fer front al pagament", assegura.

Canvis en el decret

Malgrat avalar la norma, el Consell fa una sèrie de recomanacions que ara els grups parlamentaris han de debatre si les introdueixen tramitant el decret com a projecte de llei al Parlament. Principalment hi ha dues objeccions: que l'actuació de l'Institut Català de Finances a l'hora de concedir els avals sigui provisional i que quedi clar que els afectats han de retornar els diners a la Generalitat en cas de sentència ferma.

En primer lloc, el Consell demana que en la disposició transitòria del decret, que regula la possibilitat que sigui l'ICF qui avali els encausats, s'especifiqui que es modifica la llei que regula l'Institut. Considera que el fet d'habilitar l'Institut Català de Finances per a aquesta funció modifica la seva naturalesa i, per tant, s'ha d'especificar en el decret que es fa. En tot cas, demana que la seva actuació en aquest tipus d'operacions sigui "excepcional" i "molt limitada en el temps". Una manera de dir que avalen que l'ICF hagi donat suport als encausats per l'activitat exterior al Tribunal de Comptes però que s'ha de substituir al més aviat possible.

No és l'única esmena que proposa el Consell. També reclama que es canviï el redactat de l'article 5 del decret, que fa referència al moment en què els afectats han de retornar els diners a la Generalitat. Ara mateix la norma diu que quan hi hagi pronunciament ferm i, si escau, s'hagin esgotat totes les vies d'impugnació estatals i internacionals. El Consell matisa que aquesta obligació de retorn apareix quan hi ha una sentència ferma, és a dir, quan s'acaba el recorregut en la jurisdicció ordinària –en el cas del Tribunal de Comptes, en la resolució del recurs al Tribunal Suprem–. El CGE considera que una impugnació davant del Tribunal Constitucional o, esgotades les vies internes, davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, no canviaria la naturalesa de la condemna perquè aquestes instàncies no entren en el fons de l'assumpte, sinó que només constaten si s'han respectat els drets fonamentals que recull el Conveni Europeu de Drets Humans.

"Amb una sentència ferma emesa pel poder judicial ordinari, es genera per als beneficiaris del fons l'obligació de reintegrament dels imports garantits en forma de crèdit de dret públic per part de la Generalitat", diu el dictamen.

Ara bé, també obre la porta al fet que hi hagi un ajornament d'aquest retorn si ho demana l'interessat i ho argumenta de forma deguda. Dependria de la Generalitat, en aquest cas, decidir si accepta o no la sol·licitud d'acord amb condicions "objectives". En aquest sentit, el Consell recomana que hi hagi un reglament que deixi clar en quins supòsits s'acceptaria ajornar el retorn dels diners i quin tipus de pronunciament del Tribunal Constitucional o el Tribunal Europeu de Drets Humans ho permetria.

El filtre del Consell, però, no és l'únic que ha de superar la Generalitat. L'Advocacia de l'Estat estudia si el Tribunal de Comptes ha d'acceptar la trentena d'avals de l'Institut Català de Finances i la Fiscalia ja ha obert diligències a petició de Ciutadans per si hi ha un delicte amb la creació del fons. El d'avui és només el primer capítol d'una història que continua.

stats