Acaba l'agost i mentalment, acaba l'estiu. I acaben aquests articles, gràcies a tots els qui heu fet companyia a l'autor. Per acabar, una dèria personal. Estic disposat a batre'm de forma dramàtica en duel per defensar aquesta teoria: ningú sap gaudir dels estius com ho fan els italians. Enlloc trobareu tantes referències culturals a l'estiu com a Itàlia. Tots els grans cantants i artistes li han dedicat la seva atenció, fent protagonista l'estiu de cançons o pel·lícules. Tot i que en realitat els italians també tenen el sector turístic en certa crisi, amb un fort debat sobre la dèria de tenir privatitzades les platges i l'augment dels preus, l'estiu ocupa un lloc central en l'imaginari col·lectiu de tot el país. Per això encara escolto la cançó que sonava per casa perquè agradava a la meva àvia: Sapore di sale, de Gino Paoli.

Renzo Piano és un dels grans arquitectes europeus de la segona meitat del segle XX. Premi Pritzker del 1998, és autor d’obres com el Centre Georges Pompidou (amb Richard Rogers), el gratacel del diari New York Times o la Torre del Pont de Londres. S’ha escrit i dit molt sobre ell. Del que no sabíem gaire res era de la seva obra més íntima i original: la seva família. A Planimetria d’una família feliç (Empúries, en traducció de Pau Vidal), la seva tercera filla, Lia Piano (Gènova, 1972), ens revela l’ambient lliure i heterodox en què van viure els Piano. Després d’uns anys de periple estranger, a la segona meitat dels anys 70 van retornar a Gènova. El Renzo estava a punt de complir els 40 i la mare tot just passava dels 30.

El matí del 14 d’agost del 2018 una intensa pluja queia sobre Gènova. Ersilia Piccino i el seu marit, Roberto Robbiano, viatjaven amb cotxe amb el seu fill Samuele, de vuit anys, per embarcar-se en un ferri rumb a Sardenya. A les 11.36 hores, mentre el vehicle de la família travessava el viaducte Polcevera, conegut popularment com a pont Morandi -una estructura de formigó que dividia la ciutat-, el pont es va ensorrar emportant-se la vida de 43 persones, inclosa la del petit Samuele, la víctima més jove de la tragèdia.

Itàlia ha recordat les 43 víctimes mortals de l'enfonsament del pont Morandi, a Gènova, amb una cerimònia que ha tingut lloc al costat d'un dels pilars del nou pont que s'està construint en aquesta ciutat del nord d'Itàlia, quan fa un any del fatal sinistre.

El pont de Gènova, que va ensorrar-se al mes d'agost i que va causar la mort de 43 persones, serà reconstruït per un consorci format per les empreses italianes Salini Impregilo, Fincantieri i Italferr, i l'arquitecte Renzo Piano –un dels arquitectes italians més coneguts i premiats dels últims anys– serà l'encarregat de crear el nou disseny. "És un pas endavant notable", ha assegurat l'alcalde de Gènova i comissari responsable de la reconstrucció, Marco Bucci, després d'anunciar la notícia.

Després del revés que va rebre dilluns amb una davallada del 4,68% a la borsa italiana, aquest dimarts els mercats van oferir una jornada més plàcida al hòlding d’infraestructures italià Atlantia, que va experimentar un lleuger repunt del 3,72% al mercat borsari de Milà. Però mentre l’impacte econòmic amainava una mica, el front polític provocat per l’enfonsament del pont Morandi, a Gènova, es complicava encara més. I és que el primer ministre italià, Giuseppe Conte, va considerar insuficient l’oferta que dissabte va fer pública el conseller delegat de la concessionària, Giovanni Castellucci. Castellucci va anunciar la creació d’un fons de 500 milions d’euros per sufragar les “despeses immediates” de les víctimes directes de l’ensorrament del viaducte genovès registrat el 14 d’agost, però aquesta mesura no sembla suficent al govern.

L'enginyer Riccardo Morandi, dissenyador del pont que es va ensorrar a Gènova, va advertir el 1979 que el viaducte necessitava un manteniment constant per la corrosió a què estava exposat com a conseqüència de l'aire marí i de la contaminació.

El conseller delegat d'Atlantia, propietària de la concessió d'autopistes Autostrade per l'Italia, Giovanni Castellucci, ha anunciat aquest dissabte que crearan un fons d'almenys 500 milions d'euros per a les víctimes de l'enfonsament del pont a la ciutat italiana de Gènova de dimarts.

Mentre els equips de rescat continuen treballant sense parar per buscar la desena de cadàvers que creuen que encara queden atrapats entre les runes, la causa de la caiguda, dimarts, del pont Morandi de Gènova –la xifra oficial de morts, de moment, és de 38– és un dels grans interrogants. Ahir, Antonio Brencich, professor de la Universitat de Gènova i membre del comitè de transport i infraestructures encarregat de determinar els motius de l’enfonsament, va assegurar que el trencament d’un cable d’acer és “una hipòtesi de treball seriosa”.

El controvertit ministre de l'Interior italià, Matteo Salvini, continua generant polèmica. Aquest divendres s'ha sabut que la nit del 14 d'agost, hores després de l'enfonsament del pont de Gènova que va causar almenys 38 morts, Salvini se'n va anar de festa. Les fotografies compartides a les xarxes socials pels seus acompanyants, altres membres del seu partit, la Lliga, l'han delatat.

La concessionària Atlantia, que explota l'autopista que passa pel viaducte de Gènova que es va enfonsar, recuperava el matí d'aquest divendres un 5,38% del seu valor a la borsa de Milà, després del fort descens del 22,2% que va patir dijous després que el govern italià especulés amb la possibilitat de retirar-li la concessió.

Les accions del grup italià de concessions Atlantia, propietari del 88,06% d'Autostrade, empresa concessionària de l'autopista A10 i del pont que es va enfonsar aquest dimarts a Gènova i va causar 39 morts, han començat la sessió a la borsa de Milà amb una caiguda superior al 20%.

La concessionària d'autopistes italiana Autostrade per l'Italia, filial d'Atlantia i responsable de la gestió del pont enfonsat a Gènova, ha assegurat en un comunicat que el viaducte estava en plena reforma del paviment i que estava sotmès a controls periòdics tal com demana la normativa italiana.

La delegació del govern de Gènova ha informat aquest dimecres que el balanç provisional de morts per l'esfondrament del viaducte de la ciutat ascendeix a 39 persones. Tres són de nacionalitat francesa. També ha comunicat que hi ha setze ferits més –dotze dels quals es troben en estat greu– i es preveu que el nombre de víctimes augmenti. Un miler d’efectius continuen buscant supervivents entre la runa desesperadament. Els bombers han difós un vídeo a Twitter que mostra la dificultat de les tasques de rescat.

Les quatre gotes que queien a primera hora del matí, quan ens hem acomiadat de les nostres vacances a la Toscana italiana, són ara una autèntic diluvi. Ens acostem a Gènova i el soroll de la pluja contra el vidre del cotxe és eixordador. Plou molt i els nens s’entretenen amb el contrast entre el soroll que fa dins i fora dels molts túnels que anem travessant. Estan divertits i els fas una foto per informar la família que ja heu començat el -llarg- viatge de tornada a Barcelona. L’àvia, que reconeix que ja té moltes ganes de veure’ls, pregunta on sou i li respons que a prop de Gènova. I, de cop, el trànsit ja no és gens fluid. Hi ha aigua per tot arreu i estem pràcticament aturats. Pensem, primer, que la pluja complica la circulació i, passada una estona, que hi deu haver hagut un accident. Comencem a sentir sirenes. Passa més o menys un quart d’hora de les dotze del migdia i estem a l’últim desviament possible abans del pont Morandi -que no ho sabem, però s’acaba d’ensorrar- i el navegador del cotxe ens ofereix una ruta alternativa per agafar l’A-10 i seguir cap a França. Haurem d’entrar a Gènova i allà, pels carrers col·lapsats encara per la pluja intensa, ens creuem amb ambulàncies, bombers i policia. Al cotxe hi sona Reggae per Xics per imperatiu infantil i no tenim cap contacte amb la informació. Seguim atabalats pel caos circulatori i l’aiguat.

Europa es va veure aquest dimarts sacsejada per una catàstrofe que sembla impròpia del món occidental. L'enfonsament d'un tram de 250 metres del viaducte de l'A-10 que travessa el riu Polcevera, a la zona portuària de Gènova, es va convertir en una trampa mortal per a les desenes de persones que en aquell moment circulaven pel pont, 30 cotxes i tres camions, i per a aquelles a qui van caure a sobre els milers de tones de formigó de la infraestructura, ja que a sota del pont hi havia cases i tot tipus d'edificis industrials i comercials, així com una via fèrria. Això complica molt les tasques de rescat i fa que sigui difícil establir un balanç de víctimes definitiu, i potser haurem d'esperar dies.

José María Aznar no deixa de petja Mariano Rajoy i envia un enèsim toc d'atenció al PP davant de l'auge de Ciutadans. En l'editorial de l'últim número de la revista 'Cuadernos de Pensamiento Político', que edita la FAES, el 'think tank' del PP, demana al seu partit que reaccioni davant del "perill" que suposa la "probable consolidació d'una esquerda en l'espai electoral del centredreta".