L’endemà de la nit en què s’havia d’aniquilar tota una civilització, un home-robot i un gos-robot feien tombarelles a Dubai. Els turistes els fotografiaven mentre esperaven per entrar al futur. El futur ha fet molt de vertigen aquests dies als països del Golf. El futur incert del Golf encara fa vertigen.

La conversa en directe amb el cap d'Internacional de l'ARA i enviat especial a Dubai, Francesc Millan, queda ajornada per qüestions d'actualitat. Donarem nova data.

Aquest article s’està escrivint des de la planta 41 d’un dels molts hotels superlatius que hi ha a Dubai. 

L'atac conjunt dels EUA i Israel contra l'Iran feia temps que es cuinava als despatxos de Washington i Tel-Aviv, però la imminència de l'ofensiva no es va fer evident fins al dia abans que s'iniciés. Aquest poc marge i la ràpida extensió del conflicte, amb la resposta de Teheran contra diversos països de la regió, ha agafat per sorpresa ciutadans de tot el món que dissabte es trobaven al golf Pèrsic, sigui treballant, de vacances o en trànsit. El tancament de l'espai aeri n'ha deixat molts atrapats en la incertesa de quan podran tornar a casa. Per aquest motiu, el govern espanyol ja ha iniciat l'evacuació d'espanyols a la zona, on n'hi ha un total de 30.000, tal com ha anunciat el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, a la roda de premsa posterior al consell de ministres.

La rajola de xocolata farcida de praliné de festucs i pasta torrada kataifi (una mena de pasta fil·lo) s’ha convertit en un fenomen de masses que ha dividit els xocolaters en dos bàndols: els que no en volen saber res, perquè la troben comercial; i els que l’han començat a elaborar perquè consideren que és tan bon invent com va ser en el seu dia l’After Eight, que es va crear al Regne Unit el 1962. El cas és que aquesta rajola de xocolata innovadora, creada per l'egípicia Sarah Hamouda el 2022, té un preu alt per culpa del farcit, concretament del praliné, els festucs amb sucre, perquè la fruita seca costa al voltant de trenta euros el quilo. Per això, el xocolater Lluc Crusellas afirma que “si et trobes una xocolata Dubai per dos euros, és una rajola de Dubai falsa, sense festucs”.

L'aeroport de Dubai ha posat en marxa un nou sistema d'intel·ligència artificial (IA) que permet als passatgers travessar el control d'immigració sense haver de presentar documents, simplement caminant per un túnel amb catifa vermella. El sistema escaneja les dades biomètriques de cada persona per identificar-la sense necessitat que aporti cap paper, cosa que redueix el procés, que dura només uns 14 segons.

Mohamad Orfali va néixer a Alep. Però quin any? Si l'hi preguntes a aquest cuiner entusiasta i curiós, et dirà que a finals dels 80. No revelarà l’edat, però no pas perquè tingui l’autoestima d’una diva, sinó perquè té la il·lusió d’un nen. El seu establiment, Orfali Bros Bistró, és a Dubai, acaba de guanyar una estrella Michelin i és considerat per segon any consecutiu el millor restaurant del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica segons el rànquing 50 Best. És a Barcelona amb els seus germans, gaudint d’una ciutat que estima i coneix i explorant l’opció d'obrir-hi alguna cosa en el futur. Sorprèn que no sigui als Estats Units, on precisament l'endemà se celebra la gala que acabarà coronant el Disfrutar com a número 1 de la llista. La resposta és curta i aclaparadora: té passaport sirià i no hi pot anar perquè els EUA no li autoritzen el visat.

Entre les personalitats amb divorcis curiosos hi ha el cas de Rupert Murdoch, que va divorciar-se de Jerry Hall a través d'un correu electrònic en el qual va posar els seus advocats en còpia. Però els correus electrònics entre la generació Z no s'estilen gaire i així ho ha demostrat la princesa de Dubai Mahra Sheikha bint Mohammed bin Rashid al-Maktoum, de 30 anys, que ha demanat el divorci al xeic Mana al-Maktoum a través d'un post a Instagram.

Dimarts passat es va tancar a Dubai la COP28. Les COP són un aparador, contradictori i paradoxal, de les relacions econòmiques i polítiques internacionals. La COP28, com les anteriors, ha estat de fet dues conferències. Una de formal, dels governs, amb els diplomàtics discutint els termes dels acords i les resolucions. I una trobada paral·lela, on hi va tothom: polítics, empreses, científics, ONG i enguany 1.200 lobbistes de les indústries del petroli i el gas. A la COP28 s’hi havien registrat 100.000 persones, de les quals 70.000 hi van anar.

Què s'hi juga el món en la cimera climàtica de Dubai? Què hauria de sortir d'una trobada que reuneix més de 70.000 delegats de prop de 200 països en una de les ciutats més insostenibles del món? No és gaire encoratjador que la cimera de l'ONU sobre el canvi climàtic, la COP28, se celebri als Emirats Àrabs Units –setè país productor de petroli del món–, ni que tingui com a president el conseller delegat de l'Abu Dhabi National Oil Company, Sultan Ahmed Al Jaber. Però l'escalfament global provocat per la crema de combustibles fòssils s'està accelerant. I, en l'any que hem batut molts rècords climàtics, és més urgent que mai que aquesta trobada mundial ofereixi resultats.

La Cimera del Clima que s’està celebrant a Dubai, la COP28, que encara dura, ja ens ha deixat més preguntes que respostes, la mateixa desconfiança de sempre o fins augmentada, i un rècord molt qüestionable: l’assistència de 100.000 persones, quatre vegades més que en l’anterior COP. Que hi vagi més gent no està intrínsecament relacionat amb el fet que s’aportin més solucions ni més immediatament. Per això una de les preguntes que sorgeixen inevitablement és: ¿cal que totes aquestes persones es desplacin amb transports contaminants per parlar de com han de solucionar els països el tema del canvi climàtic? ¿Cal que es desplaci algú quan sabem que totes aquestes cimeres tenen un cost ecològic i econòmic desproporcionat, tenint en compte els acords als quals no arriben mai? Si hi hagués algun país al món governat pensant en el futur i no en el present immediat que dona els vots, ¿voleu dir que no ens n’hauríem assabentat, ja? ¿Cal muntar tot aquest circ per continuar ofenent la ciutadania, com si no tinguéssim prou circs i guerres evitables? ¿Pot ser quasi igual d’eficaç però molt més barat i ecològic posar un ciri a la Verge i esperar que plogui i que no pugi més l’escalfament global? 

La COP28 arrenca aquest dijous a Dubai. No ho fa en les millors circumstàncies per dos motius evidents: perquè no s'estan complint les exigències de la Cimera de París del 2015 per frenar l'emissió de gasos d'efecte hivernacle –les últimes cimeres de Glasgow i Egipte no van ser prou resolutives– i perquè el país que acull la cita és un dels grans productors mundials de petroli, i hi ha la sospita plausible que pot aprofitar-la per assegurar-se el negoci. Així doncs, ni els precedents ni el present resulten gaire afalagadors. El clima no és gens propici. Les ONG climàtiques han posat el crit al cel, la majoria de governs i la mateixa ONU de moment miren cap a una altra banda, i en conjunt les expectatives d'acords són baixes, cosa que preocupa, i molt, als científics. I que ens hauria de preocupar a tots els ciutadans del món. Realment estem jugant amb el futur del planeta amb una frivolitat increïble. Tots som responsables de la situació creada, però ningú acaba d'assumir responsabilitats de debò. I no sembla que de Dubai en surtin compromisos ambiciosos ni una consciència superior per complir-los. Si aquest pronòstic resulta erroni, ho haurem de celebrar.

"Fa 100 anys tot això no existia. Els anglesos que venien aquí no ens veien amb bons ulls" explica Abdullah Bin Jasem al-Mutairi, historiador del Centre de Cultura de Dubai. "Quan dic que no ens veien amb bons ulls vull dir que creien que érem una mica salvatges, i potser tenien una mica de raó. Però mira ara. Ara els britànics es moren de ganes de viure i treballar a Dubai", afegeix amb orgull.

La dependència contínua dels combustibles fòssils està fent malbé la nostra salut i elevant les temperatures globals a nivells rècord. La combinació de calamitats climàtiques dels últims anys (fenòmens meteorològics extrems, inseguretat alimentària, escassetat d'aigua i empitjorament de la contaminació atmosfèrica) és conseqüència directa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH). Però potser els perjudicis que experimentem avui només són una petita mostra de les catàstrofes que ens esperen.

En una illa artificial a la vora del golf Pèrsic, Dima Tutkov, de 39 anys, se sent segur. No hi ha cap de les actituds anti-russes de què sent parlar a Europa. No ha vist sots ni indigents, a diferència del que va veure a Los Angeles. I encara que la seva agència de publicitat obté grans beneficis a Rússia, no s'ha de preocupar que el reclutin per lluitar a Ucraïna. "Dubai és molt més lliure, en tots els sentits. Som independents de Rússia". Un any després de l'entrada en vigor de les sancions econòmiques contra el Kremlin, els russos rics ho continuen sent. I a Dubai, la ciutat més gran dels Emirats Àrabs Units, han trobat el seu refugi, a recer de la guerra.

Una simple ullada a una imatge per satèl·lit és suficient per adonar-se de la fina línia que separa la innovació luxosa del malbaratament megalòman. A només quatre quilòmetres de la costa de Dubai, l’emirat va començar l’any 2003 un macroprojecte per aixecar 300 illes artificials que recreen la forma de l’atles mundial i convertir-les en una mescla entre complex turístic d’elit, destí d’oci i espai per a segones residències.

L'emir de Dubai, Mohammed bin Rashid al-Maktoum, ha estat sentenciat per l'Alt Tribunal de Londres a pagar 554 milions de lliures (733 milions de dòlars) en el que és el final de la batalla per la custòdia dels seus dos fills amb la seva exdona Haya bint al-Hussein, germana del rei Abdullah de Jordània. La major part d'aquesta enorme quantitat és per garantir la seva seguretat durant tota la vida, sobretot per abordar el "greu risc" que els suposa l'emir, ha dit el jutge, Philip Moor. "No demana un premi per a ella", ho demana "per seguretat" i per indemnitzar-la pels béns que va perdre com a conseqüència de la ruptura matrimonial, afegeix el magistrat.

La princesa Xeikha Latifa, de qui es va denunciar que havia sigut segrestada pel seu pare, el xeic Mohammed bin Raixid al-Maktum, governador de Dubai, ha aparegut en una fotografia a Instagram en què se la veu a l'aeroport de Barajas, a Madrid. Segons sembla, estaria de vacances. Després de publicar vídeos denunciant que estava privada de llibertat, la fotografia ha generat sorpresa. Un dels advocats que van fer campanya per la seva llibertat ha declarat que es tracta d'una prova que s'estan aconseguint avenços en la seva situació. "Estem contents de veure que Latifa té, aparentment, un passaport. Que viatja i gaudeix d'un grau de llibertat creixent. Són passos molt positius", deia David Haigh, el cofundador de la campanya Free Latifa.

Aquests dies toca quedar-se a casa, però el confinament no ha de ser sinònim d’avorriment ni tampoc de no visitar més enllà de la nevera. Sens dubte internet fa més suportable la situació i ofereix les eines necessàries per gaudir de destinacions poc assequibles com Dubai des de la comoditat del sofà i a un cost increïblement menor.

Rapte, greus abusos físics, tortura i una campanya d'intimidació. Són les al·legacions fetes contra el xeic de Dubai i príncep regent de l'emirat, Mohammad bin Raixid al-Maktum, per la seva exesposa –la sisena dona amb qui s'havia casat– la princesa Haia de Jordània, germana del rei Abdalá II de Jordània. Al·legacions que s'han demostrat certes, d'acord amb el veredicte de l'alt tribunal d'Anglaterra i Gal·les emès aquest dijous. En la sentencia el tribunal també ha anul·lat l'intent del xeic de mantenir en secret les acusacions de la princesa. En conseqüència, els detalls foscos de la vida del xeic darrere els murs del palau han sortit a la llum, així com el silenci còmplice del govern del Regne Unit.