En un món cada cop més volàtil, el comerç internacional busca noves estratègies per garantir les rutes. Les navilieres han firmat nous acords comercials per establir escales òptimes, coincidint amb la paralització que ha provocat la guerra a Gaza en el canal de Suez, la principal porta d’entrada al Mediterrani per als vaixells provinents d’Àsia. Tota aquesta reconfiguració del tràfic mundial ha impactat en l'activitat del Port de Barcelona en el primer semestre d'aquest 2025.

Molts dels productes que es troben a les prestatgeries de les botigues o entren en forma de paquet a casa fan viatges molt llargs en vaixells, omplint contenidors de gom a gom i anant d'una punta a l'altra del món. Els col·loquen a terra unes grues que semblen sortides d'una pel·lícula de ciència-ficció, exageradament grans i amb capacitat d'aixecar molt pes. Al Port de Barcelona la principal terminal de contenidors acaba d'estrenar una ampliació que li fa guanyar un 25% de capacitat.

Els Mossos d’Esquadra investiguen la troballa d’un nadó mort en un contenidor de Cubelles (Garraf), segons ha fet públic la policia en un comunicat. Segons fonts policials, tard a la nit, poc abans de les 12 hores, un veí que anava a llençar la brossa va descobrir el nadó, que estava a dins del contenidor. Es tracta d'un contenidor verd, de rebuig, ubicat al Carrer Priorat de Sant Pere.

Els carrers de Barcelona estan més nets que fa un any. Vehicles de totes mides circulen amunt i avall amb personal que escombra, recull, retira o rega. Apel·lo a la comprensió lectora: que els carrers estiguin més nets no vol dir que estiguin nets del tot. A la ciutat li està costant recuperar-se, perquè brutícia crida brutícia i havíem tocat fons. 

Barcelona ja ha engegat el compte enrere per desplegar la nova contracta de la neteja, que fa temps que es presenta com la solució gairebé màgica per fer front als problemes de brutícia als carrers: els canvis han de servir, segons el govern municipal, no només per netejar més, sinó també per fer-ho millor amb, per exemple, nova maquinària adaptada per pentinar els carrils bici o amb un increment del 10% de la plantilla: 400 persones més dedicades a netejar i recollir residus, que situen en 4.400 el conjunt de l'equip. Els canvis no són petits i impliquen la renovació dels més de 25.000 contenidors de la ciutat –entre 800 i 1.000 cada setmana– o la posada en marxa d'una nova flota de vehicles, en què el 66% seran elèctrics per reduir les molèsties de soroll als veïns i per fer, també, més eficient la feina dels operaris, que tindran carrets autopropulsats per moure's d'un lloc a l'altre. I, per això, l'equip d'Ada Colau insisteix que el desplegament no es farà de la nit al dia però que la reivindicada millora de la neteja als carrers de Barcelona es veurà ja des del primer moment als cinc districtes que comencen a aplicar canvis el 7 de març. A l'altra meitat de la ciutat, s'hi desplegaran a partir del setembre.

Barcelona tindrà un nou bloc de pisos contenidor. Després del que ja es va aixecar fa dos anys al Barri Gòtic, l'Ajuntament ha iniciat aquest dimecres el muntatge d'un nou bloc, aquest al carrer d'Irena Sendler, sota la plaça de les Glòries. L'edifici, que oficialment es diu Allotjament de Proximitat Provisional (APROP), tindrà set plantes i capacitat per a 42 allotjaments formats per 77 mòduls. Estarà acabat en sis mesos i mig, un termini molt inferior al que caldria per fer un edifici tradicional, que seria d'uns dos anys. L'obra costarà prop de cinc milions d'euros, uns 120.000 euros per pis, però aquest preu també inclou la urbanització de l'interior d'illa i la creació d'un hort urbà al terrat. "Han vingut per quedar-se", ha dit orgullosa l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau. La primera promoció de pisos contenidor, que va provocar algunes crítiques i "burles", ha recordat Colau, ha estat premiada com a model d'innovació arquitectònica i social.

“Molt malament, això és insuportable”. És la frase més repetida pels saltencs entrevistats en el cinquè dia de la vaga d’escombraries, iniciada pels treballadors per reclamar una millora de les condicions laborals. Una aturada indefinida que, a peu de carrer, s’ha traduït en turons de bosses, mobles, caixes, ampolles i tota mena de porqueria que s’amuntega per totes les voreres. De fet, aquests dies, no cal saber on són els punts de recollida: només cal seguir el rastre de la fetidesa que delata on són els contenidors molt abans d’albirar-los.

No s'han previst canvis perquè els contenidors de Barcelona estiguin fets de material difícil d'incendiar, a prova de protestes, però la nova contracta de la neteja que la ciutat prepara des del 2018 –d'aquí que alguns dels grans anuncis semblin ja repetits– i que el ple aprovarà, finalment, aquest divendres sí que recull millores encaminades a fer augmentar el percentatge de recollida selectiva de brossa, estancat de fa anys en vora el 38%. Una de les tecnologies que es volen introduir són els contenidors intel·ligents, que demanaran a l'usuari que s'identifiqui abans de permetre-li llençar la seva brossa i que es confia que, en un futur, puguin servir per adaptar la taxa que paga cada veí en concepte de recollida d'escombraries: si recicles millor, pagues menys.

Un país com Catalunya, que va recuperar la institució històrica d'una policia pròpia després de la dictadura, amb un desplegament progressiu durant anys, amb una constant formació a través de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, de referència mundial, i amb la capacitat en determinants moments d’impulsar canvis interns per tenir lideratges policials rellevants, no es mereix el judici sumaríssim al qual ara s’està sometent aquesta institució, formada per milers de funcionaris públics catalans i totalment arrelada al territori.

El contracte per a la neteja i la recollida de residus és el de més envergadura econòmica dels que gestiona l'Ajuntament de Barcelona. S'endú entre el 9% i el 10% dels més de 3.000 milions del pressupost municipal, a raó de prop de 300 milions anuals. I, un cop adjudicat, s'allargarà durant vuit anys i dos més de prorrogables. És, sens dubte, una de les decisions més importants del consistori i ara es pren amb el precedent polèmic de les irregularitats de FCC que es van denunciar. Aquesta empresa oferia el servei a la zona centre i, presumptament, inflava les dades de les escombraries recollides per obtenir més ingressos. L'Ajuntament, que va xifrar el possible frau en més de tres milions d'euros, la va sancionar amb una multa de set milions, que FCC va recórrer, i la Fiscalia va arxivar la investigació. Malgrat aquest precedent, FCC tornarà a gestionar la mateixa zona en el nou contracte després d'obtenir la millor puntuació en la taula de contractació, segons ha informat avui el govern municipal.

Dissabte passat a Barcelona els Mossos van encapsular un grup de manifestants al barri de Gràcia i seguidament van carregar contra ells. Posteriorment des de la policia es va considerar aquesta acció un “error tàctic”. La por que va passar la gent que era allà al mig no va ser tan estratègica. No haver sortit de casa. El conseller d’Interior va sostenir que “es va fer una mínima utilització de la força”. En els vídeos que corrien per la xarxa la força semblava notable, però a mi no em feu cas que soc dèbil. A una noia li han buidat un ull. És un dany col·lateral encara que en realitat sigui frontal i evitable. Qui pateix és el contenidor, que es quantifica i magnifica sabent que la majoria de manifestants no cremen mai res. No per manca de motius. Per por estratègica. I per ignorància espaterrant, uns comerciants parlen de “la Nit dels Vidres Trencats”, quan en realitat l’únic que va passar és que uns quants van trencar vidres a la nit. Us podríeu desesperar al primer paràgraf. Però aguanteu. Com feu sempre. Com ho estem fent. Encara que la resiliència hi hagi dies que sigui admirable i d’altres que faci una mica d’angúnia. 

Per a uns, sembleu intocables. El pilar sobre el qual descansen les nostres ciutats: els contenidors que ens vam donar entre tots. Per a uns altres, sou material inflamable. Joves que cremen tota la merda que acumuleu a dins per emetre senyals de fum amb l'esperança que algú els vegi.

Un mes després de l'inici de les protestes contra la sentència del Procés, la ciutat de Barcelona ha començat a reposar els contenidors que es van cremar durant els disturbis o que es van retirar de manera preventiva. En total, 1.160, dels quals 1.044 van acabar cremats. I ho està fent en dues fases. La primera, que serveix per recol·locar uns 700 contenidors, ja està en marxa i s'està fent a un ritme de 50 contenidors diaris a les zones més perifèriques i que van patir menys l'impacte de les protestes. A partir del 22 de novembre, es veurà si el "clima" de la ciutat permet tornar a col·locar també els 460 de les zones més calentes, com ha detallat el regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia.

La Guàrdia Urbana ha detingut quatre joves, dos nois i dues noies, per haver cremat aquesta matinada una vintena de motos, dos vehicles, un contenidor de brossa i un tendal al barri de Gràcia de Barcelona. Les motos i els vehicles estaven aparcats en diferents carrers de Gràcia. Un dels incendis provocats, que ha cremat set motos i un contenidor al carrer Mariana Pineda, també ha afectat la façana d'un edifici, cosa que ha comportat que dos veïns del bloc hagin hagut de ser atesos per inhalació lleu de fum.

"Groc separatista". Així ha definit la consellera de Ciutadans al districte de les Corts, Sonia Reina, les papereres provisionals que s'han instal·lat tot avui en punts de la ciutat com el carrer Marina per donar servei als corredors de la Cursa dels Nassos. En un tuit que ha generat tota mena de mofes, Reina –que no sabia per què s'havien col·locat aquestes papereres– ha acusat l'alcaldessa, Ada Colau, de perseguir l'objectiu de "fracturar" i "dividir" per haver posat papereres grogues. Com alguns usuaris de la xarxa li han fet veure, però, són de color groc perquè estan pensades perquè s'hi llencin envasos.

El port de Barcelona ha batut el 2015 el seu rècord de tràfics de mercaderies, i supera així els nivells d'abans de la crisi, especialment per l'impuls dels contenidors que han sortit de l'enclavament català cap a mercats de tot el món, que han augmentat un 6,5%, i l'increment de l'exportació d'automòbils, que ha crescut un 5%, segons les dades de tancament d'any que ha publicat l'autoritat portuària.

El tràfic de vehicles al port de Barcelona ha crescut un 19% fins a l'octubre en relació al mateix període de l'any passat, segons ha informat aquest dilluns l'Autoritat Portuària. Les importacions d'automòbils han augmentat el 41%, fins a gairebé 350.000 unitats, mentre que les exportacions han crescut el 5% i voregen les 375.000 unitats.

El tràfic total de mercaderies al port de Barcelona ha arribat a les 34,9 milions de tones fins al setembre, amb el que es manté estable. Tot i això el tràfic de contenidors ha crescut el 4% per la millora del comerç exterior, amb un increment del 10% en contenidors d'importació i del 9% en els d'exportació.