Han seguit el concert hipnotitzats i sense adonar-se que el cos anava cedint a les cançons de Dipotria, el doble disc de Pau Riba que s’ha homenatjat al Teatre Grec aquest dimarts amb totes les entrades venudes. Primer han estat els ulls que, coordinats, s’han anat obrint com una flor. Després, els petits i descontrolats moviments d’aprovació del cap, que han passat a les espatlles i han contagiat els braços. La parella expulsava l’energia per les mans i passava a surar per l’aire. Primer s’ha aixecat ella i, mig segon després, ho ha fet ell. Ha estat a la part final del concert. A l’escenari ja feia estona que ballaven, però al públic li ha costat arrencar.

"La darrera vegada que vam tocar aquests temes els cantava el Pau", explica Moisès Queralt, un dels representants de la banda que interpretarà les cançons de Dioptria el 22 de juliol al Teatre Grec de Barcelona. De Mortimers és la darrera formació que va acompanyar Pau Riba en diversos espectacles i també en la celebració dels cinquanta anys del seu disc més mític. Ara tornaran a portar-lo al directe acompanyats d'una dotzena d'artistes, entre els quals hi ha veus com la de Roger Mas, Rita Payés, La Ludwig Band o El Petit de Cal Eril. "Cada persona que hem involucrat en el projecte té o ha tingut alguna relació amb el Pau", assenyala Pol Segarra, que s'ha encarregat de la direcció executiva i artística del projecte. Caïm Riba, un dels cinc fills de Pau Riba, s'ha encarregat de la direcció artística del projecte i confessa que quan li van fer la proposta, el van agafar desprevingut, però que "d'alguna manera li devíem al Pau".

Un tram final apoteòsic ha fet memorable l'homenatge a la sala Zeleste programat a l'avinguda de la Catedral de Barcelona dins de les Festes de la Mercè. En el record, Víctor Jou (1939-2023), impulsor d'aquell oasi contracultural a tocar de Santa Maria del Mar que als anys setanta va ser epicentre de la música laietana i terra de promissió per a Sisa, Pau Riba, Gato Pérez, l'Orquestra Plateria, l'Orquestra Mirasol, Toti Soler, Música Urbana i la Companyia Elèctrica Dharma. Tots han tingut espai en aquest homenatge, menys la Dharma, un lapsus incomprensible per part de l'organització, atès que és l'únic grup que s'ha mantingut en actiu des de la fundació de Zeleste el 1973.

Abans de començar el curs, els alumnes de l'escola pública de Sant Esteve de Guialbes (Pla de l'Estany) no sabien qui era Pau Riba i desconeixien les seves cançons. Ara, però, a l'hora del pati, a casa, als passadissos o a l'aula, taral·legen les seves lletres extravagants i no es poden treure del cap la cantarella compassada de les melodies. És així perquè, durant el primer trimestre, el centenar de nens i nenes del centre, des d'infantil fins a sisè de primària, han participat en l'obra Pau Riba, el musical, estrenada el passat divendres 15 de desembre al teatre de Vilafreser amb un èxit rotund. És un espectacle de creació pròpia amb música en directe, concebut pels mestres amb l'ajuda de les famílies, que reivindica l'obra i el llegat de l'autor de Dioptria, que va morir el març del 2022.

Un dia escoltes una cançó com Hi ha gent i t'esclata el cap. I et demanes com és que no es coneix més aquesta meravella de blues-rock psicodèlic amb lletra del poeta Joan Vergés que Toti Soler va publicar el 1970, quan tenia 21 anys. Una sensació semblant va experimentar Ricky Gil quan va descobrir-la. Després la va versionar i ara forma part del disc Artefactes sonors de l'underground català (Chesapik, 2023), el segon que Gil fa amb el grup vilanoví Biscuit. A més de Hi ha gent, l'àlbum inclou deu versions més de cançons de grups i artistes com Pau Riba, Sisa, Melodrama, Gato Pérez, Maria del Mar Bonet, Ia & Batiste, Jordi Paniagua i Guillermina Motta.

Caïm Riba (Formentera, 1974) ha reprès l'activitat discogràfica un any després de la mort del seu pare, Pau Riba. I ho fa amb El racó dels pensaments (RGB Suports, 2023), una desena de cançons que proposen "benestar i alegria", aprofundint en l'esperit de l'àlbum anterior, Llunes de Plutó (2021), però amb més calma que rauxa. Això sí, en directe les defensa en un format de "power trio de tota la vida", amb el baixista Alexandre Rexach (Glaucs) i el bateria Àlex Tena (Jarabe de Palo). Caïm Riba actua el 14 de juliol al Talarn Music Experience i el 24 al Village de l'Alma Festival de Pedralbes, al Poble Espanyol de Barcelona.

La llista dels personatges coneguts que ens han deixat aquest any és llarga. Aquí us deixem una selecció d'alguns dels més rellevants o que més ens han commogut.

“De’n Pau Riba, Erro: Erro des del meu central refugi / en solitària condemna”, va recitar el poeta Enric Casasses divendres a l’avinguda de la Catedral de Barcelona. Va ser el toc d’inici d’un homenatge a Pau Riba protagonitzat per “músics i poetes de la seva corda”, tothom compromès amb l’esperit imprevisible d’un geni capaç de ser estripat i tendre en el mateix vers. Tal com havia explicat el poeta Oriol Sauleda, hi van sonar “cançons inèdites, tendres, profundes, plenes de l’amor senzill” per reivindicar “un Pau genial lletraferit, creador de cançons i a favor de la humanitat” sis mesos després de la seva mort.

Més de 125 concerts del 23 al 26 de setembre. Aquesta és l'oferta musical de la Mercè 2022, la festa major de Barcelona. Més descentralitzada que mai, la programació de la Mercè Música, el BAM, Cultura Viva i les emissores de ràdio s'escampa per quinze escenaris. I entre tota l'oferta, destaquem 10 concerts especialment recomanables.

Com és tradició en vigílies de la Diada, aquest dijous es lliuraran les medalles d’or que cada any concedeix el Parlament. Enguany l’honor ha recaigut en Núria Feliu i Pau Riba, tots dos a títol pòstum, i en Joaquim Arenas i Margarida Muset, afortunadament vius i actius.

Edicions Cal·lígraf publicarà aquest setembreTrànsit. Prosopopeia de la infància, de Pau Riba (1948-2022). Conté sis poemes llargs escrits a mitjans dels 80 dels quals tan sols existeix una curta edició de bibliòfil –de 50 exemplars– de l'any 1985, en làmines de gran format il·lustrades amb dibuixos a llapis i gravats de la seva germana Mercè Riba. És un llibre que fins ara ha tingut un recorregut molt reduït. Es tracta, per tant, de gairebé un inèdit del músic i escriptor, que arriba uns mesos després d'Història de la música del segle XX (Males Herbes).

"La poesia és natural o fa natura?", es demanava Núria Martínez-Vernis aquest dimecres al final del pregó del festival Barcelona Poesia, acompanyada del grup De Mortimers. Una mica després, afegia: "La poesia pot ser gripau blau, és dioptria [sic]". L'homenatge, al principi críptic, a Pau Riba que havia d'inaugurar el Barcelona Poesia d'enguany s'anava fent més i més clar. "Puc dir Pau i vull dir poeta", declamava Martínez-Vernis en un altre moment: Riba és reconegut, encara ara, sobretot com a cantautor, però també va escriure poesia en vers i en prosa. Sovint, tot ell podia arribar a ser un poema, com també ho van ser Joan Brossa o Carles Hac Mor.

El festival Barcelona Poesia 2022 "posa el focus en el caràcter efímer de la paraula" i potenciarà "la creació poètica en directe", expliquen els seus directors, Maria Callís i Josep Pedrals. Potser per això l'edició d'enguany se singularitza per programar recitals, concerts i espectacles que no es tornaran a repetir. En triem una desena d'entre les 54 activitats previstes en 21 espais de la ciutat. Hi participaran més de 130 poetes.

Pau Riba (Palma, 1948 - Tiana, 2022) deia que el 1998 havia deixat de llegir la revista Muy interesante perquè havia aconseguit posar tarifa plana d'internet a la Casa Alta, on vivia, i havia trobat així una nova manera de documentar-se. Precisament aquell any havia començat a escriure una història dels instruments vinculats a les transformacions tecnològiques, que el fascinaven. "Venia de viure en cases sense llum, però l'evolució el flipava i fluïa amb ella. Quan Bob Dylan va endollar per primera vegada la seva guitarra a l'electricitat, ell frisava per poder fer-ho també", explica la companya del músic, Memi March, que ha estat al seu costat les últimes tres dècades. Durant tot aquest temps, Riba va bolcar-se en escriure un llibre sobre l'electricitat, la música, els instruments i la seva filosofia de vida, resseguint des del segle XIX fins al punk. L'havia aparcat durant uns anys i el va reprendre i enllestir abans de morir el 6 de març passat. Es titula Història de la música electrònica del segle XX (l'electrònica) i el publica Males Herbes.

La mort del músic Pau Riba va colpir diumenge passat el món cultural català. Per recordar-lo, l'ARA i el Grup Enderrock preparen una revista especial que serà un número monogràfic sobre l'artista i que sortirà a la venda el 20 de març per un preu de sis euros. La revista comptarà amb una extensa biografia de Riba a càrrec de Joaquim Vilarnau i fotografies de Pilar Aymerich, Ovidio Oré, Ferran Borràs i Juan Miguel Morales. També hi haurà articles d'opinió d'artistes com el músic Jordi Batiste, que explicarà la relació que tenia amb Riba i tot el que van compartir junts, i una peça específica dedicada a l'àlbum Dioptria i a analitzar com va canviar el panorama musical català als anys 70. A més, Màrius Serra, Àngel Casas, Oriol Tramvia i Magda Bonet explicaran per què Dioptria és, des del seu punt de vista, un disc indispensable.

Cantar, riure, aplaudir i celebrar són els verbs que s'han conjugat aquest dimarts en la cerimònia de comiat de Pau Riba. El caliu de la tendresa ha sigut tan aclaparador que ha vençut la fredor funcionarial del Tanatori de Sant Gervasi, a Barcelona, curiosament situat al carrer de Carles Riba, com si el destí volgués fer una última juguesca lligant l'avi poeta i el net músic i poeta. "Hem estat quatre dies vetllant-lo en vida molt tendrament", ha dit el seu fill Pau. I l'esperit d'aquelles jornades prèvies a la mort de diumenge s'ha escampat per un oratori que ha quedat petit, de tanta gent com ha volgut acompanyar l'últim viatge d'"un geni des de l'àtic fins als baixos, de cap a peus". Hi havia la família: germans, fills, nebots, nets. Hi havia els amics, músics i poetes, també de diferents generacions: Quico Pi de la Serra, Jaume Sisa, Oriol Tramvia, Joan Fortuny de la Dharma, Marina Rossell, Roger Mas, Enric Casasses, Núria Martínez-Vernis, Oriol Sauleda... Hi havia igualment representació institucional: el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tots dos adaptats al caràcter gens protocol·lari d'una cerimònia que ha començat i ha acabat amb una rua festiva com les que Pau Riba muntava amb De Mortimers i l'Orchestra Fireluche.

Quina sort haver-te tingut a les nostres vides.

La setmana comença marcada per la crueltat amb què l’exèrcit rus està executant les ordres de Vladímir Putin. Aquesta fotografia és d’ahir, als afores de Kíiv: Són els cossos tapats amb mantes d’una mare i dos fills que fugien de la ciutat. Només va quedar dreta la maleta de rodes, una maleta com la que podríem trobar als nostres armaris. Aquesta família no va tenir temps d’unir-se al milió i mig de persones que ja han fugit de casa seva, un milió de les quals cap a Polònia, on per cert, Rússia els està oferint passadissos dits humanitaris perquè fugin, cap a Rússia, amb l’evident intenció propagandística d'ensenyar-los com si fugissin dels nazis. Un cop més, éssers humans desplaçats com a figures de plàstic en un teatre d’operacions.

Ha plogut sobre el meu cap