Encara que la intensitat amb què es defensen depèn de la possibilitat o no d'aprovar-los, pocs polítics poden qüestionar en públic que sigui millor tenir pressupostos que no tenir-ne. Probablement per aquest motiu el president Salvador Illa ha optat per tirar pel dret i fer que ERC hagi de pronunciar-se i, en tot cas, argumentar bé per què està disposat a bloquejar-los.

Arran de la pandèmia, la Generalitat ha augmentat la inversió en polítiques socials per fer front a la crisi social derivada de les mesures restrictives, però ho ha fet 10 punts per sota de la mitjana espanyola. De fet, Catalunya es manté a la cua de les comunitats pel que fa a l'increment de la despesa social entre el 2019 i el 2024, amb un 14,9%, lleugerament per sota dels governs de Madrid i Múrcia (15 i 16,4%). Són dades de l'últim informe de l'Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials publicat aquest dilluns, que denuncia que el creixement pressupostari general en aquest quinquenni postcovid no s'ha reflectit en els capítols de sanitat, educació i serveis socials. La recuperació en els pressupostos socials a Catalunya suposa un increment de 383 euros per càpita, només superant per la mínima d'un euro el Madrid de la popular Isabel Díaz Ayuso, mentre que la mitjana espanyola se situa al voltant dels 660 euros.

La Generalitat busca alternatives privades per finançar-se i dependre menys del fons de liquiditat autonòmica (FLA) que ofereix l'Estat, segons ha explicat aquest divendres la consellera d'Economia, Alícia Romero. L'executiu català espera poder emetre deute als mercats properament, així com refinançar part del seu deute directament amb bancs a fi d'abaratir els interessos que paga actualment.

El pas de Cospedal i Sánchez-Camacho pel Congrés va anar tal com vam avançar ahir aquí: totes dues van negar la realitat i Camacho encara va tenir la barra de presentar-se com a víctima. 

Ni el govern de l'Estat ni la Generalitat ni l'Ajuntament de Barcelona. Les tres administracions públiques més grans que governen els catalans han començat el 2025 sense pressupostos aprovats. Els difícils equilibris polítics que ha de fer el PSC —el partit que governa en minoria les tres institucions— per plaure els socis necessaris han fet que, tot i que s'haurien d'haver tancat a la tardor, els comptes públics segueixin oberts en tots tres casos.

“Aquest any, just després de les eleccions municipals, no t’esperis gaire cosa. Segur que la festa major l’aguanten les entitats i la resta passa sense pena ni glòria”. Una idea que, amb matisos, es pot segurament sentir aquests dies d’estiu, quan les festes majors proliferen arreu de la geografia catalana. Els que tenen més memòria potser la deuen contrastar amb el que recorden del passat recent. “Enguany hi ha eleccions; segur que ens espera una bona festa major”, exclamaria aleshores la saviesa popular.

Poc més de 8,4 milions d'euros. Aquesta és la partida que els pressupostos generals de l'Estat van atorgar a la casa reial espanyola per al 2023. En realitat, però, la monarquia costa molt més als espanyols. Diversos ministeris hi aporten quantitats milionàries i alguns, com Defensa i Interior, oculten les xifres de manera sistemàtica. Per això, malgrat que Felip VI va simular un acte de transparència quan va pujar al tron, avui en dia és impossible saber quin és el cost de la monarquia per a cada ciutadà: ni les peticions de transparència pública ni els mateixos polítics amb preguntes parlamentàries aconsegueixen arribar a la xifra total.

Molta crítica al materialisme, al consumisme, al mercat –ni que sigui amb raó–, però llavors, quan es pensa en posar remei als principals problemes col·lectius, no se’ns acudeixen massa més solucions que incrementar la despesa pública i fer créixer els pressupostos de les administracions. Naturalment, sense pensar en la corresponent càrrega impositiva. És a dir, la solució fàcil sempre acaba passant per la seva dimensió econòmica, material, mercantil. Un tipus d’intervenció, d’altra banda, amb resultats limitats, quan no dissimula el problema o, encara pitjor, l’agreuja.

Arran de l'acord d'investidura entre ERC i Junts, que inclou la condonació d'una part del deute autonòmic i el traspàs de Rodalies, alguns mitjans de comunicació amb seu a Madrid i polítics del PP han recuperat el discurs, que ja es va fer en part la legislatura passada, que Pedro Sánchez beneficia Catalunya en detriment, per exemple, de la capital espanyola. Així ho ha dit, per exemple, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que ha arribat a acusar el govern espanyol de "marginar" Madrid, o el president valencià, Carlos Mazón, que ha declarat que "Sánchez ha pactat que els catalans mengin a part". Però què és el que diuen les dades? Una anàlisi de les inversions de l'Estat dels últims cinc anys amb Sánchez a l'executiu no ofereix cap mena de dubte: Madrid n'ha sortit molt més beneficiada que Catalunya. En realitat, la política inversora de Sánchez no ha variat gaire de la dels seus antecessors, malgrat els acords pressupostaris amb partits com ERC i el seu compromís d'augmentar els recursos per a Catalunya.

Mentre els pressupostos de l'Estat, de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona estan en fase molt inicial (sent optimistes), la Diputació de Barcelona aprovarà ja aquest dijous els seus comptes per a l'exercici 2024. Uns pressupostos de rècord –1.243 milions d'euros– que aquest cop tiraran endavant amb una amplíssima majoria. 50 dels 51 diputats provincials hi votaran a favor i només Vox ha deixat en l'aire el sentit del seu vot. D'aquesta manera, el ple donarà llum verda al que és el tercer pressupost més alt de les administracions catalanes, per darrere del de la Generalitat i del de l'Ajuntament de Barcelona.

L'Ajuntament de Barcelona ha signat aquest dimarts la pau amb el Gremi de Restauració. Després d'anys d'enfrontaments entre l'anterior govern municipal (liderat pels comuns) i el sector, el quart tinent d'alcalde d'Economia, Jordi Valls, ha arribat a un acord amb el president i el director del gremi, Salva Vendrell i Roger Pallarols, per rebaixar la proposta de modificació de la taxa de les terrasses que s'inclou a les ordenances fiscals del 2024. En concret, Ajuntament i restauradors han acordat un nou sistema de càlcul que comporta que el consistori renunciï a 1,2 milions d'euros d'ingressos. Si en el document presentat la setmana passada el govern del PSC preveia recaptar 5,8 milions d'euros anuals amb la nova taxa, amb el nou sistema acordat amb el gremi n'ingressarà 4,6.

3.595,9 milions d'euros. És la nova xifra rècord del pressupost que vol aprovar l'Ajuntament de Barcelona per al 2023 i que supera en 190 milions l'últim rècord, el dels comptes de l'any passat. Aquest cop, però, la negociació té una diferència important: al maig hi ha eleccions municipals i el més habitual en aquest context és que els pressupostos acabin prorrogats perquè ningú no vol sortir a la foto amb l'actual govern. Però es manté la possibilitat que, com va passar l'any passat, Ajuntament i Generalitat repliquin la mateixa entesa i hi hagi pressupostos aprovats a banda i banda de la plaça Sant Jaume, que és el que avui han desitjat socialistes i comuns al consistori. Han demanat al líder de l'oposició, Ernest Maragall (ERC), que allargui la mà a la negociació. "És el mínim que podríem esperar", ha dit el primer tinent d'alcaldia, el socialista Jaume Collboni, en referència al gest que ha fet Salvador Illa en la negociació dels comptes de la Generalitat. I ERC, per ara, s'ha limitat a criticar que la proposta s'hagi presentat aquest divendres, en "temps de descompte", perquè l'aprovació inicial de les ordenances fiscals es vota ja dimecres que ve en comissió. Un retard que els republicans han atribuït a les divergències entre comuns i socialistes.

L'Estat ha apujat fins a un nou rècord –per segon any consecutiu– la seva xifra de despesa pública, que el 2023 fregarà els 200.000 milions d'euros. Això permetrà que el govern català, així com la resta de comunitats, també tinguin més marge per endeutar-se, passant d'un objectiu de dèficit del 0,1% al 0,3%, fet que suposarà per a la Generalitat al voltant de 500 milions més per als pressupostos. Només així s'expliquen mesures com les que ha fet públic últimament Pedro Sánchez, que ha anunciat més beques per a estudiants i una rebaixa del 30% dels bitllets de Rodalies de setembre a desembre, un aposta que l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha apujat al 50% per a les targetes i títols de metro, bus i tren més habituals. L'ATM està formada per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i l'AMB, administracions que, per tant, també incrementaran la despesa. Aquest rumb compartit de polítiques keynesianes, que també s'estan donant en altres països, començant per Alemanya (el primer a rebaixar el transport), pretén amortir l'increment del cost de la vida: amb una inflació disparada a causa de l'augment del preu de l'energia, els governs busquen impactes en les butxaques dels ciutadans, sobretot en els més desafavorits. Sens dubte, el transport públic compleix aquesta funció.

Adrià Comella (Vilanova de Segrià, 1972) va gestionar la pandèmia del coronavirus des de primera línia com a director durant tres anys del Servei Català de la Salut. Des del passat estiu és director gerent de l'Hospital de Sant Pau. Ha passat, doncs, de subministrar recursos als centres hospitalaris a demanar-ne. Aquesta setmana ha presentat Més Sant Pau, el pla estratègic per als propers vuit anys amb què l'hospital, degà de la medicina catalana, vol encetar una nova etapa que passa per la digitalització, el creixement en infraestructures, l'impuls de les àrees en què és capdavanter i l'empatia. I amb què Comella també confia en girar full del covid.

Una de les paradoxes més curioses d’aquest país és que el catalanisme polític repeteix ad nauseam la importància de tenir mitjans audiovisuals potents en català i, tanmateix, ha estat incapaç de dotar TV3 d’un finançament ja no adequat sinó com a mínim estable. Els efectes de la crisi financera del 2008 –fa vora de tres lustres– van acabar provocant-li, a partir del 2012, una reducció d'una tercera part del pressupost i, des d’aleshores, s’ha permès que camini coixa, i amb una mà lligada a l’esquena.

La Comissió Europea ha enviat aquest dimecres la carta que fa oficial el càstig contra les vulneracions a l'estat de dret a Hongria. Després de nombroses amenaces i passos previs s'ha activat oficialment i per primera vegada el mecanisme que permet congelar fons europeus als socis comunitaris que incompleixen principis fonamentals de l'estat de dret, com per exemple la independència judicial, i posen en risc la correcta gestió dels fons europeus. Segons fonts europees, s'han detectat problemes reiterats en els processos de contractació pública, falta de control i lluita contra la corrupció i falta de sistemes de transparència i rendició de comptes.

Habituat en els últims anys a ser només notícia cada cop que algun grup de militars o exmilitars apareix en algun acte d’exaltació del franquisme o de caràcter colpista, la guerra a Ucraïna ha tornat a posar el focus a Espanya sobre l’exèrcit. La pressió de l’OTAN per accelerar el compromís de destinar un 2% del PIB al pressupost de Defensa ha reobert el meló sobre la despesa militar a l’Estat. Però quina és la situació actual de l’exèrcit? Quins recursos s’hi dediquen? ¿S’està realment tan lluny d’aquest objectiu del 2%? ¿O, com defensa l’investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau Pere Ortega, la despesa real ja la voreja? A continuació fem una radiografia de l’exèrcit ara que es torna a debatre el model de Defensa a l’Estat.

ERC ha dit que aquesta vegada no, que no serà el soci del govern de Colau i Collboni per aprovar uns nous pressupostos a Barcelona. Que no hi haurà una tercera foto amb Ernest Maragall estrenyent la mà de l'alcaldessa i el primer tinent d'alcalde, si més no amb la proposta actual sobre la taula. Els republicans han avançat que dimecres, quan està previst que es discuteixi en comissió l'aprovació inicial dels comptes, hi votaran en contra. També JxCat, que avui ha donat "la benvinguda" a ERC al no, ha deixat clar que s'oposarà a la proposta.

No es tracta d'una situació gaire nova, ja que des de l'inici d'emissions d'À Punt el juny del 2018 tant els gestors de la cadena com les productores audiovisuals i els col·lectius de treballadors han denunciat reiteradament l’"insuficient” finançament que pateix la radiotelevisió pública valenciana. Una "precarietat" que, segons aquests representants, impedeix al canal complir amb la majoria dels objectius fixats en la seva llei de creació, com ara afavorir la normalització de l'ús del valencià, contribuir a la pluralitat informativa o impulsar la creació de continguts. Però el que finalment ha revoltat el sector és que el Consell, lluny d'aprofitar l'aprovació d'uns pressupostos rècord per al 2022 –que preveuen un creixement de la despesa del 9,1%– per acabar amb aquesta "precarietat", hagi reduït encara més els recursos d'À Punt. Una decisió que ha empès el conjunt de productores valencianes a sol·licitar una reunió urgent amb el cap del Consell, Ximo Puig, i amb els grups parlamentaris per reclamar-los un canvi de rumb.