El Ministeri de Treball i els sindicats UGT i CCOO, però no les patronals, han acordat aquest dijous apujar el salari mínim interprofessional (SMI) a 1.221 euros bruts en 14 pagues, un 3,1% més que el 2025. És una alça de 37 euros mensuals, segons ha anunciat el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey. Així, el Consell de Ministres aprovarà pròximament l'increment del salarial, que tindrà efectes retroactius des de l'1 de gener d'aquest any.

Rectificació: el salari mínim (SMI) no pagarà l'impost de la renda (IRPF), tal com havia previst inicialment el ministeri d'Hisenda després de la darrera pujada, cosa que després s'havia corregit. La comissió d'economia del Congrés ha aprovat aquest dimarts la llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor, un text en què el PSOE, Sumar i el BNG van introduir una esmena per eximir de l'IRPF els perceptors de l'SMI i esmenar una errada que ho impedia almenys al 20% d'aquest col·lectiu, els solters sense fills.

La inflació dels anys immediatament posteriors a la pandèmia va erosionar la capacitat adquisitiva de les famílies, i en la majoria d'economies avançades els sous encara no s'han recuperat. Segons un informe de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE, l'organisme que agrupa les principals economies desenvolupades del món), el tercer trimestre de l'any passat, els sous havien recuperat la capacitat de compra que tenien el 2020 en només 12 dels 33 països més avançats.

L'anunci de la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) en 50 euros fins a arribar als 1.184 euros bruts al mes en 14 pagues ha vingut amb una sorpresa incorporada: resulta que per primer cop una part dels seus receptors hauran de tributar a Hisenda, cosa que mai havia passat. Les anteriors pujades de l'SMI sempre venien acompanyades d'ajustos en el mínim exempt per evitar que l'IRPF es mengés una part de l'augment. En aquesta ocasió es calcula, però, que un 20% dels receptors, mig milió de persones a tot l'Estat, sí que hauran de pagar una part d'aquests diners a Hisenda. En concret, es tracta dels solters sense fills, que en funció de la comunitat autònoma de residència hauran de tornar a Hisenda fins a la meitat de l'augment, com és el cas de Catalunya. És a dir, a diferència del 80% restant, el seu augment real podria rebaixar-se fins als 25 euros mensuals.

Enguany, el salari mínim interprofessional (SMI) pujarà 50 euros al mes i se situarà en 1.184 euros bruts mensuals en catorze pagues, tal com ha anunciat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, en roda de premsa aquest dimecres al migdia. Això suposa un increment d'un 4,4% en comparació amb el salari mínim actual, que és de 1.134 euros mensuals, també en catorze pagues. Alhora, significa aplicar la part alta de la forquilla que va plantejar el comitè d'experts de l'SMI: d'una pujada del 3,4%, a una pujada de com a màxim un 4,4%, com ha acabat passant.

El govern espanyol ha presentat aquest dimecres la seva proposta d'augment del salari mínim interprofessional (SMI) de 50 euros mensuals, que ha topat de moment amb el silenci de la patronal i la reclamació dels sindicats d'apujar-lo encara més, mentre que els ministeris d'Economia i Treball s'han encallat en la negociació per la rebaixa de la jornada laboral.

El comitè d'experts que assessora el govern espanyol per a la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) ha recomanat que el ministeri de Treball l'incrementi aquest any un 3,4% o bé un 4,4%, la qual cosa suposaria un augment màxim de 50 euros mensuals. Si s'aplica la primera opció, una pujada del 3,4%, l'SMI se situaria en 1.172,5 euros mensuals (per catorze pagues); mentre que si es decideix finalment que l'increment sigui del 4,4%, la renda mínima vorejaria els 1.184 euros al mes a partir d'aquest any. El salari mínim interprofessional és, ara mateix, de 1.134 euros mensuals, també en catorze pagues.

Miquel Puig (Tarragona, 1954) és un dels economistes més mediàtics i polivalents, però alhora respectats, de Catalunya. Al llarg de la seva carrera ha ocupat diversos càrrecs directius en empreses com Idiada i Abertis, i als Governs de Jordi Pujol i Pere Aragonès. També ha sigut director de TV3, regidor a Barcelona per ERC i professor a la UB i la UPF. Atén l'ARA per parlar de què cal fer per millorar la productivitat i els sous, un tema al qual fa anys que dedica esforços.

Giuseppina Giuliano té 29 anys i viu a prop de Nàpols. Cada matí, abans de l'alba, s'enfila al tren que la portarà fins al seu lloc de treball en un col·legi públic... de Milà. "És difícil trobar una casa a un preu decent a la ciutat, però no vull renunciar al meu lloc de treball", assegura. El cas d'aquesta professora, que fa 1.600 quilòmetres cada dia, no és l'únic.

Tres de cada cinc actors, ballarins, dobladors, directors escènics i artistes audiovisuals catalans (el 63%) viuen sota el llindar de la pobresa, que voreja els 11.840 euros anuals en les llars formades per una sola persona. I això no és tot: a Catalunya, només un de cada quatre (25%) guanya més de 18.000 euros anuals i supera, per tant, el salari mínim interprofessional, que actualment es troba als 15.876 euros anuals. De fet, gairebé la meitat (49%) guanyen menys de 6.000 euros a l'any. Són les conclusions de l'Informe sociolaboral d'actors i ballarins a Espanya 2023 de la Fundación AISGE, en què han participat 3.410 actors, ballarins, dobladors, directors escènics i artistes audiovisuals de tot l'estat espanyol, dels quals uns 700 resideixen a Catalunya.

La setmana passada es va aprovar una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) del 5%. Un èxit per a Yolanda Díaz, que aconsegueix així mantenir el seu compromís amb les millores salarials, i per a moltes persones treballadores que veuran com els seus ingressos augmenten fins als 1.134 euros mensuals en catorze pagues. I alhora, una decisió no exempta de polèmica. Pel fons i les formes.

Cada cop que s'apuja el salari mínim apareix a la premsa econòmica de Madrid algun crit d’alarma sobre el mal que fa la mesura a bona part de les províncies de l’Estat. Els articles es basen en mapes que comparen el salari mínim i el salari mitjà per província. M’agraden aquestes comparacions perquè tracten el tema que és més tabú en la tensió entre els arguments econòmics i els polítics. El salari mínim és uniforme per a tota Espanya, i encareix excessivament el treball a les províncies i comunitats autònomes amb els nivells salarials més baixos, fins al punt que la diferència entre salari mínim i salari mitjà és petita. En canvi, a les províncies on els salaris mitjans són alts, els canvis en els salaris mínims afecten proporcions petites de treballadors. Aquests articles reclamen –i ho comparteixo– una revisió del salari mínim diferenciada per nivells de renda o, per ser més exactes, pel cost de la vida. Però aquest mateix argument no l’apliquen a la distribució del finançament autonòmic. Tanmateix, m’agraden, perquè el cost de la vida és un tema innombrable –un veritable tabú– que ajuden a trencar.

L'acord del nou govern de coalició es concreta en un document farcit de bones intencions i que apunta la voluntat de mantenir el mateix alt ritme d'activitat legislativa que va caracteritzar la passada legislatura, una voluntat que sens dubte serà frenada per la nova aritmètica parlamentària. Per saber si es podran complir o no els compromisos, no tenim una bola de vidre, però comptem amb algunes previsions per al curt termini i amb les macrotendències.

El debat sobre el salari mínim català ve de lluny. El cost de vida diferencial, el sistema tributari i els desajustos al finançament escurcen les rendes disponibles. Però no és exclusiu del nostre país. La mateixa UE recomana fixar salaris regionals en funció de la realitat socioeconòmica. No obstant això, la descentralització de la fixació de salaris legals no és habitual. El Canadà, la Xina, Indonèsia, el Japó, amb diferenciació de salaris mínims territorials, o els EUA, amb descentralització de la competència, en són excepcions.

El president de la CEOE Antonio Garamendi, el gran detractor de la pujada del salari mínim, passarà a cobrar 400.000 euros l'any com a president de la patronal, i això va fer esclatar la polèmica dijous de la setmana passada. El salari és el resultat de la modificació contractual entre Garamendi i l'entitat que presideix: abans era autònom, i ara és un alt directiu. El resultat del canvi de contracte és que passa de cobrar 350.000 euros a 400.000. Aquest dimecres ha defensat el seu salari, i ho ha fet amb una comparació sobre les violacions de dones amb minifaldilla.

Enmig del soroll pel xoc de trens entre les grans institucions a Madrid, està passant quasi en silenci un debat fonamental per a milions de persones a Espanya: quant hauria de pujar el salari mínim interprofessional, actualment de 1.000 euros? ¿Entre 46 i 82 euros al mes, com proposen els experts que han assessorat el ministeri de Treball? ¿Més, com els 100 que proposen els sindicats? ¿O menys, com desitjaria la patronal?

Els agents socials -sindicats majoritaris i patronals- han mostrat les seves cartes a l'hora de negociar un nou augment del salari mínim interprofessional (SMI). La patronal CEOE ha proposat al ministeri de Treball augmentar un 4% l'actual SMI, és a dir, fins als 1.040 euros bruts al mes en 14 pagues. La proposta ha estat per escrit perquè no ha assistit presencialment a la reunió, després del xoc amb el ministeri pels canvis en el control dels ERO.

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, s'ha reunit aquest divendres per primera vegada amb la comissió d'experts per començar a traçar la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2023. La reunió ha acabat sense marcar xifres concretes, però amb el compromís, segons ha traslladat Díaz, d'"apujar el salari mínim com més aviat millor i avaluar els impactes d'aquest en la pobresa del país".

"La patronal espanyola no està a l'altura del seu país i els sindicats tenen motius per sortir al carrer". Així ho ha sentenciat la ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, en una entrevista aquest dilluns a la Cadena SER, en referència a les mobilitzacions anunciades pels sindicats davant la manca d'acord salarial amb la patronal CEOE, presidida per Antonio Garamendi.

Com és sabut, les patronals han criticat durament la decisió del govern central d’apujar el salari mínim interprofessional a 1.000 euros al mes (en 14 pagues), i, segons el comunicat de la comissió executiva de la CEOE, ho han fet adduint que “és inassumible per sectors com l’agrícola, la neteja o l’hostaleria”.