El Reial Madrid projecta una imatge de solidesa financera que casa amb el seu ADN esportiu basat en els resultats. Tanmateix, si es fa una lectura detallada de l'última fotografia econòmica auditada –a l'equador de l'exercici 2025-26–, s'observen esquerdes que posen en dubte aquest relat. Sense negar la seva potència com a marca global, a l'altura d'altres gegants del futbol com el mateix Barça, el PSG o les patums de la Premier, la institució comandada per Florentino Pérez ha posat a disposició dels seus socis i sòcies una documentació amb 112 pàgines que encén algunes alarmes.

Anaven caient els gols a l'estadi Alfredo Di Stéfano. Al final van ser sis. Sis cops baixos a la moral del Madrid, sis cops a la seva línia de floració, sis campanades a morts per un projecte que no aixeca el vol. Van passant els anys i el Reial Madrid no aconsegueix fer mal al Barça femení. A vegades sembla que s'hi acosta, però arriba un partit important i veiem el resultat. I quina va ser la reacció de l'afició blanca? Res. Els quatre indignats a les xarxes, que solen ser aquells que viuen permanentment indignats, i poca cosa més. Ni esbroncada, ni xiulada, ni grans drames.

El Reial Madrid anirà a judici pels concerts del Bernabéu. Així ho ha decidit la jutgessa, que ha acabat la instrucció i considera que el club pot haver comès un presumpte delicte contra el medi ambient. D'aquesta manera, dona la raó als veïns de l'estadi, fet que suposa un altre cop dur contra el president Florentino Pérez, impulsor d'una reforma que s'està convertint en un niu de problemes.

El Madrid guanya amb un penal, retalla momentàniament punts al Barça, però no convenç gens ni mica (2-0). El Bernabéu ha dictat sentència després de l'eliminació de la Copa del Rei a mans de l'Albacete (3-2). La destitució de Xabi Alonso, combinada amb el primer partit d'Álvaro Arbeloa –que no va acabar de convèncer– ha provocat la reacció de l'afició blanca, que ha assenyalat Vinícius, Bellingham i el nou tècnic amb xiulets constants cap a ells cada cop que tocaven una pilota o les pantalles els enfocaven. Un Bernabéu que, en els primers minuts del duel contra el Llevant, ha demanat la dimissió del seu president amb càntics adreçats cap a la llotja i amb una mocadorada. No és l'únic acte de protesta que s'ha vist recentment a Madrid, ja que en les últimes hores havien aparegut diverses pancartes contra Florentino Pérez a la ciutat. "Superlliga, pàrquing, estadi... De fracàs en fracàs, un president acabat", es podia llegir en un d'aquests cartells.

Resulta revelador que en la majoria de les anàlisis periodístiques sobre la crisi del Reial Madrid no aparegui un nom: Florentino Pérez. Després de la patacada a Albacete en el debut d'Álvaro Arbeloa, soldat orgullós de Mourinho, que té com a mèrit principal caure-li bé al presi, i coincidint amb el fet que va cometre errors en la planificació del partit –no va convocar Bellingham i Tchouameni– i en els canvis que va fer, l'opinió generalitzada és que no se li poden carregar les culpes a un tècnic acabat d'arribar. Un entrenador que ja fa prou dient "sí, senyor" a Florentino i no fent enfadar els divos de la plantilla.

En el futbol, quan les coses no funcionen el primer a saltar és l’entrenador. I si la situació continua sense millorar l’afició comença a mirar a la directiva. Al Reial Madrid Florentino Pérez sembla tenir-ho tot controlat. 23 anys al càrrec, un poder plenipotenciari i set Copes d’Europa li permeten tenir cert marge. Però en els últims anys el seu mandat ha tingut més ombres que llums.

El 2025 acaba amb el Reial Madrid i el FC Barcelona instal·lats en trinxeres, atacant-se. Res de nou, de fet. Fan servir les xarxes i els periodistes que s'hi animen per llançar-se dards, per intentar convèncer els aficionats que el rival sempre juga amb ajudes arbitrals. Es recuperen velles imatges, s'analitzen partits oblidats, el que faci falta per deixar clar que s'han guanyat títols competint contra un adversari que gaudia de favors. Uns, fent servir com a arma el cas Negreira, altres tirant d'hemeroteca i estadístiques.

Sentir Florentino Pérez assegurant que "el cas Negreira és l'escàndol més gran de la història del futbol" posa de mal humor. Cal tenir poca memòria, mala fe o no saber gaire de futbol per dir una bajanada com aquesta. Al futbol mundial s'han enviat a Segona Divisió clubs com la Juve o el Milan per delictes esportius, s'han trobat equips controlats per grups mafiosos, s'han assassinat persones i s'ha vist com dictadures amb les mans tacades de sang organitzaven torneigs i gestionaven clubs com si res. Dictadures amb les quals Florentino fa negoci.

Els números de l'exercici 2024-2025 que el Reial Madrid va presentar brillen, a primera vista, com una vitroceràmica acabada de netejar. El club presidit per Florentino Pérez ha tancat el curs amb 1.185 milions d'euros d'ingressos, 24 milions de beneficis i un patrimoni net de 598 milions d'euros. El Barça, en canvi, va tancar l'exercici amb 994 milions d'ingressos, 17 milions de pèrdues i un patrimoni net de 153 milions negatius. Però, si rasques una mica l'economia madridista, s'hi poden trobar restes d'oli ressec, com passa en la blaugrana.

Un dels pocs moments que van trencar la monotonia de les 11 hores de la recent assemblea va ser quan Joan Laporta va anomenar "setciències" i "mestretites" als crítics de l'entorn del Barça mentre parlava de preservar el model de propietat del club. "La junta que presideixo som els garants que el Barça sigui dels seus socis. Potser som els únics garants. Els que diuen que el Barça és una empresa, aquests setciències, aquests mestretites que donen lliçons, alerta i ben lluny", va dir Laporta davant els socis compromissaris mentre alçava el to de veu. Però la mateixa setmana, el tresorer del club, Ferran Olivé, havia dit que Goldman Sachs, el fons inversor vertebrador del finançament de l'Espai Barça, va ser qui va escollir Limak com la constructora de la remodelació del Camp Nou.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha donat la raó als veïns de l’estadi Santiago Bernabéu i ha avalat aquest dilluns que s'anul·li la polèmica concessió dels dos aparcaments que el Reial Madrid volia fer al passeig de la Castellana i al carrer del Padre Damián, a tocar de l'estadi madridista. En concret, ha rebutjat els recursos d’apel·lació que van presentar el club dirigit per Florentino Pérez, promotor i gestor d’aquest projecte, i l’Ajuntament de Madrid, que va ser l’administració que va licitar la infraestructura.

M’acabo de remirar el videoclip de Sergio Ramos de la cançó [sic] de desamor que acaba de publicar, anomenada Cibeles. Es veu que no la dedica a cap fembra que li hagi trencat el cor, sinó a Florentino Pérez, que és qui el va fer “volar”. Algunes consideracions:

En plena ressaca de la festassa dels 18 anys de Lamine Yamal, el Barça va iniciar diumenge la pretemporada. Hansi Flick està content perquè molts dels seus jugadors han fet feina física durant les vacances i no els haurà d'esprémer tant com l'any passat abans d'entrar en matèria. També estarà encantat de conèixer nous talents de La Masia com Jofre Torrents o Juan Hernández sense por de pujar-los al primer equip si s'ho guanyen a la gespa. L'alemany dona oportunitats als joves per convenciment, però també per necessitat, ja que l'economia ho empastifa tot. El més calent és a l'aigüera amb el reforç que l'equip necessita per a l'atac, en què els tècnics només tenen quatre futbolistes per a tres posicions. I fins i tot Joan Garcia, l'única cara nova que el club ha anunciat per al curs que ve, no està inscrit per culpa de la llosa del fair play financer, encara no resolta.

Després que el Reial Madrid empatés en la seva estrena al Mundial de Clubs contra l’Al-Hilal saudita jugant a les dotze del migdia a Miami, amb 30 graus de temperatura i un 70% d’humitat, Florentino Pérez va aparèixer amb el seu to evangelitzador habitual i va deixar anar: “Per fi hem aconseguit una cosa per la qual feia molt de temps que lluitàvem, i a més, com que és gratuït, tots els nens del món poden veure avui el Reial Madrid. Per a nosaltres és una gran il·lusió, ja que hem lluitat molt perquè tothom ho pugui veure”.

El bon rendiment del Reial Madrid a la segona part de la final de Copa d'aquest dissabte no pot tapar, no hauria de tapar, la imatge lamentable del club abans i de diversos jugadors després. No pot ser que una entitat que presumeix de señorío, honor i grandesa s’hagi convertit en un manicomi amb símptomes de paranoia. Tothom els persegueix: la UEFA, la FIFA, els àrbitres, Tebas, Louzán, els mitjans de comunicació i fins i tot els veïns del Bernabéu. És un Madrid trastocat, hipersensible i sovint macarra que veu fantasmes a tot arreu i que provoca enrojolament, per no dir vergonya.

Hi va haver una època en què els bancs tenien potents carteres industrials. Un exemple va ser Banesto, quan Mario Conde n'era el president, que va ser engolit pel Santander; o el mateix BBVA, que havia estat un dels accionistes de referència de Telefònica o de Gamesa (avui dins del grup Siemens). Quan era una entitat d'estalvis, la Caixa va ser —i continua sent en alguns casos— el soci de referència en companyies com Gas Natural (avui Naturgy), Agbar, Abertis o Repsol, i mantenia aquesta vocació, que era mal vista pel Banc Central Europeu (BCE) i el Banc d'Espanya.

És molt probable que la majoria dels espectadors que veuen els partits del Reial Madrid per televisió pensin que les obres del Santiago Bernabéu ja estan acabades. La realitat és que, sis anys després d'haver començat la remodelació, encara hi ha operaris feinejant pels budells de l'estadi madridista. El que les càmeres no ensenyen són les lones que tapen les tasques pendents i que molts assistents han de travessar per accedir a les seves localitats, a més de les tanques i senyalitzacions provisionals que hi ha als carrers que hi limiten. Florentino Pérez, el president plenipotenciari del club, s'havia marcat l'estiu del 2025 com a data per fer la inauguració del nou Bernabéu, però un nou error de càlcul ho impedirà.

El Reial Madrid, que aquest dimecres juga la tornada dels vuitens de final de la Champions contra l'Atlètic de Madrid amb un avantatge mínim de l'anada (21 h), ha presentat els comptes de pèrdues i guanys compresos entre l'1 de juliol i el 31 de desembre de l'any passat. Un mes abans d'aquest període, el club blanc va oficialitzar el fitxatge de Kylian Mbappé. Segons revela l'informe, la sonada adquisició del francès, en condició d'agent lliure, va comportar que el Madrid es gratés la butxaca en primes i sous elevats per aconseguir els serveis de l'exdavanter del París Saint-Germain.

José Luis Munuera Montero, el col·legiat que va expulsar Jude Bellingham, podrà seguir arbitrant amb normalitat. La Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha tancat aquest dijous l'informe sobre l'empresa que va muntar el 2024 després d'haver-lo apartat del Comitè d’Àrbitres fins que es resolgués el cas. En un primer moment, es considerava que el col·legiat podria haver vulnerat el codi normatiu de la RFEF, que prohibeix que els membres de l’organització tinguin interessos secundaris que puguin interferir en el compliment de les seves obligacions professionals. Una normativa que es va crear arran de la participació de Gerard Piqué en les negociacions entre la Federació Espanyola i l’Aràbia Saudita per portar la Supercopa d’Espanya al país asiàtic. Els àrbitres tenen un contracte professional que els exigeix dedicació exclusiva, però que no els impedeix tenir inversions o formar part d’una empresa.