Ha dit el departament d'Educació que la resolució judicial d'aquest dilluns contra el català no suposarà cap canvi en el dia a dia de les aules catalanes. Però ha fet curt: en realitat, tampoc no suposarà cap canvi en el dia a dia de la llengua catalana, perquè la resolució en qüestió és un capítol més en els llibres que contenen els tres segles de prohibicions, persecucions, multes i limitacions del català, dictades per Espanya.

Entre un Starbucks i un Yoga Studio Barcelona, a dos carrers del Raval i davant de milers i milers de turistes que cada dia passegen pels carrers que envolten plaça Catalunya. En ple 2025 i després de saber que el català ja és la llengua habitual de menys d'un terç de la població, sembla gairebé impossible que en aquest punt de la capital catalana es pugui sentir l'expressió "no entendre-hi un borrall".

La disputa judicial sobre el català a l’escola ha deixat un degoteig constant de resolucions des del 17 de desembre del 2020, el dia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va publicar la sentència en què ordenava que totes les escoles catalanes impartissin almenys un 25% d’hores lectives en castellà. Gairebé quatre anys després, les escoles de Catalunya afronten un altre inici de curs amb l'ensenyament de la llengua encara als tribunals.

Com demano als alumnes que es dirigeixin als professors en català? En què parlem en les reunions amb famílies no autòctones? Si un alumne arriba a tercer d'ESO i em demana per què ha d'estudiar en català si al seu barri ningú el parla, què li dic?

Una de les imatges que més sorprenen els visitants que passegen per Vic i paren l'orella és que els fills dels immigrants interactuen entre ells en català. No importa el color de la pell: la llengua del parc és el català.

La immersió lingüística ha estat des de fa quaranta anys un pilar de l’escola catalana. És un model que ha tingut un èxit inqüestionable en l’expansió del coneixement del català, però avui dona senyals inequívocs de desgast. L’increment de la diversitat a les aules (amb un terç d’alumnes que són fills d’immigrants i que, per tant, tenen el català com a segona, tercera o quarta llengua), els problemes socioeconòmics de l’alumnat, les retallades arran de la crisi i la judicialització de l’educació han estat situacions d’emergència a les quals ha hagut de respondre l’escola de manera prioritària i que han perjudicat l’ensenyament en català. A sobre, no hi ajuda la invasió creixent de les pantalles, en què hi ha hagut durant anys una escassa oferta d’oci i cultura en català.

Gagandeep Singh Khalsa va arribar del Panjab a Olot el 2008, perquè tenia un familiar a la Garrotxa. De seguida li van explicar que allà la majoria parlava català i al cap de poc temps es va llançar a parlar-lo. Després va marxar a Badalona per exercir la seva feina de mediador intercultural, i avui viu a Alella i treballa de mediador a l'Ajuntament de Barcelona i de professor de llengua en una acadèmia. És autor d'un manual per aprendre català destinat a la comunitat panjabi, Els de cinc rius a Catalunya, i prepara un segon llibre per animar la comunitat sud-americana a adoptar el català. Difícilment hi ha millor ambaixador per la llengua que el Gagandeep. "El que m'ha passat amb aquesta llengua m'emociona cada dia", diu.

Fa un parell d’anys, les primeres sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya afermant l’obligatorietat d’oferir el 25% de les classes en castellà van certificar el final formal del sistema d’immersió a l’escola catalana, que havia rebut un cop fatal amb la sentència del TC sobre la reforma de l’Estatut d’Autonomia. El final substantiu, en molts centres del país, s’havia anat covant ja des d’alguns anys abans, quan el sistema d’immersió va començar el seu retrocés pràctic. Resumint, la immersió fou una història d’èxit durant un parell de dècades, des del seu inici, impulsat per famílies de l’àrea metropolitana de Barcelona que volien ensenyament en català per als seus fills. I ha decaigut en les dues darreres dècades per motius variats.

La comissió del Parlament Europeu que ha visitat Catalunya instigada per l’obsessió anti llengua catalana del PP, Ciutadans i Vox ha marxat dient que: “Hem tingut una visió clara del que passa aquí”. Són paraules de la cap de la delegació, Yana Toom. Jo, com els Dupond i Dupont, encara diria més: han tingut una visió claríssima, la visió que es deriva d’entrevistar-se només amb els pares antiimmersió i no amb els que hi estan a favor. “És que vam venir perquè són els pares del 25% els que ho van demanar, no els altres”, s’han justificat. I és en aquest punt que és important recordar com funciona el negoci.

"La nostra visita, autoritzada pel Parlament Europeu, ha estat rebuda amb insults, ofenses, ens han dit feixistes i racistes davant la seu del Parlament", ha lamentat la liberal Yana Toom, sorpresa pel rebombori que ha aixecat des de dilluns la visita dels europarlamentaris que han vingut a supervisar la immersió a l'escola catalana. Efectivament, davant una gran expectació mediàtica, fins i tot una altra petita manifestació a les portes de l’oficina de les institucions europees a Barcelona, aquest dimecres la comissió d’europarlamentaris –formada només per liberals i conservadors– ha fet balanç d'aquests tres dies en què s'han reunit amb responsables d'ensenyament, professors i entitats civils.

Dolors Montserrat ha vingut amb la processó d’ultres, semiultres i reultres del Parlament Europeu a comprovar que la immersió lingüística a l’escola catalana no fa que als nens i nenes catalans els surtin cua i banyes, ni que excretin sofre.

El Parlament Europeu va aprovar, fa un any, que una delegació d'europarlamentaris investigués la situació del castellà a les escoles catalanes. Els europarlamentaris han aterrat a Barcelona aquest dilluns amb una agenda intensa, que des de la conselleria d'Educació s'ha titllat de "demencial" i des de la d'Acció Exterior s'ha vist com una manera de "fer política interna a través de l'Eurocambra, cosa que han denunciat diversos eurodiputats en repetides ocasions". El grup socialdemòcrata, dels Verds i de l'Esquerra, ha boicotejat la visita perquè consideren que està feta a mida per desprestigiar el model de l'escola catalana. De la resta d'onze eurodiputats que s'han desplaçat a Catalunya com a membres de la missió, deu són de la dreta europea.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut el dret d’una alumna de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar a rebre en castellà dues assignatures troncals a banda de la de llengua castellana. Així, estima parcialment el recurs dels pares de la nena en contra de la decisió del departament d’Ensenyament, que li volia denegar. Això no obstant, el tribunal desestima la resta del recurs i manté el projecte lingüístic del centre.

Des d'aquesta setmana el català es pot parlar amb normalitat al Congrés, i el camí per a l'oficialitat plena a la Unió Europea ja està encetat. Però a Catalunya els estudis sociolingüístics assenyalen que el seu ús social està en retrocés i l'envestida dels tribunals no ha parat, sobretot contra la immersió lingüística a les escoles. Un degoteig de sentències imposant el 25% de castellà a les aules, amb l'estocada del Tribunal Suprem el 2021 i la providència del TSJC del 2022 obligant la Generalitat a aplicar aquest 25% a tot el sistema educatiu, va generar el context propici perquè els grans consensos retornessin al Parlament ara fa poc més d'un any. Per això, el juny de l'any passat, amb un 80% de suport, es va aprovar la llei sobre el català a l'escola, amb un pacte entre el PSC, ERC, Junts i els comuns perquè el català seguís sent la llengua vehicular del sistema educatiu, amb el castellà com a "curricular", deixant enrere els percentatges i posant el focus en la realitat sociolingüística i l'autonomia dels centres. Tot, per intentar treure la justícia de les escoles i defensar la immersió. La llei està en mans del Tribunal Constitucional –ara amb majoria progressista– i les sentències per incrementar les hores de castellà en aules concretes han continuat arribant –i s'han continuat complint–, però el perill d'un efecte dominó ha desaparegut. Almenys a curt termini.

Fa gairebé un any que el Tribunal Constitucional (TC) té damunt la taula la llei i el decret llei que van impulsar el Govern i el Parlament el 2022 per blindar la immersió lingüística a les escoles. L'hi va portar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ja ha avançat el seu posicionament sobre la normativa: els magistrats consideren que és "inconstitucional" i que el sistema d'immersió lingüística que s'aplica a les escoles de Catalunya "només seria viable" en el cas que les famílies poguessin triar entre escolaritzar els seus fills només en llengua catalana o exclusivament en llengua castellana en un centre públic.

El Govern presentarà batalla als jutjats per intentar reobrir la causa contra l'expresident del PP Pablo Casado pels seus atacs contra el català. Així, segons ha pogut saber l'ARA, ja ha presentat un recurs al jutjat d'instrucció número 29 de Barcelona contra la decisió del jutge d'arxivar la querella que va presentar inicialment la Generalitat contra el líder popular. Si el jutge va considerar que les paraules de Casado contra la immersió lingüística eren "desencertades i rebutjables" però no perseguibles penalment, la Generalitat va defensar que sí que són delicte. El punt clau del conflicte gira al voltant dels límits de la llibertat d'expressió.

Les mentides de Pablo Casado sobre el català a les aules quedaran de moment en no res. El jutge que investigava els atacs de l'exlíder del PP a la immersió lingüística ha decidit arxivar les querelles que van presentar contra ell la Generalitat i el Grup d'Advocats Independents perquè no hi veu delicte, segons ha avançat El Confidencial i ha pogut confirmar l'ARA. El Govern ja ha anunciat que hi presentarà recurs.

Una de les incògnites que envolten el líder del PP és què farà amb Catalunya si governa. ¿Mantindrà la política de diàleg i distensió del PSOE o la incendiarà amb propostes que tornin a mobilitzar els independentistes? Al parer dels seus col·laboradors, Feijóo, fidel al seu estil gallec, no vol fer ni una cosa ni l’altra, sinó tot el contrari. “Per començar parlarem d’economia i no tant de l’encaix de Catalunya a Espanya”, asseguren, sense concretar massa. En realitat, Feijóo confia a guanyar-se les elits catalanes amb rebaixes d’impostos, tal com va insinuar al Cercle d’Economia.

Els equips negociadors de PP i Vox al País Valencià estan perfilant un document amb 50 mesures o eixos que definiran el rumb de la nova Generalitat però amb la vista posada també en les eleccions del 23 de juliol. Fonts de la negociació expliquen a l'ARA que el que es busca és escenificar el canvi polític que està en joc els propers comicis, és a dir, que serà una mena d'avançament del que després pot passar a la resta de l'Estat. I què hi haurà en aquest document? Doncs a part dels clàssics de la dreta com ara la rebaixa d'impostos o la supressió d'organismes públics per aprimar l'administració, es vol donar una màxima importància a la llengua. "Serà un missatge per a Catalunya i també per a tot l'Estat", asseguren aquestes fonts.

Fa uns dies, el TC va fer públic el contingut íntegre de la llarga sentència sobre la llei Celaá (Lomloe), que responia a un recurs de Vox que impugnava la totalitat d’aquesta llei de l'any 2020 –tinguem present que la llei Celaá, com en el seu moment la inefable llei Wert (Lomce), són modificacions de la llei orgànica 2/2006 d’educació (LOE)–. Entre els pronunciaments d’aquesta rellevant sentència hi ha tot un fonament jurídic (el 8è) sobre l’ús del castellà i de la resta de llengües oficials distintes del castellà que es deriva de la impugnació per part de Vox de la redacció que la llei Celaá va donar a la coneguda disposició addicional 38a de la LOE. Aquesta disposició estableix avui que la finalitat de la utilització de les llengües a l’ensenyament és la de garantir que qualsevol alumne sigui competent a nivell oral i escrit en qualsevol de les llengües oficials al final de l’etapa educativa, obviant la determinació de qualsevol percentatge.