El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha destacat aquest dimecres que la sentència del Tribunal Constitucional (TC), que ha anul·lat per unanimitat la consulta sobiranista del 9N i part de la llei catalana de consultes, demostra que "el Govern tenia raó quan la va impugnar".

Òmnium Cultural ha qualificat aquest dimecres el Tribunal Constitucional (TC) com a "políticament intervingut i desautorizat", després de fer-se pública la seva decisió d'anul·lar la llei de consultes aprovada pel Parlament i el decret de convocatòria del 9-N.

La presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ha demanat de nou aquest dimecres la dimissió del president de la Generalitat, Artur Mas. Segons la popular, en la mesura que Artur Mas "havia dit sempre que la consulta era el gran objectiu de la seva legislatura", en el moment en què "ha estat declarada inconstitucional per unanimitat del TC" queda clar el seu "fracàs polític" i hauria de "dimitir". La presidenta del PPC també ha alertat que tots aquells que no accepten la sentència del TC són "antidemòcrates".

El Tribunal Constitucional (TC) té previst anul·lar avui dimecres el decret de convocatòria del 9-N i la llei de consultes catalana, segons han avançat 'El Mundo' i 'La Vanguardia' i, posteriorment, ha informat l'agència EFE.

La suspensió del Tribunal Constitucional (TC) i les amenaces del PP de portar a la fiscalia els diputats que participessin a la votació no han evitat que el Parlament hagi elegit aquest dimecres els set integrants de la Comissió de Control de la llei de consultes. Era un dels passos per desenvolupar una norma que està pendent de sentència definitiva per part de l'alt tribunal i que, a diferència dels aspectes que depenen estrictament del Govern, sí que ha tirat endavant. L'elecció, a més, s'ha aprovat amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP i l'abstenció de PSC, PP i C's, contraris a desacatar el TC i mantenir aquest punt a l'ordre del dia. En el moment de la votació, de fet, els populars i Ciutadans han abandonat el ple.

El president de la Generalitat, Artur Mas, està a punt de donar el tret de sortida cap a la consulta sobre la independència del 9 de novembre. Vuit dies després que el Parlament avalés per àmplia majoria la llei de consultes que havia de fer possible l'exercici del dret a decidir, el cap de l'executiu firmarà aquest dissabte a les 10.30 el decret de convocatòria del 9-N. Un decret del que, més enllà de la data i la pregunta –acordades per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP el passat 12 de desembre–, incorporarà altres detalls sobre el desenvolupament de la consulta que encara estan a l'aire i que desvetllarà el text que segellarà Mas. En tot cas, "Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?" serà la pregunta que es formularà a la ciutadania catalana major de 16 anys.

La Diputació de Lleida ha aprovat en el Ple extraordinari celebrat aquest migdia una moció de suport a la convocatòria de la consulta per decidir el futur polític de Catalunya del 9 de novembre. D'aquesta manera, la institució s'ha convertit en la primera de les quatre diputacions catalanes que fa explícit el seu suport a la convocatòria, de la mateixa manera que tenen previst fer aquest dilluns molts ajuntaments del país, com el de Barcelona.

El PP ha registrat una proposta al Parlament d'Extremadura per reclamar que aquesta institució insti el Govern espanyol a "derogar" la Llei de Consultes catalana, interposant amb caràcter d'urgència un recurs davant del Tribunal Constitucional. La portaveu del PP extremeny, Francisca Rosa, ha anunciat aquest dilluns el registre d'aquesta proposta de pronunciament al Parlament d'aquesta comunitat, en què s'insta l'executiu estatal que caigui "tot el pes de la llei".

Més de 600 municipis catalans, dos terços dels ajuntaments del país, tenen previst a partir d'avui aprovar mocions de suport a la llei de consultes i a la convocatòria del 9-N. Es tracta d’una iniciativa promoguda per l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència, com ja va avançar l'ARA [vegeu la moció]. Amposta, al Montsià, ha estat el primer municipi a obrir foc en el ple que s'ha fet aquest matí. CiU i ERC hi han votat a favor. El PSC s'ha abstingut, segons informa Catalunya Ràdio.

La premsa internacional també es fa ressò de l'aprovació de la llei de consultes, després de la gran presència de periodistes estrangers aquest divendres al Parlament.

La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha assegurat després de l'aprovació de la llei de consultes que aquest divendres ha estat "un dia molt trist per a la democràcia", ja que ha vist llum verda una "llei inconstitucional per fer un referèndum il·legal per trencar Espanya". En tot cas, ha afirmat que els partits que l'han votada saben que no podran convocar el 9-N, ja que "la garantia del compliment de la democràcia i l'estat de dret serà el president espanyol, Mariano Rajoy". "Si convoca el referèndum estarà protagonitzant la divisió més gran de la història entre catalans i espanyols", ha insistit, i ha avançat que si Artur Mas firma el decret del 9-N "el govern espanyol sempre està preparat per fer complir la llei".

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha celebrat aquest divendres l'aprovació de la llei de consultes per àmplia majoria, un gest que posa "en valor la gran capacitat d'acord de la política catalana". "És una eina que ha de permetre al ciutadà decidir sobre aspectes que incideixen en la seva qualitat de vida", ha subratllat la també dirigent d'Unió, cosa que durà a una "major i millor participació ciutadana".

El coordinador general de CDC, Josep Rull, ha defensat aquest divendres la llei de consultes i la seva necessitat, ja que "hi ha gent que vol votar sí o no, però no vol que el seu dret a opinar sigui arrabassat". A més, ha recordat que a països com Suïssa o EUA els seus ciutadans ja expressen "la seva opinió a través de referèndums i consultes, això que inquieta alguns". Així mateix, ha negat que el 8 d'abril demanessin permís al Congrés per fer el referèndum, sinó que s'hi va anar a "demanar un pacte, perquè no tenim mentalitat de súbdit". "És sorprenent que aquells que van combatre la Constitució la vulguin usar ara com a arma llancívola", ha afegit, en referència a l'oposició del PP –llavors Aliança Popular– a l'aprovació de la carta magna.

La llei de consultes és "plenament constitucional". Aquesta és la reivindicació que ha fet ERC durant el debat d'aprovació de la norma que ha de servir per convocar la consulta del 9-N. La diputada republicana Gemma Calvet ha reivindicat que Catalunya no ha de demanar permís a l'estat espanyol per fer una consulta que té "legitimitat democràtica" i ha alertat que "no compleixen la Constitució els que es neguen a escoltar la ciutadania".