Els éssers humans, igual que la resta d’espècies, hem evolucionat per adaptar-nos a les condicions de la Terra. Cos i ment han estat modelats per la mà invisible de la selecció natural. Però motivada per la curiositat i les ganes d’exploració, la humanitat ha aconseguit traspassar les fronteres del nostre planeta per endinsar-se en l’entorn inhòspit de l’espai.

La Universitat Autònoma de Barcelona acaba d'aprovar els primers estatuts que fem en els darrers vint anys i els tercers de la història de la institució. La normativa que ens ha d’administrar a partir d'ara s'ha fet de manera cooperativa, col·laborativa i participativa; mantenint els principis que han de regir una universitat com la nostra, però amb la mirada llarga cap al futur que hem de compartir i fer entre tota la comunitat. Som la primera universitat catalana en adaptar els estatuts a la nova legislació. Aquest pas endavant ens permet obrir camí.

Ha mort el nostre amic i company Joan B. Culla, després d’una llarga malaltia que ell mateix ha afrontat amb una lucidesa i serenitat admirables. En va deixar una mostra contundent i definitiva el 21 de setembre passat, a l’acte que el diari ARA, el mateix CCCB i un grup d’amics encapçalat per Borja de Riquer li van dedicar. Unes darreres paraules públiques impecables.

Quan va esclatar la Guerra Civil, Sebastià Juan Arbó (la Ràpita, 1902 - Barcelona, 1984) va prendre la decisió de quedar-se a Catalunya. Una dècada més tard va publicar Tino Costa (Àncora, 1947), encara escrita en català, i un any després va renéixer en llengua castellana amb Sobre las piedras grises, novel·la que va rebre el premi Nadal. "Més endavant se li va retreure que no prengués la decisió d'exiliar-se, la trajectòria en castellà, les col·laboracions a la premsa [La Vanguardia, Abc i altres] i també l'amistat amb uns quants personatges destacats del règim cultural franquista, com ara Joan Teixidor, Ignasi Agustí i Josep Vergés, tots ells del grup Destino", fa memòria Joan Antoni Forcadell, impulsor del primer congrés acadèmic dedicat a Sebastià Juan Arbó, que se celebrarà a Amposta i a la Universitat Autònoma de Barcelona el 25 i 26 d'octubre.

El cas del professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinador de les proves d’accés a la universitat (PAU) Ángel Gallego ha encès les alarmes al món universitari. Les denúncies per assetjament i abús de poder contra el responsable dels exàmens de llengua i literatura espanyola han permès detectar al departament d’Universitats que existeix un buit normatiu en matèria d’assetjament: els protocols no regulen l’àmbit de les PAU i la relació que s’estableix entre alumnes i professors i coordinadors dels exàmens. A més, en alguns casos, els estudiants que realitzen les proves per accedir a la universitat són encara menors d’edat.

De l’entrevista d’Irene Polo (Barcelona, 1909 - Buenos Aires, 1942) a Pompeu Fabra (Gràcia, 1868 - Prada, 1948) per a L’Opinió (17-X-1933). Fabra presidia la Universitat Autònoma republicana. Fidel a la Generalitat, va ser empresonat en el vapor Uruguay (foto) amb altres autoritats al fracassar la proclama federalista del president Lluís Companys el 6 d’octubre de 1934.

"Hem tancat un acord per atorgar 3,7 milions d'euros a la Universitat Autònoma de Barcelona pels danys acreditats pel ciberatac, així com per accelerar la seva recuperació i que pugui dotar-se dels instruments digitals necessaris després de l'atac informàtic", ha anunciat aquest dijous al Parlament la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, segons Efe. La UAB va patir un atac de ransomware (programari maligne de segrest digital) tot just aquest dijous fa un mes i encara treballa per recuperar els sistemes i els centenars de milers d'arxius que van quedar xifrats. Els ciberdelinqüents, del grup PYSA, van difondre dimarts una amenaça de publicar "aviat" la informació que haurien aconseguit, tal com han fet en altres casos quan no se'ls ha pagat el rescat que reclamaven. Tal com va avançar l'ARA, exigeixen 60 bitcoins per alliberar els arxius; o sigui, 3,41 milions d'euros segons el canvi de la criptodivisa d'aquest dijous.

L'ARA ha pogut accedir a una llista de la documentació afectada per l'atac informàtic a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on consten més de 650.000 carpetes i fitxers. L'atac s'ha perpetrat amb un ransomware –un programari maliciós que xifra els documents de la víctima i exigeix un rescat perquè s'hi pugui tornar a accedir– anomenat PYSA. Segons el consultor de seguretat informàtica José Nicolás Castellano, i tal com ha pogut contrastar l'ARA, els atacants demanen 60 bitcoins (uns tres milions d'euros) per alliberar els documents segrestats. Fonts de la UAB asseguren que no en tenen constància perquè, seguint les recomanacions de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, no tenen cap intenció de pagar, no s'han posat en contacte amb els atacants i, per tant, ningú els ha pogut demanar res. Però això no vol dir que els delinqüents no posin un preu als fitxers.

En plena pandèmia, les dues universitats més grans del país van fer eleccions –virtuals– per escollir nous rectors. Són Javier Lafuente, de l’Autònoma, i Joan Guàrdia, de la UB. Tots dos es troben amb l’ARA per parlar del present i el futur de les universitats.

Era el primer dia de classe amb el professor Antonio Galera per als alumnes de tercer del grau d'educació primària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A l'assignatura d'educació física i la seva didàctica, el docent, que es nega a portar mascareta, va anunciar als alumnes que tampoc respectarà "mesures absurdes imposades per un experiment social massiu". Al seu parer, va dir, el coronavirus són "ximpleries". Així ho ha denunciat a les xarxes el Consell d'Estudiants d'Educació de la UAB.

S'inicia la jornada de vaga del personal docent investigador de les universitats públiques catalanes i el que està en formació del CSIC. Els treballadors protesten per les "precàries condicions laborals" i reclamen que s'apliquin immediatament les mesures que es van aprovar amb l''Estatut del personal investigador en formació' (EPIF), el 15 de març d'aquest any i que suposa un increment del salari, la pròrroga automàtica dels contractes inferiors a quatre anys i la voluntarietat de la docència.

Centenars d'estudiants universitaris s'han manifestat aquest matí a Barcelona en motiu de la vaga convocada per reclamar la rebaixa de les taxes universitàries. Els universitaris, reunits en la plataforma ILP Universitats –formada per sindicats d'estudiants, assemblees, joventuts de partits i entitats socials– demanen un debat parlamentari que inclogui "el problema que afecta tots els estudiants de les universitats públiques catalanes", va anunciar la portaveu de la ILP Universitats en la convocatòria de vaga, Berta Satoca.

Una setmana després de la desaparició de l'estudiant mallorquina Natalia Sánchez Uribe a París, aquesta tarda s'ha trobat amb vida la jove de 22 anys, que estava cursant una beca Erasmus a la capital francesa com a estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Així ho han confirmat els pares de la noia a la fundació Quién Sabe Dónde Global i l'oficina d'informació diplomàtica espanyola també ha detallat a l'ARA que la jove "està aparentment en bon estat de salut".

La motxilla de l'estudiant mallorquina Natalia Sánchez Uribe, desapareguda a París fa una setmana, ha aparegut amb el seu telèfon mòbil i el seu ordinador portàtil a dins, segons ha informat aquest dilluns la universitat on estudia en un missatge al qual ha tingut accés l'agència Efe. Les autoritats franceses han obert una investigació, en col·laboració amb la Guàrdia Civil, per localitzar l'estudiant de 22 anys, que cursava una beca Erasmus. La família i els amics de la jove no en tenen notícies des de l'1 de maig, quan van denunciar la seva desaparició.

Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Maryland Baltimore County (UMBC) han descobert un nou procés capaç de generar resistència a fàrmacs sintètics en poblacions bacterianes molt abans del seu ús clínic. Els investigadors han analitzat la informació genètica dels bacteris per trobar l'origen dels elements resistents a sulfamides –fàrmacs antimicrobis– que es detecten freqüentment en superbacteris als hospitals.

Diferents exrectors de les universitats catalanes han manifestat aquest dimarts el seu descontentament davant la postura que han adoptat els diferents centres educatius en relació amb la situació política actual. A través d'un manifest presentat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'associació ha tingut un record per als presos i exiliats independentistes i ha qualificat la situació "d'abús de poder escandalós, impropi d'un estat democràtic".

Una desena de les 27 persones que estan encausades per haver ocupat el rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l'abril del 2013 han quedat detingudes les últimes setmanes. Els Mossos d'Esquadra les han arrestat per no haver-se personat davant del jutjat número 3 de Cerdanyola del Vallès, que porta aquest cas i que les ha citat perquè recullin l'escrit d'obertura del judici oral. Els afectats, que formen el col·lectiu que dona nom a la campanya 'Som 27 i més', han explicat que actualment queden sis persones que tampoc s'han presentat al jutjat i que, de moment, no han sigut detingudes. Han afegit que d'aquestes sis, els consta que n'hi ha tres que tenen una ordre de cerca i captura. El grup ha destacat que la fiscalia els demana entre 11 i 14 anys de presó -per a cadascun dels 27- per l'ocupació del rectorat.

Montserrat Fontané, mare dels tres germans Roca, del Celler de Can Roca de Girona, i les seves dones respectives (Anna Payet, Xani Tirado i Alexandra Rivas) rebran demà dijous el Premi Universitat-Empresa, atorgat pel Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Els 25 estudiants, un professor i un treballador d'administració i serveis de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) investigats per l'ocupació del rectorat l'abril de 2013 s'arrisquen a una condemna d'onze anys i cinc mesos de presó. La Fiscalia els acusa dels delictes de desordres públics, violació de domicili d'una persona jurídica, danys a béns públics i coaccions per impedir als treballadors accedir als seus llocs de feina. També els imputa l'agreujant de planificació o conspiració.

Els catalans malbaraten cada any 35 quilos de menjar, el suficient per alimentar 500.000 persones durant 365 dies. Els supermercats són responsables d’un 16% del malbaratament, però qui més menjar llença són les llars, amb un 58% del total. Acompanyem a Paco Muñoz, tècnic de l'Oficina de Medi Ambient de la UAB, a comprovar els aliments que llencen els supermercats una nit de divendres. Dissabte podreu llegir a l'Ara un especial sobre el malbaratament alimentari per conèixer quin és l'abast del problema i què s'està fent per combatre'l.