"Em fa patir que els meus fills siguin dalt de tot": la mare dels Roca a 'El convidat', en 10 frases

Montserrat Fontané, mare dels millors cuiners del món, rep Albert Om a casa seva, a Girona, i parla de com va ensenyar a cuinar als seus tres fills, de la família, del bar i de molt més

Montserrat Fontané és la mare d'en Joan, en Josep i en Jordi Roca, els cuiners del Celler de Can Roca, que a l'abril passat va ser escollit com al millor restaurant del món. Ella és qui va ensenyar a cuinar als tres germans.

Fontané ha estat la protagonista d'' El convidat' d'aquest dilluns. Ha rebut Albert Om a casa seva i ha parlat de la cuina, dels seus fills i la família, de la feina al seu bar, i de molt més. Us n'oferim un resum amb les 10 frases més destacades.

1. "Només cal viure el millor possible, sense voler anar a dalt de tot, que les caigudes són molt dolentes. I em fa patir que els meus fills siguin a dalt de tot".

2. " A vegades penso que no pot ser veritat..., no hi ha cap restaurant que sigui millor que el Celler de Can Roca? Que el món és molt món eh, que hi ha moltíssims restaurants. Però si l'han triat serà per alguna cosa".

3. " El moment més emocionant va ser quan van arribar els tres [fills] de Londres, allà que tothom els esperava, amb tots els periodistes. I m'agafen tots tres pel coll, i dic: "Bueno, que m'escanyareu, eh!". No sé si plorava o reia, però va ser increïble".

4. " En aquesta casa fa 46 anys que hi cuino, però en restaurants, des dels 13, que anava els dissabtes a servir. I després, treballar, treballar, treballar... i encara tinc salut per poder-ho fer. I tinc 77 anys".

5. " Espero que els meus fills no estiguin cuinant amb aquesta exigència fins la meva edat, que si han d'estar tan atabalats com fins ara... no viuran!".

6. "Jo ja gaudeixo amb lo meu, treballant, no sé fer res més. M'ho va preguntar el metge: "Encara està a la cuina?". I li vaig dir: "Escolti'm, què farien els fogons sense mi?"".

7. " Penso que quan jo no hi sigui, en comptes de tornar a Can Roca, [els meus fills] potser tancaran la porta... no ho sé. Però és igual, que facin el que vulguin, mentre jo me'n vagi tranquil·la i marxi jo primer, la resta que sigui el que hagi de ser".

8. " En un futur, espero que, dels néts o nétes, algun agafi el Celler. En Martí [un dels néts] ja m'ha fet el sopar, alguna vegada".

9. " Durant la postguerra, a la nostra manera, també érem feliços. Jo jugava amb un tros de plat trencat".

10. "D'aquella època [postguerra] recordo que venia la parella de la Guàrdia Civil i, si hi havia ous, la truita era per ells. Per favor! Per Pasqua venia el capellà a posar la benedicció i a emportar-se els ous que teníem".

Més continguts de