Confesso que a l'hora de dinar poso de vegades La 1 per poder gaudir del final del programa conduït pel periodista valencià Javier Ruiz (52 anys), amb la presència de la seva col·laboradora i parella Sarah Santaolalla (27 anys). La gestualitat de Ruiz recorda la d'alguns comunicadors d'abans, com Alfredo Amestoy o Jesús Hermida; la de Santaolalla és de més difícil classificació. En tot cas, el programa fa impossible no evocar formats de finals de la dècada de 1990 (tot torna) i continguts simètrics als dels informatius de l'era Rajoy, tot i que els d'ara, òbviament, serveixen per construir una hagiografia diària de Pedro Sánchez i el seu govern. Els més joves de la colla potser ja no recorden que aquest estil, on conflueixen viscosament informació i opinió, el va introduir a Espanya el vell José María Carrascal. Avui ja forma part de la normalitat.

La televisió pública espanyola, La 1, ha apostat per un concurs d’interiorisme que celebra el nyap i la precarietat com a solucions creatives. No pot ser més adequat en un país en el qual la crisi de l’habitatge és una de les principals preocupacions socials i l’assignatura pendent de la política. Decomasters és un programa de reformes a l’estil de MasterChef però en versió bricolatge. Deu parelles de concursants, escollits per garantir l’esperpent, cooperen i competeixen per decorar les cases d’uns voluntaris anònims. Esperem que aquesta gent rebi una compensació pels desastres que els famosos perpetren a casa seva, perquè el resultat estètic fa venir ganes d’arrencar-se els ulls.

Els informatius espanyols obrien, com és lògic, amb la compareixença de Pedro Sánchez. Al Telediario de La 1 ho agafaven per la voluntat del president de no tirar la tovallola i resumien el seu pla anticorrupció. Posaven èmfasi en la satisfacció del govern per la compareixença, que reforçava certa idea de punt d’inflexió a què aspiraven els socialistes. De fet, la crònica que es feia de la sessió al Congrés recorria freqüentment a citar fonts del govern i del partit, fins i tot a les seves metàfores. La periodista resumia: “Muy elocuente ha sido la imagen que establecían en las filas del PSOE, dicen, que el PP ha vendido la piel del oso antes de cazarlo, pero que la jugada les ha salido mal porque el oso está más vivo que nunca”. Al·legories que aportaven un vigor excessivament entusiasta a la realitat. “La legislatura parece que de momento aguanta” i “pleno superado, dicen fuentes del gobierno” era la conclusió final de la notícia.

Amb totes les cadenes generalistes ja amb un peu en la programació d'estiu, és el moment de fer el balanç d'una temporada que ha demostrat que la televisió encara pot generar debat, com s'ha vist amb la trifulga entre El hormiguero i La revuelta. Tot i les diferències d'audiència entre el conjunt d'Espanya i Catalunya, hi ha un titular comú: l'ensorrament de Telecinco és un fet.

Dissabte a la nit, per commemorar el Dia de la Hispanitat, La 1 va emetre un documental per aclarir l’origen de Cristòfol Colom. Colón ADN. Su verdadero origen és fruit del seguiment d’una investigació de caràcter genètic liderada pel catedràtic de medicina legal i forense José Antonio Lorente, de la Universitat de Granada. El documental, a mig camí entre el true crime i el thriller històric, és el resultat de més de vint anys d’anàlisis d’ADN i exhumacions de cadàvers. De fet, la recerca, més que intentar trobar l’origen de Cristòfol Colom, el que fa és descartar teories. De les vint-i-cinc que s’han arribat a aventurar, posen a prova les procedències més plausibles: la castellana, les dues portugueses, la gallega, la mallorquina, la navarresa i la jueva.

L'estiu de l'any passat la gran notícia televisiva va ser el retorn del Grand Prix del verano tres dècades després del seu final. El format va tornar gairebé igual com el públic el recordava –Ramón García tornava a ser-ne el presentador i els reptes més icònics es mantenien– amb una excepció: la vaqueta ja no hi era i va ser substituïda per una persona disfressada de l'animal, el símbol del programa. Obrir el bagul dels records li va funcionar molt bé a La 1: l'audiència va respondre i la cadena va poder superar Telecinco. L'èxit del nou Grand Prix del verano sembla confirmar que l'estratègia de la nostàlgia és una estratègia guanyadora.

El canal La 1 de Televisió Espanyola recuperarà aquesta tardor el cèlebre programa setmanal 59 segundos, que es va emetre entre el 2004 i el 2012, amb Mamen Mendizábal, Ana Pastor i María Casado com a presentadores de les diferents etapes. En aquesta nova era la periodista Gemma Nierga serà l'encarregada de presentar el format, que té com a peculiaritat que els tertulians disposen de 59 segons per expressar les opinions sobre els temes de discussió, sobretot relacionats amb la política però també vinculats a altres qüestions d'actualitat. Nierga compaginarà aquesta feina amb el programa Cafè d'idees de La 2 i Ràdio 4, que capitaneja des de l'octubre del 2020.

El cinquantè aniversari de l’assassinat de Carrero Blanco en un atemptat a Madrid va fer que dimecres molts informatius recuperessin les imatges. En el Telediario de La 1, la presentadora Alejandra Herranz explicava a l’audiència que, tot i que sempre hem vist l’escenari de l’atemptat en blanc i negre, en realitat les imatges originals es van enregistrar en color, i les van recuperar per a l’audiència. També van rescatar dels arxius la manera com, aquell dia, TVE va informar els espectadors de l’atemptat. I, vist ara, sorprèn la lentitud i prudència del presentador d’aleshores i la manera com estava redactada la notícia. S’havia de donar la primícia de la mort del president del govern del règim de Franco i aquesta dada es reservava per al final: “Buenas tardes. Esta mañana se ha producido una importante explosión cuyas causas aún se desconocen, en una zona del barrio de Salamanca de Madrid, que ha provocado varias desgracias personales. El presidente del gobierno, el almirante Carrero Blanco, que pasaba en coche camino de su despacho por el lugar de la explosión en el momento de ocurrir el hecho, ha sufrido graves heridas a consecuencia de las cuales falleció poco después de ser ingresado en una clínica”. Tot i que ja havien passat força hores de l’atemptat, s’optava per un relat en ordre cronològic dels fets deixant caure, en les últimes paraules de la notícia, la mort del president. Malgrat que els codis de la redacció periodística ja feia temps que estaven establerts, segurament, el text d’aquella notícia fa evident, per una banda, la immaduresa d’un periodisme que, en un règim dictatorial, no tenia la llibertat ni la possibilitat d’evolucionar. Però també delata la por i la cautela en les informacions delicades, en què preferien prioritzar el context de la catàstrofe per minimitzar l’impacte d’un assassinat que suposava una estocada al govern de Franco.

Després de 23 temporades en emissió, Cuéntame cómo pasó, la sèrie més longeva de l'audiovisual espanyol, està a punt d'acomiadar-se dels espectadors. El seu adeu no serà tan plàcid com s'esperava després que un dels seus creadors hagi carregat contra part del repartiment de la sèrie, acusant alguns dels actors d'haver-se convertit en "inquisidors". Aquesta polèmica arriba després de les crítiques que va rebre recentment l'actriu María Galiana, que interpreta l'àvia Herminia, per unes declaracions a Vertele en què menystenia la sèrie i les trames del seu personatge.

Aquest dijous arrencava la nova edició de MasterChef celebrity i ja ha començat amb polèmica. En la presentació prèvia a l'estrena que es va fer al FesTVal de Vitòria, els tres membres del jurat del programa, Jordi Cruz, Pepe Rodríguez i Samantha Vállejo-Nájera, van fer bromes sobre el petó no consentit de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso durant les celebracions de la victòria del Mundial de futbol femení. Fa dos dies la futbolista va presentar una denúncia davant l'Audiència Nacional.

Després de dues dècades vinculat a Mediaset, Jordi González ha saltat aquest estiu cap a La 1, cadena on sembla que es quedarà una llarga temporada. Segons ha avançat en exclusiva Yotele, després d'encarregar-se de presentar el debat de Lazos de sangre, el català assumirà el nou projecte de la televisió pública per a les tardes del curs regular. D'aquesta manera, González es convertirà en competidor d'Ana Rosa Quintana, que a partir del setembre es posarà al capdavant del magazín de sobretaula de Telecinco, i de Sonsoles Ónega, que encapçala Y ahora Sonsoles, a Antena 3.

Tot i que la convocatòria d'eleccions per al 23 de juliol sembla haver allargat el curs per a tothom, la temporada televisiva ja toca el seu final. I com sap qualsevol estudiant, final de curs és sinònim d'avaluació i notes, suspensos i aprovats. Quins són els programes que poden anar tranquils de vacances i quins no? Repassem els èxits i els fracassos de la temporada 2022-2023.

La conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana ha confirmat la intoxicació de 44 comensals que van participar en la gravació de Masterchef que va tenir lloc el 19 de gener a l'Oceanogràfic de València. El programa es va traslladar a la ciutat per enregistrar una de les proves d'exteriors que es van poder veure en l'emissió d'aquest diumenge. El cas d'intoxicació havia estat denunciat públicament per una treballadora de l'Aquari, que va explicar la seva experiència a través d'un fil de Twitter.

Amb l'arribada de les festes de Nadal, les programacions habituals de les cadenes de televisió també s'agafen vacances i són reemplaçades per propostes pensades expressament per a aquestes dates. N'hi ha algunes de més innovadores que d'altres, però fem un repàs de què ens trobarem aquest Nadal quan engeguem la televisió.

"El que insinuo és que contracteu algun psicòleg perquè el programa ens expliqui el perquè de les coses. Com ara «No estàs boig, t'han apagat el forn»", escrivia la setmana passada Patricia Conde a Instagram. L'actriu i presentadora, participant de l'última edició de MasterChef celebrity, va posar el programa de La 1 a la diana i va desencadenar un huracà mediàtic pocs dies després de la final. Conde disparava contra l'equip del concurs i deixava caure que alguns concursants havien consumit droga durant el rodatge: "Mai m'he drogat, i en un programa de televisió amb 14 càmeres enfocant-me no faria una cosa així, soc bona però no idiota, i m'estimo, em respecto i vull el millor per al meu fill i per a mi. Saps perfectament qui són les dues persones en aquesta edició que sí que ho han fet, cada dia". La productora de MasterChef, Shine Iberia, va negar les acusacions i va amenaçar Conde amb emprendre accions legals si no es disculpa i rectifica.

Després d'un estiu en què no hi ha hagut grans fenòmens televisius, les principals cadenes espanyoles arrenquen la temporada buscant causar sensació amb alguna de les seves noves propostes. Amb Antena 3 coronada com a cadena més vista a Espanya –ja suma deu mesos consecutius liderant–, Telecinco haurà de fer mans i mànigues per recuperar una audiència que sembla haver-se cansat d'una programació basada en el reaprofitament de personatges de reality shows. Repassem què es podrà veure a les diferents cadenes espanyoles durant els pròxims mesos.

Barcelona s'ha convertit aquesta setmana en punt de trobada de les principals televisions públiques del món amb la celebració de l'INPUT, que demà tanca la seva 44a edició a ple rendiment després de dos anys de pandèmia. 59 mitjans públics de 28 països han demostrat en el congrés, impulsat pel Clúster Audiovisual de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra, la seva capacitat de resistència i aposta per la innovació malgrat els embats de les crisis econòmiques que s'han anat encadenant els últims anys. Durant els quatre dies que ha durat la trobada s'han presentat 85 programes televisius de diferents formats.

Des de fa cinc setmanes María Casado presenta un nou programa a La 1 produït per Antonio Banderas. L’espai havia passat desapercebut fins que dimecres a la nit la presentadora es va posar a plorar mentre conversava amb Pedro Ruiz. Las tres puertas és un programa d’entrevistes que vol homenatjar la televisió d’una altra època. Però el resultat no és bo. El decorat està ple de portes i sembla l’escenari d’un vodevil de poc pressupost i moltes pretensions. Casado va canviant de racó i de butaques per conversar amb els convidats. Dimecres rebia la presentadora Raquel Sánchez Silva, l’actor José Sacristán, els cantants Beatriz Luengo i Yotuel Romero i, finalment, Pedro Ruiz. Casado va sense guió i un pianista acaricia les tecles d’un piano de cua amb una lentitud i una suavitat soporíferes. Són les clàssiques entrevistes afectades, ensucrades i carrinclones. Parlen a poc a poc, tomben el cap cap a un costat exhibint una mena de poder balsàmic de les seves pròpies paraules. “¿Cómo te ha tratado la vida?” o “¿Cómo te llevas con el paso del tiempo?”, li pregunta la presentadora a Sacristán. 

Dani Rovirà tornarà a presentar La noche D en la seva segona temporada a La 1. També hi haurà incorporacions a l’equip de col·laboradors que acompanyaven el presentador en la primera temporada, format per Lara Ruiz, Pepe Viyuela, Cristina Medina, David Perdomo i Antonio Resines, que en aquesta segona etapa no podrà participar per problemes d'agenda.

Jesús Cintora s’ha acomiadat de Las cosas claras,  el programa de La 1 que presentava des del novembre de 2020, amb una crítica: "Ens van treure d'un programa amb un govern, ens fan fora també amb un altre govern”. Des del canvi de direcció de RTVE, la presidència de la qual ara ocupa José Manuel Pérez Tornero, s’està produint un canvi en la graella dels migdies en què es vol prioritzar l’entreteniment i deixar de banda els temes polítics que tractava Las cosas claras.