Les tragèdies d'Adamuz i Gelida del gener, que van causar 47 víctimes mortals, van posar en entredit tot el sistema ferroviari espanyol, no només perquè els sinistres van qüestionar el manteniment i la seguretat de la xarxa, sinó també perquè des de llavors la mobilitat en tren no ha tornat a ser la que era. A Catalunya, Rodalies encara pateix talls, limitacions de velocitat i retards al servei, i a l'alta velocitat s'han allargat els temps de viatge. Els trajectes de Barcelona a Madrid ara duren mitja hora més per sistema i hi ha retards inesperats i parades a les vies sense que ningú doni cap explicació als usuaris. El motiu són les limitacions de velocitat imposades pel ministeri –sobretot en el tram Saragossa-Calatayud– arran de les incidències reportades pels maquinistes. De quines queixes es tracta? ¿Hi va haver més incidències de l'habitual després d'Adamuz? ¿Hi va tenir alguna cosa a veure, el conflicte laboral del sindicat Semaf amb el ministeri que va acabar amb una vaga? I més important encara, ¿quines actuacions ha fet Transports per resoldre l'estat de la infraestructura? L'ARA va fer una petició de transparència al govern espanyol perquè aclarís aquests punts, però la sol·licitud s'ha inadmès. És a dir, l'administració pública s'ha negat a lliurar aquesta informació i, des del departament de Comunicació del ministeri de Transports, es remeten a la resposta oficial feta a través del tràmit de transparència.

Amb l'arribada de l'estiu i les vacances, els desplaçaments per carreteres i autopistes provoquen un elevat nombre d'embussos, i des que es va eliminar el peatge de l'autopista AP-7 aquesta via és una de les més afectades per les retencions. Si a aquesta equació hi afegim el fet que en aquesta època se sumen els desplaçaments típics de vehicles de transport (camions i furgonetes) i els privats de gent que va a la feina, de cap de setmana o de vacances, el resultat és un increment notable de l'accidentalitat i de la congestió de la circulació.

Quasi una multa cada dos minuts o, dit d'una altra manera, 28 cada hora. Un total de 686 al dia. És el ritme sancionador dels 17 radars de punt que el 16 de gener van començar a multar a Barcelona després d'uns mesos en fase pedagògica i amb una pantalla on tothom pot veure a quina velocitat circula. L'estrena, com va comprovar aquest diari, va ser especialment sagnant en punts com el carrer Indústria entre Sant Quintí i Conca, on en cinc minuts d'observació es podien comptar fins a vint conductors que premien massa l'accelerador. Segons el balanç que ha presentat aquest dijous l'Ajuntament, hi ha hagut una reducció del 40% de les infraccions detectades des de llavors.

47, 49, 36, 45... Són les marques de benvinguda que ofereix a aquest diari el radar que controla la velocitat al carrer Indústria de Barcelona, entre Sant Quintí i Conca, just davant de l'Escola Miralletes i l'Institut Moisès Broggi, on tots els vehicles haurien de passar a menys de 30 km/hora. Molts no ho fan... Són les deu del matí i la pantalla que ensenya als conductors la velocitat a què circulaven quan han passat per aquest tram evidencia que el nivell d'incompliment continua sent alt. I això que ja s'han superat tant la fase pedagògica, que va començar al setembre i en què l'únic avís que rebien els conductors era el que ofereix la pantalla, com la informativa, que ja enviava avisos a casa dels infractors. Ara ja se sanciona i la multa mínima és de 100 euros si el radar detecta un excés que no supera en més de 20 km/hora el límit i pot arribar fins als 600 euros (i sis punts menys) en casos greus. 

Els 17 radars de trànsit fixos que es van instal·lar fa uns mesos a l’interior de Barcelona deixen de ser merament informatius i a partir d'aquest dilluns començaran a multar els conductors que sobrepassin els límits de velocitat permesos. Els dispositius es van instal·lar fa quatre mesos, però fins ara només havien estat en marxa en fase "pedagògica". Des de l’octubre, a més, també enviaven una notificació als conductors que cometien una infracció, però sense sanció.

La Seu d'Urgell ja és ciutat 30, després que aquest dimarts 11 de maig entrés en vigor els nous límits de velocitat en zona urbana, d'acord amb el paquet de reformes legals en matèria de trànsit i circulació que conté la normativa estatal. La velocitat queda limitada a 30 km/h en tots els carrers de la Seu d'Urgell, a excepció de les vies de plataforma única en què queda limitada a 20km/h com són el Centre Històric i les zones residencials com la urbanització Mallol i l'Horta del Valira.

Diumenge, 1 de març. És el dia fixat a la ciutat de Barcelona per aplicar un canvi important en la mobilitat. A partir d'ara els vehicles tindran la velocitat limitada a un màxim de 30 km/h al 67,7% dels carrers de la ciutat. L'alcaldessa, Ada Colau, ha marcat per decret que en totes aquelles vies que no tinguin una senyalització específica de 50 s'abaixarà el límit de velocitat. Això afecta el conjunt de la xarxa secundària, on fins ara s'estipulava el límit a 30 si hi havia un únic carril per al trànsit privat, ja fos en una direcció o en dues. Amb el canvi, i tenint en compte que un carrer principal com la Creu Coberta també ha passat a ser 30 en un tram de 2,4 quilòmetres des de la plaça Espanya fins al carrer de Munné, la ciutat suma 112 quilòmetres amb limitació i espera incorporar-ne un centenar més abans que s'acabi el 2021. En aquesta llista hi haurà vies principals com Diputació, Consell de Cent i Travessera de Gràcia. Això suposarà tenir el 75% de la xarxa amb limitació. És a dir, passar dels 801 quilòmetre actuals –entre carrers 30 i plataformes úniques– a 1.013.

A Barcelona no hi ha punts negres que concentrin bona part dels atropellaments que es produeixen al cap de l’any a la ciutat però, des de fa temps, s’ha detectat una perillosa tendència: alguns dels carrers on els cotxes han d’anar més a poc a poc presenten una alta sinistralitat. “A les zones 30 és on els vianants caminen més relaxats i, si hi ha cotxes que en lloc d’anar a 30 km/h van més de pressa, hi ha més perill”, va explicar ahir Rosa Alarcón, regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. Per aquest motiu, els tècnics de l’àrea de Mobilitat ja estan estudiant la instal·lació de radars fixos en alguns carrers on la circulació està limitada als 30 km/h. L’anunci es va fer durant el 25è Fòrum Barcelona de Seguretat Viària, celebrat ahir i organitzat pel RACC, l’Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit P(A)T, el Servei Català de Trànsit i l’Ajuntament de Barcelona.

Els Mossos d'Esquadra han denunciat penalment un home, de 31 anys i veí de Vidreres, per circular a 216 km/h per l'AP-7 a Sant Julià de Ramis (Gironès). Els fets van passar el 4 de març cap a les dotze del migdia. Els agents havien muntat un control de velocitat en un tram de l'autopista que discorre per aquest municipi i van detectar el turisme, que sobrepassava en 96 quilòmetres el límit de velocitat permesa (de 120 km/h).

A les carreteres, "millor més a poc a poc". És el lema que defensa el director de la direcció general de Trànsit (DGT), Pere Navarro, que ha anunciat que el consell de ministres d'aquest divendres aprovarà que la velocitat màxima a les carreteres secundàries -també anomenades convencionals- baixi dels 100 km/h actuals a 90 km/h. La mesura no afectarà totes les carreteres convencionals -les que no són autopistes ni autovies-, sinó que només repercuteix en aquelles que no tenen una separació entre carrils de diferent sentit de circulació. A Catalunya afectarà uns 300 quilòmetres de carreteres. El govern espanyol donarà un mes de marge per aplicar el canvi perquè hi hagi temps per modificar els senyals. La reducció de la velocitat és una de les propostes que els últims mesos havia reclamat Navarro, que els pròxims mesos també vol limitar a 30 km/h alguns carrers i retirar més punts del carnet per utilitzar el mòbil.

"Correm per arribar abans, perquè ens esperen, perquè ens fan córrer, perquè tots corren, per ser els primers, per no fer tard, perquè ens agrada, per impressionar, perquè estem contents i enfadats, perquè ens distraiem". Són els motius que atribueix el nou anunci del Servei Català de Trànsit (SCT) a l'excés de velocitat dels conductors. Amb el lema 'No corris, viu més', el conseller d'Interior, Miquel Buch, ha subratllat que la campanya vol apel·lar al fet que quan es condueix no es pot tenir pressa: "Perquè córrer a la carretera és incompatible amb la vida".

El director de la direcció general de Trànsit (DGT), Pere Navarro, defensa que reduir la velocitat a 30 km/h als carrers d'un únic sentit de circulació de les ciutats "és la millor mesura" per "calmar" el trànsit urbà i reduir el nombre de víctimes. "Hi ha més de 500 morts [a l'estat espanyol] en accidents de trànsit a les ciutats", assegura Navarro, que es mostra entusiasmat per la "revolució silenciosa" de la mobilitat urbana que avança en capitals com Barcelona o Madrid amb plans que, segons ell, "van en la bona direcció".

El director de la direcció general de Trànsit (DGT), Pere Navarro, ha avançat aquest dimarts que l'executiu espanyol es planteja rebaixar el límit de velocitat màxima de 100 km/h en les carreteres secundàries i fixar el mateix que han adoptat altres països europeus, que marquen el límit en els 90 quilòmetres per hora o fins i tot en els 80, com ha fet recentment França.

Dilluns els Mossos d'Esquadra van denunciar penalment un motorista després de sorprendre'l circulant a 188 km/h al quilòmetre 83,9 de la N-240, al terme municipal de Lleida, en un tram de carretera en què la velocitat màxima permesa és de 90 km/h. L'home, de 29 anys i veí de la capital del Segrià, va ser enxampat a les 12.52 hores durant un control preventiu de velocitat que la policia duia a terme a la N-240, en sentit Tarragona, quan anava en moto i amb un acompanyant a més del doble de la velocitat autoritzada. Davant dels fets, el conductor va ser denunciat per un delicte contra la seguretat viària. L'home haurà de comparèixer davant del jutge quan sigui requerit per l'autoritat judicial.

Ja fa més d'una dècada que les companyies de tren del Regne Unit van posar en marxa els 'vagons tranquils'. Eren els anys de l'emergència dels telèfons mòbils i les converses dels passatgers molestaven molta gent. Ara, amb molts anys de retard, i quan l'auge de serveis de missatgeria ha fet que pràcticament ningú parli pel mòbil, Renfe adopta el sistema i se'l fa seu, però no a tots els trens, sinó només a l'AVE.

Els conductors catalans que, a partir de l'1 d'agost, circulin amb excés de velocitat a les carreteres de França podran ser sancionats. Els radars ubicats a França podran captar els vehicles amb matrícules d'altres països. Després de l'estiu, les autoritats franceses remetran les denúncies corresponents als infractors residents en altres territoris de la UE. De la mateixa manera, el Servei Català de Trànsit (SCT) denunciarà, també des de dijous, els conductors de vehicles amb matrícula francesa que circulin amb velocitat excessiva per la xarxa viària catalana.